ELS ANYS PASSEN RÀPIDAMENT

Ja sé que la física quàntica i alguns científics diuen que el temps no existeix i que tot és un present permanent. Intento entendre-ho, però d’alguna manera he de poder explicar que els anys m’han passat de pressa. I ara ja tenim una edat en què acumulem uns quants anys de vida.

Malgrat ser una dona força optimista i vital, aquests últims mesos hem tingut problemes de salut una mica seriosos a casa. Hem procurat no perdre la calma ni la serenitat, però arriba algun dia en què la fortalesa decau una mica com a humans que som, i prens consciència que els anys han passat i que el cos no respon com anteriorment. I aleshores, amb aquesta petita baixada, vols aprofitar per acceptar que després d’un temps determinat hauràs de marxar. No vull avançar la mort ni la marxa d’aquest món material, però arribarà. Tot i procurar controlar-ho, et ve una mica de tristesa interior d’haver de deixar tots els que estimes.

És un tema que coneixem sobradament perquè ja hem vist un munt de morts al voltant nostre, per exemple, els nostres pares. És llei de vida i el temps passa per a tots. És un assumpte que he intentat treballar força, i hi ha dies que sembla que ho tingui clar i acceptat, però d’altres moments, si veig notícies dures o llegeixo coses tristes, la meva sensibilitat s’altera i puc plorar, com quan vaig saber la mort d’un amic meu de joventut amb el qual havia parlat feia pocs dies, que em va fer plorar força. Reconec que amb l’edat la meva sensibilitat ha esdevingut més fràgil i, en canvi, en altres moments ha estat més forta. Som uns éssers imprevisibles i dèbils.

La meva fe em fa pensar que ens espera una altra vida en una altra dimensió, però hi ha moments en què trontollem i ens agafem a aquest món material efímer. Com que tot és un misteri, la millor opció és acceptar el moment present, perquè el futur és desconegut i inexistent. Hi ha moments que ho tinc molt clar, però no deixem de ser criatures febles i canviants depenent del moment que ens toca viure. Això serà diferent quan l’humà vagi evolucionant i es converteixi en un ésser molt més fort, que és el que està previst. I no em puc queixar, perquè vivim en un espai de pau. Quan veig els països en guerra i morts constants em ve una gran pena per totes aquestes tragèdies.

Entenc que he de controlar aquests moments difícils i procurar no deixar-me envair pel malestar interior, a més de recuperar la meva vitalitat i la meva calma fins on sigui possible.

Mª Teresa Quintana i Riera