Centrem-nos i anem per feina

Vist que Oriol Pujol ens recomana til·la perquè no té pressa; vista la persistència de Duran i Lleida d'entendre's la mar de bé amb el PP; vistes les coses que diu el conseller Mas-Colell al diputat d'ERC Pere Aragonès, les que diu per preparar-nos i les que diu a les comissions; vist que Duran i Lleida encara no ha entès qui mana a Espanya i què hem de fer a Catalunya si volem manar nosaltres; vista la submissió de CiU al PP en matèria de delegacions catalanes a l'estranger (tot i la mà estesa d'ERC per impedir-ho) i el seu silenci pel que fa a les ambaixades espanyoles; vistes les mentides que diu Joana Ortega des de la vicepresidència del govern respecte de la maduresa del nostre procés d'independència...

Per tot això faig les consideracions següents:

1. L'objectiu prioritari de l'independentisme ja no és fer més independentistes. Si en fem més, molt millor encara, però ja som majoria. La prioritat ha de ser articular políticament aquesta majoria que ja existeix.

2. Si avui no som independents ni es preveu que ens hi posem aquest any ni el que ve ni l'altre, és perquè el goverm presidit per Artur Mas NO HO VOL, encara que algunes persones de CiU sí que ho vulguin.

3. No hem de treballar en un escenari al Parlament en què CiU tingui menys de 50 diputats i no sigui al govern, perquè un govern alternatiu sense CiU és pràcticament impossible d'articular si tenim en compte els diputats que sumen PSOE, PP i Ciutadans.

4. L'escenari és el d'una CiU amb menys força i una ERC amb més pes que pugui canalitzar l'articulació de l'independentisme. I que hi hagi també SI i ICV-EUiA. I tots junts, dreta i esquerra, fem un pas que és de país, que el fem perquè si no tenim país no podrem fer ni un país de dretes ni un país d'esquerres.

5. Que els dies passen volant i ens trobarem a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya sense adonar-nos-en i ens hem d'assegurar l'escenari que faci possible la independència, cosa que no farem si deixem passar els dies sense fer res.

I, per tant, proposo:

1. Que tota pesona que pensi que la màxima prioritat és la independència se centri en aquest objectiu de manera intensa perquè som al tram final, estem madurs i ara mateix el risc és que ens podrim de tan madurs que estem si no aconseguim articular políticament aquesta voluntat majoritària

2. Que qui no ho hagi fet encara doni suport explícit a Esquerra Republicana de Catalunya fent-se'n militant, ja que està en ple procés de remuntada, és el principal partit independentista i l'únic capaç de tornar a posar CiU entre l'espasa i la paret com ja vam fer el 2003. Ara, però, necessitem més força perquè ja no volem comptar amb el PSC.

3. Que qui no es vulgui fer militant de cap partit independentista treballi activament a través d'eines com l'ANC.

4. Que assistim massivament a la manifestació d'aquest dissabte dia 28 sota el lema "Ni espoli fiscal ni espoli social"

Si volem la independència haurem de fer pinya, centrar-nos en els objectius reals (CiU, no Espanya) i posar-hi el coll.

Xavier Mir i Oliveras
Arenys de Mar, dimarts 24 de gener de 2012