Els caps de llista (IV): Assum Balliu

ICV té allò que se'n diu un electoral fidel i relativament estable. Al nostre municpi sempre s'han mogut en una franja de vots que els solia donar un o dos representants. En els vint anys -o cinc mandats- que hi va haver entre 1983 i 2003 es van bellugar entre els 418 vots de 1991 i els 625 de 1987. Però va ser precisament el 2007 quan van obtenir 712 vots, un resultat només superat pels 864 de l'any 79, el de les primeres eleccions.

La comparació no és fàcil perquè en aquests trenta anys han canviat sigles, aliances i cares. Queda prou lluny el PSUC d'Antoni Esteve perquè el bloc soviètic ja ha caigut i avui ell és un empresari important. També queda lluny la IC de Quim Cucurull i Pedro Martino, que havia format coalició amb una CUP que ara torna a presentar candidatura, però sense ells. I fins i tot comencen a quedar lluny els anys en què Vicenç Martí va representar el partit en solitari o amb Ramon Puigverd.

Com deia, els resultats de l'any 2007 van ser prou bons i això els va permetre recuperar el segon regidor, que en aquest cas va ser regidora: Isabel Roig. No és gens irracional pensar que bona part del mèrit d'aquell èxit va ser atribuïble al cap de llista, Oriol Ferran, que aplegava diversos ingredients de valor per a la política municipal: una estretíssima vinculació amb la vila, experiència de govern com a secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, valor afegit com a periodista 2.0, etc. Per això mateix, la renúncia de Ferran a mig mandat pot haver generat una decepció que ara recolliria Balliu.

Assum Balliu -com Fors, com Vinyes, com Pera i com Acero- té experiència de govern i -com Vinyes i com Pera- pot presentar com a aval l'obra de govern del darrer mandat. Però també en aquest cas -com Fors i com Pera- s'enfronta al repte del relleu. Balliu és cap de llista per primer cop perquè el 2007 era la tercera a la llista. D'entrada, sembla difícil que pugui superar el llistó d'Oriol Ferran perquè no té gaire elements externs a favor. Els decebuts amb el partit per la renúncia de Ferran o la inèrcia del vot de càstig del 28N -tot i que ICV és qui menys el va patir- poden imposar una tendència a la baixa que Balliu haurà de capgirar tenint en compte, a més, que té un competidor directe com és la CUP. Amb tot, el seu tarannà personal i la idea d'una renovació des de l'experiència poden ser-li una bona ajuda.

Afegeix un comentari nou