Ara vés, catalanet, i vota Duran... amb il·lusió!

És cert que CiU és l'opció política que han triat més independentistes a les darreres eleccions. És cert que hi ha molta gent que hi milita i que vol que siguem estat. No ho nego. I torno a dir que veig el procés formal d'independència com una aliança conjuntural del centredreta i del centreesquerra que comparteixen un projecte nacional que avui ja té el suport d'un 42,9% i l'oposició d'un 28,2% (els que votarien PP, PSC o Ciutadans, suposem).

No és menys cert que durant els set anys que ha estat a l'oposició CiU s'ha sobiranitzat, és a dir, que molts dels qui abans eren nacionalistes però tenien esperances que el projecte encaixés dins l'Estat espanyol, ara ja no hi confien i han passat a ser independentistes. Votants i militants.

Ara bé: que Duran no és qui millor encarna aquest aspecte de CiU..., qui gosaria negar-ho? Duran ha dit del dret i del revés que ell no és independentista. Fins i tot va tenir aquella patinada de la consulta sobre la independència feta a Barcelona el 10 d'abril, quan va assegurar que la vicepresidenta Joana Ortega havia votat que no. Duran es mor de ganes de demostrar a Espanya que això de la independència està controlat, que si ha pujat una mica és perquè PSOE i PP ho han fet molt malament, perquè no li han fet cas a ell, però que si li'n fan Catalunya tornarà a ser el que segons ell ha de ser: la peça providencial que tregui Espanya de la crisi.

Duran es moria de ganes que el seu vot fos decisiu perquè la reforma de la constitució espanyola tingués aquell matís que ell creia que havia de tenir i que l'havien de convertir en l'únic espanyol assenyat. Amb aquest desfici i aquest lliurament apassionat a la causa espanyola es va quedar dins la cambra de diputats i no va marxar, com sí van fer els diputats d'ERC. A l'hora de la veritat, Llamazares li va marcar un gol fent-li passar la pilota entre les cames que li va deixar una cara d'enze que encara no l'ha deixat reaccionar a la sentència del TSJC. I al final de l'obra de teatre, PP i PSOE surten fent-se el petó al bec i del tal Duran, com deia aquell, "nunca más se supo". Com deia dissabte l'editorial de Vilaweb, ridícul. I jo hi afegiria "inútil". Però, sobretot, perjudicial per a CiU.

CiU, que tan crítica havia estat amb ERC per la seva aliança de govern temporal amb una gent que pensava més en Espanya que no pas en Catalunya, resulta que ens proposa ara que el proper 20 de novembre votem tots, amb il·lusió, Duran i LLeida. Per què? Doncs simplement perquè és el soci de la federació i perquè no han estat capaços de treure-se'l de sobre. Ells tenen aquest problema i miraran de fer-ne virtut, però és molt evident que un país que està reaccionant com està reaccionant a la reforma constitucional i a la sentència del TSJC un any i escaig després de la manifestació del 10 de juliol no pot votar Duran amb il·lusió el proper 20 de novembre perquè Duran rema enèrgicament en el sentit contrari d'allò que vol la majoria del país i, fins i tot, d'allò que vol la mateixa CiU. O no?

Afegeix un comentari nou