Preparats?

Entre ahir i avui hem tingut i estem tenint una allau de notícies molt positives per al futur d'aquest país. Arriben, encara, en un context extremament preocupant, però sempre he tingut clar que sense capacitat de decidir sobre la riquesa que generem, sense capacitat de posar fi a l'espoli sagnant dels polítics espanyols més irresponsables, els altres sortiran de la crisi i nosaltres encara hi serem. El problema no és el cicle econòmic sinó la gestió que fan dels recursos els diversos governs espanyols.

Ahir al matí es feia públic un nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió en què per tercera vegada es preguntava a les persones enquestades què votarien si demà es fes un referèndum d'independència. El resultat, d'un simbolisme definitivament ir-re-ver-si-ble: el 51% votaria sí, el 21% votaria no i un altre 21% s'abstindria. El cert és que avui fa un any, quan es va publicar el primer baròmetre que feia aquesta pregunta, ja va revelar l'existència d'aquesta majoria, perquè cal entendre que aquest 51% és sobre el total de les persones enquestades i en el supòsit impossible d'un 100% de participació. Per tant, tal com explicava a l'apunt #Jocompto, el 42,9% d'aleshores ja era, a la pràctica, una majoria suficient. Ara, en tot cas, aquesta majoria s'ha ampliat fins a cotes que, tal com deia Oriol Junqueras aquest matí a TV3, ja voldrien països com Escòcia, que farien el referèndum demà mateix. És lamentable que amb unes dades tan clares al govern de CiU li costi tant decidir-se a fer el pas.

Per això hem d'estar preparats. Hem de prendre consciència que som, ara sí, al tram final. I al tram final, quan ho tens a tocar, és precisament quan hi ha més nervis i més riscos i més jocs de mans i trilers i aprofitats de tota mena. És hora de posar tota la carn a la graella. NO en tingueu cap dubte. Allò que alguna vegada havíeu pensat de fer si arribava el moment que..., ara ha arribat el moment. Els fets s'acceleraran els propers mesos.

Us deia que avui teníem també una allau de notícies. Petits detalls en uns casos, fets remarcables en d'altres, però que són símptomes de tot això. El lideratge d'Oriol Junqueras al capdavant d'ERC continua rebent suports. Aquest matí, el periodista Jaume Barberà deia a Twitter: "Crec que Junqueras ho està fent prou bé". L'exconsellera Montserrat Tura ha demanat aquest matí al PSC que perdi la por a parlar d'independència. També tenim que ERC i Amaiur treballaran junts a Madrid per presentar iniciatives parlamentàries conjuntes en defensa del dret d'autodeterminació. Aquest lideratge en la capacitat de sumar que estem demostrant des d'ERC amb Junqueras al capdavant té altres fronts oberts com el suport dels sindicats i d'algunes patronals a la reivindicació del concert econòmic.

I en aquest context, es pot fer alguna cosa per accelerar el procés? Es pot ajudar d'alguna manera? Es pot fer res per pressionar? Crec que ja no es tracta tant d'aconseguir una majoria social favorable a la independència (que ja la tenim i és prou folgada i en tot cas continuarà creixent per pura inèrcia i com a resultat del rebuig al concert econòmic) com d'acabar de donar l'empenteta al govern de CiU, un partit que enmig d'aquest augment de l'independentisme perd intenció de vot, però que conserva un suport encara amplíssim. Ho tenim tot de cara perquè es produeixi l'escenari desitjat: l'esquerra nacional i la dreta nacional fent junts el pas a la independència. No tinc cap dubte que la millor manera de pressionar CiU és que ERC continuï creixent en suports, que molta gent se'n faci simpatitzant o militant.

De tot plegat, si voleu, en podrem parlar demà dissabte al matí, que ERC d'Arenys de Mar serem a la plaça de l'Església per atendre els vostres dubtes i propostes, les vostres sol·licituds de simpatitzant i tot allò que vulgueu compartir amb nosaltres sobre el futur d'Arenys de Mar i del conjunt del país.