Els graus de compromís polític i el meu compromís

Qualsevol persona que se senti mínimament vinculada amb la vila d'Arenys de Mar es pot haver plantejat alguna vegada quina relació té exactament amb aquesta societat. No amb la societat catalana en general, que té una altra estructura, unes altres formes d'organització i una altra naturalesa en definitiva, sinó concretament amb la societat arenyenca. Aquí també fem relacions socials i econòmiques, paguem impostos, reclamem serveis i, fins i tot, un cop cada quatre anys, votem representants polítics. No és pas impossible sentir-se vinculat amb la vila, estar-hi compromès i, en canvi, viure del tot al marge d'experiències polítiques, però diria que no costa gaire assumir algun grau de compromís polític. Els més baixos són ben assequibles. Quins serien? Provem de sistematitzar-ho? Jo crec que es poden establir dues fases. Els tres primers punts s'inclourien a la primera fase i els altres tres, a la segona:

1. Votar. És la mínima expressió del compromís. Hom pot votar en blanc si cap de les ofertes que li arriben no satisfà la seva exigència, però que sigui fruit d'una maduració. No acudir ni tan sols a les urnes és fer un lleig a moltes persones que voldrien votar i no poden perquè hi ha lleis que encara els ho impedeixen i que no canviarem si no és a través de la política. Pensem també la quantitat de diners que es destinen a l'organització de les eleccions. El cost és el mateix tant si en voten mil com si en voten deu mil. Si més no, doncs, rendibilitzem-ho.

2. Donar suport públic a una o més d'una de les opcions. És un grau de compromís que va una mica més enllà del simple vot. Es pot fer en converses informals o en mitjans de comunicació i això fomenta el debat, que sempre és sa i necessari.

3. Participar a les llistes sense intenció d'obtenir acta de regidor/a. El compromís puja un grau més perquè ara ja es tria un partit. Això no vol dir que un no pugui sentir més o menys simpatia per altres formacions, però es compromet amb un equip. Nominalment, tots els membres de les llistes són regidors en potència. Tanmateix, sovint les coses no són tan imprevisibles perquè no es pugui saber a priori qui té opcions i qui no. Fins aquí la primera fase.

4. Participar a les llistes amb intenció d'obtenir acta de regidor/a. El compromís passa ara, com a mínim, per les obligacions que comporta ser regidor si s'obté prou suport de l'electorat: assistència a plens, reunions, gestió, informació, etc.

5. Ser regidor/a de l'equip de govern. En funció dels resultats obtinguts es pot passar del quart grau al cinquè i aleshores això vol dir més hores de dedicació, més feina i, per tant, més compromís. Ja se sap que no tothom s'hi acaba dedicant amb les mateixes ganes o amb la mateixa capacitat o fortuna, però el compromís seria el mateix.

6. Ser alcalde o alcaldessa. Suposo que estem d'acord que seria el màxim compromís. D'alcaldia penja la responsabilitat última. Al marge que es faci bé o malament, no hi ha un compromís polític superior en l'àmbit municipal.

L'absència total i massiva d'un grau mínim de compromís pot arribar a ser un problema molt greu. Per això, i per altres raons que tindrem ocasió d'anar debatent, he decidit passar al tercer grau de compromís i dono suport a la llista d'Esquerra encapçalada per Jordi Pera. Ho faig des d'una novena posició que deixa lluny l'opció de ser regidor, però amb el compromís d'assumir la responsabilitat si se'n presentés la necessitat.