L'únic incompliment electoral que voldria

Després d'haver retret al nostre alcalde d'Unió els incompliments de les promeses electorals a través d'aquest vídeo que hem fet a Esquerra, que ja han vist més de 350 persones en quinze dies i que han trobat útil tant blocaires que s'acaben d'estrenar com algun membre del PSC que el va lloar als micròfons de Ràdio Arenys sense revelar-ne l'autoria, ara semblarà que em contradigui, però hi ha un compromís electoral que desitjo de tot cor que s'acabi incomplint perquè si no és així, acabarem al fons del pou com a país.

La gent de bona fe que el 28 de novembre passat va votar CiU es devia acabar creient que la culpa de l'endeutament català era del malèvol, malèfic i maligne "tripartit", en pau descansi. No va ser poca la responsabilitat que hi van tenir Montilla i Castells, certament, i com que ERC va decidir no trencar el govern (una decisió que no tothom compartia, però la política té aquestes coses), també se'n va fer còmplice. Ara bé, amb el temps la boira del discurs antitripartit es va dispersant i es pot veure amb molta més nitidesa quin és el problema de fons que patim i per al qual hauríem d'aplicar amb urgència un remei que ja sabem quin és.

Aquesta setmana està resultant especialment pessimista quant als auguris econòmics per a un Estat que ens continua arrossegant en la seva caiguda al buit. Fa poc corria la notícia d'una línia d'alta velocitat Toledo-Albacete que finalment s'havia hagut d'eliminar després d'un període d'infrautilització. Ahir llegíem això de l'aeroport de Ciudad Real. Aquesta mala gestió, per molt que es reconegui massa tard que és ruïnosa, s'ha fet comptant amb un finançament estatal que tenia en l'espoli català un dels dos pilars fonamentals. Un espoli inassumible i contínuament denunciat. A ERC des dels anys 90, a CiU més recentment.

Ara aquesta dinàmica arriba al final del recorregut. Tant de bo m'equivoqui perquè tots plegats ho patirem força, però el risc que la UE hagi de rescatar econòmicament l'Estat espanyol és elevat. En aquest context, el president de la Generalitat continua entestat a demanar un nou model de finançament en la línia del concert econòmic. Si la situació econòmica es continua deteriorant, amb quina actitud ens plantarem davant del nou president espanyol sorgit del 20N per reivindicar un millor finançament per a Catalunya, que en el fons no vol dir sinó menys finançament per a l'Estat espanyol?

El bo del cas és que, fins i tot si el panorama econòmic millora, una enquesta del diari Ara reflecteix que la majoria no tem tant un rebuig del govern espanyol com una rebaixa de CiU, cosa que no ens vindria gens de nou si tenim present què van fer amb l'Estatut.

Sigui com sigui, Mas es va comprometre a no fer cap referèndum d'independència en aquesta legislatura. Per tant, si les coses es continuen complicant, la manca d'empenta del nostre president ens condemnarà a precipitar-nos barranc avall. Sabem que tenim la majoria favorable a la independència. Engegar el procés no ens estalviaria el mal tràngol dels propers mesos, però ens permetria veure una mica de llum al final del túnel. Si hem d'esperar que passi la crisi per iniciar el procés, que és la intenció del president Mas, al seu partit se li complicarà la legislatura i a la majoria de nosaltres se'ns complicarà encara més la vida.

Per tant, desitjo amb tota l'ànima que el president Artur Mas incompleixi aquesta promesa electoral i que posi data, al més aviat possible, a un referèndum d'independència. No cal que sigui aquest 2011. Pot ser el 2012, el 2013 o el 2014 i tot, però que no ens condemni a ensorrar-nos amb Espanya. És clar que sempre hi ha una alternativa si no vol incomplir aquesta promesa: convocar eleccions anticipades i presentar-s'hi, aquest cop sí, amb el referèndum d'independència al programa electoral.