25 anys de la crida que va portar Joan Puig i altres persones a fer-se militants d'ERC

Al número 205 de la revista Esquerra Nacional, de març-abril de 2012, i entre moltes altres informacions, hi ha un article de Josep Vall, director de la Fundació Josep Irla, en què fa memòria dels 25 anys de la publicació de l'article de Josep-Lluís Carod-Rovira "Una necessitat vital: refundar ERC?"

L'article es va publicar l'1 de novembre de 1986 i en aquesta entrevista a l'arenyenc Joan Puig i Massuet ell mateix explica que va ser el motiu que el va impulsar a fer-se militant. No va ser l'únic. La crida va ser tot un fenomen que va canviar el país. ERC va aconseguir treure l'independentisme de l'esfera extraparlamentària i el va anar fent pujar fins a obtenir el govern del país al període 2003-2010.

Un repàs de la trajectòria dels darrers anys del Principat ens permet veure, tal com diu Vall, que Esquerra ha marcat l'agenda política. Al contrari del que ha fet CiU, que ha anat a remolc del país. Fa vint anys, Esquerra denunciava l'espoli fiscal i demanava el concert econòmic. No va ser fins a les darreres eleccions, en canvi, que CiU va decidir-se a fer-ne el punt central. I, com en el cas del nostre alcalde amb les promeses de no tenir dedicacions exclusives, tot plegat s'ha esvaït en un vaporós pacte fiscal. Tal com intentava explicar divendres en aquest apunt al meu bloc de MésVilaweb, passats uns primers anys de reconstrucció nacional en què es va fer televisió, policia, infraestructures, etc, CiU va frenar la seva ambició nacional i els darrers anys no ha liderat mai res.

Esquerra ha empès els socialistes fins on ha pogut perquè el país tingués una alternativa al projecte de CiU, però els socialistes han traït vergonyosament aquesta responsabilitat històrica i s'han volgut sentenciar a la marginalitat de fer un front espanyolista amb PP i Ciutadans. Aquesta aposta fallida ens ha passat factura i CiU ha recollit una part del vot que havia anat a parar a ERC perquè tenia la independència com a principal objectiu.

Esquerra Republicana, però, està tornant a remuntar i aspira a tornar a ser aviat l'alternativa a aquesta CiU que aprova reformes laborals, que ens retalla el país per totes bandes. Amb CiU pactarem els temes prioritaris de país sempre que calgui i això inclou l'assoliment d'un estat propi per al Principat si finalment s'hi decideixen, però el nostre model de país i la nostra idea de la justícia social no són pas la mateixa i en aquest sentit serem oposició i serem sempre alternativa. I diguem-ho clar, som i serem molt més clars i directes en el nostre objectiu de la independència.

Si voleu viure amb nosaltres la primavera republicana que tot just ha començat, feu-vos militants, simpatitzants o amics d'Esquerra Republicana de Catalunya.