M'acomiaden de Ràdio Arenys

Després de quatre anys, el proper dia 30 (divendres) serà l'últim que treballaré a Ràdio Arenys. Hi vaig entrar per encarregar-me de la fonoteca, però els canvis tecnològics han deixat una mica desfasada aquesta activitat. Vaig mirar de col·laborar en un projecte relacionat amb els 30 anys que vam celebrar el 2009. I al final, les feines que he acabat fent han estat, basicament, tres.

En primer lloc, la digitalització i descripció de l'immens fons en format casset que hi ha a la casa i que constitueix un llegat com n'hi ha pocs. Gairebé un miler de cassets ja estan digitalitzats, però encara quedava molta feina per fer. Aquest estiu vau tenir un tastet del que es podia recuperar i emetre a partir de la digitalització realitzada. El programa "La fonoteca", conduït per Carlota Tanganelli, va proposar-vos un viatge al passat de la vila que segur que més d'un de vosaltres va agrair.

En segon lloc, tinc la satisfacció d'haver vist néixer i créixer l'aposta de Ràdio Arenys per les xarxes socials. A la casa generem informació, però també continguts musicals, els famosos acústics de l'Estudi 3. El director, en Josep Bayo, hi ha fet una aposta ferma. Quan un servidor va entrar a la casa, cap periodista no tenia twitter i ni tan sols la ràdio en tenia. Ara gairebé tothom en té i el fa servir per informar i per informar-se. I el twitter de Ràdio Arenys va assolir dimarts el miler de seguidors, una xifra remarcable per a una emissora municipal d'una vila de 14.000 habitants. La presència a xarxes socials com aquesta, com Facebook o com el bloc a Arenyautes amplifica el ressò i l'abast de la feina que es fa pensant en termes d'ones hertzianes, però que avui, gràcies a Internet i a l'emissió via web o via aplicació d'iPhone, arriba arreu.

En tercer lloc, i en la mesura que un horari tan limitat com són 15 hores setmanals ho permetia, he posat a disposició de tothom els meus coneixements com a filòleg català. No ha estat possible fer-ho d'una manera organitzada, a través d'una Unitat d'Assessorament Lingüístic. Hi havia altres projectes prioritaris, però segurament en un futur, enllestida la fase de digitalització del fons, s'hauria pogut fer alguna cosa en aquest sentit.

Per tot plegat, sap greu que s'hagi d'acabar perquè ara correm el risc que tot quedi aturat. Confio que es pugui continuar traient suc de la feina de digitalització feta. Confio que no es caigui en la inèrcia a les xarxes socials i que no s'abandoni l'aposta. I confio que els esforços en matèria de llengua acabin prenent forma algun dia, que en aquest àmbit sempre hi ha molta feina a fer.

Però per quin motiu m'acomiaden? Doncs perquè el govern d'Arenys de Mar ha dit al director de l'EPE Ràdio Arenys que havia de reduir un 10 % el pressupost, és a dir, que de cara al 2012 s'havia d'assegurar un estalvi de 26.000 euros aproximadament. El meu sou mensual per 15 hores setmanals era de 426 euros nets. Per tant, no és pas suficient per resoldre el problema. Ha fet falta prendre altres mesures de restricció per arribar a l'objectiu exigit. És previsible que els propers dies, com ja ha començat a passar, moltes converses iniciades a propòsit d'aquesta retallada se centrin en la manera com s'ha fet. Jo no hi entraré.

Seria un error carregar els neulers a la darrera baula de la cadena. M'explico: si el director de Ràdio Arenys ha hagut d'acomiadar-me ha estat per quadrar un pressupost amb una reducció del 10%. Si l'Ajuntament ha hagut de demanar això a l'EPE Ràdio Arenys ha estat perquè els números no sortien, perquè els ingressos s'han reduït dràsticament i les prestacions socials a la vila no podien ser les mateixes. Si l'Ajuntament no té els ingressos que necessita per satisfer aquestes prestacions com a Administració de proximitat, sens dubte és perquè la transferència que rep de les administracions superiors és també insuficient. I ja som al cap del carrer: l'espoli fiscal, la sagnia econòmica que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol. Avui sóc jo, ahir vas ser tu i demà serà ell o ella. Quan l'aixeta no raja, l'aigua no arriba a tothom. Però d'aigua n'hi ha molta més que no ens fan creure.

Si no accelerem el pas per arribar ben aviat a ser un estat, no ens en sortirem. El govern espanyol està plenament desacomplexat: no paga allò que ha de pagar. I el govern català de CiU no té més resposta que parlar, com ha fet avui el conseller Josep Maria Pelegrí, de dol i de disgust. Asseguren que volen portar Espanya als seus tribunals, els mateixos que van fallar contra l'Estatut. Com si no n'haguéssim après res.

I tot això, en un context en què per primer cop tenim una majoria que votaria sí a la independència. El president de la Generalitat, Artur Mas, ens deia que no estàvem preparats per a la independència, que avançar ara en aquest sentit podria portar-nos a la fractura social, que podria trencar el país. Ara té el país a punt de trencar-se per culpa de les retallades que ha decidit fer. Avui mateix tenia la plaça de Sant Jaume plena de funcionaris i aquest darrer any, des que CiU governa, gairebé cada dia hi ha una manifestació o altra. I si algú li fa propostes per no haver de retallar tant, com ha fet Esquerra Republicana en el cas de l'impost de la banca o l'impost de successions o altres propostes, li diu que no, que prefereix fer patir els més pobres que no pas molestar els més rics. I que això de la independència pot continuar esperant.

Les coses no pinten bé perquè qui s'ha de quadrar per defensar la gent del país no ho fa, qui ha de liderar un procés d'independència perquè el país aixequi el cap prefereix continuar fent el ploramiques i dient que Espanya és molt dolenta. Així, per moltes ganes que hi posem, serà difícil sortir-nos-en. Contra la força que té l'Estat espanyol, que és precisament la força d'un estat amb tots els seus recursos, nosaltres només tenim la força de la democràcia per constituir-nos en un estat independent. Mentre no fem això, ells, com si sentissin ploure. I el més trist del cas, hi insisteixo, és que aquesta majoria ja existeix. El proper 29 de desembre farà mig any que ho sabem, però CiU prefereix retallar i parlar de vaguetats etèries com el pacte fiscal i encarregar estudis absurds a fundacions afins.

I malgrat que les coses no pinten gens bé, hem de continuar treballant. Hem de treballar, i potser més que mai, en tots els fronts. En el polític, que per això m'he fet militant d'ERC, i en el de creació de riquesa, que per això fa mesos que dono voltes a un projecte que finalment arrencarà el proper 2 de gener i del qual us aniré donant detalls els propers dies: CorrectorCorrecte.cat