De persones i partits

Sempre diem que en unes eleccions municipals no votem partits sinó persones i és cert que una part de l'electorat redefineix les seves preferències d'acord amb el tipus de consulta política a què és convocat. Així, i per posar un exemple qualsevol, hi ha qui pot votar PSOE a Corts espanyoles, CiU al Parlament i Esquerra en un ajuntament. Però quin percentatge de vot fa realment aquest canvi i quin es deixa portar per la inèrcia o pel gregarisme?

El proper 22 de maig hi haurà dos motors que posaran en marxa dues tendències en el comportament electoral. Un sector de la població seguirà la inèrcia del 28 de novembre passat i s'apuntarà a les tendències que van marcar aquelles eleccions: CiU i PP com a fores a l'alça; PSOE-C, Esquerra i ICV-EUiA com a forces a la baixa; i Solidaritat i Ciutadans com a partits revelació i consolidació respectivament. Això, amb independència de llistes, caps de llista i obra de govern o estil d'oposició. Un altre sector, en canvi, valorarà les persones, la seva actuació a les regidories si ja hi han passat o les possibilitats que hi veuen si s'hi han d'estrenar.

Si la dinàmica que s'imposa és la del primer cas, és molt probable que Estanis Fors, d'Unió, sigui el proper alcalde d'Arenys de Mar. Des de divendres passat 25 de febrer és el candidat de CiU. Ha resultat ser al moment exacte al lloc adequat i serà el beneficiari directe de tots aquests vots que arribaran per inèrcia, directament vinguts del 28N i sense parada en cap altra estació. Moltes persones votaran CiU potser sense saber ni qui és ni com és la persona que assumirà l'alcaldia en nom d'aquest partit.

Si, en canvi, la majoria de l'electorat es desmarca d'aquesta inèrcia i va a votar guiat per altres variables més diguem-ne autòctones, CiU podria ser igualment la llista més votada, però la composició final del consistori podria ser sensiblement diferent i donar lloc a noves aritmètiques, noves persones, nous partits.

Les inèrcies nacionals són una mica deterministes, són inèrcies que costen de canviar per la seva pròpia naturalesa. On hi ha més joc per aconseguir un ajuntament amb un color final que tingui més d'aquell matís que no pas d'aquell altre és en el trencament -o en la reducció a la mínima expressió- d'aquesta inèrcia. Veurem cap a on es decanten les coses a mesura que s'acosti el 22 de maig.