Confiança zero en el president Artur Mas

Han hagut de passar dotze dies des que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va fer públic el baròmetre en què un 42,9 % de la població assegurava que votaria sí si l'endemà es fes un referèndum d'independència, però finalment el president ha parlat. Ho recull, per exemple, aquest article d'El Periódico. Ho ha fet en uns termes que, com a persona que forma part d'aquest 42,9 % i no del 28,2 contrari a l'estat propi, m'ha deixat profundament decebut. He de dir que reconec, que ho sé i que em consta que a CiU hi ha molts independentistes. Això és una realitat, però no ens garanteix que el president Mas estigui per la feina. Al contrari, ara mateix jo tinc confiança zero en el president de la Generalitat pel que fa a aquest aspecte. I aquesta absència total de confiança no ve de la meva condició partidista com a militant d'ERC, sinó de la constatació de quatre elements ben diàfans i que, en tot cas, us convido a rebatre si ho creieu convenient.

1. El president parla de "sentiment" independentista. Una de les coses que l'enquesta reflectia amb més claredat és que les raons del sí a la independència no són identitàries sinó, sobretot, econòmiques. Per tant, la independència no és un estat d'ànim sinó un projecte polític. Si el president de la Generalitat no ho veu així i no recull el guant d'aquest projecte polític i d'aquesta voluntat més racional que no pas sentimental, malament rai.

2. El president diu que "té la sensació" que anirà a més. No diu que treballarà perquè vagi a més o que farà tot allò possible perquè vagi a més. Fa l'efecte que s'ho mira des de fora, com si no hi tingués res a veure o com si no hagués previst cap estratègia. Això em fa pensar que l'estratègia del dret de decidir formulada per CiU no té com a finalitat la independència sinó el control d'aquest procés per, en última instància, estar en una posició política que els permeti negociar amb l'Estat espanyol per convertir la independència en algun altre tipus de relació amb Espanya.

3. Mas aposta per aparcar el tema de la independència perquè creu que dividiria la societat en dues meitats. És el mateix argument que feia servir ara fa un any i precisament per això vaig promoure una campanya perquè el CEO fes una pregunta directa sobre la independència. Ara ja tenim aquesta dada i no és cert que la qüestió divideixi el país en dues meitats. Només el 28,2 % de la població rebutja la idea de la independència. En tot cas, la iniciativa del president hauria d'anar en la línia de parlar amb aquest 28,2 % per fer-los veure els avantatges que tindria l'estat propi també per a ells i no a fer-los servir com a pretext per aparcar el debat.

4. Finalment, Mas opina que l'independentisme "encara no és aclaparadorament majoritari". Cal recordar que Mas és president de la Generalitat amb el 38,22 % dels vots emesos, mentre que el 42,9 % que reflecteix l'enquesta fa referència al cens total i no als vots emesos. Per saber quin podria ser el percentatge de suport a la independència real hem de comptar que el 23 % dels qui diuen que anirien a votar en blanc o no anirien a votar fessin realment això. En aquest cas, sobre una participació superior al 75%, el SÍ seria també superior i segurament arribaríem a més del 60 % dels vots emesos.

Per tot això, constato que el 28 de novembre passat moltes persones van fer confiança a CiU i a Artur Mas i, en canvi, van castigar fortament el partit en el qual milito des del mes passat, però no trobo motius objectius per confiar en ell ni en CiU per portar el país a la sobirania nacional d'un estat propi. Si formo part d'una minoria insignificant ho assumeixo i no passa res, perquè gairebé sempre ha estat així, però amb aquests quatre arguments a la vista jo no em crec que CiU hagi de portar-nos a la independència. Cosa que, evidentment, em preocupa moltíssim vista la realitat política actual.