Els caps de llista (II): Ramon Vinyes

El proper 22 de maig, Ramon Vinyes torna a ser el cap de llista dels socialistes al nostre municipi. Vinyes aspira a repetir com a alcalde. Hi ha qui pensa que ho aconseguirà i hi ha qui no ho veu tan clar. A favor seu té la inèrcia de l'alcaldia, el fenomen pel qual exercir un càrrec genera la imatge necessària per poder tornar-lo a exercir, mentre que els partits de l'oposició prou feina tenen a vegades a abandonar aquell fred espai.

Si mirem les dades en vots absoluts, però, veurem que des dels 2,161 vots que van obtenir el 1995 i que no van ser suficients per mantenir-se al govern davant dels 2,763 de Miquel Rubirola, els socialistes no han parat de perdre suports: 1.690 vots el 1999, 1.509 l'any 2003 i 1.351 l'any 2007. A aquesta davallada, cal sumar-hi el possible efecte de contagi que puguin patir arran de la clatellada del 28 de novembre passat. Recordem que aquell dia només 895 persones van votar PSC-PSOE.

Amb aquestes dades a la mà, Ramon Vinyes no ho té gens fàcil per capgirar la pèssima tendència a la qual el condemnen les sigles que vol representar. I tampoc sé veure que hagi pres les mesures necessàries. Als socialistes hi ha una tensió interna desorbitada entre les famoses dues ànimes i no sembla que Ramon Vinyes se n'hagi adonat. El partit perd un independent com Xavier Febrer, manté en les primeres posicions una regidora de l'escola Carme Chacon com és Lorena Estrada i, sorprenentment, recupera l'exalcalde Santi Fontbona.

La incorporació de Fontbona com a número dos resulta sorprenent per diverses raons. En primer lloc, perquè transmet un missatge molt clar de dificultats de renovació. Sembla que els socialistes no trobin gent per anar a llistes i que hagin de recuperar noms que ja havíem donat per desapareguts de la política municipal. En segon lloc, perquè no és habitual recuperar un exalcalde però posar-lo de número dos. Quan es fan aquestes operacions, els exalcaldes solen tancar llistes a manera de suport simbòlic. I finalment, perquè sentint Fontbona a les tertúlies del “Tot alhora” de Ràdio Arenys feia l'efecte que ell ja estava per damunt de la política municipal, amb la qual cosa aquest aterratge sembla més un aterratge d'emergència que no pas de plaer.

Vinyes, doncs, podria ser novament un bon alcalde? Ja ho veurem, però les dificultats per formar un equip són més que evidents, tant si és culpa seva com si és culpa del partit. I si hem de fer cas de certs debats que darrerament hi ha hagut a la llista Arenyautes, haurà d'explicar-se doblement: davant de l'electorat general de la vila i davant d'exmilitants rebotats, descontents i que treuen fum pels queixals com l'exregidor Tomàs Salazar. Això, sense oblidar la querella contra Vilaweb pel cas Vilaró que els socialistes de Barcelona s'entesten a mantenir contra tot i tothom, inclòs un ple en què es van quedar sols. I malgrat tot, no baixen del burro. Quina cara hi deu fer Ramon Vinyes si algun dia es troba Assumpció Maresma pel carrer? O, com diria Raquel Querol, això no toca perquè són coses de Barcelona? Quo vadis, PSC? No badis, Ramon Vinyes!

PS: Després del darrer apunt d'en Pep Quintana, no puc sinó dedicar-li aquest amb una cordial i calorosa salutació.