#esquerrovergència? Model europeu? #ciufail?

Sembla que ahir dilluns, en la presentació del llibre "Converses amb Oriol Junqueras" a Barcelona amb l'autor, Bernat Ferrer, i els altres dos eurodiputats, va tornar a sortir la idea d'un front comú entre ERC, CiU i ICV per portar el país a la independència. Sembla que va ser Ramon Tremosa qui va repescar el terme "esquerrovergència". El periodista arenyenc Marc Colomer ho va recollir en una piulada.

A la Universitat d'Estiu de Prada de Conflent, Junqueras ja va dir que creia que CiU s'equivocava col·locant Duran i Lleida com a cap de llista a Madrid.

D'altra banda, en una conversa via twitter amb l'Alfons Molons, Saül Gordillo li recordava que l'únic membre destacat de CiU que defensava obertament un pacte ERC-CiU per avançar en aquesta línia era Ramon Tremosa.

I ahir mateix, aquest "model europeu", aquesta aliança entre ERC, CiU i ICV, es va tornar a manifestar a Sant Vicenç dels Horts, on l'alcalde Junqueras, que governa amb aquestes dues formacions i amb Junts, va anunciar que presentava un requeriment a l'Estat per no pagar el deute que li exigia.

En contraposició a això, una de les imatges més lamentables que va deixar el dia va ser la d'Oriol Pujol dient que si el PP no desistia de la seva intenció de fer casus belli de la immersió lingüística no els tindrien en compte per a futurs pactes (els fets consumats dels uns contra les amenaces etèries dels altres, com si el PP encara no hagués començat, a treballar contra la llengua i contra el país!) i, més tard, la d'Enric Millo dient, tan tranquil, que CiU no estava en condicions d'amenaçar ningú, que si no anàvem a eleccions anticipades era perquè el PP no ho volia. En resum, que el PP té atrapat i ben atrapat el president de la Generalitat i el govern dels millors en pes.

I és que sempre s'ha parlat de les dues ànimes del PSC, però els set anys de CiU a l'oposició potser havien fet que la gent oblidés que a CiU també hi ha dues ànimes i que fan de tan mal resoldre com les del PSC. Cap a on va CiU? Cap a Duran i LLeida o cap a Ramon Tremosa? De moment, el que tenim és un acord que ha portat el PP a tenir, per exemple, una diputada de Cultura a la Diputació de Barcelona. Ja hi és. Ja treballa. M'explico? I com ella moltes altres persones del PP. Gràcies a l'acord amb CiU. Si el proper 20 de novembre Duran i Lleida rep un suport massiu estarem beneint aquest model, un model que no ajudarà gens ni mica a fer que el país avanci cap a l'estat propi.

En canvi, el model del Parlament Europeu, el de Sant Vicenç dels Horts, l'aliança entre ERC, CiU i ICV, té un gran atractiu. El que passa és que només ERC ha canviat Puigcercós per Junqueras/Bosch. A ICV tenen pendent el recanvi de Raül Romeva per Joan Herrera i a CiU tenen pendent el de Ramon Tremosa per Josep Antoni Duran i Lleida.

I deixeu-me fer un parell d'aclariments finals. (1) No estem parlant d'una esquerrovergència o d'un acord ERC-CiU-ICV per gestionar l'ofensiva del govern espanyol, sinó d'un acord per aplicar el full de ruta de la independència, la negociació de l'actiu i el passiu. (i 2) És evident que qui ara té la possibilitat de triar un o altre soci de govern és CiU. El camí dels retrets del passat és tan nociu com inútil. És d'ara, de fa dos mesos i poc, que tenim la majoria social que abans no teníem. És des del 2007, i no des del 2006 (any de les eleccions anteriors), que CiU posa damunt la taula el dret de decidir sense límits. I ha estat aquests darrers dos anys que tot s'ha accelerat amb la consulta d'Arenys de Munt, amb la sentència del TC i, ara, amb la reforma constitucional i amb la interlocutòria del TSJC. I és ara que el PSC té només 28 escons al Parlament de Catalunya.