CAMÍ AMUNT, CAMÍ AVALL

Un d’aquests dies anant al bosc a passejar vaig trobar un camí ample i relativament planer perquè jo hi pogués caminar una estona amb la meva edat i les meves condicions físiques, que no són les millors, tenint en compte que el pas del temps et roba vitalitat i salut al cos.

Tot i ser un bon camí, tenia trossos que pujaven una mica i d’altres que baixaven. Jo els podia anar fent posant atenció al caminar i sempre mirant a terra per evitar qualsevol obstacle que em fes entrebancar i potser caure. Vaig fer una caminada prou llarga per tenir temps de reflexionar, cosa que m’agrada molt quan passejo per la natura. Vaig trobar interessants les pujades i baixades per fer un paral·lelisme entre la vida física i la psicològica.

Les petites pujades, que enfilava amb una certa dificultat, em feien pensar en moments que tinc de tant en tant, on sento alguna estona de malestar quan m’adono que el temps vola i jo ja no puc gaudir de moltes coses que feia abans. Ho puc vèncer en un temps no gaire llarg si aplico l’acceptació i la paciència, i sobretot amb una mica de meditació per recuperar la pau perduda. Tornes a viure la realitat tal com és sense buscar falsos consols amb coses materials que són tan efímeres sempre.

I en recolzar-me en la part espiritual renovo forces per continuar vivint malgrat les dificultats. Tens esperança en la transcendència i en una altra vida en una dimensió alternativa, perquè ja veiem que la vida terrenal és curta, tot i que actualment es va allargant una mica més.

I quan arribo al camí de baixada, com que la situació és més senzilla, veig les coses altrament sense complicar-me la vida. I agafo forces per pensar que encara puc anar tirant i que em queda feina per fer i la faré.

Tot ajuda a l’aprenentatge que hem vingut a assolir, encara que a estones no en treguis gaire l’entrellat, però ja trobarem la resposta quan traspassem.

Mª Teresa Quintana i Riera