Conversa amb l'Enric Badosa a propòsit de #ciufail

Arran de la publicació de l'apunt #ciufail, l'Enric Badosa m'ha fet arribar per correu un seguit de comentaris als quals, entenent que poden ser d'interès general per al debat polític, he volgut respondre. L'etiqueta #ciufail està generant cert debat perquè algunes persones no la troben apropiada. Jo continuo defensant que l'autocrítica que ha fet ERC i que recull la ponència política no és incompatible amb la crítica que es pugui fer a CiU des d'ERC o des de qualsevol altra formació. El debat és ric i profitós si és obert i constructiu. Un servidor s'ha passat cinc anys rebent al bloc de Vilaweb comentaris plens de retrets sobre l'obra de govern i les declaracions i actituds d'Esquerra. Només això ja seria motiu suficient per legitimar, si és que cal, les meves crítiques a l'actual govern. Que continuï, doncs, el debat i la crítica, perquè és només amb esperit crític que les societats avancen.

Per poder seguir el fil, doncs, recomano rellegir l'apunt en qüestió i, tot seguit, el COMENTARI i la RÈPLICA que a continuació reprodueixo amb el permís de l'Enric Badosa. Aviso que tot plegat és llargot, però espero que resulti profitós per a la gent políticament inquieta.

COMENTARI

Benvolgut Xavi,

No crec que hagi passat tant temps com per fer balanç de l'acció de govern (el que comnentes són tonteries, o no recordes el que ens va acostumar cen Carod i Maragall, i sobretot en Saura). La sensació de frustració, no deu ser tant gran doncs després de les eleccions nacionals, guanyades per CiU (com sempre), i anunciar retallades a Sanitat i ensenyament (qui faria aquesta acció suicida si no hi hagués remei... o n'hi ha?), no els ha anat tant malament a les municipals... que passa que la gent que va a votar s'equivoca? Això sembla un argument molt dels "indignats". El govern actual no ha tingut temps de decebre (els que si potser és que no agrada a alguns, però molta gent els ha votat). Que cosnti jo no.

El que si va desebre i va tenir quasi 8 anys per anar-ho fent va ser ERC, que si que els vaig votar. El problema és que ERC no ha fet una autocrítica, que es pregunti com és que va dinamitar el gran nombre de vots que va rebre. Si vols te'n dono una pista, voler governar amb el diable (les més espanyolistes, PSC/PSOE i Iniciativa), i creure amb pensament naif que es farien independentistes.

ERCfail.

Jo no dic que hagués de pactar amb CiU, s'hauria d'haver quedat a la oposició, i apretar a CiU i no hauriem perdut tants anys. CiU va pagar car el pacte amb el PP, ja veurem si en fa algun altre, ara ERC està pagant car pactar amb PSCSOE i no obtenir cap avenç nacional significatiu.

Falta autocrítica, culpar els altres és el que fa en José Mourinho, és aquest el model a seguir? Soposo que quan estàs a l'oposició i en caiguda lliure és el més fàcil.

És una pena doncs necessitem un partit inependentista fort, que no d'esquerres, però això és un altre debat.

Una abraçada

RÈPLICA

1. Dius que no ha "passat tant temps com per fer balanç de l'acció de govern". Fixa't, però, que som a finals de juliol, que l'agost és poc hàbil i que, com deia a l'apunt, "no ens n'adonarem i ja s'haurà consumit una quarta part de la legislatura". Malament rai si no podem començar a valorar, en el sentit que sigui, l'acció de govern. Si esperem a valorar-la al final de la legislatura ens podem trobar que ens desqualifiquin dient que fins aleshores no ens havíem queixat de res, no trobes? D'altra banda, però, el #ciufail no recull únicament la decepció de l'obra de govern sinó també, com dic a l'apunt, algunes declaracions i actituds com la manca de reacció a un Baròmetre d'Opinió Política que ja reflecteix una majoria social favorable a la independència o la resposta del president Mas al diputat Laporta en el sentit que fer pedagogia de la independència seria un frau perquè el programa electoral de CiU no ho recull.

2. Dius que el que comento "són tonteries". Sap greu que et mereixin aquesta poca consideració les retallades en matèria social que el govern ha decidit emprendre sense voler anar a l'arrel de la qüestió del deute, que no és altra que el dèficit fiscal acumulat com a conseqüència de la manca de sobirania política. O el to impropi del conseller Mena, que avui lamenta també Saül Gordillo a l'Avui (http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/438748-carta-ober...) o l'incompliment d'un mandat parlamentari com el que ha comès la consellera Rigau amb la sisena hora.

3. Preguntes si hi ha remei a les retallades en sanitat i ensenyament. Jo crec que sí. Catalunya no és pas l'únic país que s'ha hagut d'estrènyer el cinturó davant la crisi i no tothom ha reduït dèficit de la mateixa manera. Sanitat i ensenyament són sectors especialment sensibles. I es fa difícil entendre que CiU rebutgés les condicions d'ERC per aprovar els pressupostos, entre les quals hi havia una moratòria de la suspensió de la Llei de successions. En tot cas, però, el problema de fons és la naturalesa errònia d'un plantejament que ens porta a un carreró sense sortida. El govern de Mas creu que primer hem d'intentar sortir de la crisi com sigui i que després ja farem la transició al dret de decidir. Aquest, però, no és el plantejament que es fa a l'Estat espanyol. Allà hi veuen una oportunitat d'or per frenar el nostre procés d'independència: en la mesura que trobin la manera de continuar espoliant-nos i de frenar la nostra recuperació econòmica alhora que els financem la seva aconseguiran aquest objectiu. I mentrestant, la fractura social que haurà creat CiU amb les retallades donarà aire per fer oposició a un PSC que tenim ben ofegat. Fixa't que continuen determinats a no pagar-nos el fons de competitivitat i que, a sobre, ens reclamen diners a nosaltres. CiU juga a fer els deures per guanyar-se la confiança del professor, quan en realitat ja seria hora de marxar de l'aula perquè tots sabem que el professor és un impostor que ens està arruinant la competitivitat. Hi ha alternativa, doncs: prendre unes altres mesures de reducció del dèficit i combinar-les amb un full de ruta clar cap a la independència.

4. Quant al resultat de CiU a les municipals, que ells van utilitzar com a aval de les retallades, és un altre abús, una conclusió forçada i interessada. Les dades fredes ens diuen que el 28 de novembre de 2010 CiU va obtenir 1.198.193 vots al conjunt de Catalunya, mentre que el 22 de maig en va obtenir 778.042. Si em respons que no es pot comparar perquè són eleccions diferents, jo et diré que hi estic d'acord, però que aleshores en cap cas té fonament l'afirmació que avalen les polítiques d'àmbit nacional. A més a més, però, si comparem els resultats amb les municipals de 2007, veiem que CiU va obtenir 723.325 vots. Per tant, l'increment de suport electoral es redueix a 54.717 vots. Fins i tot a les municipals de 2003 van tenir més vots: 778.916. Si tenim la impressió que CiU va arrasar no és pas perquè ells guanyessin, sinó perquè els socialistes es van estimbar de mala manera (i van arrossegar, certament, ERC; és clar que sí).

5. La gent que va a votar s'equivoca? Tu m'ho demanes respecte d'un punt que crec que ja t'he contestat, però permet-me que et faci una petita reflexió: sí, la gent es pot equivocar quan vota. I a vegades t'ho reconeixen i tot amb la perspectiva del temps. O potser no és això el que tu mateix m'expliques que ha passat amb ERC? Crec que és millor no aprofundir més en aquest punt perquè podem acabar en una discussió bizantina, però la història és plena d'electorats que s'equivoquen. I no és una qüestió de no respectar el vot emès, sinó de naturalesa humana. A veure si resultarà que "errare humanum est" en tot menys a l'hora de votar!

6. ERC ha fet autocrítica. Hi ha hagut un procés de renovació que culminarà al setembre amb l'elecció del nou president i la nova secretària general i a l'octubre amb el congrés. Llegeix la ponència política quan en tinguis ocasió i veuràs que allà es recull aquesta reflexió i aquesta autocrítica. L'Ara ho avançava ja fa uns quants dies: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/ERC-enterra-tripartit-ponencia-po...

7. Per què ERC ha perdut tants vots entre 2003-2004 i 2010-2011? Per diverses raons, naturalment. Una pèrdua tan voluminosa no sol ser atribuïble a un únic element sinó a diversos que es van amuntegant. En aquesta línia, vaig publicar un apunt al bloc de MésVilaweb que, si et ve de gust, podem recuperar per aprofundir-hi: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185097

8. Dius que Esquerra va ser naïf de "governar amb el diable (les més espanyolistes, PSC/PSOE i Iniciativa), i creure que es farien independentistes". Tal com ho entenc jo, la idea no era que es fessin independentistes sinó portar-los a una situació "extrema" de defensa dels interessos del país que els obligués a posicionar-se. Si t'hi fixes, és així com hem avançat sempre. Els anys de Puol en què CiU nedava i desava la roba van acabar-se quan l'atzar electoral va voler que tant ERC com el PP obtinguessin 12 diputats al Parlament: s'obligava CiU a prendre una decisió que havia endarrerit tant com havia pogut, cosa que havia tingut el país en letargia després d'una primera etapa més "constructiva" en termes de país (1980-1995). En un altre apunt a Arenyautes (No són ells, ets tu) em referia fa poc a aquella cruïlla política que va ser la legislatura 1999-2003: http://www.arenyautes.cat/content/no-s%C3%B3n-ells-ets-tu. Certament, el PSC no s'ha fet independentista, però no em pots negar que el pitjor dels escenaris per a Esquerra ha comportat, si més no, un afebliment històric dels socialistes i del conjunt de les formacions dependentistes. Ho deia fa poc en un parell de piulades a twitter:

a) "Abans del pacte del Majestic, l'any 1995, PSC i PPC sumaven 1.217.763 vots. L'any 1999 ja sumaven 1.473.542 Dades. Alguna explicació?" http://twitter.com/#!/xaviermir/status/94059124651855872

b) "Abans de l'acord ERC-PSC-ICV, l'any 2003 mateix, PSC i PPC sumen 1.417.278 vots. Al final del trajecte, l'any 2010, ells i Ciutadans només en sumen 1.060.759". http://twitter.com/#!/xaviermir/status/94060327850868736

Aquest afebliment no ha estat fruit de l'atzar. ERC va forçar una situació que només podia conduir a dos camins: o el PSC assumia el repte que el portava a enfrontar-se amb l'Estat (governat pel PSOE) en defensa dels interessos de Catalunya o no l'assumia. Ha passat això darrer. Tu potser ja sabies que això passaria, però no era a tu que t'havíem de fer veure la falsedat en què se sostenia el PSC, sinó a totes aquelles persones de bona fe que els votaven convençuts que eren el partit d'esquerra que podia defensar millor els interessos de Catalunya.

9. Quant a ICV, jo no els consideraria tan "diable" com el PSC. No em facis estendre més en aquest punt, de moment, però entre continuar fent de crossa d'un PSC en caiguda lliure amb el seu projecte espanyolista i buscar l'encaix del plantejament federal dins d'una tendència a l'alça del suport social a la independència, diria que no hi ha color ni elecció. En tot cas, et convido a considerar l'evolució que ha seguit un polític tan rellevant i prometedor com l'europarlamentari Raül Romeva o el que han seguit persones d'Arenys de Mar mateix que no fa tants anys creien que el federalisme era viable i que després de la sentència del TC ara fa poc més d'un any ja se n'han desenganyat del tot.

10. Jo no gosaria fer ucronia i dir que les coses haurien anat millor si ERC s'hagués quedat a l'oposició. Pot ser que sí i pot ser que no. En tot cas, ara hi tornem a ser i, si tant ens afavoreix ser-hi, esperem que força gent torni a donar impuls al nostre projecte polític. D'altra banda, quan els partits solen dur a terme canvis importants no és quan governen, sinó quan són a l'oposició i tenen precisament l'esperó de tornar a governar. Diria que per això s'ha castigat ERC, perquè tornem a l'oposició i recapacitem. Si això se'ns pot aplicar a nosaltres, també s'havia de poder aplicar a CiU no amb la intenció, com algú ha dit, de destruir-los, sinó amb la intenció que s'acabessin de sobiranitzar. No ho hem aconseguit del tot. CiU ha aconseguit afeblir ERC amb la inestimable col·laboració del PSC fins al punt de recuperar la Generalitat sense acabar el procés de sobiranització. Cal reconèixer, però, que des de novembre de 2007 hi ha un canvi: el discurs del dret de decidir. I que l'electorat sobre el qual reposa el nou govern de CiU (i gosaria dir que la militància) és molt més independentista quantitativament que no pas al final de l'etapa Pujol. El president mateix té també uns posicionaments molt més clars ara que no pas quan governava. Tot plegat, doncs, em permet encarar el darrer punt

i 11. Afirmes que "ERC està pagant car pactar amb PSC-SOE i no obtenir cap avenç nacional significatiu". Per mi no hi ha un avenç nacional més significatiu que la independència. O tens la sobirania d'un estat europeu o no comptes per a gairebé res. Blanc o negre. La resta és treballar perquè això passi, cremar les etapes que et permetin avançar-hi. I això s'ha fet. He intentat argumentar-ho al llarg dels deu punts precedents: hem reduït la força dels partits netament contraris a la independència; hem cremat en molt poc temps la carta d'un nou estatut d'autonomia, que era l'últim obstacle que ens podia sortir abans d'arribar a la conclusió final; tenim una clara majoria social favorable a la independència i que el CEO va reflectir fa 29 dies (#jocompto) i tenim una CiU que intenta jugar l'última carta que s'ha pogut treure encara de la màniga: un concert econòmic que després de les eleccions s'ha convertit en pacte fiscal i que Duran es mor de ganes de fer servir com a contrapartida en el marc d'unes negociacions que l'han d'acabar fent, finalment, ministre espanyol.

Espero que hagis trobat útils i encertats tots onze punts d'aquesta rèplica personalitzada. Estic a la teva disposició per continuar el debat bé a través del correu electrònic o bé en persona en alguna de les nostres terrassetes de la riera.

Una abraçada,

Xavier