AQUEST COS TAN FANTÀSTIC QUE TRANSPORTEM

Torno a aquest tema sobre el qual vaig reflexionar fa uns anys, però no puc evitar tornar-hi, perquè vertaderament tancar els ulls i veure que gaudim de la vida intel·ligent gràcies a aquesta meravella, que és el cos transportador del nostre esperit, em deixa tan astorada! És una màquina tan perfecta i ben dissenyada per cobrir totes les funcions que necessitem en aquest planeta que em surt un gran agraïment i admiració cap al Creador d’aquesta maquinària tan complexa.

Sóc una dona apassionada per la vida, i aquesta vitalitat és la que em provoca aquesta admiració, de manera que tinc plena consciència d’aquest regal que tenim i l’agraeixo cada dia. Com tot en la vida material, va envellint i es va deteriorant, i acceptar això ja és més difícil. No podríem arribar a la plenitud de la vida i aturar-nos? Ningú voldria traspassar; per altra banda, el pas del temps ens ajuda a anar madurant i evolucionant, i sovint gràcies a alguna malaltia que se’ns instal·la de manera crònica, com és el meu cas, podem descobrir la seva part positiva.

Sóc diabètica, fet que requereix molta atenció constantment, perquè el sucre pot afectar de manera greu el cor, els ronyons, els ulls, els peus i el sistema nerviós. Per tant, puc dir que he de vigilar molt el que menjo, i això és una disciplina interessant de cara a totes les funcions del cos. Et veus obligada a tenir molta cura, i trobo que això és bo perquè envelleixi en les millors condicions possibles. Vull donar les gràcies a la medicina, que va descobrir la insulina que em poso diverses vegades cada dia i així poder arribar a una edat més avançada; altrament, ja hauria mort en una edat molt més jove, com passava antigament.

Vull parlar del cor, la part més important d’aquest cos meravellós i el motor per continuar vivint. La matemàtica i investigadora francesa Annie Marquier, que ara viu al Canadà, fa anys que investiga la intersecció entre la ciència i la consciència, i els seus plantejaments estan ben documentats. Ella parla del cervell del cor i diu que aquest és el primer que tracta la informació que després passa pel cervell del cap. Per tant, sembla que el cor és capaç de prendre decisions i passar a l’acció amb independència del cervell. I nosaltres, mal informats, pensem que és exactament a l’inrevés, de manera que donem preeminència al mental, al cervell del cap. Està demostrat que quan l’ésser humà fa servir el cervell del cor crea un estat de coherència biològic. És una intel·ligència superior que s’activa a través de les emocions positives. Tot això són paraules d’Annie Marquier.

Vaig anar al cardiòleg no fa gaire temps i em va dir que estava bé i que tenia el cor petit com una noia jove. Millor!

I quan arribi l’hora de traspassar hem de tornar el cos a la terra, perquè és un préstec que ens ha fet, i jo crec que l’esperit volarà cap a l’altra vida. I, de moment, gaudir d’aquesta meravella de cos per continuar vivint un temps més. Feliç de fer-ho, malgrat tots els entrebancs que trobem pel camí.

Mª Teresa Quintana i Riera