La guerra d'en Sierra i la gimnàstica d'en Caldeira

Avui he passat pel Dominical de Ràdio Arenys perquè el periodista arenyenc Enric Sierra em volia entrevistar arran de la meva elecció com a president de la secció local d'Esquerra Republicana. Si us ve de gust escoltar-ho, aquí en teniu l'enllaç. Dura poc més de vint minuts.

Hem comentat diversos temes, però en un moment donat Sierra ha afirmat (minut 13.40 de l'enllaç) que "no obstant, la independència s'aconseguirà a Madrid, també", a la qual cosa jo he respost que no, que s'aconseguirà a Catalunya. Per matisar la seva observació ha dit immediatament que, si no volem que hi hagi una guerra, les dues parts han d'estar d'acord en la independència. A continuació li he transmès que, més que un acord sobre la independència, el que penso que hi haurà és una negociació arbitrada o tutelada per la Unió Europea o per algun altre organisme supraestatal. El debat sobre com poden anar les coses és interessant i us convido a l'acte de diumenge vinent, en què segurament sortirà aquest tema. M'ha sorprès, però, que un periodista com ell, subdirector de lavanguardia.com (digital), cap de Redacció de La Vanguardia (paper) i tertulià en diversos mitjans, fes referència a una eventual guerra entre Catalunya i Espanya que ni té sentit ni és possible. Crec que és una irresponsabilitat fomentar la por d'aquesta manera i sense tenir cap mena de fonament, però ho volia compartir amb vosaltres per si teníeu ganes de dir-hi la vostra.

En un altre ordre de coses, mirant el darrer número de la revista L'Agenda he llegit l'entrevista al regidor de la CUP, David Caldeira, en què diu (pàgina 4): "Qualsevol país que vulgui avançar cap al dret a decidir haurà de fer una gimnàstica diària a tots els nivells." No hi puc estar més d'acord. Per això la coalició liderada per Alfred Bosch i que aplegava ERC, Reagrupament (membre del Bloc Municipal a Arenys de Mar) i Catalunya SÍ va demanar als qui prioritzem la independència que anéssim a votar. Hauríem volgut una resposta com la dels bascos amb Amaiur, tan independentistes com nosaltres, tan desafectes a les institucions espanyoles com nosaltres, però que no per això deixen de concórrer en unes eleccions espanyoles perquè saben que això té un efecte bumerang al País Basc, que és una oportunitat per muscular políticament l'independentisme basc. Per muscular-se cal, tal com diu Caldeira, fer molta gimnàstica, no fos cas que quan necessitem el múscul més fort que mai ens fes figa. Per això em va saber greu que precisament la CUP fes campanya per l'atròfia muscular a les passades eleccions del 20 de novembre demanant a l'independentisme que no anés a votar. Ara l'esquerra abertzale està eufòrica i ja pensa en l'assalt a Ajuria Enea, mentre que nosaltres hem de veure com els 16 diputats de CiU s'interpreten en clau catalana com un aval a les retallades. La decisió de la CUP ha estat, des del meu humil punt de vista, clarament perjudicial per al procés d'independència. Tots ens equivoquem, però caldria treure'n conclusions per no tornar a caure en el mateix error i concentrar esforços en una musculació política efectiva, no trobeu?