històric entrades

April 2016

xaviermir Decebut (però esperançat) amb la CUP d'Arenys de Mar Govern Arenys Mar.jpg

June 2014

xaviermir A Llançà ha estat possible. A Arenys de Mar, encara no Llançà.jpg

December 2013

xaviermir Per qui es doblen les preguntes? foto estelada a fòrum.JPG

xaviermir Sí i Sí siisi.jpg

July 2013

xaviermir Tu vols sumar i jo vull sumar. Segur que sumem, doncs! 2+2+2=9.jpg

June 2013

xaviermir Quantes llistes hi haurà a les properes municipals? ple_set_2012.jpg

xaviermir Aixequem un tres de nou? tres de nou -castell.jpg

xaviermir L'allargada ombra de Victor D'Hondt i el 2015 Victor_DHondt.gif

xaviermir Ja ha començat el debat sobre la proposta d'ERC Tertúlia a Ràdio Arenys.jpg

xaviermir L'horitzó llunyà de les eleccions municipals mans.jpg

April 2013

xaviermir Sant Jordi, L'Almorratxa i l'Annabel a l'Olla de Grills Annabel Ràdio Arenys Instagram.JPG

March 2013

xaviermir Missatge i lideratge Junqueras als Matins.jpg

xaviermir Annabel Moreno defensa la consulta a Badalona TV Annabel als grills.jpg

February 2013

xaviermir Annabel Moreno, a l'Olla de Grills Annabel Moreno a l'Olla de Grills.jpg

xaviermir Annabel Moreno, al debat de TV Badalona annabel.jpg Annabel Moreno a TV Badalona

December 2012

xaviermir Un altre Ple de desembre per a la història Ple ordinari 19/12/2012 - Moció presentada pel Grup Municipal del PP. Ple ordinari 19/12/2012 - Moció presentada pel Grup Municipal del PP.

September 2012

xaviermir PSC o país? CatalunyaOptimista.jpg

xaviermir El PSC d'Arenys de Mar i la independència ara república retallat.jpg

xaviermir L'hora de la política? Compareixença 12 setembre 2012.jpg

xaviermir Alcaldes, regidors, estelades i secessions Alcaldes, regidors, estelades i secessions A veure si algú em pot ajudar a trobar la lògica d'un fenomen polític que no comprenc. Dimecres passat, al Ple, l'ANC presenta una moció en què demana al govern que el Consistori assumeixi una política de símbols fins ara inexistent. Demana que a les principals entrades del poble i a l'Ajuntament hi hagi ben visible una estelada que doni la benvinguda als visitants perquè sàpiguen a quin país som. Demana que sigui una estelada com a símbol d'una nació a la recerca d'estat i amb el benentès que quan s'assoleixi la independència del Principat, la substituirem per una senyera catalana, sense estel. L'alcalde ens explica que hi ha un pacte no escrit que li impedeix votar a favor d'aquesta moció i que no vol que li imposin la bandera espanyola i que si per tenir l'estelada hem d'acabar tenint l'espanyola, s'estima més no tenir l'estelada. Per tant, tots els regidors i regidores del grup municipal de CiU, amb la digníssima excepció de Susanna Mir, segueixen les ordres de l'alcalde i voten que no perquè els regidors del PP i del PSOE-C que governen amb ells no s'enfadin i no ens obliguin a posar la bandera espanyola al balcó. Ara veurem quina cara fan si algun dia el PP tira pel seu compte i decideix imposar-nos igualment la bandera espanyola, perquè els pactes tenen aquestes coses, sabeu? Només cal mirar quatre llibres d'història per comprovar-ho. Si algun dia el govern espanyol decideix denunciar tots els ajuntaments dels Països Catalans que no tinguin la bandera espanyola i empresonar els alcaldes desobedients, no veig que Almansa ni Quintero hi puguin fer gaire res. Què faran? Diran que això no pot ser perquè hi havia un pacte no escrit? Es donaran de baixa del partit plens d'indignació, ressentiment i decepció (o qui sap si amb el riure sota el nas)? Francament, no ho sé, però és evident que no penjar ara estelades en un municipi que s'ha adherit a l'Associació de Municipis per la Independència afavoreix més el PP que no pas l'independentisme. Ara bé, el que no entenc és que un símbol (i una política de símbols coherent amb allò que el Consistori ha acordat) sigui vetat d'aquesta manera un dimecres de Ple i que, al cap de quatre dies, als peus del monument a la independència d'Arenys de Munt, l'alcalde Fors signi un document en què demana al president Mas que iniciï la secessió d'Espanya. M'explico? Hi ha alguna cosa que no quedi clara? Senyors Almansa, Vinyes i Fontbona, senyores Quintero, Estrada i Illescas: saben i comprenen que l'alcalde amb qui vostès governen acaba de demanar al president de la Generalitat que ens separi d'Espanya? Voten en contra d'una estelada i fan com si res davant d'això? Ajudeu-me, si us plau, a trobar explicacions. De la mena que sigui: polítiques, econòmiques, psicològiques, humanitàries, paranormals o siderals. Cada cop flipo amb més colors amb la política arenyenca.

August 2012

xaviermir Si els sentiu, no els escolteu Si els sentiu, no els escolteu Els militars espanyols bramen un altre cop. No us diré que no tingui certa prevenció envers els cossos de seguretat. Els serveis secrets ja ens han jugat alguna mala passada i segur que en tramen més, però d'aquests militarots que tenen més ego ferit i complex de no sé què que no pas mitjans ni raons per fer res, no crec que ens n'hàgim de preocupar. Cal, això sí, denunciar-ho al món, perquè el fet que ens hi hàgim acostumat no pot ser raó perquè els altres pensin que no ens importa. Ens importa, però cap fred i tranquil·litat. I com que alguna utilitat havien de tenir aquestes declaracions, tant les del coronel Alamán (que és com molts catalans pronuncien el gentilici i nom de llengua "alemany") com les del senyor Enrique De Diego que vol il·legalitzar Esquerra Republicana i empresonar Joan Tardà, les aprofito per recordar-vos la diferència entre escoltar i sentir, que és comparable a la que existeix entre veure i mirar. Sovint, com en el cas que ens ocupa, no podem evitar sentir certes declaracions, certs crits, certes paraules, però això no vol dir que les hàgim d'escoltar. Per escoltar cal posar-hi intenció. Per sentir, només cal capacitat de recepció. De la mateixa manera, veiem allò que ens passa per davant, però això no vol dir que estiguem mirant tota l'estona. Crec que cada dia hi ha més persones que confonen aquests dos verbs i si no ens hi mirem una mica aviat serà un "embolio", que deia algú. Ja ho sabeu: si els sentiu bramar, no els escolteu.

xaviermir Rebentem-ho tot Cartell 11s2012.jpg

July 2012

xaviermir Els sous dels polítics Els sous dels polítics Enmig d'aquest apassionant debat de si els representants polítics municipals han de cobrar o no, enmig del pacte CiU-PSOE que ha fet que tinguem un govern de 12+1 amb tres dedicacions exclusives i un alcalde, diumenge vaig tenir ocasió d'expressar la meva opinió als micròfons de Ràdio Arenys. Crec que els set minuts de tall que us enllaço aquí són un bon resum i una excel·lent ocasió per saber què cobra qui i per valorar si és just o no. Tinguem debat, si voleu, però que sigui respectuós i constructiu.

xaviermir Vaga general indefinida... de "polítics"! Vaga general indefinida... de "polítics"! El company Oriol Miralles ja us ha fet cinc cèntims dels debats que darrerament corren per la llista Arenyautes. Crec que són debats vitals, que hem d'abordar amb urgència per redreçar una situació que ja fa temps que, com a mínim a mi, m'amoïna molt. I de fet ja vaig publicar apunts en aquesta línia al febrer. No estic d'acord, bàsicament, amb dues coses: (1) que es generalitzi l'expressió "els polítics" de manera que es posi al mateix sac gentussa com l'Andrea Fabra (per agafar-ne un dels darrers casos, que per desgràcia n'anem ben servits) i bones persones que intenten treballar pel seu poble; (i 2) que es fomenti la idea que els regidors no han de cobrar per fer la feina que fan. A manera de provocació suggeria aquesta idea d'una vaga general indefinida dels nostres electes. Evidentment, això no passarà. Entre altres coses, perquè els electes mateixos no es posarien d'acord en això, precisament perquè entre ells (i entre nosaltres, els qui formem part d'organitzacions polítiques sense tenir cap càrrec electe) hi ha diferències. Que això no passi, però, no vol dir que aquests discursos basats en les dues idees que abans he comentat no tinguin cap efecte. En tenen. I no precisament sobre aquells que viuen de la política sense cap mena d'escrúpol o que se'n serveixen descaradament per interessos personals, sinó precisament sobre els altres, que veuen que els posen al mateix sac. Si davant d'aquests atacs no es pot prendre una mesura de protesta, si els electes no poden articular una protesta contra aquests ciutadans que els acusen injustament com els treballadors podem fer quan ens apliquen retallades o ens deixen a l'atur, això vol dir que no passa res i que tot queda igual? De cap de les maneres. El desprestigi indiscriminat de l'activitat política té com a primera conseqüència que aquells que s'hi podrien posar per intentar canviar les coses des de dins se'n desdiuen, que ho deixen córrer, perquè a ningú no li agrada estar treballant per als altres i rebre tan sols mocs i plantofades sense solta ni volta. Així, estem en plena escalada de destrucció. Si frenem l'accés de les persones que podrien fer política de manera honrada i vetllant pel bé comú, els qui queden són els aprofitats, que alhora provoquen un rebuig més gran, que alhora fa que menys polítics bons vulguin jugar-se-la, que alhora fa que... I al final, què hi ha? La història ens dóna diverses respostes: anarquia, feixisme, populisme, totalitarisme i altres ismes. A l'Ajuntament d'Arenys de Mar hi ha 17 seients que cal omplir cada quatre anys amb tot el que això implica. Si no vigilem i no fem mans i mànigues perquè els pugui ocupar gent honrada i treballadora, ens podríem trobar que tots 17 acabin en mans d'aprofitats sense escrúpols que, a més de no tenir necessitat de la política, se'n serveixin en benefici propi. Tinguem seny, mirem de no ser injustos, discriminem entre la bona gent i els aprofitats, que prou feina tindrem a coincidir en la definició d'aquests dos grups, i mirem de no generalitzar. Ajudem aquells que ens sembli que ho poden fer bé, perquè ens necessiten. Segur. I no els demanem sacrificis formulats des del populisme com això de no cobrar. Una regidoria són moltes hores de feina i aquesta feina ha de ser remunerada. Desgranem el debat, si us plau, però no ens deixem portar per certs plantejaments que en alguns casos estan intel·ligentment teledirigits per algú que no ens estima gaire, precisament.

June 2012

xaviermir Preparats? Preparats? Entre ahir i avui hem tingut i estem tenint una allau de notícies molt positives per al futur d'aquest país. Arriben, encara, en un context extremament preocupant, però sempre he tingut clar que sense capacitat de decidir sobre la riquesa que generem, sense capacitat de posar fi a l'espoli sagnant dels polítics espanyols més irresponsables, els altres sortiran de la crisi i nosaltres encara hi serem. El problema no és el cicle econòmic sinó la gestió que fan dels recursos els diversos governs espanyols. Ahir al matí es feia públic un nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió en què per tercera vegada es preguntava a les persones enquestades què votarien si demà es fes un referèndum d'independència. El resultat, d'un simbolisme definitivament ir-re-ver-si-ble: el 51% votaria sí, el 21% votaria no i un altre 21% s'abstindria. El cert és que avui fa un any, quan es va publicar el primer baròmetre que feia aquesta pregunta, ja va revelar l'existència d'aquesta majoria, perquè cal entendre que aquest 51% és sobre el total de les persones enquestades i en el supòsit impossible d'un 100% de participació. Per tant, tal com explicava a l'apunt #Jocompto, el 42,9% d'aleshores ja era, a la pràctica, una majoria suficient. Ara, en tot cas, aquesta majoria s'ha ampliat fins a cotes que, tal com deia Oriol Junqueras aquest matí a TV3, ja voldrien països com Escòcia, que farien el referèndum demà mateix. És lamentable que amb unes dades tan clares al govern de CiU li costi tant decidir-se a fer el pas. Per això hem d'estar preparats. Hem de prendre consciència que som, ara sí, al tram final. I al tram final, quan ho tens a tocar, és precisament quan hi ha més nervis i més riscos i més jocs de mans i trilers i aprofitats de tota mena. És hora de posar tota la carn a la graella. NO en tingueu cap dubte. Allò que alguna vegada havíeu pensat de fer si arribava el moment que..., ara ha arribat el moment. Els fets s'acceleraran els propers mesos. Us deia que avui teníem també una allau de notícies. Petits detalls en uns casos, fets remarcables en d'altres, però que són símptomes de tot això. El lideratge d'Oriol Junqueras al capdavant d'ERC continua rebent suports. Aquest matí, el periodista Jaume Barberà deia a Twitter: "Crec que Junqueras ho està fent prou bé". L'exconsellera Montserrat Tura ha demanat aquest matí al PSC que perdi la por a parlar d'independència. També tenim que ERC i Amaiur treballaran junts a Madrid per presentar iniciatives parlamentàries conjuntes en defensa del dret d'autodeterminació. Aquest lideratge en la capacitat de sumar que estem demostrant des d'ERC amb Junqueras al capdavant té altres fronts oberts com el suport dels sindicats i d'algunes patronals a la reivindicació del concert econòmic. I en aquest context, es pot fer alguna cosa per accelerar el procés? Es pot ajudar d'alguna manera? Es pot fer res per pressionar? Crec que ja no es tracta tant d'aconseguir una majoria social favorable a la independència (que ja la tenim i és prou folgada i en tot cas continuarà creixent per pura inèrcia i com a resultat del rebuig al concert econòmic) com d'acabar de donar l'empenteta al govern de CiU, un partit que enmig d'aquest augment de l'independentisme perd intenció de vot, però que conserva un suport encara amplíssim. Ho tenim tot de cara perquè es produeixi l'escenari desitjat: l'esquerra nacional i la dreta nacional fent junts el pas a la independència. No tinc cap dubte que la millor manera de pressionar CiU és que ERC continuï creixent en suports, que molta gent se'n faci simpatitzant o militant. De tot plegat, si voleu, en podrem parlar demà dissabte al matí, que ERC d'Arenys de Mar serem a la plaça de l'Església per atendre els vostres dubtes i propostes, les vostres sol·licituds de simpatitzant i tot allò que vulgueu compartir amb nosaltres sobre el futur d'Arenys de Mar i del conjunt del país.

xaviermir Quatre suecs: Vinyes, Estrada, Illescas i Fontbona Quatre suecs: Vinyes, Estrada, Illescas i Fontbona Ho deia fa pocs dies: l'exministre socialista Joan Majó ha entrat en raó i finalment aposta per la independència de Catalunya dins la UE. És el més lògic i el més honrat si tenies un discurs i un projecte federalista i aquells amb qui et volies federar s'han burlat de tu. És lògic i és de persones honrades exposar les coses tal com són, no enganyar més els pobres votants i proposar que la federació sigui, com a estat i amb la resta d'estats europeus. Joan Majó no és l'únic, per sort. Cada dia més persones del PSC o de la seva òrbita llencen la tovallola de l'intent aquest de mantenir tranquils i enganyats els seus votants d'identitat espanyola, aquells que creuen que no entendrien una aposta del PSC per la independència de Catalunya. Negant-los aquesta opció, però, els condemnen a la misèria. Contents i enganyats, sí, però maltractats pel partit que pensen que els representa. L'espoli social que patim tots també afecta els votants del PSC, que ara fa un any, a les municipals, en van ser més de 1.200 i gairebé els van convertir en la força més votada gràcies a la davallada de CiU amb Estanis Fors al capdavant. Ahir dilluns en Xavier Febrer, exregeridor independent però del grup municipal del PSC, va publicar un apunt en què deia: "...baixar del tren, aprofitant el desori, seria una bona opció. No es tracta de rates que abandonen el vaixell, sinó de gats escaldats que han acabat la paciència." Continuar negant que la millor manera de defensar les polítiques d'esquerres per als catalans és tenir estructures d'estat i que per tenir-les hem de trencar amb Espanya només porta a formar una mena de bloc radical espanyolista amb el PP i Ciutadans. Si aquest és el camí que volen prendre, avall que fa baixada. Si Vinyes, Estrada, Illescas i Fontbona es volen continuar fent els suecs, per ells faran. Mentrestant, a l'esquerra catalana estan canviant les coses. La victòria electoral d'Hollande dóna esperances al PSC, però alhora les enquestes diuen que per primera vegada ERC i ICV junts superen els socialistes. Potser, ves per on, l'homòleg d'Hollande a Catalunya no és aquest PSC que es fa el suec, sinó la suma d'ERC i ICV que els fa el "sorpasso", que en deia Voltas. Amics i amigues socialistes d'Arenys de Mar que comenceu a pensar que no anem bé, que fer-se el suec no és la millor manera de servir el projecte de l'esquerra nacional: a l'Esquerra Republicana teniu les portes obertes. Junts en serem més. Junts podrem plantar cara al model de país que té CiU. Amb un PSC que ni tan sols és capaç de defensar per als catalans el concert econòmic que tenen bascos i navarresos, en canvi, no hi ha res a fer.

xaviermir Simpaties polítiques Roda de premsa d'Oriol Junqueras posterior a la cimera pel Pacte Fiscal (30-05-2012) Roda de premsa d'Oriol Junqueras posterior a la cimera pel Pacte Fiscal (30-05-2012)

xaviermir Un altre socialista que entra en raó Un altre socialista que entra en raó Arenyautes, Ens hem d'alegrar que el sentit comú assisteixi cada dia més persones i que ara fins i tot un exministre socialista vegi les coses com més de 3.000 arenyencs vam dir que les vèiem el 13 de desembre de 2009 quan vam fer la consulta. Passa, però, que tenim pressa, que cada dia que passa ens complica una mica més les coses i fa que ho passem una mica pitjor. Alguns molt pitjor. Per tant, s'agrairia molt que més persones del PSC, començant pels quatre regidors i acabant pels més de 1.200 votants que van fer aquesta opció ara fa un any, fessin el mateix pas que cada cop més persones importants fan, des del president Pujol fins al ministre Majó. Si voleu, no digueu que sou independentistes. Si la paraula us resulta humiliant sortida de les vostres boques i si us ha de provocar urticària, no la pronuncieu. Digueu, com dèiem ara farà sis anys, "jo també vull un estat propi". Parleu, però. Sigueu valents. Feu-ho per les persones que pateixen més l'espoli fiscal, les més febles, les que com a socialistes se suposa que hauríeu de defensar.

May 2012

xaviermir Tresserras vs. Iceta o el PSC sense arguments Tresserras vs. Iceta o el PSC sense arguments No sé si ja heu tingut ocasió de llegir l'article que l'exconseller Joan Manel Tresserras ha publicat avui al diari Ara, però us el recomano moltíssim. Si algun socialista d'Arenys de Mar s'avingués a debatre'l o comentar-lo crec que faríem un bon servei al conjunt de persones que s'identifiquen amb allò que en diem l'esquerra. Els socialistes catalans, que ens parlen d'un projecte federal inexistent i que ens diuen que no al xoc de trens i que no al concert econòmic i que no a tot, però alhora són incapaços de proposar solucions alternatives, haurien de ser els primers interessats en la independència de Catalunya. Tal com diu Tresserras, "si volem un dia pactar amb Espanya en condicions d'igualtat (la veritable bilateralitat) a Catalunya li convé, primer, marxar". I per tant, tot el que no sigui ajudar-nos a marxar és col·laborar amb els qui ens ho estan fent passar magre. Ni fer ni deixar fer. "S'exerceix la representació política de les classes populars de Catalunya, amb totes les conseqüències, o simplement es gestiona una franquícia electoral tunejada amb una C?" Algun comentari, socialistes d'Arenys de Mar? L'hora és greu i el silenci ens fa còmplices. Jo convido tota la gent que històricament s'ha identificat amb el PSC en oposició a la dreta de CiU que vegi en l'ERC d'Oriol Junqueras el nou projecte per sumar. "Una part molt significativa de la població catalana es considera nacionalment espanyola. Però una Catalunya políticament forta és també la millor defensa dels seus interessos." Llegiu-lo. Penseu-hi. "Ningú hauria de voler, des del catalanisme, que juguem el partit emmanillats"

xaviermir Sis minuts. Només sis minuts! Sis minuts. Només sis minuts! Sis minuts. Ni tan sols hi arriba. Cinc i escaig. És el temps que dura un tall extret de l'Informatiu Migdia d'avui i en el qual es concentren tantes coses que és d'una intensitat semblant a un concert del Boss com el que fa aquest vespre. Només us demano sis minuts del vostre temps perquè escolteu aquest tall: http://radioarenys.cat/php/cartaplayer.php?in=2012-05-17-13-42&out=2012-... Ja l'heu sentit? En resum, doncs, i passada la publicitat de Lidl (que per cert fan en castellà a Ràdio Arenys... mal negoci!): 1. Denunciem que alguns establiments van demanar permís de terrasses l'octubre de l'any passat i encara no han obtingut resposta del govern, amb els perjudicis que això els comporta. Sort que el regidor Acero havia d'esdevenir el gran defensor de l'activitat econòmica de la vila, oi? 2. Acero parla d'un decret "formalitzat". El DIEC recull tres accepcions de l'entrada formalitzar que poden encaixar en el context: 1 Donar la deguda forma (a una cosa); 2 Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat); p. ex., formalitzar una denúncia a l’autoritat judicial competent; i 3 Revestir (alguna cosa) dels requisits legals. A l'àudio no es pot apreciar, però al vídeo sí, que tan bon punt Acero s'expressa en aquests termes l'Alcalde comença a moure el cap desconcertat i sorprès. Al final resulta que Acero només volia dir que ja tenia el text a punt. 3. Un cop més, l'alcalde Fors i el regidor Acero diuen coses diferents. 4. L'alcalde, en una nova mostra del seu estil a l'hora de conduir els plens i de facilitar que es converteixin en un galliner, interromp la regidora d'ERC. Posteriorment, encara té la barra de dir que era la regidora qui l'havia tallat, quan l'únic que havia fet era demanar respecte pel torn de paraula. Mal per mal, prefereixo les maneres de Miquel Rubirola. 5. El decret d'Alcaldia al qual es fa referència ja havia estat objecte d'un apunt en aquest bloc i continuem sense entendre per quin motiu regidor i govern van decidir convertir una ordenança que hauria pogut passar per Ple en un decret que no cal que hi passi. Per la pressa suposo que no és, vist que al Ple de maig encara no tenim decret. 6. El regidor Acero torna a acusar els altres de no fer bé la feina, com ja va fer el dia 1 d'abril al Dominical quan Enric Sierra li va preguntar pel retard de les guinguetes: http://radioarenys.cat/php/cartaplayer.php?in=2012-04-01-13-02&out=2012-... 7. Parlant encara del decret, l'alcalde diu que "suposa" quin és el motiu del retard. Novament, desconnexió total entre regidor i alcalde. 8. L'alcalde va acusar ERC de crear "artificis" i "mal ambient", cosa que té gràcia perquè va ser precisament ERC qui al mandat anterior va haver de veure com li organitzaven una recollida de signatures contra el projecte de regeneració mediambiental, cosa que si heu anat seguint els comentaris a l'apunt de l'Enric Badosa ja deveu haver recordat. No és per casualitat que porta més de 500 lectures. I espereu-vos... 9. A l'alcalde se li escapa que els guinguetaires l'han felicitat per "haver intentat aturar" el projecte de la platja del Cavaió. Per molt que, com diuen a Ràdio Arenys, després matisés les seves paraules, el menyspreu de l'alcalde envers el projecte és més que evident quan s'hi refereix com a "projecte de les floretes" 10. La regidora d'ERC, naturalment, es queda de pedra pel que acaba de sentir i demana si l'alcalde ha dit el que ha dit i l'alcalde nega haver dit allò que està gravat i tothom pot escoltar i, a sobre, etziba a la regidora que "vostè entén el que vol, com sempre" Arenyencs, arenyenques, tinguem paciència. Però a més de tenir paciència, treballem per tenir relleu a l'alcaldia i al govern. Nosaltres hi farem tot allò que puguem, però ajudeu-nos-hi. Podeu fer-ho de moltes maneres, però ajudeu-nos-hi. Gràcies.

xaviermir Juanjo Almansa: peça útil del PSOE-C? pacte_de_gobern_arenys.jpg

xaviermir Quina idea teniu de les JERC? Conseller Mena: "Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès" Conseller Mena: "Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès"

April 2012

xaviermir Del #novullpagar al #novullpagaraEspanya ERC, RCat i CatSi amb Alfred Bosch se sumen a #novullpagar al peatge de Mollet ERC, RCat i CatSi amb Alfred Bosch se sumen a #novullpagar al peatge de Mollet	xaviermir M'agrada tant que no hi tornaré (carta del meu Ajuntament) Arenys de Mar recicla.jpg	xaviermir Un decret per engegar-ho tot a fer punyetes Un decret per engegar-ho tot a fer punyetes Fa pocs dies, a través del grup de discussió que tenim a ERC d'Arenys de Mar i que fem servir per avançar en el procés deliberatiu abans de posicionar-nos sobre els temes que afecten la vila, la nostra regidora ens hi va posar el document que havia de ser l'ordenança de les terrasses. Ja vam dir al Dominical que d'entrada vèiem bé que es fes una ordenança sobre la matèria, però és evident que cal mirar-se les coses, que seria irresponsable per part nostra donar-hi el vistiplau a ulls clucs. Cada vegada que l'equip de govern fa una proposta cal llegir-la, comentar-la, debatre-la, etc. I com més ulls se la miren, més coses per millorar-la hi veuen. Per això sempre és important, i ho demano un cop més, la implicació de tothom que pugui. Aquest és el moll de l'os de la política, perquè si fem les lleis i les ordenances de qualsevol manera després surten problemes i més problemes. Cal dedicar-hi temps, doncs. Afortunadament, les eines informàtiques de què ens servim avui ajuden molt en aquest procés deliberatiu i n'estalvien molt, de temps. Amb tot, ningú no t'estalvia haver de buscar un raconet que podries dedicar a altres coses per llegir amb atenció un text que poden ser dues pàgines, vint o dues-centes. El que rebenta és que, després de l'estona que hi hagis dedicat, sigui molta o sigui poca, t'assabentis que allò que t'havien passat perquè t'ho estudiessis perquè havia de passar per Ple i te'n demanaven el posicionament i possibles esmenes, per obra i gràcia del regidor responsable de l'àrea s'ha convertit, de la nit al dia, en un Decret d'Alcaldia. Els decrets d'alcaldia només passen per Ple a títol informatiu, quan tot està dat i beneït. Aleshores, tota la feina feta esdevé paper mullat, temps perdut. Genial, oi? Per què ha passat això? Perquè el govern s'ha tornat a adormir per enèsima vegada i de sobte li ha vingut la pressa? De qui és culpa, ara, si la culpa que les guinguetes no poguessin obrir per Setmana Santa era dels senyors de la Generalitat, que, segons declaracions d'Acero a Ràdio Arenys, viuen molt bé, no estan al peu del canó i "tenen una mentalitat una mica talibana" (sic)? L'alcalde Fors no és, per desgràcia, l'únic membre del govern que pren una actitud desconsiderada envers les persones. Sembla que també s'hi apunta el regidor Acero. No sabria dir si ja tenia aquest tarannà o si l'hi ha encomanat el nostre alcalde, però en tot cas és preocupant. Ara, que si del que es tracta és de fer perdre el temps a l'oposició de manera deliberada i premeditada, ho estan fent molt i molt bé. Si ho fan amb l'esperança que ho engeguem tot a fer punyetes, farts d'ells, que agafin una cadira i seguin.	xaviermir En concret, no cal revisió lingüística de cap mena En concret, no cal revisió lingüística de cap mena Això d'escriure bé, en català o en la llengua que sigui, són manies de filòlegs, gent que ens volem fer els importants. Ja diuen que qui no té res a fer el gat pentina. Mixeta, mixeta... "En concret, l’Estat preveu 6’5 milions d’euros per fer el passeig de entre Arenys de Mar i Caldes d’Estrac. En concret, seran 2 milions d’euros aquest proper any i de cara al 2014 es donaran 4 milions d’euros més per executar-lo." "Malgrat tot, algunes fonts apuntades ahir pel Dominical apunten que s’estaria parlant de no treballar els divendres com a solució." "Estanis Fors va manifestar que de la mateixa manera que hi hagut membres d’Unió que han sortit a la defensa de Blanchar..." "Fors va dir que Blanchar no hauria de tornar a la política municipal i que no s’entendria que en futur fos presentat com alcaldable o regidor a l’Ajuntament..."	xaviermir Anna Simó, que serà demà a Arenys de Mar, va intervenir ahir al Parlament Simó: 'Les mesures d'austeritat són ideològiques i condueixen a una nova recessió' Simó: 'Les mesures d'austeritat són ideològiques i condueixen a una nova recessió'	xaviermir Esquerra Republicana, a la Tribuna Política Annabel i Xavi Salbanyà a Tribuna 8-4-12. - reduïda.jpg
xaviermir La canal del carrer Bonaire (o és Bonaigua?) canal Bonaire.JPG	xaviermir Gràcies, alcalde Fors, per ser tan considerat amb les persones Gràcies, alcalde Fors, per ser tan considerat amb les persones Els qui teniu Facebook i sou dels prop de 500 amics que té la regidora d'ERC Annabel Moreno potser ja heu vist el que ha publicat aquesta tarda. Deia això: "Mans i mànigues per col.locar nens, feina deixada estar per poder reunir-me amb l'alcalde. Arribada a l'ajuntament ha resultat que el senyor estava reunit. Ja sé que l'oposició som menystunguts però les normes de cortesia demanen com a mínim una trucada per anul.lar una reunió, no?" Cal dir res més? Segurament encara trobaríem algú convençut que l'obligació de tot regidor (fins i tot si és de l'oposició) és deixar-ho tot per venir al costat del seu alcalde quan el convoca a una reunió. Segurament encara hi ha qui es pensa que la regidora cobra per assistir a aquestes reunions fantasma del nostre estimat alcalde. No. No cobra. Paga. Paga perquè deixa de fer altres coses que li generarien ingressos o paga perquè té canalla i s'ha de buscar cangurs o solucions diverses que valen diners. Són sacrificis que segurament tots els regidors i regidores de tots els partits fan de gust, però arriba un punt en què et preguntes si no t'estan prenent el pèl. La tècnica de convocar reunions que després no es fan o reunions que es fan però que no serveixen per a res pot ser molt bona per treure l'oposició de polleguera, però també és molt bona per cremar-ho tot, per aconseguir un distanciament total de la població respecte de la política. Tenim un mínim de cortesia i de sentit comú o pensem tirar pel dret sense escrúpols? L'alcalde de les persones. Sí senyor!	xaviermir 25 anys de la crida que va portar Joan Puig i altres persones a fer-se militants d'ERC 25 anys de la crida que va portar Joan Puig i altres persones a fer-se militants d'ERC Al número 205 de la revista Esquerra Nacional, de març-abril de 2012, i entre moltes altres informacions, hi ha un article de Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla, en què fa memòria dels 25 anys de la publicació de l'article de Josep-Lluís Carod-Rovira "Una necessitat vital: refundar ERC?" L'article es va publicar l'1 de novembre de 1986 i en aquesta entrevista a l'arenyenc Joan Puig i Massuet ell mateix explica que va ser el motiu que el va impulsar a fer-se militant. No va ser l'únic. La crida va ser tot un fenomen que va canviar el país. ERC va aconseguir treure l'independentisme de l'esfera extraparlamentària i el va anar fent pujar fins a obtenir el govern del país al període 2003-2010. Un repàs de la trajectòria dels darrers anys del Principat ens permet veure, tal com diu Vall, que Esquerra ha marcat l'agenda política. Al contrari del que ha fet CiU, que ha anat a remolc del país. Fa vint anys, Esquerra denunciava l'espoli fiscal i demanava el concert econòmic. No va ser fins a les darreres eleccions, en canvi, que CiU va decidir-se a fer-ne el punt central. I, com en el cas del nostre alcalde amb les promeses de no tenir dedicacions exclusives, tot plegat s'ha esvaït en un vaporós pacte fiscal. Tal com intentava explicar divendres en aquest apunt al meu bloc de MésVilaweb, passats uns primers anys de reconstrucció nacional en què es va fer televisió, policia, infraestructures, etc, CiU va frenar la seva ambició nacional i els darrers anys no ha liderat mai res. Esquerra ha empès els socialistes fins on ha pogut perquè el país tingués una alternativa al projecte de CiU, però els socialistes han traït vergonyosament aquesta responsabilitat històrica i s'han volgut sentenciar a la marginalitat de fer un front espanyolista amb PP i Ciutadans. Aquesta aposta fallida ens ha passat factura i CiU ha recollit una part del vot que havia anat a parar a ERC perquè tenia la independència com a principal objectiu. Esquerra Republicana, però, està tornant a remuntar i aspira a tornar a ser aviat l'alternativa a aquesta CiU que aprova reformes laborals, que ens retalla el país per totes bandes. Amb CiU pactarem els temes prioritaris de país sempre que calgui i això inclou l'assoliment d'un estat propi per al Principat si finalment s'hi decideixen, però el nostre model de país i la nostra idea de la justícia social no són pas la mateixa i en aquest sentit serem oposició i serem sempre alternativa. I diguem-ho clar, som i serem molt més clars i directes en el nostre objectiu de la independència. Si voleu viure amb nosaltres la primavera republicana que tot just ha començat, feu-vos militants, simpatitzants o amics d'Esquerra Republicana de Catalunya.

March 2012

xaviermir I vosaltres, quin balanç feu d'aquests nou mesos de mandat? I vosaltres, quin balanç feu d'aquests nou mesos de mandat? A Esquerra Republicana hem acabat la sèrie d'apunts en què hem estat fent balanç dels primers nou mesos de mandat des que el passat 11 de juny Estanis Fors Garcia va esdevenir alcalde d'Arenys de Mar. Si els voleu llegir, aquí els teniu: Juny: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12577/balanc-de-nou-mesos-de-mandat Juliol: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12578/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-juliol-de-2011-oblidar-promeses-electorals-i-matar-mosquits- Agost: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12579/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-agost-de-2011-critics-si-pero-destructius-no Setembre: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12654/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-setembre-de-2011-alertes-a-la-recollida-selectiva-i-al-proje Octubre: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12673/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-octubre-de-2011-marcatge-i-oposicio-constructiva Novembre: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12689/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-novembre-de-2011-quatre-plens-en-un-mes-prova-de-desgovern Desembre: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12696/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-desembre-de-2011-el-punt-dinflexio Gener: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12719/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-gener-de-2012-la-regidora-no-te-cap-intencio-dentrar-al-gove Febrer: http://locals.esquerra.cat/arenysmar/article/12737/balanc-de-nou-mesos-de-mandat-febrer-de-2012-el-conveni-amb-comsa-i-les-intencions-del-psc I vosaltres, com ho veieu? Com ho heu viscut? Com creieu que poden anar les coses? Com us agradaria que anessin? Us puc oferir aquest bloc perquè hi digueu la vostra? Sigueu-hi benvinguts i benvingudes.

xaviermir Estem fent balanç dels nou primers mesos de mandat Estem fent balanç dels nou primers mesos de mandat A Esquerra Republicana d'Arenys de Mar estem fent balanç d'aquests primers nou mesos de govern de CiU, PP i Acero. Fem memòria de les coses més destacades que hi ha hagut des de l'11 de juny de 2011, quan Fors va ser investit alcalde. Fins ara hem publicat els apunts corresponents a juny, juliol, agost i, avui mateix, setembre. Els teniu penjats al nostre web: http://locals.esquerra.cat/arenysmar Si voleu comentar-los o ampliar-los amb les vostres impressions personals podeu fer-ho aquí mateix o als nostres perfils de Facebook i de Twitter.

xaviermir Prou d'explicar contes! Anunci ANC Anunci ANC

xaviermir Com més aviat ens despertem, millor, gent de CiU! Com més aviat ens despertem, millor, gent de CiU! Ahir al vespre, al Polònia passaven aquest gag. Avui arriba un nou BOP i resulta que el suport a la independència capgira la tendència dels darrers anys i comença a baixar. Crec que sobren les paraules. Si la gent que realment vol la independència i que milita a CiU o hi simpatitza o els vota no reacciona, aquest país quedarà vist per a sentència en ben poc temps. I quan això hagi passat, les lamentacions, els planys i els retrets ja seran ben inútils. Aquest mes hi ha congrés de CDC. Hi haurà un abans i un després, com hi va haver un abans i un després d'aquella executiva del PSC que s'ho va carregar tot.

February 2012

xaviermir Apunts d'actualitat sobre l'ACA, el Bareu i els darrers plens Apunts d'actualitat sobre l'ACA, el Bareu i els darrers plens Aquesta setmana hem sabut que els problemes de l'Agència Catalana de l'Aigua comportaven l'extinció de tots els convenis de l'entitat amb el nostre Ajuntament, inclòs el de canalització del Bareu. Havíem avisat del perill que això passés. Al Ple de desembre, aquell en què el govern de CiU-PP-Acero va caure en el parany de pactar els pressupostos amb el PSC, una de les exigències dels socialistes (minut 4.35 a 5.30 del vídeo de Ràdio Arenys) era destinar els diners del cobriment de la Riera al rial del Bareu. Ara, amb la fallida de l'ACA, ni Bareu ni Riera. Gràcies, socialistes i gràcies govern Fors. Els temps ens dóna la raó i també ens la donarà en la defensa del model de recollida selectiva porta a porta a tot el municipi i no pas amb contenidors soterrats com volen els socialistes. D'això, també tindrem ocasió d'anar-ne parlant. Aquests darrers dies, a Esquerra Republicana hem penjat una sèrie de quatre apunts al nostre web a propòsit del Ple de dimecres 15 de febrer. Us convidem a llegir-los: 1. Soraya Real desprestigia el tècnic de medi ambient 2. Continua la improvisació: “Votem i que sigui el que Déu vulgui” 3. El PSC vol vendre cara la seva entrada a govern 4. Els entrebancs de Belén Quintero (PP) amb el carril bici Si teniu Facebook, sapigueu que també podeu seguir ERC Arenys de Mar a través del nostre perfil o de la nostra pàgina. Si sou més de Twitter, podeu seguir les nostres actualitzacions com ja fan més de 350 persones. I no oblideu que també tenim un canal a YouTube on hem penjat diversos vídeos pensant que poden ser del vostre interès. Si us agrada el nostre projecte, ajudeu-nos a reforçar-lo.

xaviermir Ni un duro per als regidors! Ni un duro per als regidors! En la línia del meu penúltim apunt, voldria advertir d'entrada que el títol no recull la meva opinió personal sinó justament allò que pretenc combatre. Ha estat a Facebook, arran d'un apunt d'en Marçal Oms i Palou en què proposava que "retallem en polítics perquè n'hi ha molts", que s'ha generat un breu debat sobre el tema reincident dels sous que reben els nostres representants polítics. Com a Esquerra Republicana hem demanat a en Marçal Oms si creu que els regidors d'ajuntaments com el d'Arenys de Mar cobren massa i ens ha matisat que es referia a "alts càrrecs" i no a regidors o alcaldes. En Toni Pardo, però, s'ha afegit al fil amb una altra proposta: "qui vulgui ser regidor d'un ajuntament, si no es dedica a treballar sols de politic, que no cobri ni un cèntim, ni cap comissió, ni cap dieta per cap gestió; repartiríem molts euros al poble." He promès a en Toni Pardo que li respondria a través d'un apunt i aquest és, doncs, l'apunt en qüestió. Entenc la preocupació per l'economia municipal i la comparteixo, però no crec que aquesta mesura incidís gaire en les arques públiques i en canvi tindria conseqüències negatives. Si la nostra intenció és que només puguin fer de regidors aquelles persones que parteixen d'una situació econòmica acomodada, la mesura és ideal. Algú que visqui de renda i que no necessiti ingressos del seu treball per pagar-se les despeses estarà en condicions de satisfer aquesta condició que ens proposa en Toni Pardo per accedir a ser regidor. Aquesta seria, doncs, una mesura que afavoriria el retorn al caciquisme de tota la vida. D'altra banda, si volem que la democràcia funcioni amb garanties, no és únicament pels regidors de govern, que hem de vetllar, sinó també pels de l'oposició. Una oposició de qualitat comporta moltes hores de feina: buscar informació, compartir-la, analitzar-la, debatre-la, elaborar-la, etc. A Esquerra fem tot això amb una única regidora al consistori, cosa que vol dir que, tret d'ella, la resta de l'equip no només no cobrem, sinó que paguem com a militants d'una organització política. I el sou de la regidora tampoc dóna per poder-ne viure. És, simplement, una mínima compensació o indemnització. Si eliminem això, crec que la capacitat de fer oposició que tindríem, avui els uns i demà els altres, se'n ressentiria. És la meva opinió personal i segurament hi voldreu dir la vostra. Si voleu, reobrim aquest debat que reapareix de tant en tant a l'àgora pública. Amb respecte i amb bons arguments segur que ens entenem.

xaviermir Activament contraris a Plataforma per Catalunya Qui és Josep Anglada? Qui és Josep Anglada?

xaviermir Fer-me militant d'un partit polític? Ni boig! Fer-me militant d'un partit polític? Ni boig! Els polítics són uns corruptes, uns aprofitats, uns inútils, uns col·locadors d'amics als ajuntaments com si fossin oficines de treball, gent sense principis, que només volen la poltrona, xuclar-nos la sang i viure de nosaltres. Ah!, i uns incompetents. I van a la seva. I... Els partits són els llocs on neixen els polítics i on es mouen, on fan anar la menjadora. Ser d'un partit polític és garantia de ser mala persona o de ser un grandíssim ingenu. Què es pensen, aquests polítics i aquesta gent dels partits?, que si aquest poble i aquest país aguanta és gràcies a ells? No senyor! És gràcies als qui cada dia es lleven ben d'hora, ben d'hora per anar a treballar. I se'n surten malgrat els polítics, que no paren de posar-nos pals a les rodes i que fan el possible i l'impossible per arruinar-nos. Al primer que em proposi de fer-me militant d'un partit polític li penso fotre una bronca monumental que no tindrà ganes de badar boca mai més. Jo? Fer-me militant d'un partit polític? Ni boig! Ja s'ho faran! Que els pengin a tots! Déu me'n guardi, d'ajuntar-me amb altres persones per intentar treballar junts i canviar les coses! Jo haig de dedicar hores del meu temps a intentar reforçar una organització perquè després vingui un altre i se n'aprofiti? Estan malalts! Tots! Per cert: imprescindible llegir això abans de sortir d'aquest apunt. I, si voleu, passeu també per aquí. Destruir sempre ha estat el més fàcil per a la humanitat.

xaviermir El rendiment i la utilitat de tenir veu a Madrid Alfred Bosch a Rajoy: 'Estem d'acord en una cosa: que aquesta casa és una ruïna' Alfred Bosch a Rajoy: 'Estem d'acord en una cosa: que aquesta casa és una ruïna'

xaviermir Benet Maimí prova d'escapolir-se d'Oriol Amorós i no se'n surt Benet Maimí prova d'escapolir-se d'Oriol Amorós i no se'n surt Ahir dimarts, al programa de Ràdio 4 Matí a 4 bandes [cliqueu l'enllaç per anar a l'àudio], hi havia com a tertulians Laia Bonet (PSC), Oriol Amorós (ERC) i l'arenyenc Benet Maimí. En un moment donat (minut 42.30), Maimí valora les declaracions del president Mas sobre la despesa d'Andalusia i això condueix el debat cap al tema dels pressupostos de la Generalitat. Amorós fa una referència als 2.000 milions d'euros de dèficit fiscal que pateix Baviera, que provoca fortes queixes dels bavaresos, i els compara amb els prou eloqüents 16.000 milions que pateix Catalunya, que òbviament són a l'arrel del problema i que Maimí no esmenta en la seva intervenció. Amorós fa aquest primer apunt, fa referència també a la indústria farmacèutica i, cap al minut 46.10 esmenta una de les qüestions que hem de denunciar del discurs de CiU perquè, com diu ell, grinyola. Amorós demana lideratge moral i coherència i assenyala que no pot ser que en un moment en què es demana sacrificis a tothom es retallin els impostos als més rics. Això dóna peu a una nova intervenció de Maimí i a un debat interessant que us convido a escoltar per saber quin és el discurs de CiU i quin és el d'ERC. Des del meu humil punt de vista, Maimí fuig d'estudi contínuament. Però és una impressió subjectiva, és clar! Vosaltres com ho veieu? Al minut 51.30, per cert, Amorós explica quines solucions alternatives proposa ERC per al pressupost del 2012, és a dir, com gestionaríem els republicans aquest pressupost que ens ha d'ajudar a sortir de la crisi i que segur que a força de retallades no ens portarà enlloc; recorda que el govern anterior ja va reduir la despesa i retreu a Maimí i a CiU que l'explicació de tot sigui allò de l'herència del tripartit quan després d'un any de gestió de CiU la previsió de dèficit no s'ha pogut complir malgrat les retallades sagnants. Amorós explica d'una manera diàfana i educada que la política impositiva de CiU perjudica la gent treballadora del país i que cal replantejar-se la part d'ingressos amb impostos com el de la banca. D'això, però, ja en van parlar el diputat d'ERC Pere Aragonès i el conseller Mas-Colell i aquesta va ser la resposta: http://vimeo.com/35581075 Com a colofó, Amorós s'exclama que amb el dèficit fiscal sagnant que patim CiU hagi donat un any de coll al PP en la reunió que la setmana passada van tenir Mas i Rajoy. Benet Maimí no dóna resposta a cap d'aquestes qüestions i es posa a parlar de l'atur. I malgrat aquest intent d'escapolir-se de l'escomesa, com diria el mestre Puyal, Amorós remata i gol a continuació [minut 10.20]. Altament recomanable. Hem d'estar molt atents, afinar l'esperit crític i augmentar el nostre grau de compromís polític si ens en volem sortir, perquè no anem gens bé.

January 2012

xaviermir Centrem-nos i anem per feina Centrem-nos i anem per feina Vist que Oriol Pujol ens recomana til·la perquè no té pressa; vista la persistència de Duran i Lleida d'entendre's la mar de bé amb el PP; vistes les coses que diu el conseller Mas-Colell al diputat d'ERC Pere Aragonès, les que diu per preparar-nos i les que diu a les comissions; vist que Duran i Lleida encara no ha entès qui mana a Espanya i què hem de fer a Catalunya si volem manar nosaltres; vista la submissió de CiU al PP en matèria de delegacions catalanes a l'estranger (tot i la mà estesa d'ERC per impedir-ho) i el seu silenci pel que fa a les ambaixades espanyoles; vistes les mentides que diu Joana Ortega des de la vicepresidència del govern respecte de la maduresa del nostre procés d'independència... Per tot això faig les consideracions següents: 1. L'objectiu prioritari de l'independentisme ja no és fer més independentistes. Si en fem més, molt millor encara, però ja som majoria. La prioritat ha de ser articular políticament aquesta majoria que ja existeix. 2. Si avui no som independents ni es preveu que ens hi posem aquest any ni el que ve ni l'altre, és perquè el goverm presidit per Artur Mas NO HO VOL, encara que algunes persones de CiU sí que ho vulguin. 3. No hem de treballar en un escenari al Parlament en què CiU tingui menys de 50 diputats i no sigui al govern, perquè un govern alternatiu sense CiU és pràcticament impossible d'articular si tenim en compte els diputats que sumen PSOE, PP i Ciutadans. 4. L'escenari és el d'una CiU amb menys força i una ERC amb més pes que pugui canalitzar l'articulació de l'independentisme. I que hi hagi també SI i ICV-EUiA. I tots junts, dreta i esquerra, fem un pas que és de país, que el fem perquè si no tenim país no podrem fer ni un país de dretes ni un país d'esquerres. 5. Que els dies passen volant i ens trobarem a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya sense adonar-nos-en i ens hem d'assegurar l'escenari que faci possible la independència, cosa que no farem si deixem passar els dies sense fer res. I, per tant, proposo: 1. Que tota pesona que pensi que la màxima prioritat és la independència se centri en aquest objectiu de manera intensa perquè som al tram final, estem madurs i ara mateix el risc és que ens podrim de tan madurs que estem si no aconseguim articular políticament aquesta voluntat majoritària 2. Que qui no ho hagi fet encara doni suport explícit a Esquerra Republicana de Catalunya fent-se'n militant, ja que està en ple procés de remuntada, és el principal partit independentista i l'únic capaç de tornar a posar CiU entre l'espasa i la paret com ja vam fer el 2003. Ara, però, necessitem més força perquè ja no volem comptar amb el PSC. 3. Que qui no es vulgui fer militant de cap partit independentista treballi activament a través d'eines com l'ANC. 4. Que assistim massivament a la manifestació d'aquest dissabte dia 28 sota el lema "Ni espoli fiscal ni espoli social" Si volem la independència haurem de fer pinya, centrar-nos en els objectius reals (CiU, no Espanya) i posar-hi el coll. Xavier Mir i Oliveras Arenys de Mar, dimarts 24 de gener de 2012	xaviermir El valor de la paraula de l'alcalde Fors El valor de la paraula de l'alcalde Fors El 9 de gener, a Esquerra ens vam veure obligats a desmentir en un apunt la informació que publicava L'Agenda segons la qual la nostra regidora Annabel Moreno s'havia ofert per entrar a formar part del govern de CiU, PP i Acero. No sabíem d'on ho havia tret Enric Sierra, que era qui signava l'article, però no es va prendre la més mínima molèstia de contrastar-ho o en tot cas va donar un crèdit absolut a la seva font. Ahir diumenge, ni més ni menys que l'alcalde Fors en persona va tornar-ho a afirmar amb tota solemnitat i rotunditat. Segons ell, la nostra regidora estava tan generosa i tan contenta (capteu-me la ironia, si us plau) que fins i tot li va oferir l'abstenció d'ICV. Fors ho diu convençut i es queda tan tranquil dient que és la seva paraula contra la de la regidora d'ERC. Evidentment, no ens prendrem la molèstia de tornar a negar allò que ja hem negat. Qualsevol persona pot entendre que la nostra regidora volia evitar un acord que suposava la supressió d'un altre d'anterior, tal com hem explicat detalladament perquè afectava directament una àrea en què ella havia treballat molt i perquè sabia que tot plegat no tenia ni cap ni peus i era perjudicial per a Arenys de Mar. Per això va oferir la seva abstenció en aquella votació, però no tenia cap necessitat d'oferir-se per entrar a govern. Matem-ho, doncs, perquè no s'hi pot fer més. Fa gràcia, però, que l'alcalde Fors sentenciï dient que és la seva paraula contra la de la regidora d'ERC. Em sap greu, i molt, haver-ho de plantejar en aquests termes perquè Fors és l'alcalde de tots, però crec sincerament que si es tracta de contrastar el valor de la paraula de l'un i de l'altra no hi ha color. La paraula d'Estanis Fors ens ha portat a un ajuntament on no hi havia d'haver cap dedicació exclusiva i resulta que n'hi ha tres, on el gerent havia de treballar sense cobrar i resulta que acaba sent gairebé qui més cobra. La mateixa paraula feta acord de Ple al novembre i revocada al desembre. Aquesta és la paraula del nostre alcalde? Només falta que asseguri al PP que si el PSOE entra a govern ni ells ni Acero no en saltaran i que després efectivament en saltin. Ell ja en deu tenir, ja, de paraula, però ves per on sempre hi ha alguna causa superior que ho justifica tot. Al final no quedarà ni l'apuntador. Es farà llarg, aquest mandat...	xaviermir La tribu, l'estat, l'Eduard Voltas i en Nelson Mandela La tribu, l'estat, l'Eduard Voltas i en Nelson Mandela Eduard Voltas publica avui a l'Ara un article que és un excel·lent estímul per al debat: "La tribu o l'estat". És un article de cinc paràgrafs que va directament al moll de l'os del debat de la independència. Voltas fa càlculs i suposa una participació a la banda alta, d'un 80 % dels aproximadament 5,2 milions de catalans amb dret de vot en un referèndum d'independència. Així, situa l'objectiu en el 55 % de 4.160.000 vots: "El sí a la independència, per ser reconegut com a guanyador, hauria d'aplegar almenys 2.288.000 paperetes." Les tenim? Des del meu punt de vista, Voltas s'equivoca en el plantejament de base de l'article, quan decideix segmentar en funció del percentatge de població que se sent només catalana. Fa temps que defenso que aquesta dada de caràcter identitari no s'ha de barrejar amb la voluntat de tenir un estat propi. El Centre d'Estudis d'Opinió demana a l'enquestat que triï entre cinc opcions: només català, més català que espanyol, tan català com espanyol, més espanyol que català o només català. El CEO, però, des del 29 de juny de 2011 (hi va tornar en la tercera onada de 25 d'octubre però lamentablement ja no hi ha hagut quarta onada), també pregunta: "I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?" I sens dubte és aquesta (que dóna un 45,4 % de favorables a la independència davant d'un 24,7 % de contraris) i no l'altra (el 20,5 % que se sent només català) la pregunta que cal prendre en consideració. Segons Voltas, "per arribar als 2.288.000 vots necessaris per a la victòria del sí, caldrà que votin afirmativament almenys 1.248.000 persones que se senten espanyoles en major o menor grau" (...) "cal que votin sí a l'estat català 1,2 milions de ciutadans que estimen Espanya". Resulta, però, que això ja està passant. Fa temps que ha començat a passar. Sobretot, coincidint amb la davallada del PSOE i la sentència del Tribunal Constitucional d'ara fa 19 mesos. Resulta que el 45,4 % ja té pensat que votaria sí a la independència encara que se senti tan espanyol com català (39,3 %) o més català que espanyol (29,5 %). Les dades declarades de sentiment identitari no quadren amb les d'intenció de vot en un referèndum d'independència precisament perquè els qui se senten espanyols en major o menor grau han començat a assumir els darrers anys que no hi ha una altra sortida possible si volem sobreviure com a societat. També em sembla inapropiada l'afirmació següent: "La creació de l'estat català no pot cavalcar sobre una escissió identitària interna perquè l'experiment estaria abocat al fracàs." Crec que es tracta d'un apriorisme i que aquest risc no existeix. Tots coneixem un gran nombre de persones, que a més creix contínuament, que volen la independència però conserven un lligam sentimental amb Espanya perquè hi tenen orígens familiars, relacions professionals o identificació sentimental de qualsevol mena. Tenint en compte tot això, sí que subscric la necessitat d'un "projecte nacional realment inclusiu", la idea que "és imperatiu formular un projecte d'estat que sigui també per a la tribu però no només per a la tribu. Un projecte d'estat en què es pugui sentir còmode el que s'alegra amb les victòries de la roja , el que té el castellà com a llengua de referència primera, el que veu TVE o Telecinco." I trobo igualment interessant la referència a Nelson Mandela, que com diu Voltas va combatre els intransigents del seu bàndol i va abraçar sincerament alguns dels símbols de la comunitat blanca. Per tant, coincideixo amb Voltas en l'objectiu i en l'estratègia, però no en el diagnòstic. Hem fet camí, molt de camí. D'aquells 12 camps del Barça plens a vessar que ell comenta, ja en tenim uns quants. Si ens obsessionem amb el sentiment identitari de la població semblarà que tot està per fer, que només tenim aquell 20,5 %. La realitat és que moltes persones viuen amb identitats múltiples: se senten tan catalans com espanyols i potser també xinesos o marroquins o romanesos o equatorians o el que sigui. La majoria d'aquestes persones no deixaran mai de sentir-se tan catalans com alguna altra cosa. I això no impedirà que vulguin viure en un estat clarament diferent de l'espanyol: més integrador, més heterogeni, més emprenedor, més ambiciós en els objectius de progrés i de justícia social. Crec que qui representa millor aquest objectiu és Esquerra Republicana de Catalunya i que en aquest projecte ja han començat a despuntar uns quants Nelson Mandela. Mirem què ha passat a Sant Vicenç dels Horts i veurem en quin sentit ens hem de replantejar les coses per tornar a proposar-nos vells objectius amb noves maneres.	xaviermir Alerta nacional: immaduresa d'Ortega i mentides de CiU Alerta nacional: immaduresa d'Ortega i mentides de CiU CiU persisteix a dir que no estem prou madurs per a la independència i que existeix un risc de fractura social. Ahir ho llegíem al 3/24. És mentida. Ens prenen el pèl. I perdoneu que sigui tan clar i tan taxatiu, però de la mateixa manera que els darrers anys hem estat denunciant el discurs pseudofederalista del PSOE de Catalunya, ara hem de denunciar el discurs pseudoindependentista d'alguns membres de CiU que únicament té com a objectiu mantenir il·lusionats els votants i militants independentistes del partit. En aquest apunt de Món Divers, per posar un exemple, trobem dades demoscòpiques que podem comparar amb les nostres. S'hi parla d'una enquesta del Herald Scotland en què un 39 % d'escocesos votaria sí a la independència i un 39 % votaria no. A Catalunya, el Baròmetre d'Opinió Política del CEO que es va publicar l'octubre passat donava un 59,6 % de sí i un 32,4 % de no. Ho veieu? És una mentida descarada. Estem molt més madurs que no pas Escòcia i són dades demoscòpiques objectives i publicades. Amb un 32,4 % de contraris a la independència no hi ha risc de fractura social. En canvi, sí que n'hi pot haver a causa de les retallades que el govern de CiU ha fet i té previst fer i que ja han portat el país a un clima de tensió social, a manifestació diària ara dels uns i ara dels altres. Molts economistes de prestigi ja han insistit fins a la sacietat que la reducció de la despesa pública compromet la recuperació econòmica. A ERC hem denunciat que CiU ha rebutjat les propostes que li hem fet perquè la Generalitat tingui més ingressos a curt i mitjan termini, al marge de l'única solució real que és la independència. Hem estès la mà al govern de CiU perquè puguem fer junts la transició nacional, però CiU ha donat suport incomprensiblement a les mesures de Rajoy i ha pactat els pressupostos amb el PP. Ho explicava Oriol Junqueras a TV3 i ho hem explicat també en aquest vídeo que en les primeres vint-i-quatre hores ha tingut més de 1.300 reproduccions. Havíem avisat que CiU no tenia un pla B, que el concert econòmic era un esquer per captar vots i recuperar el poder i prou. Hem avisat del discurs d'Oriol Pujol i de les seves metàfores ferroviàries. Ha passat un any i escaig des que governa CiU i no hem avançat en cap sentit: ni nacional ni social. Hem estat treballant intensament els darrers anysper tenir una majoria social favorable a la independència. Hem deixat sense arguments els federalistes i els qui encara creien en l'Espanya plural i en l'encaix autonòmic. Des de fa poc més de mig any sabem que tenim la majoria social, però ara estem atrapats al Parlament amb una CiU que ha captat el vot independentista i que ha decidit segrestar-lo i mantenir-lo captiu tres anys més, fins al final de la legislatura, mentre fa recular el país de bracet del PP. El país està més que madur per a la independència. Qui no està madura és CiU. I ja cal que els independentistes siguem àgils i que ens centrem en objectius clars i concrets perquè sapiguem aprofitar un país madur abans no se'ns converteixi en un país podrit. Ens hem d'assegurar que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya hi arribem amb un fort increment d'ERC, l'únic partit en condicions de representar el centreesquerra independentista, en detriment del centredreta de CiU. I ens hem d'assegurar que amb el càstig electoral forcem CiU a apostar decididament per la independència. CiU ha de presentar-se a les properes eleccions amb la independència al programa electoral; i aquí són els militants convençuts de CiU els qui no ens poden fallar, els qui han de trobar la manera que el seu partit es desempallegui d'en Duran i del PP i aposti clarament per fer l'únic camí possible. I junts, uns i altres i qui s'hi vulgui afegir, tenim una majoria més que suficient per iniciar el procés d'independència. I si ho fem bé, si ens centrem en aquests objectius i fem punteria en les nostres accions i comunicacions, encara hi serem a temps per al 2014.	xaviermir Entre la transició nacional i el PP, CiU tria el PP Entre transició nacional i PP, CiU tria PP Entre transició nacional i PP, CiU tria PP	xaviermir Oriol Junqueras explica la posició d'ERC en els pressupostos i moltes coses més Oriol Junqueras explica la posició d'ERC en els pressupostos i moltes coses més "És probable que es parli català abans a Brussel·les que a Madrid." "A Europa fa anys que estem treballant per trobar una majoria que ens permeti parlar català al Parlament." "El català està entre les 10 llengües més traduïdes del món i n'estem farts que no la puguem utilitzar a les institucions." "De l'IRPF, Catalunya aportarà 1.200 milions d'euros que aniran a Madrid." "O arribem a un gran acord de país o no ens en sortirem." "Si el govern avança en la direcció correcta ens tindrà al costat però calen passos cap al pacte fiscal i la transició nacional" "La llei de consultes està en marxa i ERC donarà suport al govern." "ERC presenta esmena a la totalitat als pressupostos però esperem que alguna esmena parcial la vulgui negociar." "Demanem una consulta i que els ciutadans de Catalunya diguin què volen que es faci amb els seus impostos." "La nostra proposta és que els diners es quedin aquí i que els dipòsits bancaris tinguin un impost." "ERC proposa al govern anar forts a Madrid per treure'ns l'asfíxia de sobre." "Des de la nostra perspectiva el govern no es deixa ajudar i nosaltres presentarem l'esmena a la totalitat." "Votar un increment en l'IRPF per part de CiU és fer créixer l'espoli fiscal a Catalunya." "Mantenim la mà estesa però malauradament el termini per retirar l'esmena a la totalitat dels pressupostos s'acaba." "Des del punt de vista de l'estat espanyol, Fraga té una trajectòria valuosa però per Catalunya no ho ha estat."
xaviermir Les febleses del govern Fors Les febleses del govern Fors Les febleses del govern Fors

December 2011

xaviermir Què coi ha passat? (Ple de 21 de desembre de 2011) dit avall.jpg	xaviermir Crisi de govern entre gols, tions i maratons Crisi de govern entre gols, tions i maratons Diumenge. Dos quarts de dotze del migdia. La gent d'Arenys està repartida entre els qui estan pendents del Barça, els qui fan cua amb la canalla per arribar fins al tió i els qui participen dels actes de la Marató de TV3. Enric Sierra enceta un altre Dominical a Ràdio Arenys i en l'avanç de continguts parla d'una possible crisi de govern. Sembla que el desencadenant d'aquesta possible crisi és el PP, que podria abandonar el govern arran de desavinences en la gestió del conflicte amb la Policia Local. El matí va avançant entre gols, tions i maratons i Sierra fa intervenir telefònicament el regidor Àlex Acero, amb qui parla tant de les negociacions amb BonPreu i Mercadona com d'aquest conflicte amb la Policia Local. Sierra li demana si creu que es trencarà el govern i Acero respon: "El govern no crec que es trenqui". Acero explica que qui té la facultat d'assignar o retirar regidories és l'alcalde i que una altra cosa són els pactes entre partits. I aprofita per deixar clar que el Bloc Municipal no ha signat cap pacte perquè ell pugui ser regidor, sinó que, pel que sembla, ha estat una decisió unilateral de l'alcalde. Hem de pensar, això sí, que la decisió tenia el consentiment del regidor afectat. Per les paraules d'Acero es podria arribar a pensar que això de pactar les regidories i les composicions de govern és una qüestió secundària. És la seva visió, sens dubte condicionada per la dificultat d'haver d'explicar a la militància de Reagrupament, Solidaritat i VIA el fet d'estar (o d'haver estat, si es confirma la crisi) governant amb el PP. D'això, però, ja en vaig parlar en un apunt del 28 d'octubre i en un altre del 21 de novembre i per tant no hi tornaré. Alerta, però, perquè els pactes de govern es signen precisament per deixar clares les condicions d'una aliança conjuntural i perquè no s'hagi d'improvisar. Després no ens queixem si ens quedem amb un pam de nas. Ell ens ho dóna i ell ens ho pren, que diu el resignat cristià. En definitiva, Acero pensa que el fet que entrin i surtin persones del govern no vol dir que hi hagi un trencament ni un mal funcionament del govern. Personalment no hi estic gens d'acord. Des del meu punt de vista, si bé les atribucions de l'alcalde són les que diu Acero, no som pas davant d'un règim absolutista en què l'alcalde és la figura central al voltant de la qual giren, com papallonetes, persones que avui hi són i demà poden deixar de ser-hi com si res, sinó que parlem d'equips de persones amb uns objectius mínims comuns pactats per a un mandat. Qualsevol canvi en aquest equip que hauria d'estar ben cohesionat si vol ser efectiu i funcionar bé és, certament, una crisi. I si el PP abandona el govern hi haurà una crisi de govern per molt que algú pretengui minimitzar-ho a còpia d'evitar la paraula. També és curiós que, com explica Sierra, l'alcalde Fors hagi preferit no fer declaracions a propòsit d'aquest comunicat que, per cert, en el moment de redactar aquest apunt encara no veig penjat al web municipal. Ell no en fa, de declaracions, fins que no hagi passat una reunió que sembla que hi ha prevista per dimarts. Tanmateix, el regidor Acero sí que fa declaracions. I el regidor Quim Barris també. M'ho sembla a mi només o tot plegat no lliga gaire? Caldrà esperar a veure com evoluciona aquesta possible crisi. Si l'SMS que Sierra diu que ha rebut de Roman Pascual en què li assegurava que el PP no trenca el pacte de govern pren caràcter oficial, veurem com s'acaba de reconduir la situació. Si, per contra, la crisi es produeix, Pascual, número 3 a les llistes, haurà quedat desautoritzat, però aquest no serà pas el problema més greu per als arenyencs.	xaviermir M'acomiaden de Ràdio Arenys M'acomiaden de Ràdio Arenys Després de quatre anys, el proper dia 30 (divendres) serà l'últim que treballaré a Ràdio Arenys. Hi vaig entrar per encarregar-me de la fonoteca, però els canvis tecnològics han deixat una mica desfasada aquesta activitat. Vaig mirar de col·laborar en un projecte relacionat amb els 30 anys que vam celebrar el 2009. I al final, les feines que he acabat fent han estat, basicament, tres. En primer lloc, la digitalització i descripció de l'immens fons en format casset que hi ha a la casa i que constitueix un llegat com n'hi ha pocs. Gairebé un miler de cassets ja estan digitalitzats, però encara quedava molta feina per fer. Aquest estiu vau tenir un tastet del que es podia recuperar i emetre a partir de la digitalització realitzada. El programa "La fonoteca", conduït per Carlota Tanganelli, va proposar-vos un viatge al passat de la vila que segur que més d'un de vosaltres va agrair. En segon lloc, tinc la satisfacció d'haver vist néixer i créixer l'aposta de Ràdio Arenys per les xarxes socials. A la casa generem informació, però també continguts musicals, els famosos acústics de l'Estudi 3. El director, en Josep Bayo, hi ha fet una aposta ferma. Quan un servidor va entrar a la casa, cap periodista no tenia twitter i ni tan sols la ràdio en tenia. Ara gairebé tothom en té i el fa servir per informar i per informar-se. I el twitter de Ràdio Arenys va assolir dimarts el miler de seguidors, una xifra remarcable per a una emissora municipal d'una vila de 14.000 habitants. La presència a xarxes socials com aquesta, com Facebook o com el bloc a Arenyautes amplifica el ressò i l'abast de la feina que es fa pensant en termes d'ones hertzianes, però que avui, gràcies a Internet i a l'emissió via web o via aplicació d'iPhone, arriba arreu. En tercer lloc, i en la mesura que un horari tan limitat com són 15 hores setmanals ho permetia, he posat a disposició de tothom els meus coneixements com a filòleg català. No ha estat possible fer-ho d'una manera organitzada, a través d'una Unitat d'Assessorament Lingüístic. Hi havia altres projectes prioritaris, però segurament en un futur, enllestida la fase de digitalització del fons, s'hauria pogut fer alguna cosa en aquest sentit. Per tot plegat, sap greu que s'hagi d'acabar perquè ara correm el risc que tot quedi aturat. Confio que es pugui continuar traient suc de la feina de digitalització feta. Confio que no es caigui en la inèrcia a les xarxes socials i que no s'abandoni l'aposta. I confio que els esforços en matèria de llengua acabin prenent forma algun dia, que en aquest àmbit sempre hi ha molta feina a fer. Però per quin motiu m'acomiaden? Doncs perquè el govern d'Arenys de Mar ha dit al director de l'EPE Ràdio Arenys que havia de reduir un 10 % el pressupost, és a dir, que de cara al 2012 s'havia d'assegurar un estalvi de 26.000 euros aproximadament. El meu sou mensual per 15 hores setmanals era de 426 euros nets. Per tant, no és pas suficient per resoldre el problema. Ha fet falta prendre altres mesures de restricció per arribar a l'objectiu exigit. És previsible que els propers dies, com ja ha començat a passar, moltes converses iniciades a propòsit d'aquesta retallada se centrin en la manera com s'ha fet. Jo no hi entraré. Seria un error carregar els neulers a la darrera baula de la cadena. M'explico: si el director de Ràdio Arenys ha hagut d'acomiadar-me ha estat per quadrar un pressupost amb una reducció del 10%. Si l'Ajuntament ha hagut de demanar això a l'EPE Ràdio Arenys ha estat perquè els números no sortien, perquè els ingressos s'han reduït dràsticament i les prestacions socials a la vila no podien ser les mateixes. Si l'Ajuntament no té els ingressos que necessita per satisfer aquestes prestacions com a Administració de proximitat, sens dubte és perquè la transferència que rep de les administracions superiors és també insuficient. I ja som al cap del carrer: l'espoli fiscal, la sagnia econòmica que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol. Avui sóc jo, ahir vas ser tu i demà serà ell o ella. Quan l'aixeta no raja, l'aigua no arriba a tothom. Però d'aigua n'hi ha molta més que no ens fan creure. Si no accelerem el pas per arribar ben aviat a ser un estat, no ens en sortirem. El govern espanyol està plenament desacomplexat: no paga allò que ha de pagar. I el govern català de CiU no té més resposta que parlar, com ha fet avui el conseller Josep Maria Pelegrí, de dol i de disgust. Asseguren que volen portar Espanya als seus tribunals, els mateixos que van fallar contra l'Estatut. Com si no n'haguéssim après res. I tot això, en un context en què per primer cop tenim una majoria que votaria sí a la independència. El president de la Generalitat, Artur Mas, ens deia que no estàvem preparats per a la independència, que avançar ara en aquest sentit podria portar-nos a la fractura social, que podria trencar el país. Ara té el país a punt de trencar-se per culpa de les retallades que ha decidit fer. Avui mateix tenia la plaça de Sant Jaume plena de funcionaris i aquest darrer any, des que CiU governa, gairebé cada dia hi ha una manifestació o altra. I si algú li fa propostes per no haver de retallar tant, com ha fet Esquerra Republicana en el cas de l'impost de la banca o l'impost de successions o altres propostes, li diu que no, que prefereix fer patir els més pobres que no pas molestar els més rics. I que això de la independència pot continuar esperant. Les coses no pinten bé perquè qui s'ha de quadrar per defensar la gent del país no ho fa, qui ha de liderar un procés d'independència perquè el país aixequi el cap prefereix continuar fent el ploramiques i dient que Espanya és molt dolenta. Així, per moltes ganes que hi posem, serà difícil sortir-nos-en. Contra la força que té l'Estat espanyol, que és precisament la força d'un estat amb tots els seus recursos, nosaltres només tenim la força de la democràcia per constituir-nos en un estat independent. Mentre no fem això, ells, com si sentissin ploure. I el més trist del cas, hi insisteixo, és que aquesta majoria ja existeix. El proper 29 de desembre farà mig any que ho sabem, però CiU prefereix retallar i parlar de vaguetats etèries com el pacte fiscal i encarregar estudis absurds a fundacions afins. I malgrat que les coses no pinten gens bé, hem de continuar treballant. Hem de treballar, i potser més que mai, en tots els fronts. En el polític, que per això m'he fet militant d'ERC, i en el de creació de riquesa, que per això fa mesos que dono voltes a un projecte que finalment arrencarà el proper 2 de gener i del qual us aniré donant detalls els propers dies: CorrectorCorrecte.cat	xaviermir Les metàfores ferroviàries... ara d'Oriol Pujol Oriol Pujol - El Pacte Fiscal - Torn de paraules Oriol Pujol - El Pacte Fiscal - Torn de paraules	xaviermir La guerra d'en Sierra i la gimnàstica d'en Caldeira La guerra d'en Sierra i la gimnàstica d'en Caldeira Avui he passat pel Dominical de Ràdio Arenys perquè el periodista arenyenc Enric Sierra em volia entrevistar arran de la meva elecció com a president de la secció local d'Esquerra Republicana. Si us ve de gust escoltar-ho, aquí en teniu l'enllaç. Dura poc més de vint minuts. Hem comentat diversos temes, però en un moment donat Sierra ha afirmat (minut 13.40 de l'enllaç) que "no obstant, la independència s'aconseguirà a Madrid, també", a la qual cosa jo he respost que no, que s'aconseguirà a Catalunya. Per matisar la seva observació ha dit immediatament que, si no volem que hi hagi una guerra, les dues parts han d'estar d'acord en la independència. A continuació li he transmès que, més que un acord sobre la independència, el que penso que hi haurà és una negociació arbitrada o tutelada per la Unió Europea o per algun altre organisme supraestatal. El debat sobre com poden anar les coses és interessant i us convido a l'acte de diumenge vinent, en què segurament sortirà aquest tema. M'ha sorprès, però, que un periodista com ell, subdirector de lavanguardia.com (digital), cap de Redacció de La Vanguardia (paper) i tertulià en diversos mitjans, fes referència a una eventual guerra entre Catalunya i Espanya que ni té sentit ni és possible. Crec que és una irresponsabilitat fomentar la por d'aquesta manera i sense tenir cap mena de fonament, però ho volia compartir amb vosaltres per si teníeu ganes de dir-hi la vostra. En un altre ordre de coses, mirant el darrer número de la revista L'Agenda he llegit l'entrevista al regidor de la CUP, David Caldeira, en què diu (pàgina 4): "Qualsevol país que vulgui avançar cap al dret a decidir haurà de fer una gimnàstica diària a tots els nivells." No hi puc estar més d'acord. Per això la coalició liderada per Alfred Bosch i que aplegava ERC, Reagrupament (membre del Bloc Municipal a Arenys de Mar) i Catalunya SÍ va demanar als qui prioritzem la independència que anéssim a votar. Hauríem volgut una resposta com la dels bascos amb Amaiur, tan independentistes com nosaltres, tan desafectes a les institucions espanyoles com nosaltres, però que no per això deixen de concórrer en unes eleccions espanyoles perquè saben que això té un efecte bumerang al País Basc, que és una oportunitat per muscular políticament l'independentisme basc. Per muscular-se cal, tal com diu Caldeira, fer molta gimnàstica, no fos cas que quan necessitem el múscul més fort que mai ens fes figa. Per això em va saber greu que precisament la CUP fes campanya per l'atròfia muscular a les passades eleccions del 20 de novembre demanant a l'independentisme que no anés a votar. Ara l'esquerra abertzale està eufòrica i ja pensa en l'assalt a Ajuria Enea, mentre que nosaltres hem de veure com els 16 diputats de CiU s'interpreten en clau catalana com un aval a les retallades. La decisió de la CUP ha estat, des del meu humil punt de vista, clarament perjudicial per al procés d'independència. Tots ens equivoquem, però caldria treure'n conclusions per no tornar a caure en el mateix error i concentrar esforços en una musculació política efectiva, no trobeu?	xaviermir Què fa un president de secció local d'un partit? Què fa un president de secció local d'un partit? Aquest dimecres, l'endemà de ser escollit president de la secció local d'ERC a Arenys de Mar, en Josep Maria Cano m'entrevistava al magazín dels matins de Ràdio Arenys "Tot a l'hora". Va fer-me preguntes sobre el perquè de la meva militància a Esquerra Republicana, sobre la meva vinculació amb blocs i xarxes socials, sobre el meu paper com a generador d'opinió, etc., però es va deixar per al final una de les preguntes més interessants: què fa un president de secció local d'un partit? Segons els estatuts, en la figura de la Presidència recau la representació de la Secció Local, que alhora és l'òrgan territorial bàsic. Aleshores, la pregunta seria què fa una secció local, quina funció té en una organització política, ja que la Presidència s'encarregaria de vetllar pel desenvolupament d'aquestes funcions. Vegem-les, doncs. Si tornem als estatuts, s'hi defineixen fins a vuit funcions: (1) intervenir políticament i social en el seu àmbit territorial; (2) difondre, aplicar i defensar la política d’Esquerra Republicana; (3) apropar a la ciutadania el projecte d’Esquerra Republicana, incorporant nova militància i noves persones simpatitzants o amigues a l’organització; (4) administrar els recursos econòmics d’acord amb allò establert en aquests Estatuts; (5) fomentar el debat polític i la formació de la militància, així com la transmissió a les persones vinculades a Esquerra Republicana de tots els continguts, informació i documentació que es generi sobre l’acció política del partit; (6) impulsar el foment del debat polític i la participació de la ciutadania; (7) elevar als òrgans superiors aquelles inquietuds o informacions que considerin importants pel conjunt del partit o pels òrgans territorials corresponents; i (8) fer un seguiment de les activitats dels càrrecs públics locals i treballar coordinadament amb el grup municipal. A partir d'aquests vuit mandats, la Presidència tria l'Executiva amb la qual els ha de desenvolupar. En el meu cas, tinc el plaer de comptar amb la Laia Martín i Romano com a secretària d'Organització, una persona jove, intel·ligent i treballadora que recentment ha rebut el suport d'ERC per anar a les llistes de les eleccions del 20N, un reconeixement que no és a l'abast de tothom. I també compto amb la que espero que sigui la primera alcaldessa d'Arenys de Mar l'any 2015, l'actual regidora Annabel Moreno i Nogué, que ja ha tingut ocasió de demostrar la seva vàlua i preparació tant quan era regidora de govern i es va fer càrrec de Serveis i de posar en marxa la recollida selectiva, com quan ha passat a ser regidora d'oposició. Al costat d'aquestes dues companyes excel·lents, dos homes també amb experiència de govern i de gestió interna de partit com són en Marc Soler i Colomer i en Joaquim Doy i Gorina. La meva feina, doncs, serà interpretar aquests vuit mandats i transformar-los en línies de treball que haurem de desenvolupar amb aquesta Executiva i amb la resta de militants, simpatitzants i amics que ens hi vulgueu acompanyar. Ja sabeu que molta gent fa molta feina. Per tant, si voleu ajudar-nos a reforçar aquesta organització, si us sentiu identificats amb la política d'Esquerra Republicana, sereu molt ben rebuts a la nostra secció local. Espero que aquest apunt us hagi estat útil, que hagi satisfet la vostra curiositat si en teníeu o que us l'hagi desvetllat si no en teníeu. I si en llegir-lo us ha vingut al cap alguna idea que em voleu fer arribar, podeu fer-ho a través d'un comentari o de qualsevol de les vies que fa mesos que hem posat al vostre abast. Què penseu que hauríem de fer la gent d'ERC a Arenys de Mar? Què n'espereu, de nosaltres? PS: Diumenge a 3/4 de 12, si no hi ha res de nou, tornaré a passar pels micròfons de Ràdio Arenys perquè m'entrevisti Enric Sierra.
xaviermir Davant el repte del referèndum d'independència... cartell 11-12-11.jpg

November 2011

xaviermir Us voleu renovar amb mi? Us voleu renovar amb mi? Dijous farà vuit mesos d'aquell apunt en què feia públic el meu compromís amb Esquerra Republicana després d'anys de fer pública la meva simpatia per aquesta formació a través d'un bloc a Vilaweb. Posteriorment, diverses raons van fer que em decidís a fer-me militant en un moment en què la societat mostrava la seva indignació però alhora, i en part, manifestava també rebuig envers els partits, el vot i, fins i tot, la democràcia. Avui he fet un pas més. Aquest vespre, la Secció Local d'Esquerra Republicana d'Arenys de Mar ha volgut donar ple suport a la meva candidatura a presidir-la. Em sento honorat. Perquè és un partit amb 80 anys d'història, fet a espatlles de gegants, i perquè és Arenys de Mar, un municipi al qual vaig arribar ara fa deu anys i escaig per motius laborals (amb molt bona predisposició, també és cert) i on he acabat vivint moltes coses molt intenses i coneixent moltes persones. Esquerra també té gegants a Arenys de Mar, persones que han mantingut la flama de les conviccions municipalistes, republicanes i independentistes en temps difícils; persones que han projectat el partit cap als millors resultats i han aconseguit tres regidors quan ERC havia quedat fora de l'Ajuntament; persones que han assumit responsabilitats de govern i que s'hi han deixat la pell per convertir les idees en fets; persones que han encapçalat candidatures en moments difícils en què tothom es veia a venir la patacada i persones que han sabut trobar l'energia necessària per tornar a aixecar el cap per enèsima vegada, ben alt, i tornar a caminar, amb els ulls fixos de nou en els nostres horitzons de la justícia social i la llibertat nacional. Sense totes aquestes persones, avui no seríem on som. I els companys i companyes de la Secció Local han volgut que jo sigui la darrera baula d'aquesta cadena. Us podeu imaginar com em sento. A ERC la renovació és un fet. Aviat farà dos mesos del 26è Congrés Nacional i la renovació continua arribant a tots els racons del país. I no hi ha marxa enrere. És el mateix projecte de tota la vida. Som nosaltres. Som Esquerra. Amb tot, els projectes polítics s'han de repensar i rellegir contínuament i cal aprofitar els períodes de crisi per fer rellançaments potents. Aquesta és la feina que em proposo fer a Arenys de Mar. Aquest és el repte. El nostre president, Oriol Junqueras, va dir que havia fet el pas amb la condició que més persones l'hi acompanyessin. Molts ho hem fet. Ho estem fent. L'Esquerra Republicana del futur s'està construint cada dia amb persones que decideixen fer el pas, baixar de la graderia de l'espectador i començar a formar part d'una organització política perquè les coses canviïn. Avui he estat jo, qui n'ha fet un. Demà podríeu ser vosaltres. Si us voleu renovar amb mi, em farà molta il·lusió anar veient com s'eixampla el cercle d'amigues i amics que tenim ganes de canviar les coses. Sempre hi ha molta feina per fer. No ens l'acabarem. Si som els vostres, si sou dels nostres, trobem-nos.

xaviermir CiU, ERC, el 20N, les retallades i TV3 tres diputats.jpg

xaviermir Consideracions sobre els 16 diputats de CiU ( #16deCiU ) Consideracions sobre els 16 diputats de CiU ( #16deCiU ) 1. Si hem viscut la mateixa campanya (perquè a vegades tinc la sensació que passo uns dies a un planeta i uns altres en un altre), el lema de CiU "la nostra força" feia referència al fet que els vots obtinguts per CiU podien ser clau per assolir el concert econòmic. Les referències a la cartera així ho feien pensar. Sorprenentment, però, només han passat dos dies i ja tenim dues novetats: si tot allò que s'havia d'aconseguir amb la força dels vots no s'aconsegueix no passa res i, a més, resulta que els vots no avalen l'exigència del concert econòmic sinó que, com ja va passar el 22 de maig, avalen les retallades. 2. Es veia a venir la majoria absoluta del PP i per això molts no ens crèiem que votar CiU tingués res de vot útil. Ara ja és un fet. Rajoy ha tornat a dir, ara ja com a president electe, que, de concert econòmic, res de res. De fet ha dit que, de pacte fiscal, res de res, perquè a CiU fa temps que ja no parlen de concert econòmic, que és el que necessitaria el país, sinó de pacte fiscal, perquè pensen que és el que poden vendre com a reclam. A ERC d'Arenys de Mar ho explicàvem en un vídeo. Per tant, a efectes de poder negociar amb el PP en defensa dels interessos de Catalunya, i per molt que s'entestin a negar l'evidència, els 16 diputats de CiU seran absolutament inútils els propers quatre anys. Podran votar sí, no o abstenció de tot allò que vagi proposant el PP, com qualsevol altre partit de l'oposició a les corts espanyoles. 3. Quan un diu que els 16 diputats de CiU seran inútils, sovint rep una mena de retret o de reny. Algunes persones vénen a dir-me que calli, que els meus només n'han tret tres, que he d'assumir la voluntat de la gent expressada a les urnes i ser més respectuós. Tranquils, que reconec i respecto el resultat de les urnes. Ara bé: quan CiU deia que els 25 diputats del PSC obtinguts el 2008 no defensaven els interessos de Catalunya, els socialistes també els podien dir que callessin, que respectessin la voluntat expressada a les urnes que a uns els havien donat 25 diputats i als altres només 10. Ho han fet? S'han resignat a constatar el fet i a callar tota una legislatura? Oi que no? Doncs pretendre que els altres no tenim dret ara a denunciar la inutilitat dels 16 diputats i diputades de CiU sorgits de les urnes del 20N és un acte de prepotència. I si només es tractés d'intentar condicionar el govern del PP, certament els 3 diputats d'ERC serien igual d'inútils, però la diferència és que ERC, com Amaiur, no anava a Madrid a negociar res, sinó sobretot a aprofitar un altaveu per fer prosel·litisme de la independència.

xaviermir Reagrupament ha trencat l'acord amb Àlex Acero? Reagrupament ha trencat l'acord amb Àlex Acero? En un apunt del passat 28 d'octubre vaig expressar la meva inquietud davant la possibilitat que el regidor del Bloc Municipal (VIA+Solidaritat+Reagrupament) no hagués comunicat als seus socis i representats la decisió de passar a formar part del govern al costat de CiU i PP. Espero que ara, passades les eleccions, puguem tenir una idea més exacta de com està la qüestió. Es tractaria, bàsicament, de saber si Solidaritat aprova el fet que un regidor seu formi part d'un govern amb PP i CiU o si no ho aprova i, per tant, Acero ha de triar entre sortir del govern o trencar l'acord amb Solidaritat. La jornada electoral d'ahir, però, em va deixar una nova sorpresa. Ràdio Arenys va trucar al regidor Acero perquè en valorés l'evolució. Ho feia amb tots els regidors de la vila, inclòs David Caldeira, de la CUP, tot i que aquests darrers no presentaven candidatura i demanaven l'abstenció. Hauria estat lògic esperar que Acero expliqués que el Bloc Municipal està format per una coalició de tres partits que resulta que han optat per tres vies diferents davant les eleccions espanyoles, cosa que fa impossible una valoració comuna. El VIA, tractant-se d'una formació local, ni es deu haver plantejat de concórrer a unes eleccions espanyoles. Reagrupament ho ha fet en coalició, aquest cop, amb ERC i la plataforma Catalunya SÍ, mentre que Solidaritat demanava que votéssim estelada. (Per cert, us he de dir que en el recompte de vots de la mesa on vaig ser no en vaig veure ni una; els vots nuls ho eren per altres motius, però no perquè s'hi hagués posat cap impressió de cap estelada.) Contra tota lògica, però, Acero va assegurar [tall amb l'àudio]que "nosaltres hem recomanat a la nostra gent que s'abstinguin d'anar a votar". Nosaltres? En nom de qui feia Acero aquestes declaracions. El cas em va recordar aquell Ple en què el regidor Joaquim Barris assegurava que no calia fer Pla d'Actuació Municipal perquè era tan senzill com mirar el programa de CiU, en un exercici de menyspreu sense precedents envers els socis de PP i Acero mateix, esdevinguts mobiliari de la sala. Acero ha trencat amb Reagrupament? Què deu pensar-ne en Joan Soler, que representava els de Carretero amb el número 3 a les llistes del Bloc Municipal? I Xavier Fernàndez? Ell deu estar content com unes pasqües pel fet que el regidor Acero hagi assumit els postulats de la seva formació en detriment dels altres socis, però està d'acord que Acero governi amb CiU i PP? O tampoc se n'ha assabentat encara? A veure si ara que han passat les eleccions la notícia arriba a més persones, perquè us puc assegurar que cada vegada que ho explico a algú de Reagrupament o de Solidaritat fan cara de no saber de què els parlo. El que els explico no els quadra gens. I no m'estranya, sincerament. Continuo ensumant, cada cop més, una crisi de govern abans no acabi l'any. Només ens faltava això...

xaviermir L'ego dels (o alguns) polítics i l'ego dels (o alguns) electors Espot electoral de la candidatura ERC - Reagrupament - Catalunya Sí Espot electoral de la candidatura ERC - Reagrupament - Catalunya Sí

October 2011

xaviermir Àlex Acero (VIA-RCat-SI), regidor de govern (amb CiU i PP) Àlex Acero (VIA-RCat-SI), regidor de govern (amb CiU i PP) Una de les coses que crec que va quedar prou clara al Ple de dimecres és que l'Àlex Acero és regidor de govern. Des de l'arrencada del mandat a tots plegats ens ha semblat com a mínim curiosa i poc habitual la fórmula aquesta de ser regidor d'oposició amb responsabilitats de govern, però com que és legal i legítim voler ajudar un alcalde d'aquesta manera, personalment poca cosa hi tinc a dir a banda de desitjar-li sort i èxits. No deixa de ser curiós, això sí, que aquells que t'han retret haver governat amb el PSC tant al municipi com a la Generalitat no tinguin cap inconvenient ara a participar en un govern amb CiU i PP. Per això, amb la curiositat de voler saber com veu aquesta decisió la gent de l'entorn sobiranista i la població en general, aquesta tarda he demanat, a través d'una piulada a Twitter: "Com veieu que un regidor de Solidaritat governi amb CiU i PP a Arenys de Mar? És un error del partit? És normal?" Entre les respostes rebudes n'hi havia una de David Olmedo Hubach, secretari de Comunicació de SI a Girona (perfil de twitter), que em deia: "Cap regidor de SI governa amb PP-CIU ni a Arenys ni a Catalunya; abans de dir res informa't millor,gràcies; si dubtes t'ho explico" (piulada) Sorprès davant d'aquesta afirmació i del to de la reacció, he agraït que el secretari de comunicació m'informés, ja que se m'oferia. I m'ho ha explicat molt amablement: "SI, dins el Bloc Municipal, i en veure el desgavell d'Arenys, va agafar una regidoria des de l'oposició, fórmula estranya però legal" (piulada). Aleshores he pensat que potser el Sr. Olmedo no sabia que l'Àlex no porta només "una" regidoria. Tal com s'explica en aquesta notícia publicada al web de Ràdio Arenys el 23 de juny, les regidories assumides eren Inserció Laboral i Comerç. Això rai, però. Com se sol dir no ve d'un pam i una o dues regidories tampoc no han de ser motiu de discussió. Amb tot, m'he volgut assegurar que realment estava al corrent del tema, vist el to del seu primer comentari i la seguretat amb què deia que jo m'havia d'informar. Li he explicat que recentment ha afegit a la Promoció Econòmica que ja portava les regidories de Noves Tecnologies i Gent Gran i que, a més, ha estat nomenat sisè tinent d'alcalde, nomenament que precisament va recollir el ple de dimecres. Davant d'això, s'ha limitat a dir-me: "que jo sàpiga SI no ha investit l'alcalde d'Unió sinó el PP; nosaltres només hem participat amb la regidoria esmentada" (piulada). La referència a la investidura potser era innecessària perquè respecte d'això no hi ha confusió (nota al web de l'Ajuntament), però sí que m'ha semblat clar que no estava al corrent de les darreres novetats esmentades. Tal com deia ell poc després, "tu ets al poble i estàs més al dia que un de Girona, de totes [maneres] parlo amb els d'Arenys..." (piulada). Res a dir, doncs, més enllà de la sorpresa inicial amb què un secretari de comunicació del partit em demanava que m'informés. Si tot queda en una simple patinada que es pot resoldre amb una trucada, rai! El problema és que ell insistia que no hi havia pacte amb CiU i PP. I, encara que no sigui pacte d'investidura, crec que és evident que un no pot ser regidor ni tinent d'alcalde sense pactar-ho amb l'alcalde i amb el consentiment de l'equip de govern. Olmedo deia: "M'ha molestat que ens pintessis com a pacte amb PP-CIU quan saps que no és així, sonava malament i podia dur confusions" (piulada). S'entén. Crec que tots ho entenem. Molesta molt i fa de mal pair veure un regidor que representa el teu partit formant part d'un govern que ni tu a títol pesonal ni el teu partit no podeu acceptar. Tot plegat m'ha fet pensar si és que potser Acero no té el vistiplau de Solidaritat per formar part del govern d'Arenys de Mar. I en tot cas, posat que el tingués, si realment això no pot crear rebuig entre la militància. Sembla que l'arrel del problema poden ser les noves responsabilitats assumides. Amb un parell de regidories encara es pot defensar allò de ser i no ser al govern, però quan un duplica responsabilitats, cobra per assistir a les juntes de govern i és sisè tinent d'alcalde, això que és regidor d'oposició ja no és gota defensable. A l'esmentada notícia de Ràdio Arenys del mes de juny podem llegir: "Ser regidor a l’oposició implica que Acero tindrà sou d’oposició, no podrà participar de les juntes de govern, no podrà tenir cap tinença d’alcaldia i haurà de consensuar qualsevol tema que es porti a aprovació amb l’equip de govern. El que sí podrà fer serà control de govern amb precs i preguntes." Sembla, doncs, que algunes coses han canviat respecte de l'acord inicial i no estic segur que aquests canvis siguin coneguts i acceptats per part de qui els ha de conèixer i acceptar. La resposta d'Olmedo m'ha tranquil·litzat força: "si des de SI veiem quelcom reprobable serem els primers en dir-ho, no en va treballem amb transparència i regeneració democràtica" (piulada). Espero que no, que no hi trobin res reprovable, res que pugui afectar la continuïtat d'Acero al govern ja en minoria de CiU-PP-Bloc, perquè, ara que el curs polític municipal ha començat a caminar després del període estival, una crisi de govern seria ben inoportuna.

xaviermir En Benet Maimí i els altres inútils En Benet Maimí i els altres inútils El nostre convilatà, antic regidor tant de govern com d'oposició i ara ascendit a més altes pretensions sota el paraigua de l'aspirant de ministre deia fa una estona en una piulada a Twitter: "El vot útil per a Catalunya i els catalans és CiU. Ni PP ni PSOE faran res per Catalunya" (L'original té més d'una errada lingüística, com és habitual en ell, que m'he permès d'esmenar) Que ni PP ni PSOE no faran res per Catalunya, ho puc compartir. Fins i tot gosaria dir que faran mal a Catalunya en la mesura que ja han demostrat a bastament que encaminen els seus esforços polítics al projecte d'Espanya i que tan aviat com això entra en conflicte amb el projecte de Catalunya, no dubten a girar l'esquena al país. En això, doncs, estaria d'acord amb ell. Malgrat això, em temo que encara tindran certa capacitat de seduir un electorat que insisteix a voler pagar cara la seva identificació nacionalista amb Espanya i, de retruc, a fer-nos-la pagar als qui no la compartim, que de fet som majoria. Ara bé, que CiU tingui alguna utilitat en contraposició a PP i PSOE... em costa més de veure. De quina utilitat estem parlant? Del famós peix al cove? Ens hem de creure que som en la mateixa situació que al 2008? L'amic Benet i la seva colla pretenen que la sentència del TC sobre l'Estatut no ha existit mai, que Espanya continua tenint les portes obertes a la negociació cordial en el marc de l'autonomia. I no. De cap de les maneres. L'etapa autonòmica s'ha acabat. El President Mas mateix ha reconegut que el pacte constitucional està trencat. Espanya ha trencat la corda i ara les negociacions van per una altra banda. No negociem al detall. No negociem molles perquè ja no ens alimenten. Anar a votar el 20 de novembre en termes de vot útil perquè algú ofereixi no se sap ben bé què a canvi de no sé quina altra cosa és un error. La negociació del 20N és la de tot un poble que diu prou com ho vam dir el 10 de juliol de 2010, com ho hem dit a través de les consultes sobre la independència que van començar a Arenys de Munt i van acabar a Barcelona. El 20 de novembre anem a Madrid a dir adéu amb la paraula clara i la mirada ferma. Els qui demanen el vot per negociar molles saben que una majoria absoluta del PP farà d'aquest vot el més inútil de tots. Si fossin mínimament honestos ho reconeixerien, però suposo que el poble ha avançat massa, els ha passat al davant i ara no se senten preparats per plantar-se. Tal com va dir dijous Alfred Bosch, parafrasejant Espriu, a la presentació d'aquesta candidatura dels qui ja no volem més peix al cove i anem a dir adéu, a vegades és just i necessari que un ministre faci sacrificis per un poble, però mai tot un poble s'ha de sacrificar perquè aquell pugui ser ministre! Tenim un mes per fer arribar a tantes persones com sigui possible que tan inútil és votar PP com votar PSOE com votar CiU, perquè tots aquests insisteixen a jugar en un casino on sempre guanya la banca. És hora de donar musculatura política a la majoria social independentista que ja existeix. ERC, Reagrupament i la Plataforma Catalunya SÍ no para de guanyar suports: Màrius Serra, Fèlix Martí, Àlex Gorina, Jordi Porta, Pep Cruanyes, Miquel Sellarès, Moisès Broggi, el Pare Manel, Ramon Carné, Isabel Galobardes, Jaume López, Carles Mora, Ferran Requejo, Jordi Llavina, Gorka Knorr, Gerard Quintana, Joan Reig, Lluís Gavaldà, Quim Masferrer, etc., etc., etc. Estem bastint la unitat. Encara queda camí, però el 20 de novembre fem un pas endavant ben ferm cap a l'estat propi que necessitem. I això sí que tindrà utilitat. Resulta, però, que la piulada d'en Benet ni tan sols esmenta l'existència de la candidatura encapçalada per Alfred Bosch. Oblit? Menyspreu? Deu pensar que formem part dels inútils. Sap greu, Benet. Sap greu.

xaviermir La nova Esquerra Republicana Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11) Discurs d'Oriol Junqueras al 26è Congrés Nacional d'Esquerra (1/10/11)

September 2011

xaviermir El perquè i el què de Madrid Bosch a 59 segons.jpg

xaviermir D'etiquetes i trending topics (sobre #twitterEnCatala ) D'etiquetes i trending topics (sobre #twitterEnCatala ) L'impacte assolit amb #twitterEnCatala ha estat notable. Cada cop en sabem més, tots plegats. Cada cop hi ha més gent amb twitter que hi posa el seu granet de sorra. I la cosa promet. Crec que estem descobrint noves eines de projecció mundial. I les podem fer servir per riure una estona, per reclamar allò que és just o per a moltes altres coses. Crec que no trigarem a veure alguna cadena de televisió (si pogués ser TV3, molt millor) que faci un programa o una secció en horari de màxima audiència dedicada a l'agitació piuladora en directe. Sembla ser que si #twitterEnCatala no va arribar a ser trending topic al món és perquè l'algoritme que ho calcula té en compte l'ús que es fa d'una determinada etiqueta en la línia del temps, en relació amb els dies precedents. Així, una etiqueta que es faci servir mil cops en un dia, dos mil l'endemà, tres mil l'endemà, etc. podria no arribar a ser trending topic al cap d'un mes, amb trenta mil usos. En canvi, una que de cop i volta, d'un dia per altre, tingués aquests trenta mil usos, sí que podria aparèixer al rànquing. Ho explicava en una piulada el company Marc Soler, que en poc temps ha assolit una influència notable a la xarxa. Imagineu, doncs, que un programa de TV anuncia al llarg de tota una setmana que proposaran una etiqueta a la secció tal a les deu en punt. I a partir d'aquell moment, tothom a piular a twitter amb aquella etiqueta que fins aleshores poca gent o fins i tot ningú no haurà fet servir. És gairebé segur que així rebentem l'algoritme i traiem el caparró al món. La qüestió seria rumiar què volem dir al món, qui som. #twitterEnCatala és una reivindicació prou bona per començar, però la cultura catalana dóna per a molt més. Us ho imagineu? Conduït per algú prou mediàtic, amb connexions en directe amb gent d'arreu del món que de sobte hagi descobert la moguda i s'hi hagi apuntat? Si n'hem de veure, de coses, en aquest país imparable. Ara, que si fem aquest programa gaire llarg i s'acaba tard, l'endemà ens costarà una mica llevar-nos d'hora. PS: La secció o el programa es podria dir "La gran piulada"

xaviermir Si jo fos convergent i independentista... bosch-ridao.jpg

xaviermir #esquerrovergència? Model europeu? #ciufail? junqueras-romeva-tremosa per Buch.jpg

xaviermir Ara vés, catalanet, i vota Duran... amb il·lusió! Ara vés, catalanet, i vota Duran... amb il·lusió! És cert que CiU és l'opció política que han triat més independentistes a les darreres eleccions. És cert que hi ha molta gent que hi milita i que vol que siguem estat. No ho nego. I torno a dir que veig el procés formal d'independència com una aliança conjuntural del centredreta i del centreesquerra que comparteixen un projecte nacional que avui ja té el suport d'un 42,9% i l'oposició d'un 28,2% (els que votarien PP, PSC o Ciutadans, suposem). No és menys cert que durant els set anys que ha estat a l'oposició CiU s'ha sobiranitzat, és a dir, que molts dels qui abans eren nacionalistes però tenien esperances que el projecte encaixés dins l'Estat espanyol, ara ja no hi confien i han passat a ser independentistes. Votants i militants. Ara bé: que Duran no és qui millor encarna aquest aspecte de CiU..., qui gosaria negar-ho? Duran ha dit del dret i del revés que ell no és independentista. Fins i tot va tenir aquella patinada de la consulta sobre la independència feta a Barcelona el 10 d'abril, quan va assegurar que la vicepresidenta Joana Ortega havia votat que no. Duran es mor de ganes de demostrar a Espanya que això de la independència està controlat, que si ha pujat una mica és perquè PSOE i PP ho han fet molt malament, perquè no li han fet cas a ell, però que si li'n fan Catalunya tornarà a ser el que segons ell ha de ser: la peça providencial que tregui Espanya de la crisi. Duran es moria de ganes que el seu vot fos decisiu perquè la reforma de la constitució espanyola tingués aquell matís que ell creia que havia de tenir i que l'havien de convertir en l'únic espanyol assenyat. Amb aquest desfici i aquest lliurament apassionat a la causa espanyola es va quedar dins la cambra de diputats i no va marxar, com sí van fer els diputats d'ERC. A l'hora de la veritat, Llamazares li va marcar un gol fent-li passar la pilota entre les cames que li va deixar una cara d'enze que encara no l'ha deixat reaccionar a la sentència del TSJC. I al final de l'obra de teatre, PP i PSOE surten fent-se el petó al bec i del tal Duran, com deia aquell, "nunca más se supo". Com deia dissabte l'editorial de Vilaweb, ridícul. I jo hi afegiria "inútil". Però, sobretot, perjudicial per a CiU. CiU, que tan crítica havia estat amb ERC per la seva aliança de govern temporal amb una gent que pensava més en Espanya que no pas en Catalunya, resulta que ens proposa ara que el proper 20 de novembre votem tots, amb il·lusió, Duran i LLeida. Per què? Doncs simplement perquè és el soci de la federació i perquè no han estat capaços de treure-se'l de sobre. Ells tenen aquest problema i miraran de fer-ne virtut, però és molt evident que un país que està reaccionant com està reaccionant a la reforma constitucional i a la sentència del TSJC un any i escaig després de la manifestació del 10 de juliol no pot votar Duran amb il·lusió el proper 20 de novembre perquè Duran rema enèrgicament en el sentit contrari d'allò que vol la majoria del país i, fins i tot, d'allò que vol la mateixa CiU. O no?

August 2011

xaviermir Aquella gent d'esquerres amb projecte nacional Aquella gent d'esquerres amb projecte nacional Al final d'aquest període de 2003-2010 en què el país ha ofert una alternativa de govern a l'única cosa que havíem conegut fins aleshores hem quedat abocats a dues grans tendències que les formacions polítiques hauran de tenir en compte a l'hora d'elaborar les seves estratègies. Però no únicament les formacions, sinó també qualsevol persona que respongui al perfil d'aquelles esquerres que un dia van tenir projecte nacional, que han anat quedant desdibuixades i que ara corren el risc d'esdevenir testimonials si es deixen endur per la inèrcia. Aquestes dues tendències són les següents. D'una banda, l'intent de CiU de tornar-se a perpetuar en el poder, d'aconseguir que el període 2003-2010 es percebi majoritàriament com una excepció lamentable. En cas que en les properes eleccions al Parlament de Catalunya CiU augmentés la representació actual ens trobaríem a les portes d'un possible període de noves majories absolutes convergents. Res a dir si així és com s'expressa la majoria, però allò que durant uns anys va ser el "fer país" ja no es pot repetir. I si CiU no accentua el seu independentisme, ens podríem trobar que aprofiti la seva façana nacionalista per desenvolupar aquelles polítiques contra les quals justament "aquella gent d'esquerres amb projecte nacional" volien lluitar. D'altra banda hi ha el procés d'independència, que tot fa pensar que és imparable malgrat, precisament, la mandra que sembla que pugui fer a bona part de CiU, que sembla que no té ni pressa ni convicció. Espanya, però, és tossuda i no para d'alimentar decepcions que acaben pujant al carro d'aquest projecte. Sigui quin sigui el desenllaç final, tant si som capaços de culminar el procés com si ho deixem perdre, veig francament difícil que el context pugui resultar favorable a l'actual projecte, per entendre'ns, del PSC. Si el procés no culmina, serà perquè CiU l'ha frenat i l'ha controlat sense deixar espai al PSC. Si el procés culmina, quin paper hi jugarà el PSC? S'oposarà a un referèndum d'independència? Farà pinya al costat de PP i Ciutadans en la defensa del projecte d'Espanya? Farà campanya amb ells per demanar el NO? Faig aquestes reflexions des de la certesa que no són gratuïtes, que ja hi ha hagut moviments per part de persones amb noms i cognoms que responen a aquest perfil que descriu el títol de l'apunt. Tant en l'àmbit nacional com en el municipal. Podríem parlar del divorci sonat i estrepitosament públic entre Tomàs Salazar i el PSC, del suport d'Armand Giménez a Arenys de Mar Decideix i al nounat Arenys de Mar per la Independència, però estic convençut que hi ha molts altres casos de persones que en parlen poc o no en parlen gens, però que se saben en aquesta posició, en la necessitat de redefinir-se en el nou context perquè les seves conviccions no han canviat, però el seu partit i el context del país sí que ho han fet. Hem de pensar, doncs, tant en una Catalunya frenada, decebuda, desanimada, que veu passar el simbòlic 2014 i se sent incapaç de culminar el seu projecte amb un estat que vertebri si més no una part de la nació, com en una Catalunya que finalment ha assolit l'estat i que té la possibilitat, després de segles de ser espremuda per un estat centralista, d'assolir nivells importants de progrés i de benestar. Tant en un cas com en l'altre, caldrà que les idees de justícia social, d'igualtat, de bé comú, etc., siguin vehiculades a través de les organitzacions polítiques pertinents i dels representants més preparats. ERC ha iniciat una nova etapa, ja alliberada de pactes de govern, en què es torna a posar l'accent en la necessitat de l'estat propi. Això no vol dir que ja no siguem d'esquerres, de la mateixa manera que el pacte d'esquerres amb ICV i PSC no ha volgut dir mai que hàgim deixat de ser independentistes. Volem totes dues coses i sempre ha estat així. La independència és un objectiu de país que caldrà acomplir al costat de CiU, però abans, durant i després de la independència no hem de permetre que CiU es quedi sense oposició. Si "aquella gent d'esquerres amb projecte nacional" no es resitua, CiU ho tindrà molt fàcil per imposar el seu model de país abans, durant i després de la independència.

xaviermir 1.200.000 vots no fan un lideratge 1.200.000 vots no fan un lideratge Aparentment, la victòria electoral de CiU a les municipals del 22 de maig va ser incontestable. Si ens ho mirem amb detall, però, veurem que no va ser tant una victòria de CiU com una derrota del PSC i d'ERC. Ho explicava a l'Enric Badosa en el punt 4 d'aquest apunt: els 778.042 del maig passat no arriben ni tan sols als 778.916 de les municipals del 2003. Aparentment, la victòria de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre passat va ser més contundent. I és cert: a diferència del 2006, en què un pèssim vídeo polèmic de David Madí va errar del tot l'estratègia de comunicació i va portar CiU a uns pèssims resultats en termes de vots absoluts (928.936, quan des de l'any 84 no havien baixat del milió de vots), el novembre passat el rebuig a José Montilla i el càstig a ERC per haver governat amb ell van deixar CiU a les portes dels 1.200.000 vots. 1.200.000 vots, però, que no és una quantitat gens menyspreable, no fan un lideratge. Els vots poden anar i tornar amb una gran facilitat i això a Esquerra hem tingut ocasió de comprovar-ho. Al nostre país hi ha una bossa de votants important que prioritza molt la independència a l'hora d'emetre el vot. Si aquesta bossa de votants no troba en CiU el lideratge que els consolidi poden tornar perfectament a una ERC que ja ha començat la renovació. Artur Mas ha començat la legislatura amb una aproximació al PP que va en la direcció contrària del que li demana el votant independentista. Ha deixat les expectatives de "govern dels millors" en un simple "millor que els d'abans, segur!" que, alhora, és un oblit flagrant d'aquelles promeses d'humilitat que va fer el president. L'amenaça més gran del lideratge de Mas, però, ve d'un aspecte en què ja és massa tard per a ell. És esclau de les seves paraules i de les seves insensates promeses electorals. Mas tenia l'oportunitat de crear lideratge a l'entorn del projecte de creació d'un nou estat. Hi ha renunciat (potser no per sempre però sí de cara a la present legislatura) en virtut d'un suposat risc de fractura social. Deia que si fèiem un referèndum d'independència dividiríem el país en dues meitats i que aleshores ens crearíem un problema. El temps està demostrant que Mas es va equivocar de totes totes i que ara arrossega un llast que li costarà de perdre. Ara ja sabem que l'oposició a la independència se situa tot just al 28,2 % de la població, cosa que fa pràcticament segura la victòria del SÍ en un referèndum. I, en canvi, el risc de fractura social és més elevat que mai. I aquesta fractura no serà entre partidaris i contraris de la independència, sinó que serà fruit de les retallades (per la quantitat, però sobretot per la qualitat) que ha emprès el president com a resposta a un problema d'endeutament que no té tant l'origen en un excés de despesa com en un dèficit fiscal continu i abusiu per part de l'Estat espanyol. Arreu on els problemes d'endeutament han posat en risc l'estat del benestar hi ha hagut protestes. Aquí els indignats han fet una primera incursió força pacífica i raonable, al cap i a la fi. Quant de temps caldrà, però, perquè tinguem a casa els problemes que aquests dies pateix Londres? I, un cop abocats a aquesta dinàmica dels aldarulls, què?

xaviermir Independència: riscos, oportunitats i imminència Punt àlgid del debat: Puigcercós a Mas, junts cap a la independència? Punt àlgid del debat: Puigcercós a Mas, junts cap a la independència?

xaviermir Duran, Ridao i Bosch Alfred Bosch.jpg

xaviermir L'únic incompliment electoral que voldria L'únic incompliment electoral que voldria Després d'haver retret al nostre alcalde d'Unió els incompliments de les promeses electorals a través d'aquest vídeo que hem fet a Esquerra, que ja han vist més de 350 persones en quinze dies i que han trobat útil tant blocaires que s'acaben d'estrenar com algun membre del PSC que el va lloar als micròfons de Ràdio Arenys sense revelar-ne l'autoria, ara semblarà que em contradigui, però hi ha un compromís electoral que desitjo de tot cor que s'acabi incomplint perquè si no és així, acabarem al fons del pou com a país. La gent de bona fe que el 28 de novembre passat va votar CiU es devia acabar creient que la culpa de l'endeutament català era del malèvol, malèfic i maligne "tripartit", en pau descansi. No va ser poca la responsabilitat que hi van tenir Montilla i Castells, certament, i com que ERC va decidir no trencar el govern (una decisió que no tothom compartia, però la política té aquestes coses), també se'n va fer còmplice. Ara bé, amb el temps la boira del discurs antitripartit es va dispersant i es pot veure amb molta més nitidesa quin és el problema de fons que patim i per al qual hauríem d'aplicar amb urgència un remei que ja sabem quin és. Aquesta setmana està resultant especialment pessimista quant als auguris econòmics per a un Estat que ens continua arrossegant en la seva caiguda al buit. Fa poc corria la notícia d'una línia d'alta velocitat Toledo-Albacete que finalment s'havia hagut d'eliminar després d'un període d'infrautilització. Ahir llegíem això de l'aeroport de Ciudad Real. Aquesta mala gestió, per molt que es reconegui massa tard que és ruïnosa, s'ha fet comptant amb un finançament estatal que tenia en l'espoli català un dels dos pilars fonamentals. Un espoli inassumible i contínuament denunciat. A ERC des dels anys 90, a CiU més recentment. Ara aquesta dinàmica arriba al final del recorregut. Tant de bo m'equivoqui perquè tots plegats ho patirem força, però el risc que la UE hagi de rescatar econòmicament l'Estat espanyol és elevat. En aquest context, el president de la Generalitat continua entestat a demanar un nou model de finançament en la línia del concert econòmic. Si la situació econòmica es continua deteriorant, amb quina actitud ens plantarem davant del nou president espanyol sorgit del 20N per reivindicar un millor finançament per a Catalunya, que en el fons no vol dir sinó menys finançament per a l'Estat espanyol? El bo del cas és que, fins i tot si el panorama econòmic millora, una enquesta del diari Ara reflecteix que la majoria no tem tant un rebuig del govern espanyol com una rebaixa de CiU, cosa que no ens vindria gens de nou si tenim present què van fer amb l'Estatut. Sigui com sigui, Mas es va comprometre a no fer cap referèndum d'independència en aquesta legislatura. Per tant, si les coses es continuen complicant, la manca d'empenta del nostre president ens condemnarà a precipitar-nos barranc avall. Sabem que tenim la majoria favorable a la independència. Engegar el procés no ens estalviaria el mal tràngol dels propers mesos, però ens permetria veure una mica de llum al final del túnel. Si hem d'esperar que passi la crisi per iniciar el procés, que és la intenció del president Mas, al seu partit se li complicarà la legislatura i a la majoria de nosaltres se'ns complicarà encara més la vida. Per tant, desitjo amb tota l'ànima que el president Artur Mas incompleixi aquesta promesa electoral i que posi data, al més aviat possible, a un referèndum d'independència. No cal que sigui aquest 2011. Pot ser el 2012, el 2013 o el 2014 i tot, però que no ens condemni a ensorrar-nos amb Espanya. És clar que sempre hi ha una alternativa si no vol incomplir aquesta promesa: convocar eleccions anticipades i presentar-s'hi, aquest cop sí, amb el referèndum d'independència al programa electoral.

July 2011

xaviermir Conversa amb l'Enric Badosa a propòsit de #ciufail Conversa amb l'Enric Badosa a propòsit de #ciufail Arran de la publicació de l'apunt #ciufail, l'Enric Badosa m'ha fet arribar per correu un seguit de comentaris als quals, entenent que poden ser d'interès general per al debat polític, he volgut respondre. L'etiqueta #ciufail està generant cert debat perquè algunes persones no la troben apropiada. Jo continuo defensant que l'autocrítica que ha fet ERC i que recull la ponència política no és incompatible amb la crítica que es pugui fer a CiU des d'ERC o des de qualsevol altra formació. El debat és ric i profitós si és obert i constructiu. Un servidor s'ha passat cinc anys rebent al bloc de Vilaweb comentaris plens de retrets sobre l'obra de govern i les declaracions i actituds d'Esquerra. Només això ja seria motiu suficient per legitimar, si és que cal, les meves crítiques a l'actual govern. Que continuï, doncs, el debat i la crítica, perquè és només amb esperit crític que les societats avancen. Per poder seguir el fil, doncs, recomano rellegir l'apunt en qüestió i, tot seguit, el COMENTARI i la RÈPLICA que a continuació reprodueixo amb el permís de l'Enric Badosa. Aviso que tot plegat és llargot, però espero que resulti profitós per a la gent políticament inquieta. COMENTARI Benvolgut Xavi, No crec que hagi passat tant temps com per fer balanç de l'acció de govern (el que comnentes són tonteries, o no recordes el que ens va acostumar cen Carod i Maragall, i sobretot en Saura). La sensació de frustració, no deu ser tant gran doncs després de les eleccions nacionals, guanyades per CiU (com sempre), i anunciar retallades a Sanitat i ensenyament (qui faria aquesta acció suicida si no hi hagués remei... o n'hi ha?), no els ha anat tant malament a les municipals... que passa que la gent que va a votar s'equivoca? Això sembla un argument molt dels "indignats". El govern actual no ha tingut temps de decebre (els que si potser és que no agrada a alguns, però molta gent els ha votat). Que cosnti jo no. El que si va desebre i va tenir quasi 8 anys per anar-ho fent va ser ERC, que si que els vaig votar. El problema és que ERC no ha fet una autocrítica, que es pregunti com és que va dinamitar el gran nombre de vots que va rebre. Si vols te'n dono una pista, voler governar amb el diable (les més espanyolistes, PSC/PSOE i Iniciativa), i creure amb pensament naif que es farien independentistes. ERCfail. Jo no dic que hagués de pactar amb CiU, s'hauria d'haver quedat a la oposició, i apretar a CiU i no hauriem perdut tants anys. CiU va pagar car el pacte amb el PP, ja veurem si en fa algun altre, ara ERC està pagant car pactar amb PSCSOE i no obtenir cap avenç nacional significatiu. Falta autocrítica, culpar els altres és el que fa en José Mourinho, és aquest el model a seguir? Soposo que quan estàs a l'oposició i en caiguda lliure és el més fàcil. És una pena doncs necessitem un partit inependentista fort, que no d'esquerres, però això és un altre debat. Una abraçada RÈPLICA 1. Dius que no ha "passat tant temps com per fer balanç de l'acció de govern". Fixa't, però, que som a finals de juliol, que l'agost és poc hàbil i que, com deia a l'apunt, "no ens n'adonarem i ja s'haurà consumit una quarta part de la legislatura". Malament rai si no podem començar a valorar, en el sentit que sigui, l'acció de govern. Si esperem a valorar-la al final de la legislatura ens podem trobar que ens desqualifiquin dient que fins aleshores no ens havíem queixat de res, no trobes? D'altra banda, però, el #ciufail no recull únicament la decepció de l'obra de govern sinó també, com dic a l'apunt, algunes declaracions i actituds com la manca de reacció a un Baròmetre d'Opinió Política que ja reflecteix una majoria social favorable a la independència o la resposta del president Mas al diputat Laporta en el sentit que fer pedagogia de la independència seria un frau perquè el programa electoral de CiU no ho recull. 2. Dius que el que comento "són tonteries". Sap greu que et mereixin aquesta poca consideració les retallades en matèria social que el govern ha decidit emprendre sense voler anar a l'arrel de la qüestió del deute, que no és altra que el dèficit fiscal acumulat com a conseqüència de la manca de sobirania política. O el to impropi del conseller Mena, que avui lamenta també Saül Gordillo a l'Avui (http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/438748-carta-ober...) o l'incompliment d'un mandat parlamentari com el que ha comès la consellera Rigau amb la sisena hora. 3. Preguntes si hi ha remei a les retallades en sanitat i ensenyament. Jo crec que sí. Catalunya no és pas l'únic país que s'ha hagut d'estrènyer el cinturó davant la crisi i no tothom ha reduït dèficit de la mateixa manera. Sanitat i ensenyament són sectors especialment sensibles. I es fa difícil entendre que CiU rebutgés les condicions d'ERC per aprovar els pressupostos, entre les quals hi havia una moratòria de la suspensió de la Llei de successions. En tot cas, però, el problema de fons és la naturalesa errònia d'un plantejament que ens porta a un carreró sense sortida. El govern de Mas creu que primer hem d'intentar sortir de la crisi com sigui i que després ja farem la transició al dret de decidir. Aquest, però, no és el plantejament que es fa a l'Estat espanyol. Allà hi veuen una oportunitat d'or per frenar el nostre procés d'independència: en la mesura que trobin la manera de continuar espoliant-nos i de frenar la nostra recuperació econòmica alhora que els financem la seva aconseguiran aquest objectiu. I mentrestant, la fractura social que haurà creat CiU amb les retallades donarà aire per fer oposició a un PSC que tenim ben ofegat. Fixa't que continuen determinats a no pagar-nos el fons de competitivitat i que, a sobre, ens reclamen diners a nosaltres. CiU juga a fer els deures per guanyar-se la confiança del professor, quan en realitat ja seria hora de marxar de l'aula perquè tots sabem que el professor és un impostor que ens està arruinant la competitivitat. Hi ha alternativa, doncs: prendre unes altres mesures de reducció del dèficit i combinar-les amb un full de ruta clar cap a la independència. 4. Quant al resultat de CiU a les municipals, que ells van utilitzar com a aval de les retallades, és un altre abús, una conclusió forçada i interessada. Les dades fredes ens diuen que el 28 de novembre de 2010 CiU va obtenir 1.198.193 vots al conjunt de Catalunya, mentre que el 22 de maig en va obtenir 778.042. Si em respons que no es pot comparar perquè són eleccions diferents, jo et diré que hi estic d'acord, però que aleshores en cap cas té fonament l'afirmació que avalen les polítiques d'àmbit nacional. A més a més, però, si comparem els resultats amb les municipals de 2007, veiem que CiU va obtenir 723.325 vots. Per tant, l'increment de suport electoral es redueix a 54.717 vots. Fins i tot a les municipals de 2003 van tenir més vots: 778.916. Si tenim la impressió que CiU va arrasar no és pas perquè ells guanyessin, sinó perquè els socialistes es van estimbar de mala manera (i van arrossegar, certament, ERC; és clar que sí). 5. La gent que va a votar s'equivoca? Tu m'ho demanes respecte d'un punt que crec que ja t'he contestat, però permet-me que et faci una petita reflexió: sí, la gent es pot equivocar quan vota. I a vegades t'ho reconeixen i tot amb la perspectiva del temps. O potser no és això el que tu mateix m'expliques que ha passat amb ERC? Crec que és millor no aprofundir més en aquest punt perquè podem acabar en una discussió bizantina, però la història és plena d'electorats que s'equivoquen. I no és una qüestió de no respectar el vot emès, sinó de naturalesa humana. A veure si resultarà que "errare humanum est" en tot menys a l'hora de votar! 6. ERC ha fet autocrítica. Hi ha hagut un procés de renovació que culminarà al setembre amb l'elecció del nou president i la nova secretària general i a l'octubre amb el congrés. Llegeix la ponència política quan en tinguis ocasió i veuràs que allà es recull aquesta reflexió i aquesta autocrítica. L'Ara ho avançava ja fa uns quants dies: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/ERC-enterra-tripartit-ponencia-po... 7. Per què ERC ha perdut tants vots entre 2003-2004 i 2010-2011? Per diverses raons, naturalment. Una pèrdua tan voluminosa no sol ser atribuïble a un únic element sinó a diversos que es van amuntegant. En aquesta línia, vaig publicar un apunt al bloc de MésVilaweb que, si et ve de gust, podem recuperar per aprofundir-hi: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185097 8. Dius que Esquerra va ser naïf de "governar amb el diable (les més espanyolistes, PSC/PSOE i Iniciativa), i creure que es farien independentistes". Tal com ho entenc jo, la idea no era que es fessin independentistes sinó portar-los a una situació "extrema" de defensa dels interessos del país que els obligués a posicionar-se. Si t'hi fixes, és així com hem avançat sempre. Els anys de Puol en què CiU nedava i desava la roba van acabar-se quan l'atzar electoral va voler que tant ERC com el PP obtinguessin 12 diputats al Parlament: s'obligava CiU a prendre una decisió que havia endarrerit tant com havia pogut, cosa que havia tingut el país en letargia després d'una primera etapa més "constructiva" en termes de país (1980-1995). En un altre apunt a Arenyautes (No són ells, ets tu) em referia fa poc a aquella cruïlla política que va ser la legislatura 1999-2003: http://www.arenyautes.cat/content/no-s%C3%B3n-ells-ets-tu. Certament, el PSC no s'ha fet independentista, però no em pots negar que el pitjor dels escenaris per a Esquerra ha comportat, si més no, un afebliment històric dels socialistes i del conjunt de les formacions dependentistes. Ho deia fa poc en un parell de piulades a twitter: a) "Abans del pacte del Majestic, l'any 1995, PSC i PPC sumaven 1.217.763 vots. L'any 1999 ja sumaven 1.473.542 Dades. Alguna explicació?" http://twitter.com/#!/xaviermir/status/94059124651855872 b) "Abans de l'acord ERC-PSC-ICV, l'any 2003 mateix, PSC i PPC sumen 1.417.278 vots. Al final del trajecte, l'any 2010, ells i Ciutadans només en sumen 1.060.759". http://twitter.com/#!/xaviermir/status/94060327850868736 Aquest afebliment no ha estat fruit de l'atzar. ERC va forçar una situació que només podia conduir a dos camins: o el PSC assumia el repte que el portava a enfrontar-se amb l'Estat (governat pel PSOE) en defensa dels interessos de Catalunya o no l'assumia. Ha passat això darrer. Tu potser ja sabies que això passaria, però no era a tu que t'havíem de fer veure la falsedat en què se sostenia el PSC, sinó a totes aquelles persones de bona fe que els votaven convençuts que eren el partit d'esquerra que podia defensar millor els interessos de Catalunya. 9. Quant a ICV, jo no els consideraria tan "diable" com el PSC. No em facis estendre més en aquest punt, de moment, però entre continuar fent de crossa d'un PSC en caiguda lliure amb el seu projecte espanyolista i buscar l'encaix del plantejament federal dins d'una tendència a l'alça del suport social a la independència, diria que no hi ha color ni elecció. En tot cas, et convido a considerar l'evolució que ha seguit un polític tan rellevant i prometedor com l'europarlamentari Raül Romeva o el que han seguit persones d'Arenys de Mar mateix que no fa tants anys creien que el federalisme era viable i que després de la sentència del TC ara fa poc més d'un any ja se n'han desenganyat del tot. 10. Jo no gosaria fer ucronia i dir que les coses haurien anat millor si ERC s'hagués quedat a l'oposició. Pot ser que sí i pot ser que no. En tot cas, ara hi tornem a ser i, si tant ens afavoreix ser-hi, esperem que força gent torni a donar impuls al nostre projecte polític. D'altra banda, quan els partits solen dur a terme canvis importants no és quan governen, sinó quan són a l'oposició i tenen precisament l'esperó de tornar a governar. Diria que per això s'ha castigat ERC, perquè tornem a l'oposició i recapacitem. Si això se'ns pot aplicar a nosaltres, també s'havia de poder aplicar a CiU no amb la intenció, com algú ha dit, de destruir-los, sinó amb la intenció que s'acabessin de sobiranitzar. No ho hem aconseguit del tot. CiU ha aconseguit afeblir ERC amb la inestimable col·laboració del PSC fins al punt de recuperar la Generalitat sense acabar el procés de sobiranització. Cal reconèixer, però, que des de novembre de 2007 hi ha un canvi: el discurs del dret de decidir. I que l'electorat sobre el qual reposa el nou govern de CiU (i gosaria dir que la militància) és molt més independentista quantitativament que no pas al final de l'etapa Pujol. El president mateix té també uns posicionaments molt més clars ara que no pas quan governava. Tot plegat, doncs, em permet encarar el darrer punt i 11. Afirmes que "ERC està pagant car pactar amb PSC-SOE i no obtenir cap avenç nacional significatiu". Per mi no hi ha un avenç nacional més significatiu que la independència. O tens la sobirania d'un estat europeu o no comptes per a gairebé res. Blanc o negre. La resta és treballar perquè això passi, cremar les etapes que et permetin avançar-hi. I això s'ha fet. He intentat argumentar-ho al llarg dels deu punts precedents: hem reduït la força dels partits netament contraris a la independència; hem cremat en molt poc temps la carta d'un nou estatut d'autonomia, que era l'últim obstacle que ens podia sortir abans d'arribar a la conclusió final; tenim una clara majoria social favorable a la independència i que el CEO va reflectir fa 29 dies (#jocompto) i tenim una CiU que intenta jugar l'última carta que s'ha pogut treure encara de la màniga: un concert econòmic que després de les eleccions s'ha convertit en pacte fiscal i que Duran es mor de ganes de fer servir com a contrapartida en el marc d'unes negociacions que l'han d'acabar fent, finalment, ministre espanyol. Espero que hagis trobat útils i encertats tots onze punts d'aquesta rèplica personalitzada. Estic a la teva disposició per continuar el debat bé a través del correu electrònic o bé en persona en alguna de les nostres terrassetes de la riera. Una abraçada, Xavier

xaviermir #ciufail #ciufail L'etiqueta #ciufail es fa servir cada cop més per recollir l'actuació de govern i les declaracions de CiU que generen frustració entre la gent. L'ús del mot anglès fail (fallar, decebre) tot sol o en combinació amb l'element que causa aquesta decepció ha esdevingut una categoria a xarxes socials com twitter. Naturalment, hi ha moltes altres etiquetes que recullen altres aspectes del govern que generen rebuig o frustració, però aquesta és de tipus genèric i fa un èmfasi especial en la qüestió nacional. Cal tenir en compte que el passat 28 de novembre de 2010 CiU va recollir una gran quantitat de vot favorable a l'estat propi que havia fugit d'ERC per les dues legislatures de govern amb el PSC. Artur Mas i el seu equip van donar esperança a moltes persones a còpia de prometre un govern dels millors, guanys en matèria de finançament amb la persecució del concert econòmic, la garantia que Catalunya no seria governada des d'Espanya com havia permès el PSC, el desenvolupament del dret de decidir en el marc d'una transició nacional, etc. En contraposició a tot això, ara tenim l'aliança amb el PP, el joc de mans que ha fet que ja no parlem de concert econòmic sinó de pacte fiscal, les retallades en matèria social i, sobretot, la sensació que en el fons no volen fer cap transició cap a la plena sobirania nacional. El proper 28 de juliol farà vuit mesos d'unes eleccions que ens havien de deixar en mans del “govern dels millors”. No ens n'adonarem i ja s'haurà consumit una quarta part de la legislatura. De moment, ja han passat força coses que han generat decepció: el currículum fals de Joana Ortega, que afirmava ser llicenciada en Psicologia i es va descobrir que no era cert; les càrregues policials desmesurades de Felip Puig; la invitació de Francesc Homs a posar el CAT a les matrícules alhora que els Mossos continuen obligats a sancionar-ho; les nombroses errades de la presidenta del Parlament Núria de Gispert; el to sarcàstic i prepotent del conseller Francesc Xavier Mena; l'incompliment del mandat parlamentari quant a la sisena hora per part de la consellera Irene Rigau, etc. Ni és el govern dels millors ni està mostrant la humilitat que Artur Mas va prometre. Lògicament, quan mostres la teva decepció amb un govern has d'oferir alguna alternativa. En això treballem fa temps la gent d'Esquerra i estem posant unes bones bases amb el relleu d'Oriol Junqueras, Marta Rovira i el seu equip al capdavant de la formació, perquè la gent ens pugui tornar a fer confiança després de sortir escaldats de l'intent de fer un trajecte comú amb PSC i ICV que els socialistes catalans han malbaratat. Hi ha, doncs, una alternativa en construcció per a la gent que no veu gens clares les intencions d'Artur Mas i de Josep-Antoni Duran i Lleida. Però caldrà que no en siguem simples espectadors. Caldrà que hi posem tots i totes el nostre granet de sorra.

xaviermir Aviat et tocarà a tu Entrevista amb Oriol Junqueras: 'L'entesa catalana de progrés al senat no té sentit' Entrevista amb Oriol Junqueras: 'L'entesa catalana de progrés al senat no té sentit'

xaviermir Confiança zero en el president Artur Mas Confiança zero en el president Artur Mas Han hagut de passar dotze dies des que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va fer públic el baròmetre en què un 42,9 % de la població assegurava que votaria sí si l'endemà es fes un referèndum d'independència, però finalment el president ha parlat. Ho recull, per exemple, aquest article d'El Periódico. Ho ha fet en uns termes que, com a persona que forma part d'aquest 42,9 % i no del 28,2 contrari a l'estat propi, m'ha deixat profundament decebut. He de dir que reconec, que ho sé i que em consta que a CiU hi ha molts independentistes. Això és una realitat, però no ens garanteix que el president Mas estigui per la feina. Al contrari, ara mateix jo tinc confiança zero en el president de la Generalitat pel que fa a aquest aspecte. I aquesta absència total de confiança no ve de la meva condició partidista com a militant d'ERC, sinó de la constatació de quatre elements ben diàfans i que, en tot cas, us convido a rebatre si ho creieu convenient. 1. El president parla de "sentiment" independentista. Una de les coses que l'enquesta reflectia amb més claredat és que les raons del sí a la independència no són identitàries sinó, sobretot, econòmiques. Per tant, la independència no és un estat d'ànim sinó un projecte polític. Si el president de la Generalitat no ho veu així i no recull el guant d'aquest projecte polític i d'aquesta voluntat més racional que no pas sentimental, malament rai. 2. El president diu que "té la sensació" que anirà a més. No diu que treballarà perquè vagi a més o que farà tot allò possible perquè vagi a més. Fa l'efecte que s'ho mira des de fora, com si no hi tingués res a veure o com si no hagués previst cap estratègia. Això em fa pensar que l'estratègia del dret de decidir formulada per CiU no té com a finalitat la independència sinó el control d'aquest procés per, en última instància, estar en una posició política que els permeti negociar amb l'Estat espanyol per convertir la independència en algun altre tipus de relació amb Espanya. 3. Mas aposta per aparcar el tema de la independència perquè creu que dividiria la societat en dues meitats. És el mateix argument que feia servir ara fa un any i precisament per això vaig promoure una campanya perquè el CEO fes una pregunta directa sobre la independència. Ara ja tenim aquesta dada i no és cert que la qüestió divideixi el país en dues meitats. Només el 28,2 % de la població rebutja la idea de la independència. En tot cas, la iniciativa del president hauria d'anar en la línia de parlar amb aquest 28,2 % per fer-los veure els avantatges que tindria l'estat propi també per a ells i no a fer-los servir com a pretext per aparcar el debat. 4. Finalment, Mas opina que l'independentisme "encara no és aclaparadorament majoritari". Cal recordar que Mas és president de la Generalitat amb el 38,22 % dels vots emesos, mentre que el 42,9 % que reflecteix l'enquesta fa referència al cens total i no als vots emesos. Per saber quin podria ser el percentatge de suport a la independència real hem de comptar que el 23 % dels qui diuen que anirien a votar en blanc o no anirien a votar fessin realment això. En aquest cas, sobre una participació superior al 75%, el SÍ seria també superior i segurament arribaríem a més del 60 % dels vots emesos. Per tot això, constato que el 28 de novembre passat moltes persones van fer confiança a CiU i a Artur Mas i, en canvi, van castigar fortament el partit en el qual milito des del mes passat, però no trobo motius objectius per confiar en ell ni en CiU per portar el país a la sobirania nacional d'un estat propi. Si formo part d'una minoria insignificant ho assumeixo i no passa res, perquè gairebé sempre ha estat així, però amb aquests quatre arguments a la vista jo no em crec que CiU hagi de portar-nos a la independència. Cosa que, evidentment, em preocupa moltíssim vista la realitat política actual.

xaviermir No ens en rentem les mans No ens en rentem les mans Des que ERC d'Arenys de Mar vam fer pública la nostra valoració dels resultats electorals i la nostra decisió de quedar-nos a l'oposició, algunes persones ens han fet arribar la idea que no podíem eludir el nostre compromís amb la vila, que havíem de ser valents i mullar-nos, que les persones que ens havien votat no ho havien fet perquè ens quedéssim a l'oposició, sinó perquè treballéssim per Arenys de Mar. Davant d'aquestes opinions, que altres persones poden compartir, voldríem deixar clar que no ens en rentem les mans, que la nostra voluntat de treballar per al poble resta intacta. Hi ha, però, un seguit d'explicacions que volem compartir amb vosaltres. Ens agradaria distingir, per començar, entre dues fases diferents que corresponen a dos problemes diferents. El primer problema, la primera decisió a prendre, era la investidura. A Esquerra vam entendre que el càstig electoral sofert no ens legitimava per formar part de cap acord que desbanqués la força més votada. Si la proposta era formar part d'un altre govern amb PSC i ICV en què hauria calgut encara un vot més per a la majoria absoluta necessària, nosaltres pensàvem que el nostre electorat ens havia castigat precisament, i entre altres raons, pels acords amb el PSC tant en l'àmbit municipal com nacional, vistes certes decisions preses pel partit de José Montilla. Així les coses, i atesa l'aritmètica municipal, Estanis Fors va ser elegit alcalde. Començava així una segona fase amb un altre problema sobre la taula: la formació de govern. En aquest punt també se'ns ha retret que no acceptéssim una proposta de l'alcalde Fors feta de manera poc rigorosa enmig d'una emissió en directe de Ràdio Arenys diumenge 19 de juny. La proposta era que la nostra regidora Annabel Moreno assumís Medi Ambient. Des d'Esquerra pensem que aquest oferiment no resulta creïble i és, en tot cas, inacceptable per a nosaltres. Tot i que el Sr. Fors ha presentat la proposta com a mostra d'obertura a la resta de forces polítiques i ha manifestat la seva preferència per un govern on tothom treballés per Arenys de Mar, aquest oferiment anava acompanyat del rebuig a bona part de l'obra de govern d'Esquerra (el projecte del Cavaió en seria un exemple) i de la manca d'informació en les primeres gestions del nou govern, com ara les reunions sobre l'edifici de les Clarisses. D'altra banda, ERC tampoc se sentiria còmoda en un govern amb el Partit Popular, un partit que considerem una greu amenaça tant per a la llengua catalana com per a la cohesió social. Per tot això, la nostra voluntat d'iniciar el mandat a l'oposició continua intacta. Es podrien haver donat les condicions per a un govern de concentració i si aquest hagués estat el cas Esquerra no hauria convertit una preferència inicial en un dogma inqüestionable. Abans d'enrocar-nos a l'oposició contra tot i tothom ho hauríem tornat a debatre en assemblea. Pensem, però, que l'alcalde Fors no ha exercit un bon lideratge en aquest sentit, que la seva proposta no ha estat creïble. Tenint en compte que en el govern anterior CiU havia acusat els tres partits de no entendre's entre ells tot i haver acordat i desenvolupat amb èxit un pla de mandat, pensem que un govern en què participin més partits encara exigeix grans dosis de generositat i lideratge que, de moment, no hem trobat en el Sr. Fors. Que ens quedem a l'oposició i aprofitem per reforçar el nostre projecte, però, no vol dir que ens en rentem les mans, no vol dir que el govern de la nostra vila ens resulti indiferent ni que ens hàgim de tancar partit endins i desentendre'ns-en. Des de l'oposició donarem suport al govern en aquelles coses en què coincidim i proposarem alternatives per a aquelles en què no coincidim. I farem mans i mànigues per oferir una bona alternativa per a Arenys si el govern en minoria que s'ha constituït acaba perdent la confiança de les persones. En aquest sentit, fem una crida a tothom que s'identifiqui amb el projecte nacional d'Esquerra perquè s'incorpori a la nostra secció local i es faci protagonista d'aquesta alternativa que volem construir.

xaviermir Jo compto ( #jocompto ) Jo compto ( #jocompto ) Sant Pere de 2011. Aquesta és la data i tenim la sort que serà fàcil de recordar. El 29 de juny de 2011 (dimecres) és el dia que es va fer públic el primer Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya en què es feia una pregunta directa sobre la independència. Pot semblar sorprenent per a moltes persones però, efectivament, no s'havia fet mai. Fins ara es preguntava aquella absurditat de si un se sent català o espanyol o més català que espanyol i era d'això que la majoria de mitjans es feien més ressò, com si sentir-nos més catalans fos garantia de res en l'àmbit que realment interessa. És cert que Artur Mas i CiU han estat defensant que per poder iniciar un procés d'independència calia una feina prèvia de "musculació" (així ho diuen sovint) nacional, que vol dir aconseguir que la majoria se senti només catalana o més catalana que no pas espanyola. Amb el BOP de dimecres es fa evident que la raó principal per la qual la majoria vol un estat propi és de tipus econòmic i no pas identitari. Però no sentireu pas una rectificació de CiU en aquest sentit. Segur. L'enquesta també havia preguntat, fins ara, "quina creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya" i donava quatre opcions de resposta, una de les quals era "un estat dins d'una Espanya federal", resposta prou ambigua que permetia, bàsicament, mantenir els partidaris declarats de la independència en percentatges més baixos. Finalment, però, s'ha demanat "si demà hi hagués un referèndum d'independència, vostè què votaria?" i la dada ens confirma que ja existeix una majoria sòlida favorable a la independència. Sí, és així. El país ha continuat com si res, gairebé com si sentís ploure. Uns opinadors callen i altres comenten les dades només a mitges. Poques són les veus que remarquen aquesta dada amb tot el seu abast i repercussions. El 42,9% que ja té decidit que votaria "sí" a la independència ho és sobre el 100% del cens, no sobre els vots eventualment emesos. El percentatge de gent que no aniria a votar se situa al voltant del 23% i els qui tenen decidit que votarien "no" són el 28,2%. Amb aquestes dades a la mà, doncs, i des de dimecres passat, estic comptant els dies que passen sabent que ja tenim una clara majoria social favorable a la independència. Artur Mas es va comprometre a no convocar cap referèndum d'independència en aquesta legislatura i ho argumentava dient que això trencaria el país, que hi hauria fractura social. Ara sabem que això no és cert. Només el 28,2% es podria sentir decebut amb la independència. I, en canvi, CiU flirteja en molts llocs amb una de les formacions polítiques que realment atempta contra la cohesió social a casa nostra i al conjunt dels Països Catalans: el Partit Popular. Jo compto, doncs. Ho faré cada dia al meu twitter amb aquesta etiqueta. I serà una manera de denunciar que ni té sentit ni és just que el 28,2% dels qui no volen la independència (i que per tant gaudeixen de la situació actual de pertinença a l'Estat espanyol amb el dèficit fiscal diari que això comporta) compti més que el 42,9% que sí que la volem. A cada dia que passa, Artur Mas i el seu govern treballa per aquest 28,2% i perquè continuï l'espoli econòmic. Al Parlament hi ha la possibilitat de formar majories que permetin acordar i executar el full de ruta cap a la independència. Jo compto, doncs, perquè compto els dies que passen, però també compto perquè formo part d'aquest 42,9% que Artur Mas sembla que no té en compte.

June 2011

xaviermir No són ells. Ets tu. diari_de_girona_2000-10-05.jpg

xaviermir Vull la independència i un estat socialment just Vull la independència i un estat socialment just Aquest mes he fet efectiva la decisió de militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Fins ara havia compartit, amb tothom que m'ha volgut llegir, la meva visió política com a independentista sobre l'actualitat nacional. Ho vaig fer entre febrer de 2006 i febrer de 2011 al bloc de MésVilaweb. Després us vaig fer saber, des d'aquest altre bloc a Arenyautes, la meva decisió de pujar un esglaó més en el compromís amb Esquerra i amb Arenys de Mar formant part de les llistes municipals. Els resultats no van ser els que personalment hauria volgut. Ni a Arenys de Mar ni a d'altres municipis. Però en lloc de preguntar-me "a veure què faran ara aquests d'Esquerra" he pensat que jo també he de ser Esquerra. Perquè jo no sóc d'aquells que retallen drets socials bàsics i aprofiten per culpar-ne la coalició de govern anterior en comptes de fer el pas cap a la independència per resoldre definitivament el problema del dèficit fiscal i el deute. Perquè jo no sóc dels qui no tenen recança a l'hora de pactar amb un PP que al 99 parlava català en la intimitat i al final ens va acabar portant on ens va portar. Ara aquest PP és una amenaça més que seriosa a la cohesió social del país, curiosament el mateix argument que fa servir CiU per deixar per a la propera legislatura el referèndum d'independència. Diuen que no el podem fer per no trencar el país, però deixen que Garcia Albiol governi Badalona, fan Alberto Fernández Díaz vicepresident de la Diputació de Barcelona i sembla que també tindrem PP al govern d'Arenys de Mar. Jo no sóc d'aquests. Tampoc sóc dels qui han tingut l'oportunitat de liderar un govern d'esquerres durant dues legislatures i ho han malbaratat tot en el moment en què han posat el PSOE per davant de Catalunya. I em refereixo, és clar, al PSC. Ens han fallat i hem pagat molt cara la confiança que havíem dipositat en ells per fer plegats aquest tros del trajecte. Aquesta traïció a l'esquerra nacional costarà d'oblidar. De fet, dubto que s'oblidi mai més. Ells mateixos han creat una nova Esquerra que segurament mai més no voldrà saber res de governar amb el PSC. Parlo, sobretot, de la Generalitat de Catalunya; però també de molts municipis on aquests acords resultaran més difícils d'explicar que mai. S'obre una nova etapa. I en aquesta nova etapa en què l'esquerra nacional ha de rellançar-se amb força perquè l'alternativa a CiU sigui ERC i no el PSC, hi ha un altre partit que hi té molt a dir, un partit que ha de triar, que ha de prendre també decisions estratègiques: ICV. El model de Sant Vicenç dels Horts (ERC-CiU-ICV) es pot estendre a altres llocs. ICV pot continuar fent de crossa d'uns socialistes que s'han quedat sense projecte per al país o entendre que l'únic federalisme real és el que passa, primer, per la sobirania d'un estat propi. Jo, de moment, m'he fet militant d'Esquerra i he començat a treballar per a la Secció Local d'Arenys de Mar. Hem obert un twitter i una pàgina al Facebook i continuem posant a la vostra disposició l'adreça arenysmar@esquerra.org. Jo no m'ho penso mirar més des de darrere de la tanca. Crec que necessitem una esquerra nacional potent. Si també voleu un estat propi i socialment just, a la Secció Local d'ERC us obrim les portes de bat a bat. PS: Avui hem estrenat curs polític a la Tribuna del Dominical. Si ens voleu escoltar, ja sabeu que a Ràdio Arenys hi ha un servei a la carta.

May 2011

xaviermir Acord Esquerra-CiU a Arenys de Mar Acord Esquerra-CiU a Arenys de Mar Si heu tingut ocasió d'escoltar l'entrevista que Ràdio Arenys ha fet aquest dimecres a Jordi Pera, alcaldable per Esquerra, ja deveu saber que entre altres coses han parlat de pactes postelectorals. En Xavier Febrer n'ha fet el tema del seu darrer apunt: "Per un pacte de govern". Efectivament, jo també veig complicat que Esquerra pugui pactar amb el PSC. I crec que són pocs (per no dir "ningú") els qui hi pactarien de gust. Personalment no en sóc gens partidari, però amb els resultats a la mà, sospesant pros i contres i tenint en compte l'opinió de totes les persones implicades, la democràcia es revelarà un cop més com l'art de fer que persones amb diferències trobin prou punts en comú per posar-se d'acord. En canvi, si l'acord amb el PSC no em resulta gens estimulant, un acord amb CiU seria, com a mínim, una bona novetat. Ja fa anys que Arenys de Mar està en una dinàmica de dos blocs: CiU-PP a una banda i ERC-ICV-PSC a l'altra. Un acord de govern entre Esquerra i CiU tindria el mèrit de trencar aquesta dinàmica. I si, a més, ICV o fins la CUP s'hi volguessin afegir, la novetat seria més sonada encara. Del Bloc Municipal no en dic res perquè estan fent una campanya molt agressiva en què apareixen com els únics que poden fer neteja, regenerar, etc., com si oblidessin que després del 22 ve el 23 i que per governar cal trobar complicitats. Aquest acord, però, té un inconvenient força gran des del meu punt de vista: l'alcaldable de CiU. Estic convençut que bona part de les persones que formen la renovadíssima llista de CiU podrien treballar bé i amb ganes per Arenys de Mar, però si efectivament CiU imposa l'alcaldia com a força més votada, tot això podria quedar molt i molt tocat. Que l'Estanis torni a ser regidor de govern no m'inspira gaire il·lusió, però que sigui alcalde gràcies als vots d'Esquerra serà una cosa que no pairé fàcilment si em toca fer-ho. Ben diferent pintarien les coses si la diferència entre CiU i Esquerra no fos tan àmplia com ha estat fins ara, fins al punt que Jordi Pera pogués ser el proper alcalde. Evidentment, Pera tindria menys legitimitat per postular-se com a alcalde si CiU obtingués 6 regidors i Esquerra 2, però en tindria força més si tots dos partits n'obtinguessin quatre. La gent d'Arenys té la paraula, i sobretot la tenen els qui fa quatre anys van votar CiU i ara no veuen clar el suport a Estanis Fors. Trenquem els dos blocs dels darrers anys? Donem una oportunitat a persones com Quim Barris, Susanna Mir, Soraya Real, etc. sense haver de veure l'Estanis a l'Alcaldia? No és pas impossible, però caldrà anar a les urnes pensant en el 23 de maig. Si ajudem Jordi Pera a ser alcalde ho farem més possible.	xaviermir Una revelació a propòsit d'Estanis Fors Una revelació a propòsit d'Estanis Fors Ara que som a pocs dies del moment decisiu en què triarem les persones que ens han de representar a l'Ajuntament els propers quatre anys, potser és hora de revelar-vos una qüestió estrictament personal relacionada amb la meva decisió de formar part de les llistes d'Esquerra. Tot i que ja fa deu anys que vaig començar a tenir vincles amb Arenys de Mar, mai fins ara no havia assumit el compromís d'anar a llistes a la nostra vila. Si ara ho he fet és, com explico al programa, perquè crec que el país necessita rellançar l'esquerra després que el PSC hagi deixat fet miques el projecte nacional que iniciàvem el 2003. Necessitem una esquerra nacional amb voluntat de ser estat i que ofereixi una alternativa a la CiU d'Artur Mas i això passa per continuar conreant la cultura de govern als municipis. També ho he fet perquè crec que l'equip encapçalat per Jordi Pera ho pot fer molt bé, perquè a les primeres posicions de la llista hi ha un bon equilibri entre experiència i renovació, com deia en un altre apunt. Però si us he de ser del tot sincer, hi ha encara un altre motiu que m'hi va acabar de decidir i que és el que ara us revelo. El 25 de febrer estava treballant a la ràdio mentre a sota, a la Sala Noble del Calisay, CiU decidia qui havia de ser el cap de llista. La militància va triar Estanis Fors. Aquell dia vaig anar-me'n cap a casa preocupat, amb certa inquietud. Tenint en compte que CiU ha guanyat totes les eleccions municipals tret de les de 1991, que l'Estanis es col·loqués com a cap de llista li donava moltes opcions de ser alcalde. I jo, què voleu que us digui, no l'hi veia. Les urnes parlaran i els vots de les persones són sagrats. Si una majoria absoluta vol que l'Estanis sigui alcalde, i com no podria ser d'altra manera, m'hi resignaré i l'aniré a felicitar i tot des del màxim respecte personal i democràtic. Fins i tot si els meus companys de llista acordessin de fer-lo alcalde en virtut d'un pacte de govern que veiessin positiu per a Arenys (i que quedi clar que ni proposo ni apunto res), jo m'hi avindria per meres conviccions democràtiques. Però la nit del 25 de febrer vaig pensar que havia de ser conseqüent i donar suport a la candidatura que em sentia més propera perquè entre tots poguéssim evitar el que jo crec que seria dolent per a Arenys de Mar: que Estanis Fors en sigui l'alcalde. Crec que no sóc l'únic que ho veu així. Tant els comentaris personals al carrer com la lectura atenta de les porres que aquests dies s'estan fent apunten que els bons resultats de CiU a les eleccions del 28 de novembre passat, quan va superar els 3.000 vots a Arenys de Mar, no es reproduiran. No hi ha ni una sola persona que pensi que CiU traurà deu regidors o més. La majoria situen els resultats en una forquilla que va dels 4 als 7 o, en algun cas puntual i presentat com una provocació declarada, fins a 8. Només se m'acuden dos factors que puguin explicar-ho: la impopularitat de les retallades del govern Mas i la tria d'un cap de llista que no convenç. És legítim, doncs, que l'Estanis pretengui ser alcalde d'Arenys de Mar. La democràcia té aquest avantatge. Però també és legítim que un servidor demani el vot per Esquerra amb la intenció de reduir la gran quantitat de suports que, per pura inèrcia, té assegurats CiU. El resultat final de la nit electoral serà la suma de les nostres decisions individuals. Diumenge 22 triarem 17 regidors i regidores, però després haurem de triar alcalde o alcaldessa. Només us demano que penseu si realment voleu que l'Estanis sigui alcalde. Perquè a la llista de CiU hi ha moltes persones que tenen un altre tarannà, unes altres maneres, i que segurament podran fer molt bé la tasca de les regidories, però l'alcaldia són paraules majors. Espero que no trobeu inapropiada aquesta revelació estrictament personal. I ara us volia demanar, per acabar, que diumenge aneu a votar. Si no hi ha cap llista que us faci el pes voteu el mal menor i ajudeu-nos a millorar-ho de cara al 2015 a partir del mateix dilluns 23; o voteu en blanc, si això reflecteix millor el vostre pensament, però participeu-hi, sisplau. Moltes gràcies.	xaviermir PSC, Països Catalans i promoció econòmica PSC, Països Catalans i promoció econòmica Diumenge al matí, poc abans del debat de Ràdio Arenys, llegeixo aquesta piulada al twitter de Raquel Querol, número 7 de la llista del PSC d'Arenys de Mar: "Viendo el tiempo en tv3 sobre un mapa que no es de Catalunya si no de lo que llaman Països Catalans, me pregunto por que mezclan territorio y lengua..." La negreta és meva perquè, d'entrada, allò que vaig trobar més ofensiu va ser aquell "lo que llaman", talment com si parlés d'una cosa que no existeix en realitat. Des del meu punt de vista, TV3 és una televisió amb vocació de ser nacional encara que precisament la legalitat espanyola li ho impedeixi i l'obligui a ser tot just autonòmica. Per això trobo lògic que informi del conjunt de la nació i no pas únicament del Principat. I de fet penso que en aquesta funció fins i tot es queda curta. Puc entendre que la Raquel Querol no comparteixi aquest punt de vista, però no per això ha de negar l'existència de la realitat que són els Països Catalans. Perquè, en definitiva, com es pot llegir en piulades posteriors, es tracta d'això: "Simplement no m'agrada que ens intentin manipular barrejant conceptes amb un mapa que no existeix. Som Països Catalans? Fijate tu!". "Intenteu legitimar un mapa inexistent? Confondre desig amb realitat és perillos per a la salut..." Com tothom sap, allò que canvia és precisament la legalitat política que defineix uns estats que avui hi són i demà poden haver canviat o desaparegut. En canvi, les realitats culturals són molt més sòlides. Encara que no ens han mancat intents de reescriure la nostra història cultural i política, res no canviarà la realitat d'autors com Jaume Roig, Joanot Martorell, Ausiàs March i tants altres nascuts al País Valencià i erigits en veritables clàssics de la literatura catalana i universal. Per tant, no tinc cap intenció de perdre el temps explicant la realitat a una persona que pretén negar-la. El que sí voldria remarcar és la importància que té aquest plantejament per a la vila d'Arenys de Mar. Si ens amoïna la crisi econòmica i les polítiques encaminades a combatre-la, si realment pensem que la cultura ha de ser un dels principals reclams per al sector turístic, hem de tenir clar a qui oferim el producte com a cultura autòctona i a qui l'oferim com a cultura pròpia. La cultura catalana d'un Espriu o un Ferran de Pol o un Fèlix Cucurull o un Josep Maria Arnau o un Josep Maria Miquel i Vergés entre tants i tants altres no es ven de la mateixa manera a València que a París o a la Xina. Entre altres coses, perquè no podem fer el ridícul d'anar a explicar Ferran de Pol al País Valencià com si fóssim cultures veïnes quan és allà, precisament, on hi ha el principal estudiós de la seva obra, Josep Vicent Garcia i Raffi. De la mateixa manera que seria un plantejament econòmic estúpid i lesiu que qualsevol persona limités a Espanya la difusió de la cultura hispana, trobo molt greu que la persona que es presenta a les llistes del partit de l'actual alcalde amb el número 7 i en un municipi com Arenys de Mar negui una realitat que constitueix, precisament, un dels principals potencials per a la promoció econòmica. Si neguem la realitat dels Països Catalans, que no s'acaben al País Valencià sinó que inclouen l'Alguer, Andorra, les Illes, etc., renunciem a un mercat intern de més de deu milions de persones. Només espero que el bon senderi dels electors ens protegeixi d'aquells qui tant de mal ens volen.	xaviermir Alcalde Pera Alcalde Pera L'alcalde que jo voldria per a Arenys de Mar és una persona que no crida sistemàticament per fer arribar les seves idees, que no es deixa endur per escalades verbals i se centra en el to adequat, que dóna exemple de bona educació. Les coses s'han de poder dir sense convertir un debat en un circ. L'alcalde que voldria té assumida l'esportivitat, el "fair play", que passa per retocar la posició del micro d'un company quan no se'l sent o per explicar de manera del tot respectuosa quelsevol cosa que algú no tingui prou clara. L'alcalde que jo voldria hi veu més enllà del seu partit i demana a les persones que participin a les eleccions, que vagin a votar diumenge vinent, encara que no votin el partit que ell representa. L'alcalde que jo voldria coneix bé l'Administració, toca de peus a terra i no proposa coses que no es poden fer. L'alcalde que jo voldria té un discurs molt didàctic, perquè primer cal explicar les coses des del coneixement i des de l'experiència, que les màximes i les consignes mai no aporten gaire. L'alcaldable que jo voldria és capaç de parlar mirant-te serenament, de fit a fit, i transmetre't sensació de responsabilitat. Sap què vol dir ser alcalde i no es comporta com si estigués fent un paper en un vodevil. Jo no vull haver-me d'avergonyir mai del meu alcalde. Diumenge vinent els arenyencs i les arenyenques diran qui volen que sigui el seu alcalde i no hi ha cap altre veredicte que valgui si no és el vot, però en el debat d'avui jo he vist un alcalde dels que m'agraden.	xaviermir A la recerca de 1.351 vots socialistes A la recerca de 1.351 vots socialistes A les darreres eleccions municipals, 1.351 persones van votar PSC-PSOE. Poden semblar molts o poden semblar pocs, segons com es miri. De fet, que els votants socialistes estan decebuts sembla una realitat difícil de rebatre si tenim en compte l'evolució dels darrers resultats de les municipals: 1.690 vots el 1999, 1.509 l'any 2003 i aquests 1.351 de l'any 2007. I la decepció es va confirmar el novembre passat en unes eleccions que no eren municipals, però que van donar als socialistes tan sols 895 vots. A pràcticament deu dies de les eleccions, és probable que moltes d'aquelles 1.351 persones ja hagin decidit fa temps no votar socialista. Altres potser ho han decidit aquesta setmana arran de la votació d'ahir al Congrés. I potser n'hi ha que encara estan indecisos. En qualsevol cas, el que no voldria és que canalitzessin malament aquesta decepció, que optessin per quedar-se a casa fastiguejats de tot, que és l'actitud que solen adoptar aquests perfils de votant. A molts d'ells ni els passa pel cap votar Estanis Fors, bé perquè és de CiU o bé perquè no el veuen preparat per ser alcalde d'Arenys de Mar Tant si volen fer un vot de càstig temporal per veure si el partit reacciona com si ja han pres la determinació de canviar d'opció política, Esquerra els acull amb els braços oberts i amb un projecte de reconstrucció de l'esquerra nacional per poder plantar cara, amb garanties, a la CiU de les retallades i les privatitzacions. La Catalunya social que volem s'ha de fer entre tots i totes, però amb fermesa i sense submissions. Les decisions dels darrers anys han invalidat el PSC com a partit útil per a les esquerres catalanes. Les esquerres, de rebot, n'han quedat tocades i ara cal reconstruir aquest espai i envigorir-lo de nou. Aquestes 1.351 persones que el 2007 van votar Ramon Vinyes ara tenen l'opció de premiar un PSC que pren unes decisions que ningú no entén o de fer confiança a una força política que sap quin futur convé a Catalunya i que hi camina amb determinació malgrat sotracs i obstacles.	xaviermir Llicència els he donat jo i molta més se'n poden prendre Llicència els he donat jo i molta més se'n poden prendre Al darrer apunt em referia a la necessitat d'impulsar entre tots un canvi d'hegemonia a les esquerres d'aquest país que passa per prescindir del PSOE-C i estructurar un centreesquerra independentista capaç de ser alternativa a CiU. Han passat poc més de vint-i-quatre hores i ja tenim una nova mostra de l'absurda submissió dels socialistes catalans al PSOE. Un cop més han fet evident que posen el PSOE per davant de Catalunya, de TOTA Catalunya, fins i tot de les persones que els voten. L'actitud dels socialistes clama al cel i em recorda cada cop més aquella estrofa dels Segadors (versió "Catalunya Comtat Gran", tal com la cantava en Rafel Subirachs). Tot i que s'acosta el juny, ara no sortirem amb la falç al puny per acabar amb el mal govern, però sí em sembla necessari i fins imprescindible fer-ne una lectura electoral. Si avalem amb els nostres vots les candidatures del PSOE-C ens estarem llançant rocs a la teulada. Prou que han patit les esquerres d'aquest país el malbaratament de la responsabilitat de govern que han perpetrat. Ara toca dir prou. Amb una CiU que ja governa a la Generalitat i que molt probablement el 22 de maig assolirà l'alcaldia de municipis on fa anys que governa el PSOE-C, l'esquerra catalana no es pot permetre estar liderada per un partit que va contra els interessos del país. No pot ser que davant l'incompliment flagrant de l'Estat espanyol no siguem capaços de plantar cara i de defensar allò que ens correspon. Aquesta actitud mesella i diria que suïcida no l'entén ningú. Ningú. I ja no parlo de casos com el de Tomàs Salazar, antic regidor del partit convertit en flagell dels seus excompanys, sinó d'exconsellers com Ernest Maragall. Toquem de peus a terra. Amb aquesta actitud per part del principal partit de l'oposició tenim CiU per anys i a molts més espais de govern. No es pot construir res sòlid anant contra el país. La submissió al PSOE pel tema del finançament, amb el 15 de desembre de 2008 com a data clau, ja ha comportat una primera patacada que ha deixat les esquerres fora de la Generalitat. No persistim en la tossudesa, sisplau. Comencem a renovar les esquerres perquè tenim molta feina per davant. Deixem de banda aquells amb qui no es pot comptar mai i donem suport als qui podem construir un nou projecte que sigui una alternativa a la dreta retalladora de CiU. Deixeu-m'ho dir més clarament encara: la bona gent treballadora i amb sentit de justícia social que tota la vida havíeu votat PSC i que patiu en veure que CiU s'ensenyoreix de tot un altre cop, canvieu el sentit del vostre vot el proper 22 de maig. Poseu el vostre granet de sorra al canvi d'hegemonia a les esquerres. Perquè si som forts ens en sortirem, però si votem aquest PSC no anirem enlloc i deixarem via lliure a CiU i al PP. Comptem amb vosaltres. Confiem en vosaltres. Cada ajuntament compta a l'hora de fer que les esquerres es comencin a recuperar, sense el llast d'aquells que ho han esgarriat tot.
xaviermir Retallades, esquerres i municipis Retallades, esquerres i municipis Hi ha qui se sent més còmode amb l'etiqueta de dretes i esquerres, hi ha qui prefereix parlar de liberalisme o de justícia social... Tant me fa. Poseu-hi el nom que vulgueu, però en tota democràcia que gaudeixi de salut hi ha com a mínim dos models de societat contraposats que estructuren les propostes, articulen els equips humans i converteixen en lleis i en praxi política les preocupacions i els projectes. Catalunya no és pas diferent i qui us digui que les dretes i les esquerres ja no existeixen no fa altra cosa que intentar neutralitzar un argument potser, precisament, perquè no li és favorable. Al Principat hem tingut set anys de govern d'esquerres després de vint-i-tres de pujolisme. Ara no pretenc avaluar-ne el grau d'èxit. Que cadascú ho faci a la seva manera, amb tota la informació i objectivitat que pugui, però sigui com sigui, si a Catalunya han governat les esquerres aquestes dues darreres legislatures és perquè Esquerra ho ha volgut. Cap altre dels tres partits del govern no estava en condicions de triar. I va triar donar als socialistes la responsabilitat històrica d'articular un govern d'esquerres. Responsabilitat històrica, perquè d'una manera o altra els socialistes havien d'acabar triant entre el projecte català o el projecte espanyol, que en alguns àmbits poden fer-se compatibles, però en d'altres no ho són en absolut. I quan tocava triar, quan l'acord de finançament els va posar contra les cordes, els socialistes van triar el PSOE. D'aquesta manera van anorrear, tots solets, el govern d'esquerres, van arrossegar en la decisió els socis de govern i van propiciar el canvi de govern. Per no incomodar el PSOE el desembre de 2008, van perdre Catalunya el 2010, perdran una pila d'ajuntaments el 2011 i, finalment, perdran també el govern espanyol el 2012. Ara tenim, doncs, un govern de CiU que sap que l'origen dels problemes econòmics que patim és l'espoli fiscal, l'escanyament a què ens sotmet l'Estat espanyol. I, sabent-ho, tenia dues maneres de plantejar-ne la sortida. Podia fer front comú amb Esquerra i SI (tots tres sumen 76 escons, majoria més que absoluta) i plantejar, com l'SNP escocès, l'horitzó de la independència. En canvi, ha preferit l'altra opció: carregar el mort de la situació al govern anterior i repercutir en la societat un esforç fiscal addicional. Ara tot és culpa del govern d'esquerres i si s'ha de retallar serveis és perquè ells ho han provocat. Els municipis patirem força aquestes retallades, perquè afecten les persones com cap altra cosa, perquè som l'administració de proximitat. La voluntat política de la ciutadania es va expressar a les urnes el novembre passat i ho va fer de manera molt clara rebutjant els socislistes i, de rebot, els qui van fer possible que formessin govern. Però és evident que no són les esquerres que han fallat. Si avui governa CiU no és perquè les esquerres ho hagin fet fatal, sinó perquè aquells qui en tenien l'hegemonia i per tant el timó, la capacitat de direcció, van prefereir que el vaixell anés a la deriva. Ara hi ha qui, amb tota la mala intenció del món, pretén que les esquerres han perdut la legitimitat per governar mai més aquest país. Però no ens equivoquem: només pretenen reduir al màxim les opcions que es torni a produir una alternança política que, d'altra banda, és del tot necessària per a la salut democràtica del país. El que cal, en tot cas, és treballar perquè les esquerres tornin a ser una alternativa a la política de retallades socials que ja va començar el govern "dels millors" abans no passessin ni tan sols els cent primers dies. I perquè això passi és condició sine qua non un canvi d'hegemonia i de lideratge de les esquerres. Mentre el cap de l'oposició sigui algú com en Quim Nadal, les esquerres catalanes no podran articular res perquè la submissió del PSC al PSOE continua i continuarà. Necessitem que l'alternativa a Artur Mas siguin unes esquerres amb vocació de govern, de majories, i que tinguin com a prioritat màxima l'obtenció d'un estat propi. Per això he decidit donar suport a Esquerra en aquestes municipals. Votar el PSC per lluitar contra les retallades és llençar el vot perquè si mai aquest partit torna a tenir la responsabilitat de decidir entre Catalunya i el PSOE, tornarà a decidir-se pel PSOE. Jo aposto perquè sigui Esquerra qui articuli una nova majoria social al centreesquerra. I que tinguem clar que la independència no és pas una dèria identitària sinó una pura necessitat econòmica. Si no tenim la sobirania política dels estats, Espanya continuarà decidint què ens convé i què no ens convé. Ens deixem arrossegar o comencem a caminar sols?	xaviermir Debats, crisi econòmica i candidats Debats, crisi econòmica i candidats Divendres vam tenir un debat polític a la Sala d'Actes de la Biblioteca, l'organitzat pel Grup de Debat i Tertúlia. En Xavier Febrer ja n'ha donat l'opinió. Va ser un debat on la crisi econòmica va tenir un gran pes. "Crisi", per cert, és un mot que no porta essa final a diferència del castellà i l'única essa que porta ha de sonar sonora i no pas sorda. Si més no, que la crisi serveixi perquè tothom sàpiga com pronunciar la paraula. Passa una cosa semblant amb el mot "senyal", que en català és masculí. Així, tant al País Valencià, on el Molt Honorable Sr. Camps els ha deixat sense senyal per a TV3, com aquí, que no són pocs els qui tenen problemes de recepció amb "el" senyal de televisió, tenim una oportunitat per fer net d'un error lingüístic que arrosseguem. Però no era d'això, que volia escriure. La idea que us volia transmetre és que, si som en temps de crisi, és especialment important que qui tingui la responsabilitat de governar conegui molt bé lleis, persones, mecanismes, reglaments, etc. L'experiència, en aquest cas, és un bé més preuat que mai. Perquè es poden tenir molt bones intencions, però sempre hi ha un aprenentatge a fer, sempre ens equivoquem en una cosa o altra. I no és tan senzill com que el polític pugui dictar i que després el tècnic s'hi hagi de trencar les banyes. Cal haver entès unes quantes explicacions dels tècnics per no acabar dient-los "fes-t'ho com vulguis però els dies han de tenir 25 hores". Els aprenentatges s'han de fer i consisteixen a equivocar-se. Tots hem deixat que algú s'equivoqués perquè pogués treure'n un aprenentatge. Encara que el resultat immediat sigui que es pot trencar alguna cosa, el resultat que realment importa és el creixement dels individus i dels col·lectius. Ara bé, en moments delicats, i amb l'objectiu que la despesa de l'aprenentatge no carregui excessivament unes arques públiques migrades, cal aprofitar al màxim l'experiència de govern municipal adquirida. En aquest sentit, és important que un equip humà combini perfils experimentats i perfils de renovació. Crec que un equip on ningú tingui experiència de govern és massa arriscat, però també crec que un equip sense persones noves pot acabar ofegat, que calen sempre uns ulls que vegin les coses des d'una altra perspectiva. En temps de crisi, aquests equilibris entre experiència i renovació no són una banalitat.

April 2011

xaviermir L'independentisme i el 22M a Arenys de Mar L'independentisme i el 22M a Arenys de Mar Diumenge passat, gairebé un quart de milió de barcelonins i barcelonines van votar favorablement a la independència. Ja són prop d'un milió de vots afirmatius aplegats des del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. I si no en són més és perquè les consultes s'han fet amb voluntarisme i sovint amb més bona fe i il·lusió que no pas amb la professionalitat i, sobretot, el pressupost que tenen els partits davant d'unes eleccions. Ahir al vespre mateix es feia públic un estudi del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que deia que un 34% de la població votaria a favor de la independència i un 30% hi votaria en contra. Només un 30%. Tenim un 23% que encara no ho té del tot clar, però que d'entrada no diuen que no. És indiscutible que la voluntat d'estat propi no tan sols avança, sinó que de fet ja és prou majoritària per posar un full de ruta clar i ben pautat en el temps damunt la taula. Aparcar el tema fins a la propera legislatura és un error que estem pagant a cada dia que passa, d'una banda perquè l'Estat continua espoliant-nos i de l'altra perquè ens té la mida presa i sap que, mentre no ens plantem en termes de sobirania, ja podem bordar tant com ens plagui. Això, però, és un tema d'àmbit nacional. En l'àmbit municipal, crec que mai no hi havia hagut un índex tan alt d'independentisme a les llistes municipals. És lògic que així sigui si les llistes han de reflectir la realitat nacional. Tot fa pensar que, al proper mandat, qualsevol proposta encaminada a contribuir al procés de formació de l'imminent nou estat rebrà el suport que en altres mandats no ha trobat. Més enllà d'Esquerra mateixa, el 22 de maig tindrem la coalició formada per VIA, SI i Reagrupament, que són tots independentistes; i tindrem la CUP, que també ho és. A més, a la llista d'ICV també són partidaris de l'estat propi tant Assum Balliu com Isabel Roig com Oriol Ferran (i que em disculpin si han canviat d'opinió respecte del darrer cop que en vam parlar, però no és habitual un canvi en aquest sentit), per no continuar baixant posicions, que segur que n'hi ha més. I fins i tot a la llista de CiU, on abans hi havia un Rubirola també sobiranista, ara hi ha un Estanis Fors que va participar en l'organització de la consulta que vam fer el 13 de desembre. I no només ell, sinó altres membres de la renovadora llista de CiU també hi van participar: hi recordo amb seguretat Susanna Mir, però estic segur que Quim Barris, Joan Miquel Llodrà o Soraya Real també són partidaris que Catalunya sigui estat. Ara que no tenim Ciutadans, doncs, el bloc tossudament entestat a continuar donant el vistiplau i l'amén a la sagnia econòmica i social amb què ens colla l'Estat espanyol es redueix a PP i PSOE. Com que dubto que aquests dos partits junts tinguin prou força per formar govern, l'independentisme serà majoritari al proper govern d'Arenys de Mar. Felicitem-nos-en perquè si hem d'arribar a la confrontació amb l'Estat serà important tenir una bona xarxa de municipis que no facin allò de queixar-se de no tenir diners per una banda mentre per l'altra posen els interessos del PSOE per davant dels del país encara que això comporti sacrificar estúpidament dos presidents de la Generalitat.

March 2011

xaviermir Els graus de compromís polític i el meu compromís Els graus de compromís polític i el meu compromís Qualsevol persona que se senti mínimament vinculada amb la vila d'Arenys de Mar es pot haver plantejat alguna vegada quina relació té exactament amb aquesta societat. No amb la societat catalana en general, que té una altra estructura, unes altres formes d'organització i una altra naturalesa en definitiva, sinó concretament amb la societat arenyenca. Aquí també fem relacions socials i econòmiques, paguem impostos, reclamem serveis i, fins i tot, un cop cada quatre anys, votem representants polítics. No és pas impossible sentir-se vinculat amb la vila, estar-hi compromès i, en canvi, viure del tot al marge d'experiències polítiques, però diria que no costa gaire assumir algun grau de compromís polític. Els més baixos són ben assequibles. Quins serien? Provem de sistematitzar-ho? Jo crec que es poden establir dues fases. Els tres primers punts s'inclourien a la primera fase i els altres tres, a la segona: 1. Votar. És la mínima expressió del compromís. Hom pot votar en blanc si cap de les ofertes que li arriben no satisfà la seva exigència, però que sigui fruit d'una maduració. No acudir ni tan sols a les urnes és fer un lleig a moltes persones que voldrien votar i no poden perquè hi ha lleis que encara els ho impedeixen i que no canviarem si no és a través de la política. Pensem també la quantitat de diners que es destinen a l'organització de les eleccions. El cost és el mateix tant si en voten mil com si en voten deu mil. Si més no, doncs, rendibilitzem-ho. 2. Donar suport públic a una o més d'una de les opcions. És un grau de compromís que va una mica més enllà del simple vot. Es pot fer en converses informals o en mitjans de comunicació i això fomenta el debat, que sempre és sa i necessari. 3. Participar a les llistes sense intenció d'obtenir acta de regidor/a. El compromís puja un grau més perquè ara ja es tria un partit. Això no vol dir que un no pugui sentir més o menys simpatia per altres formacions, però es compromet amb un equip. Nominalment, tots els membres de les llistes són regidors en potència. Tanmateix, sovint les coses no són tan imprevisibles perquè no es pugui saber a priori qui té opcions i qui no. Fins aquí la primera fase. 4. Participar a les llistes amb intenció d'obtenir acta de regidor/a. El compromís passa ara, com a mínim, per les obligacions que comporta ser regidor si s'obté prou suport de l'electorat: assistència a plens, reunions, gestió, informació, etc. 5. Ser regidor/a de l'equip de govern. En funció dels resultats obtinguts es pot passar del quart grau al cinquè i aleshores això vol dir més hores de dedicació, més feina i, per tant, més compromís. Ja se sap que no tothom s'hi acaba dedicant amb les mateixes ganes o amb la mateixa capacitat o fortuna, però el compromís seria el mateix. 6. Ser alcalde o alcaldessa. Suposo que estem d'acord que seria el màxim compromís. D'alcaldia penja la responsabilitat última. Al marge que es faci bé o malament, no hi ha un compromís polític superior en l'àmbit municipal. L'absència total i massiva d'un grau mínim de compromís pot arribar a ser un problema molt greu. Per això, i per altres raons que tindrem ocasió d'anar debatent, he decidit passar al tercer grau de compromís i dono suport a la llista d'Esquerra encapçalada per Jordi Pera. Ho faig des d'una novena posició que deixa lluny l'opció de ser regidor, però amb el compromís d'assumir la responsabilitat si se'n presentés la necessitat.	xaviermir Els caps de llista (i VII): David Caldeira Els caps de llista (i VII): David Caldeira La sèrie sobre els caps de llista arriba al final i ho fa amb l'única formació del tot nova respecte del 2007: la CUP. Si la coalició formada per VIA, SI i Reagrupament és plena d'interrogants a l'hora de fer pronòstics, el cas de la CUP no és menys en aquest sentit. La CUP ja havia tingut presència a Arenys de Mar en coalició amb IC, però després va pujar cap a Arenys de Munt i, ves per on, és allà que l'han acabat fent grossa amb una consulta que ha accelerat el procés d'independència nacional. Ara, doncs, els cupaires i les cupaires d'aleshores i de les noves fornades que fins ara no havien pogut votar aquesta formació perquè no presentava candidatura, finalment podran fer-ho. David Caldeira és el cap de llista de la CUP. És una persona que no necessita presentació. No perquè sigui molt popular, sinó perquè els seus actes i la seva coherència parlen per ell. La terra, la llengua, la cultura, la igualtat, la justícia o la història són valors que no cal que es posi a la boca perquè entenguem que són els que el fan com a persona. El veureu fent classes en un institut, el veureu fent una conferència o muntant un acte cultural; el veureu fent una manifestació o liderant una concentració contra l'especulació o contra la injustícia; el veureu treballant una vinya; el veureu fent esport o esbargint-se amb els seus dos fills, etc. En David és un bon candidat, una persona íntegra, honesta i treballadora que he pogut conèixer per les nombroses coincidències que tenim. A partir d'aquest perfil personal tan prometedor per a la política municipal, una altra qüestió és coincidir amb els plantejaments socialistes i amb les maneres de fer de la CUP. En funció de la direcció que prenguin les coses, la CUP d'Arenys de Mar tindrà un aire o un altre. En alguns llocs han estat llistes més lligades a la festa, a la provocació i a la prepotència i a d'altres han sabut fer tasca de govern o d'oposició de manera constructiva, seriosa i respectuosa. Tinc l'esperança que aquest darrer serà també el cas de la CUP d'Arenys de Mar amb David Caldeira al capdavant.	xaviermir Els caps de llista (V): Belén Quintero Els caps de llista (V): Belén Quintero Ni Camps, ni Herce ni Zaragoza. Els noms que aquests darrers anys hem associat al PP d'Arenys de Mar també han donat pas a noves cares i el màxim exponent d'això és Belén Quintero, la nova cap de llista de la formació. Si al darrer apunt i a propòsit d'ICV parlàvem d'un electorat fidel i estable, sembla que això mateix és aplicable al PP, que sempre ha estat entre els 388 vots que van obtenir el 1979 i els 719 que van treure el 1999. Des d'aleshores, el partit ha iniciat una tendència a la baixa que ha coincidit amb els pitjors anys de l'aznarisme, al qual Catalunya en general ha estat força sensible: dels esmentats 719 vots del 99 van passar a 655 el 2003 i als 452 el 2007. Això vol dir que Quintero haurà d'assumir el relleu amb un panorama galdós i desesperançat? Doncs diria que no. Hem de tenir en compte, d'entrada, que al 2007 hi va haver 110 vots que van anar a parar a Ciutadans i que es van perdre inútilment. Tot i que el transvasament no és immediat, la connexió ideològica entre aquestes dues formacions és força clara i això fa pensar que si Ciutadans no presenta candidatura aquest cop els vots podrien anar a parar a Quintero i companyia. De fet, però, no és aquesta la principal font d'esperances de la cap de llista, sinó la tendència que es va observar ja el 28N passat a les eleccions al Parlament de Catalunya i la que apunten totes les enquestes de cara a les eleccions espanyoles de 2012. Hi ha una sèrie de vots que es belluguen en clau espanyola i que van fluctuant entre PP i PSOE i tot fa pensar que ara mateix el transvasament afavoreix els primers. Resulta difícil preveure, doncs, si els nous votants identificaran Quintero amb la cara de la renovació i del futur o si els votants d'Arenys de tota la vida es revelaran com autèntics nostàlgics d'Herce, però és difícil que la candidata es quedi fora de l'ajuntament i jo no descartaria que hi arribés acompanyada. No puc acabar aquest apunt, però, sense fer referència al que sembla que és l'eslògan de campanya de Quintero: “Pots confiar!” Com deia algú l'altre dia en una piulada al twitter, “tothom s'hi atreveix, amb els febles” I és que, efectivament, cada dia més persones s'atreveixen a prescindir dels pronoms febles i a deixar així de despullada una frase que hauria de ser “Pots confiar-hi!” Rematava la jugada un altre piulador, Ramon Torrents, que ho comparava amb la diferència entre dir “Pots comptar-hi”, que també seria un eslògan per generar confiança, o “Pots comptar!”, que és allò que diem per rebaixar la importància d'una cosa. De manera que és millor que no recordem a Quintero la importància de fer bé les coses també en matèria de comunicació, perquè ens arrisquem que ens etzibi “Pots comptar!” i no sabrem si es compromet a esmenar l'errada o si ens està engegant.	xaviermir Els caps de llista (VI): Àlex Acero Els caps de llista (VI): Àlex Acero Fins ara, en els cinc primers apunts de la sèrie hem pogut fer una breu referència als resultats obtinguts per les diferents formacions que representen els caps de llista del 1979 ençà, però en el cas d'Àlex Acero tenim un problema perquè només podem donar les dades de les últimes municipals i en aquella ocasió ni el cap de llista era el mateix, ni el projecte era el mateix ni hi havia coalició. Massa variables incertes per poder fer una valoració i encara menys un pronòstic, però farem el que podrem, com sempre. Cal recordar en primer lloc que el naixement del VIA està estretament vinculat amb un dels primers problemes que va tenir el darrer mandat de Rubirola: l'antagonització entre ell i Lluís Blanchar, inicialment regidor d'Urbanisme que va plegar i no precisament de manera discreta i inofensiva. Blanchar va creure que la millor opció seria una candidatura independent i finalment, després d'un període d'incertesa en què no sabíem com acabaria el tòtum revolútum que formaven ell, l'independent Xavier Febrer i una ICV que volia obrir-se i renovar-se, va crear el VIA, que va aconseguir 330 vots i un regidor. A mig mandat, però, Blanchar va plegar i va deixar la responsabilitat en mans d'Àlex Acero, una persona que, en harmonia amb el batec del país, ha evolucionat cap a plantejaments independentistes d'una manera modèlica. I això ha marcat també la seva activitat municipal. El VIA continua essent un partit independent sense un posicionament a priori respecte de temes nacionals com la necessitat de tenir un estat propi, però això no vol dir que no s'hi pugui pronunciar. I ho ha fet. Acero serà cap de llista d'una coalició amb Solidaritat i Reagrupament. Quatre anys després, de facto, el VIA ja no és només independent, sinó també independentista per decisió de la majoria dels seus integrants, cosa que personalment m'omple de satisfacció. I des del meu punt de vista es converteix en una de les grans incògnites del 22 de maig. Em costa preveure què pot passar. Segurament entre aquells 330 vots del 2007 n'hi havia que no volien que Catalunya sigui estat i és probable -només probable, perquè la independència té cada dia més suport social arreu- que ara es desmarquin d'un projecte que s'ha mogut dels seus plantejaments inicials. També és probable que l'estímul del vot fos Blanchar i que Acero no reculli l'herència intacta. I si costa fer un pronòstic del resultat del VIA tot sol, imagineu-vos afegir-hi l'efecte Reagrupament i l'efecte Solidaritat. Quant a aquestes dues formacions, no tenim més element de referència que les eleccions del 28 de novembre passat, en què Solidaritat va obtenir 372 vots i Reagrupament 131. Tots dos junts van quedar a tocar -per vint vots- dels 523 d'Esquerra. Si haguéssim d'extrapolar aquests resultats podríem veure-hi opcions que tots tres junts tinguessin ara més vots que Esquerra. Però no és una extrapolació amb gaire fonament perquè hi ha massa interrogants que l'obstaculitzen. Com es traduirà el fet que Reagrupament no aconseguís entrar al Parlament? Com es traduirà el fet que Laporta hagi abandonat el projecte de Solidaritat? Com es traduirà l'entrada en joc d'un altre competidor en el sector com és la CUP? Tots aquests factors resten vots. Si prèviament se n'han guanyat per compensar-ho, el resultat final pot ser bo, però si no és el cas, 330 vots són un punt de partida massa feble per assegurar la presència a l'ajuntament.	xaviermir Els caps de llista (IV): Assum Balliu Els caps de llista (IV): Assum Balliu ICV té allò que se'n diu un electoral fidel i relativament estable. Al nostre municpi sempre s'han mogut en una franja de vots que els solia donar un o dos representants. En els vint anys -o cinc mandats- que hi va haver entre 1983 i 2003 es van bellugar entre els 418 vots de 1991 i els 625 de 1987. Però va ser precisament el 2007 quan van obtenir 712 vots, un resultat només superat pels 864 de l'any 79, el de les primeres eleccions. La comparació no és fàcil perquè en aquests trenta anys han canviat sigles, aliances i cares. Queda prou lluny el PSUC d'Antoni Esteve perquè el bloc soviètic ja ha caigut i avui ell és un empresari important. També queda lluny la IC de Quim Cucurull i Pedro Martino, que havia format coalició amb una CUP que ara torna a presentar candidatura, però sense ells. I fins i tot comencen a quedar lluny els anys en què Vicenç Martí va representar el partit en solitari o amb Ramon Puigverd. Com deia, els resultats de l'any 2007 van ser prou bons i això els va permetre recuperar el segon regidor, que en aquest cas va ser regidora: Isabel Roig. No és gens irracional pensar que bona part del mèrit d'aquell èxit va ser atribuïble al cap de llista, Oriol Ferran, que aplegava diversos ingredients de valor per a la política municipal: una estretíssima vinculació amb la vila, experiència de govern com a secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, valor afegit com a periodista 2.0, etc. Per això mateix, la renúncia de Ferran a mig mandat pot haver generat una decepció que ara recolliria Balliu. Assum Balliu -com Fors, com Vinyes, com Pera i com Acero- té experiència de govern i -com Vinyes i com Pera- pot presentar com a aval l'obra de govern del darrer mandat. Però també en aquest cas -com Fors i com Pera- s'enfronta al repte del relleu. Balliu és cap de llista per primer cop perquè el 2007 era la tercera a la llista. D'entrada, sembla difícil que pugui superar el llistó d'Oriol Ferran perquè no té gaire elements externs a favor. Els decebuts amb el partit per la renúncia de Ferran o la inèrcia del vot de càstig del 28N -tot i que ICV és qui menys el va patir- poden imposar una tendència a la baixa que Balliu haurà de capgirar tenint en compte, a més, que té un competidor directe com és la CUP. Amb tot, el seu tarannà personal i la idea d'una renovació des de l'experiència poden ser-li una bona ajuda.	xaviermir Els caps de llista (III): Jordi Pera Els caps de llista (III): Jordi Pera Després de l'incís fet amb el darrer apunt continuo, ara sí, la sèrie sobre els caps de llista per ordre de vots obtinguts el 2007. Ara toca, doncs, Jordi Pera, cap de llista per Esquerra. Esquerra va obtenir 970 vots a Arenys de Mar a les darreres municipals. Des d'aleshores, però, han passat dues coses que generen, precisament, els dos reptes als quals s'ha d'enfrontar Pera. D'una banda, el relleu al capdavant de la llista en substitució de Joaquim Ponsarnau. De l'altra, el context nacional advers tenint en compte el resultat del partit el 28 de novembre passat. L'evolució d'Esquerra a Arenys de Mar té un abans i un després molt clar amb l'arribada de Joaquim Ponsarnau. Fins al 1995, el millor resultat havien estat els 341 vots d'aquell mateix any. Esquerra havia oscil·lat entre tenir un únic regidor i no tenir-ne cap. De sobte, però, l'any 99 irromp amb uns resultats excepcionals (1.068 vots) que no només suposen tres regidors, sinó la possibilitat de formar govern i fins i tot la de tenir un alcalde d'Esquerra a la segona meitat de la legislatura després que ho fos el socialista ara recuperat Santi Fontbona. A més, aquells resultats s'avançaven força als que el partit havia d'obtenir en unes eleccions al Parlament de Catalunya el 2003, quan van passar de 12 a 23 escons. Ponsarnau, per tant, ha marcat el lideratge d'Esquerra en aquest cicle de tres mandats. Amb Esquerra passa com amb CiU, que hi ha un relleu i caldrà veure com es resol. Tanmateix, la meva sensació -absolutament subjectiva, no cal dir-ho- és que Pera encaixa més en el perfil del que creiem que ha de ser un alcalde que no pas Fors, per tot allò que deia al primer apunt de la sèrie. És una persona molt treballadora, amb experiència de govern, però sobretot també amb formes d'alcalde, amb la seriositat que la majoria pensem que ha de tenir aquesta figura. L'altre repte que se li presenta el fa comparable, en canvi, al PSC-PSOE, perquè també en el cas d'Esquerra les eleccions del 28 de novembre poden crear una inèrcia negativa. Cal recordar que només 523 persones van votar Esquerra el 28 de novembre. Ara bé: hi ha cap motiu per pensar que aquests resultats tan negatius es puguin repetir o fins superar a la baixa? Personalment crec que no. La motivació que va portar moltes persones a exercir el vot de càstig ja ha desaparegut i el partit ha començat a treballar la renovació. Puigcercós ja va dir que s'apartava de la direcció del partit, s'han fet coalicions amb altres formacions independentistes allà on ha estat possible i, sobretot, s'ha preparat un cicle de debats que ha de servir per redefinir i rellançar una esquerra que el 2014 ha de ser l'alternativa a Artur Mas i que ha d'acabar desplaçant aquells qui han fet fracassar, per sucursalisme, el primer període de govern d'esquerres després de 23 anys de pujolisme. Tornant a Arenys de Mar, però, Jordi Pera, com Vinyes i com Balliu, té un altre aval: l'obra de govern. Però segur que d'això també tindrem ocasió de parlar-ne els propers dies i setmanes i ara no m'hi voldria estendre més per no fer-me pesat.
xaviermir L'apropiació indeguda no és delicte en política L'apropiació indeguda no és delicte en política Interrompo la sèrie d'apunts sobre els candidats, amb el permís d'en Pep Quintana, per cridar-vos l'atenció sobre una pràctica que considero com a mínim desafortunada i, si hi esteu d'acord, ni ètica ni legítima. En un text publicat recentment en què es fa balanç d'un mandat municipal podem llegir: “Entre les accions realitzades destaca, per exemple, les rotondes a l’alçada de la Muvisa, els projectes pendents com la Variant de Valldegata o la urbanització de la Riera.” Si aquest text fes referència a Arenys de Mar ja sabríem que estem parlant de l'obra de govern. Aleshores aniríem al web de l'Ajuntament i potser miraríem quina regidoria ha dut a terme concretament aquests projectes. Potser, dic, perquè en definitiva el que compta és que ho ha fet el govern, que en el cas d'Arenys de Mar està integrat pel PSC, Esquerra i ICV. Resulta, però, que aquest fragment de text el trobareu en un article al web del PSC en què s'explica com va anar l'acte de balanç del mandat que l'actual alcalde i candidat a la reelecció Ramon Vinyes va fer el passat 19 de març a la Sala Josep Maria Arnau del C.C Calisay. No estem parlant, doncs, d'un acte de balanç de govern, en nom de tot el govern i amb representants de totes les formacions que el configuren, sinó d'un acte de partit. I és un text extret íntegrament del web de Ràdio Arenys, citant-ne, ara sí, la font. Si el candidat del PSC i el seu equip de campanya han considerat just citar la font de l'article perquè ningú no es pensés que l'havien escrit ells, com és que el dia 19 no van tenir els mateixos escrúpols i van apropiar-se d'una obra de govern que no era del PSC sinó del govern? L'apropiació indeguda d'una obra de govern per part d'un únic partit polític emparant-se en l'alcaldia no està pas tipificada com a delicte, però això no vol dir que sigui ètica ni legítima. Cal ser molt curós a l'hora de distingir els balanços institucionals de les campanyes partidistes. Si, com llegim a la notícia, Vinyes va referir-se als “projectes (...) del programa, de cara a les properes eleccions municipals”, això vol dir que va fer precampanya com a alcaldable. Lleig. Molt lleig.	xaviermir Els caps de llista (II): Ramon Vinyes Els caps de llista (II): Ramon Vinyes El proper 22 de maig, Ramon Vinyes torna a ser el cap de llista dels socialistes al nostre municipi. Vinyes aspira a repetir com a alcalde. Hi ha qui pensa que ho aconseguirà i hi ha qui no ho veu tan clar. A favor seu té la inèrcia de l'alcaldia, el fenomen pel qual exercir un càrrec genera la imatge necessària per poder tornar-lo a exercir, mentre que els partits de l'oposició prou feina tenen a vegades a abandonar aquell fred espai. Si mirem les dades en vots absoluts, però, veurem que des dels 2,161 vots que van obtenir el 1995 i que no van ser suficients per mantenir-se al govern davant dels 2,763 de Miquel Rubirola, els socialistes no han parat de perdre suports: 1.690 vots el 1999, 1.509 l'any 2003 i 1.351 l'any 2007. A aquesta davallada, cal sumar-hi el possible efecte de contagi que puguin patir arran de la clatellada del 28 de novembre passat. Recordem que aquell dia només 895 persones van votar PSC-PSOE. Amb aquestes dades a la mà, Ramon Vinyes no ho té gens fàcil per capgirar la pèssima tendència a la qual el condemnen les sigles que vol representar. I tampoc sé veure que hagi pres les mesures necessàries. Als socialistes hi ha una tensió interna desorbitada entre les famoses dues ànimes i no sembla que Ramon Vinyes se n'hagi adonat. El partit perd un independent com Xavier Febrer, manté en les primeres posicions una regidora de l'escola Carme Chacon com és Lorena Estrada i, sorprenentment, recupera l'exalcalde Santi Fontbona. La incorporació de Fontbona com a número dos resulta sorprenent per diverses raons. En primer lloc, perquè transmet un missatge molt clar de dificultats de renovació. Sembla que els socialistes no trobin gent per anar a llistes i que hagin de recuperar noms que ja havíem donat per desapareguts de la política municipal. En segon lloc, perquè no és habitual recuperar un exalcalde però posar-lo de número dos. Quan es fan aquestes operacions, els exalcaldes solen tancar llistes a manera de suport simbòlic. I finalment, perquè sentint Fontbona a les tertúlies del “Tot alhora” de Ràdio Arenys feia l'efecte que ell ja estava per damunt de la política municipal, amb la qual cosa aquest aterratge sembla més un aterratge d'emergència que no pas de plaer. Vinyes, doncs, podria ser novament un bon alcalde? Ja ho veurem, però les dificultats per formar un equip són més que evidents, tant si és culpa seva com si és culpa del partit. I si hem de fer cas de certs debats que darrerament hi ha hagut a la llista Arenyautes, haurà d'explicar-se doblement: davant de l'electorat general de la vila i davant d'exmilitants rebotats, descontents i que treuen fum pels queixals com l'exregidor Tomàs Salazar. Això, sense oblidar la querella contra Vilaweb pel cas Vilaró que els socialistes de Barcelona s'entesten a mantenir contra tot i tothom, inclòs un ple en què es van quedar sols. I malgrat tot, no baixen del burro. Quina cara hi deu fer Ramon Vinyes si algun dia es troba Assumpció Maresma pel carrer? O, com diria Raquel Querol, això no toca perquè són coses de Barcelona? Quo vadis, PSC? No badis, Ramon Vinyes! PS: Després del darrer apunt d'en Pep Quintana, no puc sinó dedicar-li aquest amb una cordial i calorosa salutació.	xaviermir Els caps de llista (I): Estanis Fors Els caps de llista (I): Estanis Fors Si alguna vegada he parlat de política municipal amb algú de vosaltres potser ja us he explicat que és fals aquell tòpic que corre que Arenys de Mar és convergent. Moltes persones ho diuen i ho repeteixen amb un determinista "no hi ha res a fer" que tant pot tenir matisos de plaga bíblica com de benedicció celestial, però és fals. Jo acostumo a matisar que, en tot cas, el que Arenys ha estat aquests darrers anys és rubirolista, però que les dades canten: dos mandats per a Ignasi Moreno (1987-1195), un per al tàndem Fontbona/Ponsarnau (1999-2003) i un ara per a Ramon Vinyes (2007-2011). Immediatament algú em podria recordar que CiU ha estat gairebé sempre (tret del 1991) la llista més votada. Cert, però enguany és més escaient que mai d'observar que CDC i UDC fan una coalició però són dos partits diferents, perquè enguany el candidat és d'Unió. Si ens fixem en el període que va de 1995 a 2007, els millors resultats per a CiU els ha obtingut Miquel Rubirola. Els alcaldes Garcia i Soler van aconseguir 2.159 i 2.127 vots respectivament, però després dels dos mandats socialistes va caldre que Rubirola fos cap de llista perquè CiU obtingués 2.763 vots el 1995 i 2.632 el 2003. El 1999, quan Rubirola va decidir descansar i cedir el lloc a Manel Calvo, els vots no van arribar per poc als 2.000 i CiU va perdre el govern. Per tant, fins al 2007, semblava que Rubirola era el valor segur de la coalició al nostre municipi. Amb tot, la darrera vegada que vam triar representants municipals CiU va obtenir tant sols 1.966 vots, per sota fins i tot del resultat obtingut per Manel Calvo. Què passarà ara? Continuarà la tendència a la baixa perquè Rubirola no és cap de llista? Es recuperaran per la inèrcia nacional del 28 de novembre? Som davant d'una crisi de lideratge que deixarà CiU en suspens? O realment han trobat el candidat que els ha de donar els millors resultats? Continuaran reforçant el bloc CiU-PP o el trencaran proposant alguna aliança amb altres grups? Per respondre totes aquestes preguntes haurem d'esperar-nos fins al 22 de maig. D'entrada, però, cal recordar que Estanis Fors va ser escollit cap de llista per un marge de vots ben escàs respecte d'Agustí Massuet, que és d'Unió i que ha fet una aposta per la renovació potser excessiva. En un apunt anterior ja he expressat la meva preferència per unes llistes que combinin renovació i experiència en la proporció adequada. La meva impressió personal, fruit de diversos intercanvis d'impressions amb moltes persones, és que l'Estanis és un bon noi, una persona treballadora, del poble de tota la vida i molt popular en aquest sentit, però que molts no veuen com a alcalde perquè no acaba d'encaixar en el perfil d'allò que voldríem que fos un alcalde. Per la manera de fer i de ser, per la manera d'expressar-se i de fer broma, etc. Miro d'il·lustrar-vos-ho tot seguit amb dos detalls. El primer, tret de l'entrevista d'avui al Dominical de Ràdio Arenys, és un Barça totpoderós i omnipresent capaç de fer-li canviar fins i tot l'acte de la presentació pública de la seva candidatura. Si ja l'havíem vist als plens més pendent dels partits de pilota que no pas dels partits polítics, no goso profetitzar on podria arribar l'anecdotari els propers quatre anys. El segon és més preocupant. La setmana passada me'l vaig trobar al capdavall de la riera i, xerrant xerrant, vam tornar a repassar la llista renovadora que ell mateix havia presentat a l'assemblea com a aval de la seva candidatura i que havia fet pública a Ràdio Arenys. Li vaig dir que no recordava tots els noms, que sabia que hi havia en Pere Alzina, però no la recordava tota. I justament d'en Pere Alzina em va dir que no, que al final per feina no podria anar a les llistes. Des del meu humil punt de vista, no hauria d'haver fet córrer el seu nom si no el tenia ben lligat, però ell m'ho deia com qui no vol la cosa, com si fos un detall sense importància. Una alcaldia és una cosa molt seriosa. Això no vol dir que l'alcalde no pugui tenir sentit de l'humor, és clar, però per Alcaldia hi passa molta feina, molta responsabilitat, molta imatge per a la nostra vila. El 22 de maig sabrem si Arenys de Mar vol que Estanis Fors sigui el seu alcalde.	xaviermir El paradigma Xavier Febrer El paradigma Xavier Febrer Una de les incògnites que presentaven aquestes eleccions municipals era saber si Xavier Febrer, independent que fa quatre anys es va presentar amb el PSC-PSOE i que va obtenir regidoria fruit de l'acord de govern amb Esquerra i ICV, repetiria a les llistes dels socialistes. Aquesta setmana hem sabut que no repetirà l'experiència ni amb els socialistes ni amb ningú més, que ja n'ha tingut prou. I em penso que des d'un punt de vista de ciutadania, apartidista, no se li pot retreure res. Ell ha assumit el compromís durant quatre anys, l'ha complert sencer i per tant és legítim que ara no vulgui repetir. En declaracions a Ràdio Arenys l'hem sentit a parlar de “cansament personal” i de relleu a persones que el vulguin succeir en aquesta responsabilitat. El cas de Xavier Febrer, doncs, no és el d'algú que pretengués viure de la política ni que formés part d'un engranatge de partit. És el d'algú que creu que pot treballar per un municipi, desenvolupar-hi una sèrie de projectes, que ho fa durant un temps i plega, però no plega amb la mera convicció de no voler perpetuar-se, sinó que plega cansat. I això és simptomàtic d'una cosa que tots sabem però que sovint fem veure que no passa. Existeix una gran dificultat per trobar persones que realment estiguin disposades a exercir aquesta responsabilitat. Costa molt fer llistes electorals i ocupar les primeres posicions. No dic pas que totes les formacions hi tinguin les mateixes dificultats, però costa. Per tant, d'entrada, el meu agraïment personal a qualsevol persona que es presti a fer una feina que algú ha de fer. Perquè, què passarà el dia que no puguem fer llistes? Què passarà el dia que comencin a ocupar aquests llocs públics persones sense cap mena d'escrúpol que es cobrin aquests sacrificis en forma de beneficis personals? No cal caure en l'altre extrem, en un bonisme absurd o en la ingenuïtat més infantil, però potser que hi pensem perquè massa sovint se sent parlar de “poltrones” o massa sovint se sent allò de “tots són iguals” o “només miren per ells”. La política municipal és dura i desagraïda per a moltes persones. Pensem-hi com un problema que caldrà resoldre. Pensem què fa que sigui així i si realment no podem fer res per intentar alleujar-ho una mica.	xaviermir Entre la renovació i l'experiència Entre la renovació i l'experiència D'eleccions municipals, n'hi ha cada quatre anys. Cada quatre anys, doncs, sembla que tot torna a començar; si més no potencialment. Nous equips de govern, nous projectes, etc. Només ho sembla, però, perquè als ajuntaments hi ha una gran quantitat d'equips humans que són els que fan funcionar les coses dia a dia. És clar que una bona direcció des d'alcaldia i regidories pot portar la feina d'aquests equips humans a fregar l'excel·lència i una de dolenta els pot mantenir en mínims. És clar que hi pot haver bones relacions o conflictivitat entre polítics i personal laboral. Tant ens podríem trobar, d'entrada, amb treballadors que pensen que el polític plegarà al cap de quatre anys i ells continuaran gaudint de la plaça fixa i que això vol dir que ningú no li ha d'ensenyar com ha de fer la feina, com polítics que menyspreen la feina d'aquests treballadors i pensen que es poden imposar sense necessitat de diàleg ni de coneixements tècnics ni d'assessorament. Les relacions entre un col·lectiu i l'altre poden ser complicades i en més d'un mandat n'hem tingut exemples. Sovint a l'arrel d'aquesta conflictivitat hi ha una idea esbiaixada de la funció del polític o un desconeixement de l'administració. Governar una administració exigeix un aprenentatge que no es fa en quatre dies. Vol dedicació i actitud constructiva, però també idees clares sobre allò que es té al cap quant a model de poble i línies de govern. Tot plegat fa que no sigui ni arribar i moldre ni bufar i fer ampolles. Per això crec que una bona llista de cara al 22 de maig serà aquella que presenti un bon equilibri entre la renovació i l'experiència. L'equip polític que governi Arenys de Mar el proper mandat hauria de tenir al capdavant algú amb un bon coneixement de la casa. I a les primeres posicions, una combinació de tres elements: 1, persones que hagin tingut responsabilitats de primer nivell (alcaldia o regidories); 2, persones que hi hagin exercit feines tècniques o auxiliars i que ara estiguin disposades a assumir més responsabilitats; i 3, persones que encarnin la renovació necessària, el relleu del futur. A més, aquest equip haurà de ser capaç de treballar amb un altre si no obté majoria absoluta, per la qual cosa caldrà una dosi addicional de ductilitat i cordialitat. Aplegar totes aquestes qualitats no és fàcil, però tampoc és impossible. Aviat coneixerem la composició de les llistes i podrem veure fins a quin punt assoleixen aquest equilibri les diverses propostes que ens facin els partits.	xaviermir Què votarem el 22 de maig? Què votarem el 22 de maig? A vegades resulta oportú recordar certes obvietats perquè la percepció humana de les coses és, per naturalesa, inexacta. Si dic, per exemple, que el 22 de maig triarem la persona que ha de ser a l'alcaldia els propers quatre anys, no dic pas una mentida, però no sóc del tot exacte. La papereta que posarem dins del sobre i que dipositarem a l'urna no serà una llista de tots els i les alcaldables on haurem de posar una creueta en funció de la nostra preferència, sinó una llista de persones ordenades numèricament i a les quals seran assignades les 17 places de regidor/a en funció dels vots obtinguts pel conjunt d'aquella llista i havent-hi aplicat el principi d'Hondt. Cal recordar això perquè potser hi ha alguns votants que no ho tenen prou present, però els partits sí que ho saben perfectament. I això a vegades ha portat, amb tanta habilitat com mala intenció, a confeccionar llistes en què persones que volien obtenir regidories han anat a trucar a la porta d'algun personatge més o menys popular que es volgués posar al capdavant de tot i ser alcalde, de manera que els obrís el camí. Perquè els vots dipositats amb la intenció de fer alcalde algú tenen com a efecte col·lateral que també fan regidor o regidora el número dos, el tres, el quatre, etc. Un cop feta la votació, però, arriba l'aritmètica, la construcció de les majories sobre les bases de la negociació i del pacte. També pot semblar una obvietat, però tampoc no ho és. Tenim ben present el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, en què CiU es reivindicava com la força més votada i nombroses veus reclamaven que per aquest sol fet s'havia de facilitar que Artur Mas fos president. Em sembla una distorsió interessada, perquè el nostre sistema es basa històricament en el pacte i, per tant, si la llista més votada és incapaç de trobar les complicitats que li calen per construir la majoria, allà hi falla un dels valors clau de la democràcia i no veig gens malament que la mancança sigui penalitzada amb la frustració de no veure assolits els objectius. Us convido a estar atents al cas de Badalona, on sembla que el PP té moltes opcions de ser la llista més votada. Si CiU hagués de ser coherent amb allò que han reclamat per a ells facilitaria la investidura del polèmic xenòfob Xavier Garcia Albiol. Si no ho fa, demostrarà una hipocresia poc rebatible. En resum, doncs, el 22 de maig triem una llista. I votant la llista votem, certament, un candidat o candidata a l'alcaldia, però també votem capacitat de negociació, perquè qui tingui un sol regidor no entrarà pas en les negociacions de l'aritmètica amb la mateixa legitimitat que qui n'hagi obtingut set, vuit o nou. Fem un vot madur, doncs, que incorpori totes les reflexions i anàlisis possibles i sapiguem construir, entre tots i per damunt de tot, aquest espai de diàleg i de govern que és l'ajuntament.
xaviermir De persones i partits De persones i partits Sempre diem que en unes eleccions municipals no votem partits sinó persones i és cert que una part de l'electorat redefineix les seves preferències d'acord amb el tipus de consulta política a què és convocat. Així, i per posar un exemple qualsevol, hi ha qui pot votar PSOE a Corts espanyoles, CiU al Parlament i Esquerra en un ajuntament. Però quin percentatge de vot fa realment aquest canvi i quin es deixa portar per la inèrcia o pel gregarisme? El proper 22 de maig hi haurà dos motors que posaran en marxa dues tendències en el comportament electoral. Un sector de la població seguirà la inèrcia del 28 de novembre passat i s'apuntarà a les tendències que van marcar aquelles eleccions: CiU i PP com a fores a l'alça; PSOE-C, Esquerra i ICV-EUiA com a forces a la baixa; i Solidaritat i Ciutadans com a partits revelació i consolidació respectivament. Això, amb independència de llistes, caps de llista i obra de govern o estil d'oposició. Un altre sector, en canvi, valorarà les persones, la seva actuació a les regidories si ja hi han passat o les possibilitats que hi veuen si s'hi han d'estrenar. Si la dinàmica que s'imposa és la del primer cas, és molt probable que Estanis Fors, d'Unió, sigui el proper alcalde d'Arenys de Mar. Des de divendres passat 25 de febrer és el candidat de CiU. Ha resultat ser al moment exacte al lloc adequat i serà el beneficiari directe de tots aquests vots que arribaran per inèrcia, directament vinguts del 28N i sense parada en cap altra estació. Moltes persones votaran CiU potser sense saber ni qui és ni com és la persona que assumirà l'alcaldia en nom d'aquest partit. Si, en canvi, la majoria de l'electorat es desmarca d'aquesta inèrcia i va a votar guiat per altres variables més diguem-ne autòctones, CiU podria ser igualment la llista més votada, però la composició final del consistori podria ser sensiblement diferent i donar lloc a noves aritmètiques, noves persones, nous partits. Les inèrcies nacionals són una mica deterministes, són inèrcies que costen de canviar per la seva pròpia naturalesa. On hi ha més joc per aconseguir un ajuntament amb un color final que tingui més d'aquell matís que no pas d'aquell altre és en el trencament -o en la reducció a la mínima expressió- d'aquesta inèrcia. Veurem cap a on es decanten les coses a mesura que s'acosti el 22 de maig.	xaviermir De governs municipals De governs municipals Som a les portes d'una altra decisió del poble i no em refereixo a la de l'arenyenc de l'any. El 22 de maig tornem a triar regidories i alcaldia. I aquest cop serà, més que mai, un equip de govern que haurà de gestionar un pressupost ben migrat. A la crisi general s'hi afegeix l'escassa determinació del govern d'Artur Mas a l'hora de resoldre el problema de l'espoli fiscal i les poques ganes de trencar la dinàmica de provocacions i d'escanyada premeditada per part de l'Estat espanyol. Com que no anem per l'estat propi, continuem collats i maltractats també en l'administració municipal. Vaques magres, doncs. I en aquestes condicions ja és un gran què tenir ganes d'exercir càrrecs públics, postular-se per a alcaldies i per a regidories. D'acord que hi ha hagut sempre actuacions polítiques poc afortunades que expliquen una actitud de crítica permanent cap als qui "remenen les cireres", "s'aferren a la poltrona" i aquestes frases tan boniques que fem córrer, però cada cop em preocupa més la possibilitat que al final no trobem ningú que vulgui assumir unes responsabilitats que no poden quedar vacants. Amb aquesta preocupació de fons encaro el 22M. Espero que tots plegats siguem capaços d'expressar les nostres preferències de manera constructiva.

May 2010

xaviermir El 13-D vam votar. Que no es/ens distreguin! la primera dona en votar.jpg

xaviermir Amb els deures fets, Ginebra, 30-M i 20-J Amb els deures fets, Ginebra, 30-M i 20-J A Arenys de Mar ja vam fer els deures el passat 13 de desembre i ens en vam sortir prou bé. Vam aportar 3.173 vots afirmatius. I amb la tranquil·litat de la feina feta i amb la capacitat de concentrar-nos en noves fites, alguns arenyencs (permeteu-me que me'n consideri encara perquè no em dono per exiliat) hem donat un cop de mà a altres municipis com Llavaneres, Sant Vicenç, Alella o Mataró. El cas de la Roser, si em permet que ho escrigui, és prou explícit; com a portantveu del Maresme (amb e) Decideix, s'ha fet un tip de pencar i d'anar amunt i avall. Podríem dir el mateix de l'incansable matrimoni Isabel Romano - Francesc Martín. I de moltes altres persones que s'han quedat engrescats i enganxats a la teranyina prodigiosa d'aquest procés nostre cap a un estat propi. Ara toca anar a Ginebra. Novament serem uns quants els arenyencs de Mar i de Munt que ens hi desplaçarem tal com el 7 de març de l'any passat vam anar a Brussel·les. Perquè és un pas més dels que tenim previstos. Perquè és un impuls col·lectiu més a la internacionalització. Després d'aquest nou pas arribaran les consultes del 30 de maig a Sabadell i del 20 de juny a Mataró i a uns quants municipis importants del Baix Llobregat, entre els quals el feu del Molt Honorable Montilla. I vindrà també una nova mobilització de la PDD el 12 de juny que donarà força a aquestes consultes d'una importància estratègica clara. Però el més important és que quan arribin les eleccions triem els nostres diputats i diputades en funció de la seva oferta en aquesta qüestió. Mentre no tinguem sobirania, tots els debats quedaran en entredit, supeditats a les conveniències i a les conjuntures dels governs espanyols. Ens cal recuperar la sobirania. Especialment en temps de crisi econòmica com els que vivim. Perquè sobreviure una crisi econòmica és difícil, però si ho has de fer amb un estat en contra, amb un estat que adopta les mesures que li convenen pensant en el seu model i no en el teu, és pitjor encara. Tinguem-ho en compte. Quan sigui el moment, votem independència.

March 2010

xaviermir Benet Maimí, suspès com a diputat 2.0 Benet Maimí, suspès com a diputat 2.0 Edgar Rovira, autor del bloc Crashing the Gate (no us espanteu amb el títol, que escriu en castellà i en català), ha publicat un apunt en què analitza l'ús que fan del twitter els 135 diputats que tenim al Parlament de Catalunya: http://www.edgarrovira.com/blog/2010/03/11/analisi-dels-diputats-a-twitter/. Ignoro fins a quin punt l'ha motivat a fer aquesta anàlisi la presentació del llibre Política 2.0 del president del Parlament, el Molt Honorable Ernest Benach, que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana. Concretament va ser dimecres a l'hotel ME de Barcelona. Un servidor va tenir el plaer de ser-hi. Tenim la sort de tenir un president del Parlament que ha entès molt bé què poden aportar les noves tecnologies a la nostra societat i a la nostra democràcia. Benach té Facebook, té twitter i té bloc a Vilaweb i no té tot això per fer bonic sinó que és una persona accessible a la xarxa. En definitiva, tot un model i un estímul. A banda d'ell i del seu digníssim exemple, no tots els 135 diputats i diputades del Parlament tenen la mateixa actitud en aquestes qüestions. Molts, de fet, no han reaccionat encara. Rovira se centra en el twitter i compta 28 diputats i els aplega i analitza per grups polítics. Entre els 11 diputats de CiU hi trobem Benet Maimí, del qual Rovira escriu això: "Benet Maimí: 1 following / 62 followers. Actualitza molt poc, sobretot des del Ple. No ha entès l’eina." Això vol dir que hi ha 62 persones a les quals interessa allò que en Benet pugui publicar al seu twitter, però que a ell només l'interessa una persona. D'aquí que Rovira sentenciï com ho fa: "No ha entès l'eina" Esperem, amb tot, que aquest suspens no desanimi el nostre diputat i que la seva activitat 2.0 vagi en augment. D'entrada, potser li aniria bé llegir-se el llibre del President Benach. A veure si així aprova la revàlida.

November 2008

xaviermir Alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores Alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores A vegades em pregunto si les coses fallen perquè no hi ha demanda o perquè no hi ha oferta. Ens diuen això del català com a excusa: "no etiquetem perquè no hi ha demanda; no traduïm perquè no hi ha demanda", etc., però sabem que sovint comprem coses, no perquè la demanda sigui forta, sinó perquè l'oferta és bona. Una i altra no sempre són fàcils de casar ni tenen una relació directa de treure'n per aquí i posar-ne per allà. Aplicat a la política municipal, molta gent critica els polítics, i per tant, la mala oferta existent. Però sempre em queda el neguit de saber si és per vici, si és de manera justificada en algun cas, o si és perquè es té un perdil idealitzat de les persones que han d'assumir el govern municipal. Pecar d'idealisme és dolent, en aquest cas, si això et priva de conformar-te amb la cosa del mal menor. M'agradaria saber si hi ha gaire gent que s'hagi aturat a pensar qui li agradaria que fos alcalde o alcaldessa; qui creu que seria la persona més adequada per portar aquella regidoria o l'altra. Però no em refereixo a alcaldables, sinó a persones que no s'han plantejat mai d'entrar en un govern municipal o que fins i tot han manifestat obertament que no ho farien mai. Penseu-hi. Qui seria un bon alcalde o una bona alcaldessa? Qui portaria de manera idònia la regidoria d'Hisenda, la d'Urbanisme, la de Serveis Socials, la d'Esports, etc., etc? L'avantatge dels blocs és que s'hi permeten els comentaris anònims, de manera que podeu posar el nom o noms de qui sigui, i us animo a fer-ho. Podeu formar l'equip de govern sencer, si voleu, o limitar-vos a l'alcaldia o a una regidoria. Així sabrem, també, si la gent sap què vol. Perquè una cosa és no votar perquè cap candidat dels existents no et fa el pes, i una altra de ben diferent és no fer-ho perquè tant se te'n fot, perquè no t'has parat mai a pensar quina és la feina i qui pot fer-la millor. Apa-li, doncs: digueu noms, si us ve de gust!

xaviermir Alfons López Tena Alfons López Tena El Centre d'Estudis Josep Baralt l'ha encertada de ple convidant Alfons López Tena. Han estat prop de dues hores i mitja i un servidor se n'hi podria estar moltes més. Alfons López Tena rep el sobrenom d'ametralladora per la seva contundència expositiva i argumental. Amb ell no sobreviu cap tòpic ni cap malentès. Se'ls carrega tots. I sense treure's ni l'americana ni la corbata, encara que quedi xop de suor. La xerrada d'aquesta tarda a la Biblioteca és de les que fan història a la nostra vila. Si no hi heu estat, demaneu-ne l'opinió als qui sí que hi eren. Per allà on passa l'Alfons no queda cap nacionalista català que vulgui perdre el temps en autonomies i en encaixos dins l'Estat. Van per nosaltres i no s'hi valen les mitges tintes. O anem per un estat propi o desapareixem, no sols com a nació, sinó fins i tot com a societat. El dia que el cap de llista per CDC sigui ell, i no Artur Mas, les coses pintaran d'una altra manera. La sala era plena de gom a gom i m'agradarà llegir altres opinions. Hi havia en Xavier Febrer, en Miquel Rubirola, en Marc Colomer, en Ferran Soler, la Rosa Alsina, en Jordi Bilbeny, la Teresa Macià, en Pep Quintana, en Metri Santamaria, en Joan Soler i Rossell, en Josep Badosa, en Xavier Salbanyà, etc., etc. Moltes gràcies als organitzadors. Ha estat genial. Qui ho diu que aquest país no sap on va?

September 2008

xaviermir La Diada segons el batlle Ramon Vinyes La Diada segons el batlle Ramon Vinyes Després del correu que vaig enviar a la llista Arenyautes, continuo sense entendre si allò que van respondre Marc Soler per ERC i Oriol Ferran per ICV és contradictori o complementari o si un dels dos no diu la veritat del tot; uns diuen que van proposar-ho i els altres diuen que ningú no va moure fitxa. A banda d'això, i després d'escoltar, ahir, el parlament de Ramon Vinyes, batlle d'Arenys de Mar, voldria fer un parell de comentaris. Celebro la referència als cent anys d'estelada, però lamento que s'associés, textualment "a les forces catalanistes més radicals". L'estelada no té altra simbologia que la de la llibertat. I ja sabem que tenim algunes llibertats individuals i que de tant en tant anem a votar, però la llibertat de decidir què volem fer amb el nostre país, si volem recuperar la sobirania o volem que continuï en mans d'un altre estat que ens regateja la devolució dels diners que hi aportem, aquesta llibertat, no la tenim. Per això l'estelada incomoda, perquè aquells que voldrien dissimular el crim se senten acusats. Si voler la llibertat és ser radical, jo dec ser radical; però em pensava que aquest era també un valor socialista. En segon lloc, trobo francament desafortunat que Vinyes qualifiqués la Diada, en declaracions posteriors a Ràdio Arenys, com la Festa Major de la nostra pàtria. Tenint en compte allò que commemorem, que hi va haver una pàtria que en va anorrear una altra, quina és la pàtria del nostre batlle, que hi veu festes majors? I per acabar, preguntat per les concentracions de cada dia 9 a les 9 als ajuntaments per reclamar una consulta democràtica basada en el dret de decidir, Vinyes va dir que no creia que fos la millor manera. Val a dir, però, que quatre regidors del seu govern eren a la concentració: els tres d'ERC (Ponsarnau, Soler i Pera) i l'independent pel PSC Xavier Febrer. Celebro que com a batlle faci totes les gestions i pressions possibles per millorar el finançament dels ajuntaments, però no hauria de menysprear la pressió popular i democràtica, perquè les negociacions amb l'Estat ja s'ha vist que no són fiables. Recordem que l'Estat ha tingut dos anys per arribar a un acord amb la Generalitat i no ho ha fet. Xavier Mir

June 2007

xaviermir Miquel Pueyo, Pere Mayans i Isidor Marí Miquel Pueyo, Pere Mayans i Isidor Marí Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística que el proper 26 de setembre serà a Arenys de Mar, va pronunciar una conferència el passat 12 de juny. La lectura d'aquest document de prop de 20 pàgines és més que recomanable. Us l'adjuntem en aquest escrit. D'altra banda, Pere Mayans, que el passat 3 de març va venir a parlar-nos del seu bloc "El pols de la llengua als Països Catalans", continua penjant apunts. El darrer es refereix a "TV3 i la subtitulació en altres llengües": http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/55617 Finalment, un tercer sociolingüista, Isidor Marí, col·laborador habitual de la publicació electrònica Tribuna Catalana, ha opinat també sobre la proposta del conseller Ernest Maragall: I ara els subtítols, doblatges i llengües a TV3? A prendre vent, home!

May 2007

xaviermir Això s'acaba _original	xaviermir Tots els mitjans a l'abast dels votants Tots els mitjans a l'abast dels votants Acaba de votar una persona que han anat a buscar amb una ambulància. Fa molta, molta moltíssima il·lusió que hi hagi persones que no estiguin disposades a perdre-s'ho. I fa molta, molta moltísima ràbia que hi hagi qui podent exercir el dret sense dificultats no ho aprofiti.	xaviermir Platges plenes, futbol a Arenys de Mar i urnes buides Platges plenes, futbol a Arenys de Mar i urnes buides El titular del web del telenoticies diu que "platges plenes i urnes buides". A Arenys de Mar hi podem afegir que al punt d'assolir els 400 vots a la mesa, sentim les celebracions per l'ascens de l'equip de futbol. Els cotxes pugen pel Rial tocant el clàxon. Falta una hora per tancar i ens falten més de 90 vots per igualar els resultats de fa quatre anys. No espereu a última hora. Hem pogut felicitar un dels protagonistes de l'ascens, però estaria molt bé que votés tot l'equip i tots es seguidors.	xaviermir Anem un 3,5 % endarrerits; ajudeu-nos! Anem un 3,5 % endarrerits; ajudeu-nos! Fa quatre anys, a les sis de la tarda havia votat el 53,33 %. Aquest any, quan arribem als 366 tindrem el 50 %. L'acabo de registrar.	xaviermir Som a la nova sala d'actes de la biblioteca _original	xaviermir L'altre equador L'altre equador A dos quarts de tres hem superat l'equador temporal, però la llàstima és que falten només tres hores per tancar meses i no hem passat l'equador de participació. Per la nostra mesa haurien de passar 728 persones i fins ara ho han fet 343. Si veniu ara ens trobareu xerrant tranquil·lament i escrivint articles per al bloc. Si ho deixeu per més tard, potser us haureu d'esperar. Ens falten 21 persones per arribar a l'equador. Veniu o no veniu??!!!
xaviermir Interacció electoral Interacció electoral Els apunts anteriors superen la vintena de visites. Em pregunto si des d'un bloc es pot aconseguir convèncer una persona perquè vingui a votar. Si algú llegeix aquest apunt i es treu la mandra de sobre i ve a votar a la mesa on sóc, estarà molt bé saber que ha llegit l'apunt, i encara estarà millor saber que l'hem animat a votar. Creieu que les noves tecnologies poden incidir en el comportament de les persones?	xaviermir Un vot per celebrar l'ascens Un vot per celebrar l'ascens L'esport local està d'enhorabona. L'Arenys ha guanyat el partit d'avui i això vol dir que pugem de categoria. Per celebrar l'ascens, el millor que es pot fer és una festa; una festa democràtica, és clar, i això vol dir venir a votar. També és important comprovar les dades del cens per evitar problemes a darrera hora. És una llàstima que una persona es quedi sense poder votar per anar al lloc equivocat. La nostra mesa ja ha rebut el vot de tres dels candidats al municipi: Miquel Rubirola, Ramon Vinyes i Rosa Zaragoza. Ells han acaparat l'atenció mediàtica per uns moments (TV3 no hi era), però els protagonistes sou tots els qui encara no heu vingut a votar. Us estem esperant. Qui estigui llegint aquest apunt ha de saber que ara mateix la mesa està molt tranquil·la. Ja sabem que a algunes persones els és ben igual qui governi i com ho faci, però ja us he dit que nosaltres hi hem de ser igualment i la despesa administrativa i els dispositius, també. Per tant, solidaritzeu-vos amb nosaltres i veniu a veure'ns.	xaviermir Comencen els àpats Comencen els àpats A les meses es van fent torns perquè tothom pugui sortir a dinar a casa. Nosaltres ja hem començat a fer-ne perquè fa uns minuts que l'assistència ha començat a afluixar. Cotxets, cadires de rodes, persones grans i persones joves, tothom va passant. En aquests moments hi ha un seguit de persones que aprofiten per veure les fotografies dels cinquanta anys de biblioteca. D'aquí a tres quarts d'hora haurem arribat a l'equador de la part de la jornada corresponent a les votacions. Quan arribi l'escrutini, i amb el permís dels lectors que m'aneu seguint, desapareixeré del mapa virtual per fer el recompte. Després, un cop ja tinguem els resultats, segurament intentaré penjar algunes reflexions. L'interès d'aquest experiment ha portat Vilaweb a fer-ne notícia de portada. Al vespre, els protagonistes seran els partits, però de moment som nosaltres, els ciutadans, qui tenim el protagonisme. No fallem.	xaviermir Fluctuacions amb bon fons Fluctuacions amb bon fons L'assistència a les urnes té unes fluctuacions molt curioses. Tan aviat et pots passar tres quarts escrivint noms sense parar com et trobes deu minuts que amb prou feines ve gent. Però de moment la participació és alta. Diuen que en aquesta zona del poble ho sol ser, però no ens podem adormir i en qualsevol cas animo també les persones que viuen en zones on tradicionalment la participació és més baixa que no es facin pregar i vagin a votar. Acabem de fer servir l'elevador. L'hem fet servir força vegades perquè les persones amb dificultats puguin exercir el seu dret. Si ells poden, tothom pot. A la nostra mesa ja han votat dos candidats. En Xavi Salbanyà va prenent nota i fent càlculs de participació. De moment jo em guio per impressions i prou. Ja us donarem percentatges. Us recordo que al migdia, a l'hora de dinar, sol ser més tranquil. Si no us agraden les aglomeracions, aprofiteu per venir aleshores, però veniu!!	xaviermir Sense incidències i amb ganes de batre rècords Sense incidències i amb ganes de batre rècords La jornada evoluciona sense incidències. Els comentaris habituals a mesa sobre el clima són un tòpic també fora de les meses. El dia que fa avui no és ni carn ni peix. No n'hi ha per anar a la platja ni per quedar-se tancat a casa. Fora mandra, doncs. Al marge de les preferències polítiques, tothom hi ha de dir la seva. Penseu que persones amb grans problemes per caminar fan un esforç enorme per venir a participar. No els podeu fer el lleig. Aquí estem envoltats de fotografies de la biblioteca. Fotografies històriques per a una jornada històrica si ens ajudeu a batre rècords. No ho deixeu per a última hora.	xaviermir Que no afluixi la participació Que no afluixi la participació Tot i que no puc donar dades, la participació fins ara és alta. Hem d'aconseguir que vinguin tantes persones com sigui possible. No ens deixeu sense feina. Penseu que la gent que som a meses hi hem de ser igualment. Mal per mal, preferim que ens vingueu a veure i que dipositeu un sobre a l'urna.
xaviermir Crònica des d'una mesa _original	xaviermir Els candidats responen les preguntes de l'ASOLC - Arenys de Mar Els candidats responen les preguntes de l'ASOLC - Arenys de Mar Cinc dels set candidats que es presenten el proper 27 de maig han tingut l'amabilitat de respondre les set preguntes que formulava l'ASOLC - Arenys de Mar. 1. Editareu o heu editat el vostre programa i la vostra propaganda electoral en bilingüe o exclusivament en català. Per què? 2. Teniu previst augmentar l'oferta de cursos perquè les persones que volen aprendre català no s'hagin de desplaçar a Mataró? 3. Donareu algun tipus de suport a associacions que treballen en l'àmbit lingüístic com ara la CAL o la Plataforma per la Llengua? 4. Creieu que actualment el Servei Municipal de Català cobreix suficientment les necessitats de la vida socioeconòmica dels vilatans? 5. Teniu intenció de dotar amb més pressupost i més personal el Servei Municipal de Català perquè pugui dur a terme feines de planificació i promoció? 6. Coneixeu iniciatives dutes a terme en altres ajuntaments que es puguin aplicar a Arenys de Mar? 7. Què hauria d'incloure un Pla d'Acció de Política Lingüística al nostre municipi per als propers quatre anys? L'ASOLC els agraeix a tots la seva bona predisposició. Podeu veure les entrevistes en vídeo a través de YouTube i en els enllaços següents. Miquel Rubirola (CiU) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=sa5KFIsrf24 i segona parthttp://www.youtube.com/watch?v=GpLsxxsDJlE Ramon Vinyes (PSC):http://www.youtube.com/watch?v=CWcBFJ3x7GU Joaquim Ponsarnau (ERC) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=JKFWzz7rv1o segona part:http://www.youtube.com/watch?v=5s-Rmx4TuB0 i tercera part:http://www.youtube.com/watch?v=EIxtCwOVmN0 Oriol Ferran (ICV) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=ja5V_nQ8KYk segona part:http://www.youtube.com/watch?v=F2gMqQOH9Ck i tercera part:http://www.youtube.com/watch?v=-8_O_wJgqQM Lluís Blanchar (VIA.M.) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=ZZeeVE_32GI i segona part:http://www.youtube.com/watch?v=7FujIpgCDMU A partir d'ara, el debat és obert i podeu donar la vostra opinió afegint comentaris a aquest apunt o enviant correus a la llista d'Arenyautes o a la pròpia de l'ASOLC, que és gruparenyssl@nautes.org. Xavier Mir ASOLC - Arenys de Mar	xaviermir Els candidats responen les preguntes de l'ASOLC - Arenys de Mar Els candidats responen les preguntes de l'ASOLC - Arenys de Mar Cinc dels set candidats que es presenten el proper 27 de maig han tingut l'amabilitat de respondre les set preguntes que formulava l'ASOLC - Arenys de Mar. 1. Editareu o heu editat el vostre programa i la vostra propaganda electoral en bilingüe o exclusivament en català. Per què? 2. Teniu previst augmentar l'oferta de cursos perquè les persones que volen aprendre català no s'hagin de desplaçar a Mataró? 3. Donareu algun tipus de suport a associacions que treballen en l'àmbit lingüístic com ara la CAL o la Plataforma per la Llengua? 4. Creieu que actualment el Servei Municipal de Català cobreix suficientment les necessitats de la vida socioeconòmica dels vilatans? 5. Teniu intenció de dotar amb més pressupost i més personal el Servei Municipal de Català perquè pugui dur a terme feines de planificació i promoció? 6. Coneixeu iniciatives dutes a terme en altres ajuntaments que es puguin aplicar a Arenys de Mar? 7. Què hauria d'incloure un Pla d'Acció de Política Lingüística al nostre municipi per als propers quatre anys? L'ASOLC els agraeix a tots la seva bona predisposició. Podeu veure les entrevistes en vídeo a través de YouTube i en els enllaços següents. Miquel Rubirola (CiU) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=sa5KFIsrf24 i segona parthttp://www.youtube.com/watch?v=GpLsxxsDJlE Ramon Vinyes (PSC):http://www.youtube.com/watch?v=CWcBFJ3x7GU Joaquim Ponsarnau (ERC) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=JKFWzz7rv1o segona part:http://www.youtube.com/watch?v=5s-Rmx4TuB0 i tercera part:http://www.youtube.com/watch?v=EIxtCwOVmN0 Oriol Ferran (ICV) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=ja5V_nQ8KYk segona part:http://www.youtube.com/watch?v=F2gMqQOH9Ck i tercera part:http://www.youtube.com/watch?v=-8_O_wJgqQM Lluís Blanchar (VIA.M.) - primera part:http://www.youtube.com/watch?v=ZZeeVE_32GI i segona part:http://www.youtube.com/watch?v=7FujIpgCDMU A partir d'ara, el debat és obert i podeu donar la vostra opinió afegint comentaris a aquest apunt o enviant correus a la llista d'Arenyautes o a la pròpia de l'ASOLC, que és gruparenyssl@nautes.org. Xavier Mir ASOLC - Arenys de Mar

April 2007

xaviermir Darreres actualitzacions del bloc de Pere Mayans Darreres actualitzacions del bloc de Pere Mayans Pere Mayans ha continuat aportant continguts de sociolingüística al seu bloc des que ens va visitar el passat 3 de març. Darrerament ha comentat el llibre de Miquel Àngel Pradilla "El laberint valencià", que també us recomano. Bloc de Pere Mayans

March 2007

xaviermir Pere Mayans, protagonista del primer acte de l'ASOLC - Arenys de Mar _original

xaviermir Pere Mayans, protagonista del primer acte de l'ASOLC - Arenys de Mar _original

xaviermir Xerrada amb Pere Mayans dissabte 3 de març de 2007 _original

February 2007

xaviermir Un debat sobre el català al programa d'Antoni Bassas Un debat sobre el català al programa d'Antoni Bassas Avui, al programa que condueix Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, s'ha pogut sentir un debat sobre el futur de la llengua. N'han sortit unes quantes idees i anècdotes. 1. Si tothom parlés en català als no catalanoparlants que entenen la llengua, la salut del català seria molt més bona. 2. La Ikram, una noia amaziga però perfectament catalanoparlant està cansada que la gent se li dirigeixi en castellà (i amb un fort accent català) quan entren al seu establiment i dedueixen, dels seus trets facials, que no entendrà el català. 3. El català no és una llengua minoritària sinó una llengua minoritzada. 4. Parlar català és un signe inequívoc d'integració. Un castellanoparlant pot ser percebut com un immigrant o no, però si parla català tenim la percepció que ja està integrat. 5. És un error tenir com a objectiu el bilingüisme perquè no s'ha aconseguit un bilingüisme sostingut en cap país del món. Si escolteu el programa i voleu comentar-lo, podeu fer-ho. D'altra banda, si al matí Antoni Bassas feia aquest debat, al vespre Mònica Terribas porta Miquel Pueyo a "La nit al dia"

xaviermir Llibre de Miquel Pueyo: El fantasma de la mort del català _original

xaviermir Lloret de Mar, un model per a Arenys de Mar? Lloret de Mar, un model per a Arenys de Mar? El proper dimarts 6 de març la Sala de Plens de l'Ajuntament de Lloret de Mar acollirà la presentació del "Fòrum de les Llengües", una iniciativa que casa la diversitat lingüística del nostre país, fruit de les darreres immigracions, amb la funció assignada al català com a llengua de cohesió d'aquesta diversitat. Tal com diu el lema del Fòrum, "venim d'arreu, però som de Lloret de Mar". En el cas d'aquell municipi, més del 30 % de la població és d'origen estranger, però amb percentatges inferiors o superiors, aquest podria ser el cas de nombrosos municipis dels Països Catalans. Arenys de Mar no és una excepció. No tenim pas una població homogènia catalanoparlant. El paper de l'Administració en la planificació d'aquestes polítiques transversals que afecten cultura, benestar, joventut, ensenyament, promoció econòmica i altres àrees és fonamental. En el cas de Lloret de Mar, la iniciativa ha sorgit de l'Oficina de Català. I és que si al nostre municipi poguéssim disposar d'una oficina semblant, amb personal tècnic especialitzat en planificació lingüística, també podríem dur a terme iniciatives com aquesta que ens permetrien gestionar la convivència multicultural amb un model de qualitat, treballar per la sostenibilitat de la diversitat lingüística i ser un model per a altres municipis. Per això fa temps que demano als partit polítics que tenen intenció de presentar candidatures a les properes municipals del 27 de maig que incloguin en els seus programes l'ampliació del Servei de Català que actualment recau en una única persona, en un emplaçament gens adequat, gens visible, i amb un horari que fa difícil dur a terme iniciatives com la de Lloret de Mar. Des de l'ASOLC - Arenys de Mar hem col·laborat amb el Servei de Català i amb la seva responsable Assumpció Ribas, i ho continuarem fent encantats, però cal que l'Administració ens hi ajudi, i cal que els representants polítics en vegin la necessitat i els avantatges.

xaviermir La Plataforma per la Llengua presenta "Què faig si...?" a Arenys de Mar La Plataforma per la Llengua presenta "Què faig si...?" a Arenys de Mar El proper dissabte dia 17 de febrer a les set de la tarda, la Sala Noble del Calisay acollirà la presentació de la guia "Què faig si...?", un llibret editat per la Plataforma per la llengua que recull, a través de 35 preguntes amb resposta, els principals dubtes que poden sorgir als usuaris i usuàries de la llengua catalana. El llibret s'estructura en cinc blocs. En el primer es tracten qüestions que poden sorgir en converses amb persones que no parlen català, com ara si és de mala educació respondre en català quan se'ns dirigeixen en castellà, com podem actuar si ens diuen que no ens entenen, si hem d'actuar de la mateixa manera en un comerç o anant pel carrer... En el segon es comenten diversos àmbits en què el català és clarament deficitari i es proposen solucions: la publicitat a la bústia, els mòbils, les cartes dels restaurants, la megafonia de les estacions de tren, el cinema, l'etiquetatge, etc. A la guia s'ofereixen recursos per si optem per denunciar-ho, però també es tracta com afrontar situacions violentes que se'n deriven i que a vegades ens fan passar un mal tràngol. En el tercer hi trobareu informació sobre la realitat de la llengua. Aquest és un apartat que ens convida a revisar alguns tòpics que tenim ben assumits i que no són del tot certs. Catalunya és bilingüe? Parlem una llengua minoritària? Hi ha alguna altra llengua que estigui en una situació comparable a la del català? En el quart bloc s'hi apleguen uns quants consells pràctics per si la voluntat dels lectors és fer que l'ús social del català millori, i també s'hi plantegen alguns dubtes sorgits dels debats mediàtics que sovint es creen al voltant d'aquesta qüestió. El cincquè i darrer bloc aplega recursos d'informació com ara l'Oficina de Garanties Lingüístiques, el Consorci per a la Normalització, entitats de foment de la llengua, etc., etc. Tot plegat en fa una guia més que recomanable. Útil als catalanoparlants que volen saber si fan prou per la llengua, si els seus hàbits són els adequats. Útil als qui creuen que ja ho saben tot i que el debat sobre la llengua ja no els pot aportar res. Útil a les persones que tenen responsabilitats en matèria lingüística, professionals de l'atenció al públic, de l'Administració, de l'ensenyament... L'ASOLC - Arenys de Mar recomana aquest acte. Us hi esperem.

xaviermir Blocs i sociolingüística Blocs i sociolingüística Pere Mayans, autor del bloc "El pols de la llengua als Països Catalans" ens parlarà de les possibilitats dels blocs en la difusió de la sociolingüística. Serà dissabte 3 de març a les set de la tarda a la Sala Noble del Calisay.

xaviermir La Plataforma per la LLengua presenta la guia "Què faig si...?" La Plataforma per la LLengua presenta la guia "Què faig si...?" L'ASOLC - Arenys de Mar recomana aquest acte pel seu interès i hi serà present.

November 2006

xaviermir Pere Mayans ha actualitzat el seu bloc de sociolingüística

xaviermir Política lingüística nacional i municipal

xaviermir La política lingüística del nou govern

xaviermir Imatge de la nit electoral a Vilaweb _original

xaviermir La Política Lingüística del nou Govern

October 2006

xaviermir ASOLC - ARENYS DE MAR (GRUP ARENYS SL) ASOLC - ARENYS DE MAR (GRUP ARENYS SL) Aquest és l'espai de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana a Arenys de Mar. És un espai des del qual es vol oferir informació i opinió sobre el present i el futur de la llengua catalana des del punt de vista de la sociolingüística. Us convidem a participar-hi.