PSC o país?
Enviat per xaviermir el
En l'apunt que ahir va publicar en Xavier Febrer hi he trobat dues frases interessants a propòsit del PSC.
La primera és que "el PSC ha desenvolupat durant anys una gran tasca de cohesió social a Catalunya". M'interessa perquè contrasta amb l'opinió d'altres veus que acusen el PSC d'haver tractat els catalans que van arribar als anys 60 com a immigrants perpetus. Aquest és un debat que sempre ha existit, però aquests dies, arran de la manifestació de la Diada, s'està produint una exteriorització massiva d'independentistes de llengua castellana que molta gent destaca com un fenomen positiu i com un indici del punt en què es troba el procés d'independència. Lligat amb aquest debat hi ha el debat identitari. Com sabeu, durant anys i panys el PSC ha sostingut (i molts encara sostenen) que la voluntat de ser estat responia a qüestions identitàries. Sempre he pensat que ho deien per conveniència, per un plantejament de comunicació política, i no perquè s'ho creguessin. Els darrers anys hem vist que si algú té un prejudici identitari és aquell que, sentint-se espanyol, només per això no vol ni sentir a parlar d'una Catalunya independent. Per sort, de gent que se sent espanyola i que sí que vol viure en un estat català n'hi ha cada dia més.
La segona frase que escriu en Xavier diu que "Catalunya sense el PSC no serà, i això convé que tothom ho sàpiga, fins i tot aquells a qui no agrada". És una proclama certament valenta, però realment és certa? Ara més que mai sembla que Catalunya pot continuar el camí que ja sap que vol seguir sense necessitat d'aquestes sigles, de les quals s'han apropiat alguns que estan encaparrats a fer campanya contra la independència, contra tot i tothom i de bracet amb PP i Ciutadans. Ja poden dir missa en Toni Comín, en Jordi Font i tothom que vulgueu, que els qui han segrestat les sigles tenen claríssim cap a on han de portar-les.
Jo sóc més partidari d'un altre plantejament: el de les persones, els socialistes i les socialistes, vinguts d'arreu. Els republicans, els qui sempre hem treballat perquè puguem recuperar la sobirania i puguem fer polítiques de progrés i de benestar, no demanem a la gent d'on ve sinó on vol anar. El PSC té clar que vol anar a Espanya. Alerta, doncs, perquè hi ha hagut un canvi d'agulles i quan el tren surti de l'estació on ara s'atura no prendrà la direcció que molts voldrien, sinó una altra. Qui s'avingui al canvi, que gaudeixi del trajecte i de la companyia, però qui no s'hi avingui, si més no, està avisat.
