APROFUNDIR

Quan anem fent anys i madurant anem descobrint què vol dir el concepte aprofundir. El fet de ser uns éssers pensants, racionals, ens dóna la possibilitat i l’obligació moral de no quedar-nos en l’escorça de res. I aprofundir no vol dir tenir pensaments elucubrats i complicats, sinó arribar a l’essència, a la senzillesa. Estem dotats per anar cap endins i començar a entendre una mica la vida i la nostra actuació en el nostre lloc del planeta. No vol dir que ho entenguem tot i no quedi molt misteri per resoldre, ja que Déu és inassequible, però comencem a entrellucar què venim a fer aquí.

És una bona disciplina davant de qualsevol fet, anar penetrant i veure què hi ha al darrere, i sovint descobrirem coses inaudites no perceptibles des de l’exterior. És fascinant anar entrant dins nostre i descobrir racons que eren obscurs i que s’il·luminen quan vas penetrant a les diferents estances interiors que diu Santa Teresa en el seu llibre Las Moradas. Per passar una estona, tenir converses banals entra en el fet quotidià, però fins i tot jo diria que, a partir d’aquest nivell superficial, pots descobrir amb un ull atent la persona que tens al davant i comprendre la seva manera d’actuar i parlar. Sovint, darrere de paraules dures, hi ha una gran tendresa que ens faria estimar-la i desfer malentesos que no ajuden a la convivència. És evident que hem de corregir la nostra parla per no ferir ningú i expressar-nos amb claredat perquè arribi bé el missatge i faciliti la comprensió, però, donada la complexitat  de la persona, hem d’acceptar que a voltes amb un cop de mal geni i impetuositat podem confondre el nostre interlocutor.

La vida d’un humà és curta, perquè 100 anys comparat amb l’univers és un buf, però si hi poses atenció pots avançar i aprofundir en l’autoconeixement i en el dels altres, i d’això jo en diria progrés i evolució. Venim dotats de les eines necessàries per fer un camí llarg i profund, i vaig deduint que aquest és el projecte que el Creador ha deixat a les nostres mans i, per tant, podem parlar de cocreació per anar culminant la creació inicial, de la qual som responsables. Amb ulls superficials diríem que no entenem res i que anem vivint com uns robots sense veure què hem vingut a fer en aquest món. Com que considero un gran regal el do de la vida i sobretot la llibertat amb la qual venim equipats, descobreixo que això té un objectiu important que tenim l’obligació d’esbrinar.

Qualsevol fet de vida, per petit que ens sembli, té una importància cabdal per portar a terme aquest projecte individual i col·lectiu alhora. L’altra descoberta és que estem tots units i el que tu fas repercuteix en la col·lectivitat. No podem caminar sols, perquè depenem els uns dels altres i formem el gran cos de la humanitat que avança o retrocedeix amb les petites actuacions de cadascun de nosaltres.

Per concloure, vull dir-vos que l’exterior està ple de bellesa si no la destruïm, però que l’interior de tot, sobretot de l’humà, és grandiós i fascinant i ens ajuda a anar entenent aquest projecte potent del qual Jesús parlava, per enlairar la persona als nivells pels quals ha estat creada i assolir un grau d’evolució que anirà creixent cap a una humanitat curulla d’amor i bondat, els dos puntals bàsics per anar per bon camí, que deixarà enrere baixeses i mesquineses que no permeten avançar.

Algunes frases de pensadors que aprofundeixen:

“La cosa més difícil és l’autoconeixement i la més fàcil és parlar malament dels altres.” Tales de Milet (630 aC - 546 aC)

“Tothom veu el que aparentes, pocs veuen el que realment ets.” Maquiavel (1469-1527)

“La mesura de l’amor és estimar sense mesura.” Sant Agustí (354-430)

“La paciència és amarga, però el seu fruit és dolç.” Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

                                                     Mª Teresa Quintana i Riera