Jo compto ( #jocompto )

Sant Pere de 2011. Aquesta és la data i tenim la sort que serà fàcil de recordar. El 29 de juny de 2011 (dimecres) és el dia que es va fer públic el primer Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya en què es feia una pregunta directa sobre la independència. Pot semblar sorprenent per a moltes persones però, efectivament, no s'havia fet mai.

Fins ara es preguntava aquella absurditat de si un se sent català o espanyol o més català que espanyol i era d'això que la majoria de mitjans es feien més ressò, com si sentir-nos més catalans fos garantia de res en l'àmbit que realment interessa. És cert que Artur Mas i CiU han estat defensant que per poder iniciar un procés d'independència calia una feina prèvia de "musculació" (així ho diuen sovint) nacional, que vol dir aconseguir que la majoria se senti només catalana o més catalana que no pas espanyola. Amb el BOP de dimecres es fa evident que la raó principal per la qual la majoria vol un estat propi és de tipus econòmic i no pas identitari. Però no sentireu pas una rectificació de CiU en aquest sentit. Segur.

L'enquesta també havia preguntat, fins ara, "quina creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya" i donava quatre opcions de resposta, una de les quals era "un estat dins d'una Espanya federal", resposta prou ambigua que permetia, bàsicament, mantenir els partidaris declarats de la independència en percentatges més baixos.

Finalment, però, s'ha demanat "si demà hi hagués un referèndum d'independència, vostè què votaria?" i la dada ens confirma que ja existeix una majoria sòlida favorable a la independència. Sí, és així. El país ha continuat com si res, gairebé com si sentís ploure. Uns opinadors callen i altres comenten les dades només a mitges. Poques són les veus que remarquen aquesta dada amb tot el seu abast i repercussions. El 42,9% que ja té decidit que votaria "sí" a la independència ho és sobre el 100% del cens, no sobre els vots eventualment emesos. El percentatge de gent que no aniria a votar se situa al voltant del 23% i els qui tenen decidit que votarien "no" són el 28,2%.

Amb aquestes dades a la mà, doncs, i des de dimecres passat, estic comptant els dies que passen sabent que ja tenim una clara majoria social favorable a la independència. Artur Mas es va comprometre a no convocar cap referèndum d'independència en aquesta legislatura i ho argumentava dient que això trencaria el país, que hi hauria fractura social. Ara sabem que això no és cert. Només el 28,2% es podria sentir decebut amb la independència. I, en canvi, CiU flirteja en molts llocs amb una de les formacions polítiques que realment atempta contra la cohesió social a casa nostra i al conjunt dels Països Catalans: el Partit Popular.

Jo compto, doncs. Ho faré cada dia al meu twitter amb aquesta etiqueta. I serà una manera de denunciar que ni té sentit ni és just que el 28,2% dels qui no volen la independència (i que per tant gaudeixen de la situació actual de pertinença a l'Estat espanyol amb el dèficit fiscal diari que això comporta) compti més que el 42,9% que sí que la volem. A cada dia que passa, Artur Mas i el seu govern treballa per aquest 28,2% i perquè continuï l'espoli econòmic. Al Parlament hi ha la possibilitat de formar majories que permetin acordar i executar el full de ruta cap a la independència.

Jo compto, doncs, perquè compto els dies que passen, però també compto perquè formo part d'aquest 42,9% que Artur Mas sembla que no té en compte.