Les decepcions personals són una cosa força irrellevant per als altres i en aquest sentit algú pot pensar que fer públic aquest escrit, en lloc de quedar-me'l per a mi, té ben poc interès. Tal com dic al títol entre parèntesi, però, a l'altra cara de la decepció hi ha l'esperança. I aquí sí que, modestament, crec que pot tenir algun sentit compartir això amb vosaltres. Perquè les esperances, compartides, poden tenir més força i acabar transformant la realitat. La decepció a la qual em refereixo no és res de cop calent, sinó fruit de coses que han passat els darrers anys i que podríem...