Què votarem el 22 de maig?

A vegades resulta oportú recordar certes obvietats perquè la percepció humana de les coses és, per naturalesa, inexacta. Si dic, per exemple, que el 22 de maig triarem la persona que ha de ser a l'alcaldia els propers quatre anys, no dic pas una mentida, però no sóc del tot exacte. La papereta que posarem dins del sobre i que dipositarem a l'urna no serà una llista de tots els i les alcaldables on haurem de posar una creueta en funció de la nostra preferència, sinó una llista de persones ordenades numèricament i a les quals seran assignades les 17 places de regidor/a en funció dels vots obtinguts pel conjunt d'aquella llista i havent-hi aplicat el principi d'Hondt.

Cal recordar això perquè potser hi ha alguns votants que no ho tenen prou present, però els partits sí que ho saben perfectament. I això a vegades ha portat, amb tanta habilitat com mala intenció, a confeccionar llistes en què persones que volien obtenir regidories han anat a trucar a la porta d'algun personatge més o menys popular que es volgués posar al capdavant de tot i ser alcalde, de manera que els obrís el camí. Perquè els vots dipositats amb la intenció de fer alcalde algú tenen com a efecte col·lateral que també fan regidor o regidora el número dos, el tres, el quatre, etc.

Un cop feta la votació, però, arriba l'aritmètica, la construcció de les majories sobre les bases de la negociació i del pacte. També pot semblar una obvietat, però tampoc no ho és. Tenim ben present el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, en què CiU es reivindicava com la força més votada i nombroses veus reclamaven que per aquest sol fet s'havia de facilitar que Artur Mas fos president. Em sembla una distorsió interessada, perquè el nostre sistema es basa històricament en el pacte i, per tant, si la llista més votada és incapaç de trobar les complicitats que li calen per construir la majoria, allà hi falla un dels valors clau de la democràcia i no veig gens malament que la mancança sigui penalitzada amb la frustració de no veure assolits els objectius. Us convido a estar atents al cas de Badalona, on sembla que el PP té moltes opcions de ser la llista més votada. Si CiU hagués de ser coherent amb allò que han reclamat per a ells facilitaria la investidura del polèmic xenòfob Xavier Garcia Albiol. Si no ho fa, demostrarà una hipocresia poc rebatible.

En resum, doncs, el 22 de maig triem una llista. I votant la llista votem, certament, un candidat o candidata a l'alcaldia, però també votem capacitat de negociació, perquè qui tingui un sol regidor no entrarà pas en les negociacions de l'aritmètica amb la mateixa legitimitat que qui n'hagi obtingut set, vuit o nou. Fem un vot madur, doncs, que incorpori totes les reflexions i anàlisis possibles i sapiguem construir, entre tots i per damunt de tot, aquest espai de diàleg i de govern que és l'ajuntament.