Aquella gent d'esquerres amb projecte nacional

Al final d'aquest període de 2003-2010 en què el país ha ofert una alternativa de govern a l'única cosa que havíem conegut fins aleshores hem quedat abocats a dues grans tendències que les formacions polítiques hauran de tenir en compte a l'hora d'elaborar les seves estratègies. Però no únicament les formacions, sinó també qualsevol persona que respongui al perfil d'aquelles esquerres que un dia van tenir projecte nacional, que han anat quedant desdibuixades i que ara corren el risc d'esdevenir testimonials si es deixen endur per la inèrcia.

Aquestes dues tendències són les següents. D'una banda, l'intent de CiU de tornar-se a perpetuar en el poder, d'aconseguir que el període 2003-2010 es percebi majoritàriament com una excepció lamentable. En cas que en les properes eleccions al Parlament de Catalunya CiU augmentés la representació actual ens trobaríem a les portes d'un possible període de noves majories absolutes convergents. Res a dir si així és com s'expressa la majoria, però allò que durant uns anys va ser el "fer país" ja no es pot repetir. I si CiU no accentua el seu independentisme, ens podríem trobar que aprofiti la seva façana nacionalista per desenvolupar aquelles polítiques contra les quals justament "aquella gent d'esquerres amb projecte nacional" volien lluitar.

D'altra banda hi ha el procés d'independència, que tot fa pensar que és imparable malgrat, precisament, la mandra que sembla que pugui fer a bona part de CiU, que sembla que no té ni pressa ni convicció. Espanya, però, és tossuda i no para d'alimentar decepcions que acaben pujant al carro d'aquest projecte. Sigui quin sigui el desenllaç final, tant si som capaços de culminar el procés com si ho deixem perdre, veig francament difícil que el context pugui resultar favorable a l'actual projecte, per entendre'ns, del PSC. Si el procés no culmina, serà perquè CiU l'ha frenat i l'ha controlat sense deixar espai al PSC. Si el procés culmina, quin paper hi jugarà el PSC? S'oposarà a un referèndum d'independència? Farà pinya al costat de PP i Ciutadans en la defensa del projecte d'Espanya? Farà campanya amb ells per demanar el NO?

Faig aquestes reflexions des de la certesa que no són gratuïtes, que ja hi ha hagut moviments per part de persones amb noms i cognoms que responen a aquest perfil que descriu el títol de l'apunt. Tant en l'àmbit nacional com en el municipal. Podríem parlar del divorci sonat i estrepitosament públic entre Tomàs Salazar i el PSC, del suport d'Armand Giménez a Arenys de Mar Decideix i al nounat Arenys de Mar per la Independència, però estic convençut que hi ha molts altres casos de persones que en parlen poc o no en parlen gens, però que se saben en aquesta posició, en la necessitat de redefinir-se en el nou context perquè les seves conviccions no han canviat, però el seu partit i el context del país sí que ho han fet.

Hem de pensar, doncs, tant en una Catalunya frenada, decebuda, desanimada, que veu passar el simbòlic 2014 i se sent incapaç de culminar el seu projecte amb un estat que vertebri si més no una part de la nació, com en una Catalunya que finalment ha assolit l'estat i que té la possibilitat, després de segles de ser espremuda per un estat centralista, d'assolir nivells importants de progrés i de benestar. Tant en un cas com en l'altre, caldrà que les idees de justícia social, d'igualtat, de bé comú, etc., siguin vehiculades a través de les organitzacions polítiques pertinents i dels representants més preparats.

ERC ha iniciat una nova etapa, ja alliberada de pactes de govern, en què es torna a posar l'accent en la necessitat de l'estat propi. Això no vol dir que ja no siguem d'esquerres, de la mateixa manera que el pacte d'esquerres amb ICV i PSC no ha volgut dir mai que hàgim deixat de ser independentistes. Volem totes dues coses i sempre ha estat així. La independència és un objectiu de país que caldrà acomplir al costat de CiU, però abans, durant i després de la independència no hem de permetre que CiU es quedi sense oposició. Si "aquella gent d'esquerres amb projecte nacional" no es resitua, CiU ho tindrà molt fàcil per imposar el seu model de país abans, durant i després de la independència.