Si jo fos convergent i independentista...

Si jo fos convergent i independentista, no sé si seria "idiota" tal com afirma cert metge de Puigcerdà que encara no ha entès que les seves maneres de comunicar són una garantia de fracàs. Idiota o no idiota, el que ningú no m'hauria estalviat són dues coses.

La primera, que tot i pagar religiosament una quota de militant, a cal convergent no tothom té veu ni vot a l'hora de triar qui representa la teva organització en unes eleccions. El missatge de CiU és clar: paga i calla, que nosaltres ja decidim què et convé. Si així és com tracten la militància i ni tan sols es plantegen de canviar, per què haurien de tractar els pobres contribuents a la hisenda d'una altra manera? I a sobre encara es permeten la ironia de riure's del teu assemblearisme. I no volen que els diguis que són de dretes.

Però si a més de pagar religiosament la teva quota de militant has arribat a ser conseller nacional i per tant pots votar el candidat a les eleccions del 20 de novembre, aleshores tampoc tens garantit poder votar-lo "amb il·lusió", que diuen ells. Estic convençut, convençudíssim, que al consell nacional en què es va aprovar per unanimitat que Duran i Lleida fos el candidat de CiU hi havia molts independentistes. I que aquests independentistes de CDC i d'UDC no s'identifiquen gens ni mica amb Duran i que si fos per ells el candidat hauria estat un altre. Estic segur que tenen por d'uns resultats per sota de les expectatives per culpa del cap de llista. Però com que aquestes persones no són d'ERC sinó de CiU han de votar i callar i menjar-se el candidat amb patates.

A vegades ser assembleari és complicat, però et permet dormir tranquil, reposar sobre principis sòlids. Avui aniré a votar per primera vegada com a militant d'ERC.

Ja ho sabeu. Per menjar gripaus qualsevol partit és bo. Per fer sentir la vostra veu, Esquerra Republicana de Catalunya.