L'independentisme i el 22M a Arenys de Mar

Diumenge passat, gairebé un quart de milió de barcelonins i barcelonines van votar favorablement a la independència. Ja són prop d'un milió de vots afirmatius aplegats des del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt. I si no en són més és perquè les consultes s'han fet amb voluntarisme i sovint amb més bona fe i il·lusió que no pas amb la professionalitat i, sobretot, el pressupost que tenen els partits davant d'unes eleccions. Ahir al vespre mateix es feia públic un estudi del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que deia que un 34% de la població votaria a favor de la independència i un 30% hi votaria en contra. Només un 30%. Tenim un 23% que encara no ho té del tot clar, però que d'entrada no diuen que no.

És indiscutible que la voluntat d'estat propi no tan sols avança, sinó que de fet ja és prou majoritària per posar un full de ruta clar i ben pautat en el temps damunt la taula. Aparcar el tema fins a la propera legislatura és un error que estem pagant a cada dia que passa, d'una banda perquè l'Estat continua espoliant-nos i de l'altra perquè ens té la mida presa i sap que, mentre no ens plantem en termes de sobirania, ja podem bordar tant com ens plagui. Això, però, és un tema d'àmbit nacional.

En l'àmbit municipal, crec que mai no hi havia hagut un índex tan alt d'independentisme a les llistes municipals. És lògic que així sigui si les llistes han de reflectir la realitat nacional. Tot fa pensar que, al proper mandat, qualsevol proposta encaminada a contribuir al procés de formació de l'imminent nou estat rebrà el suport que en altres mandats no ha trobat. Més enllà d'Esquerra mateixa, el 22 de maig tindrem la coalició formada per VIA, SI i Reagrupament, que són tots independentistes; i tindrem la CUP, que també ho és.

A més, a la llista d'ICV també són partidaris de l'estat propi tant Assum Balliu com Isabel Roig com Oriol Ferran (i que em disculpin si han canviat d'opinió respecte del darrer cop que en vam parlar, però no és habitual un canvi en aquest sentit), per no continuar baixant posicions, que segur que n'hi ha més. I fins i tot a la llista de CiU, on abans hi havia un Rubirola també sobiranista, ara hi ha un Estanis Fors que va participar en l'organització de la consulta que vam fer el 13 de desembre. I no només ell, sinó altres membres de la renovadora llista de CiU també hi van participar: hi recordo amb seguretat Susanna Mir, però estic segur que Quim Barris, Joan Miquel Llodrà o Soraya Real també són partidaris que Catalunya sigui estat.

Ara que no tenim Ciutadans, doncs, el bloc tossudament entestat a continuar donant el vistiplau i l'amén a la sagnia econòmica i social amb què ens colla l'Estat espanyol es redueix a PP i PSOE. Com que dubto que aquests dos partits junts tinguin prou força per formar govern, l'independentisme serà majoritari al proper govern d'Arenys de Mar. Felicitem-nos-en perquè si hem d'arribar a la confrontació amb l'Estat serà important tenir una bona xarxa de municipis que no facin allò de queixar-se de no tenir diners per una banda mentre per l'altra posen els interessos del PSOE per davant dels del país encara que això comporti sacrificar estúpidament dos presidents de la Generalitat.