Si els sentiu, no els escolteu

Els militars espanyols bramen un altre cop. No us diré que no tingui certa prevenció envers els cossos de seguretat. Els serveis secrets ja ens han jugat alguna mala passada i segur que en tramen més, però d'aquests militarots que tenen més ego ferit i complex de no sé què que no pas mitjans ni raons per fer res, no crec que ens n'hàgim de preocupar. Cal, això sí, denunciar-ho al món, perquè el fet que ens hi hàgim acostumat no pot ser raó perquè els altres pensin que no ens importa. Ens importa, però cap fred i tranquil·litat.

I com que alguna utilitat havien de tenir aquestes declaracions, tant les del coronel Alamán (que és com molts catalans pronuncien el gentilici i nom de llengua "alemany") com les del senyor Enrique De Diego que vol il·legalitzar Esquerra Republicana i empresonar Joan Tardà, les aprofito per recordar-vos la diferència entre escoltar i sentir, que és comparable a la que existeix entre veure i mirar. Sovint, com en el cas que ens ocupa, no podem evitar sentir certes declaracions, certs crits, certes paraules, però això no vol dir que les hàgim d'escoltar. Per escoltar cal posar-hi intenció. Per sentir, només cal capacitat de recepció. De la mateixa manera, veiem allò que ens passa per davant, però això no vol dir que estiguem mirant tota l'estona.

Crec que cada dia hi ha més persones que confonen aquests dos verbs i si no ens hi mirem una mica aviat serà un "embolio", que deia algú.

Ja ho sabeu: si els sentiu bramar, no els escolteu.