En Benet Maimí i els altres inútils

El nostre convilatà, antic regidor tant de govern com d'oposició i ara ascendit a més altes pretensions sota el paraigua de l'aspirant de ministre deia fa una estona en una piulada a Twitter: "El vot útil per a Catalunya i els catalans és CiU. Ni PP ni PSOE faran res per Catalunya" (L'original té més d'una errada lingüística, com és habitual en ell, que m'he permès d'esmenar)

Que ni PP ni PSOE no faran res per Catalunya, ho puc compartir. Fins i tot gosaria dir que faran mal a Catalunya en la mesura que ja han demostrat a bastament que encaminen els seus esforços polítics al projecte d'Espanya i que tan aviat com això entra en conflicte amb el projecte de Catalunya, no dubten a girar l'esquena al país. En això, doncs, estaria d'acord amb ell. Malgrat això, em temo que encara tindran certa capacitat de seduir un electorat que insisteix a voler pagar cara la seva identificació nacionalista amb Espanya i, de retruc, a fer-nos-la pagar als qui no la compartim, que de fet som majoria.

Ara bé, que CiU tingui alguna utilitat en contraposició a PP i PSOE... em costa més de veure. De quina utilitat estem parlant? Del famós peix al cove? Ens hem de creure que som en la mateixa situació que al 2008? L'amic Benet i la seva colla pretenen que la sentència del TC sobre l'Estatut no ha existit mai, que Espanya continua tenint les portes obertes a la negociació cordial en el marc de l'autonomia. I no. De cap de les maneres. L'etapa autonòmica s'ha acabat. El President Mas mateix ha reconegut que el pacte constitucional està trencat. Espanya ha trencat la corda i ara les negociacions van per una altra banda. No negociem al detall. No negociem molles perquè ja no ens alimenten.

Anar a votar el 20 de novembre en termes de vot útil perquè algú ofereixi no se sap ben bé què a canvi de no sé quina altra cosa és un error. La negociació del 20N és la de tot un poble que diu prou com ho vam dir el 10 de juliol de 2010, com ho hem dit a través de les consultes sobre la independència que van començar a Arenys de Munt i van acabar a Barcelona. El 20 de novembre anem a Madrid a dir adéu amb la paraula clara i la mirada ferma. Els qui demanen el vot per negociar molles saben que una majoria absoluta del PP farà d'aquest vot el més inútil de tots. Si fossin mínimament honestos ho reconeixerien, però suposo que el poble ha avançat massa, els ha passat al davant i ara no se senten preparats per plantar-se.

Tal com va dir dijous Alfred Bosch, parafrasejant Espriu, a la presentació d'aquesta candidatura dels qui ja no volem més peix al cove i anem a dir adéu, a vegades és just i necessari que un ministre faci sacrificis per un poble, però mai tot un poble s'ha de sacrificar perquè aquell pugui ser ministre!

Tenim un mes per fer arribar a tantes persones com sigui possible que tan inútil és votar PP com votar PSOE com votar CiU, perquè tots aquests insisteixen a jugar en un casino on sempre guanya la banca. És hora de donar musculatura política a la majoria social independentista que ja existeix. ERC, Reagrupament i la Plataforma Catalunya SÍ no para de guanyar suports: Màrius Serra, Fèlix Martí, Àlex Gorina, Jordi Porta, Pep Cruanyes, Miquel Sellarès, Moisès Broggi, el Pare Manel, Ramon Carné, Isabel Galobardes, Jaume López, Carles Mora, Ferran Requejo, Jordi Llavina, Gorka Knorr, Gerard Quintana, Joan Reig, Lluís Gavaldà, Quim Masferrer, etc., etc., etc. Estem bastint la unitat. Encara queda camí, però el 20 de novembre fem un pas endavant ben ferm cap a l'estat propi que necessitem. I això sí que tindrà utilitat.

Resulta, però, que la piulada d'en Benet ni tan sols esmenta l'existència de la candidatura encapçalada per Alfred Bosch. Oblit? Menyspreu? Deu pensar que formem part dels inútils. Sap greu, Benet. Sap greu.