blog de @oriolferran

La darrera entrega de l'experiència fotografico-boletaire l'acabo amb els rovellons i pinetells que, malgrat ser un bon any, va costar triar i decidir -des de l'aspecte fotogràfic- quin era el millor.

Dues imatges per desitjar-vos un bon Nadal: el pessebre de casa els pares (ara ja de casa els avis) i la feina dels qui fan possible que el Nadal sigui una mica més fàcil pels qui ho tenen més difícil.

Aquest apunt va d'amanites. De les comestibles hi falta la principal, l'ou de reig, que per ara no n'he trobat cap... i, si hi ha sort, ja l'afegiré. De les tòxiques i metzinoses hi falta el reig bord.

Insisteixo que aquests apunts són més un exercici fotogràfic que científic, per tant, resto obert a qualsevol comentari.

Aquestes setmanes s'han donat dues coincidències importants: una bona temporada boletaire a les vessants marineres del Montnegre i la descoberta de les bones possibilitats fotogràfiques del mòbil i l'aplicació Instagram.

Ja fa temps que trec força suc a les possibilitats audiovisuals dels meus mòbils. Cents de fotos i també vídeos... sempre lluitant i patint pels contrallums, per l'enfoc o la resolució. Del Nokia a la Blacberry i l'any passat vaig saltar al Nexus One amb Android.

Espero que no em renyeu per tenir tant oblidat el bloc. Ja hem dit adéu a l'estiu i m'han quedat pendents un quants apunts que espero poder recuperar un dia o altre (en especial un segon apunt de Sant Roc).

El pas pel carrer de la Torre és una de les imatges que tinc guardades de la primera Cercavila nocturna. Fer una sortida de nit amb tota la família de gegants i amb un recorregut ple de sorpreses va ser un invent que ens varem empatollar després d'haver participat a una cercavila semblant a la Bisbal (que algú em corregeixi si no es exactament així).

Aquesta tarda, en rigorós directe, he escoltat l'emissió del primer programa de País en xarxa, el programa que aquest estiu presenta en Saül Gordillo a ComRàdio. Durant l'emissió hem piulat i comentat el que es deia (que, realment, ja havíem dit fa quinze dies).

És un d'aquells actes més propis i íntims de la litúrgia arenyenca... per sant Pere es crema la bóta, commemorant la consagració del temple de santa Maria d'Arenys i per tant l'inici de la segregació de la comunitat arenyenca de mar de la d'amunt. D'això ja fa 325 anys...

Fa uns dies va passar per la portada del meu Facebook, em va cridar l'atenció però no el vaig mirar i es va perdre a la immensitat del timeline, ara l'acabo de trobar a través d'aquest article de l'Ara. Són els nens del Margatania, la història d'aquesta temporada de l'Equip petit, val la pena.