ÉS POSSIBLE QUE HI HAGI RACONS DE L’UNIVERS QUE ESTIGUIN HABITATS?

És un tema en què fa molts anys que penso, i trobo plausible que, en un univers que ens diuen que és infinit o molt molt enorme, hi hagi altres planetes habitats. No és gaire lògic que un planeta petit com la Terra sigui l’únic en què hi hagi vida.

Han fet moltes pel·lícules de ciència-ficció per explicar aquest fenomen, que hem frivolitzat. Hi ha tota una literatura dedicada als plats voladors portats per extraterrestres. Malgrat que hi ha moltes persones que ho han vist, sobretot al Perú, no hi hem donat gaire importància.

Si llegim la Shirley MacLaine, veurem que ella ho té força clar. Ara m’han deixat un llibre que es diu ¡Bienvenidos, Pleyadianos!. És un llibre en què no posa el nom de l’autor, però és algú que, segons explica, ha tingut molts contactes telepàtics amb els pleiadians, que vénen de les estrelles Plèiades, a més de 400 anys llum d’aquí. Diu que físicament s’assemblen molt als humans, però mesuren més de 2 metres i tenen la pell molt blanca i els ulls clars, com si fossin nòrdics. I viuen uns 700 anys.

A més, diuen que van passar molts segles de conflictes, com tenim a la Terra, fins que van evolucionar i ara són éssers de pau i molta felicitat. És un llibre ple de consells de creixement personal i espiritual. Diu coses molt boniques i interessants i que, si les volguéssim aprendre, faríem una evolució espectacular. Parla molt de l’obertura de consciència i de les energies que governen l’univers. És per aprendre un piló de coses molt avançades, però no sabem si és real o si encara es tracta de ciència-ficció. Jo personalment vull pensar que és real, seguint aquesta intuïció que hi ha espais de l’univers habitats. I és veritat que podríem aprendre’n molt per acabar amb tants conflictes que tenim els humans.

Hi ha frases sàvies com les que ens han dit els grans mestres espirituals que han passat per la Terra. També expliquen que estan naixent criatures que ens ajudaran a fer l’evolució.

“El despertar de la consciència planetària no és un esdeveniment, és un procés.”

“No donis el control del volant a l’ego, però tampoc l’ignoris completament.”

“No hi ha guerres a les Plèiades, perquè van aprendre a escoltar abans de parlar.”

Ho deixo aquí, perquè no puc explicar tanta saviesa en poques línies.

Mª Teresa Quintana i Riera