Estimats amics, permeteu-me que repeteixi aquest tema després d’uns anys, però sota un punt de vista diferent, condicionat per l’edat.
Quan van passant el temps i els anys, les limitacions van augmentant, i he comprès que es tracta no d’anar vivint les limitacions amb mals humors, sinó amb una acceptació profunda mental i de cor. Com que perdre la joventut i anar envellint i deteriorant-se és un pas dur, malgrat la saviesa, que pot créixer i avançar, s’ha d’aplicar aquesta solució de la qual estic parlant. No podem evitar que el cervell i el cos es deteriorin i facin el camí natural cap a...