Quatre suecs: Vinyes, Estrada, Illescas i Fontbona

Ho deia fa pocs dies: l'exministre socialista Joan Majó ha entrat en raó i finalment aposta per la independència de Catalunya dins la UE. És el més lògic i el més honrat si tenies un discurs i un projecte federalista i aquells amb qui et volies federar s'han burlat de tu. És lògic i és de persones honrades exposar les coses tal com són, no enganyar més els pobres votants i proposar que la federació sigui, com a estat i amb la resta d'estats europeus.

Joan Majó no és l'únic, per sort. Cada dia més persones del PSC o de la seva òrbita llencen la tovallola de l'intent aquest de mantenir tranquils i enganyats els seus votants d'identitat espanyola, aquells que creuen que no entendrien una aposta del PSC per la independència de Catalunya. Negant-los aquesta opció, però, els condemnen a la misèria. Contents i enganyats, sí, però maltractats pel partit que pensen que els representa. L'espoli social que patim tots també afecta els votants del PSC, que ara fa un any, a les municipals, en van ser més de 1.200 i gairebé els van convertir en la força més votada gràcies a la davallada de CiU amb Estanis Fors al capdavant.

Ahir dilluns en Xavier Febrer, exregeridor independent però del grup municipal del PSC, va publicar un apunt en què deia: "...baixar del tren, aprofitant el desori, seria una bona opció. No es tracta de rates que abandonen el vaixell, sinó de gats escaldats que han acabat la paciència."

Continuar negant que la millor manera de defensar les polítiques d'esquerres per als catalans és tenir estructures d'estat i que per tenir-les hem de trencar amb Espanya només porta a formar una mena de bloc radical espanyolista amb el PP i Ciutadans. Si aquest és el camí que volen prendre, avall que fa baixada. Si Vinyes, Estrada, Illescas i Fontbona es volen continuar fent els suecs, per ells faran.

Mentrestant, a l'esquerra catalana estan canviant les coses. La victòria electoral d'Hollande dóna esperances al PSC, però alhora les enquestes diuen que per primera vegada ERC i ICV junts superen els socialistes. Potser, ves per on, l'homòleg d'Hollande a Catalunya no és aquest PSC que es fa el suec, sinó la suma d'ERC i ICV que els fa el "sorpasso", que en deia Voltas.

Amics i amigues socialistes d'Arenys de Mar que comenceu a pensar que no anem bé, que fer-se el suec no és la millor manera de servir el projecte de l'esquerra nacional: a l'Esquerra Republicana teniu les portes obertes. Junts en serem més. Junts podrem plantar cara al model de país que té CiU. Amb un PSC que ni tan sols és capaç de defensar per als catalans el concert econòmic que tenen bascos i navarresos, en canvi, no hi ha res a fer.