Arenys de Mar: Km 0

Ha passat una setmana i escaig des que vam celebrar les Eleccions Municipals. M'he creuat amb més d'un que m'ha comentat que com era que no escrivia, ara que ja teníem els resultats en mà. Molt fàcil: els estudiants, estudiem; vénen exàmens i fins el 22 de juny, qui us escriu, vaja, no haurà fet cau i net amb les seves eleccions. A més, hom queda un xic moix després del ball de bastons continu pel llistat intern d'Areny@utes: els ATV (Arenyencs de Tota la Vida) no descansen mai; no dormen mai. En tot cas, baixat el suflé, enfilo el propòsit d'endreçar els meus pensaments en veu alta.

S'han vist desbaratades certes pretensions d'alguns caps de llista. L'arrogància s'ha pagat caríssima i la humilitat ha començat a aflorar l'endemà mateix de l'escrutini. S'ha castigat l'atreviment d'aventures personalistes perquè s'ha refusat a la concòrdia entre l'ordre intern dels partits i el seu electorat fidel: a Arenys de Mar, si hi regeix cap llei divina, és la relativa a la tradició: vivim en un poble conservador, que premia les inèrcies i que és intolerant amb tot allò que faci olor a radicalitat i regeneració democràtica i participació ciutadana. Si recordem a Espriu, la consulta del 13-D de 2009 va ser "un alçament de llum en la tenebra". De totes maneres, i tancant aquest paràgraf, hi ha hagut una repulsa explícita de la ciutadania: s'ha alliçonat a la classe política. Més d'un 47'1% s'ha abstingut, un 6'1% ha votat en blanc (356 vots) i un 3'3% en blanc (202 vots). Si fóssim escrupolosos amb el sistema democràtic, el proper mandat caldria que hi haguessin dues cadires buides a la Sala de Plens de l'Ajuntament pels 2 Regidors que sumen el vot en blanc i el vot nul. Reflexionem-hi, sisplau. Això és dantesc. Com ja vaig apuntar, el meu parer sobre els municipis amb menys de 15.000 habitants és clar: llistes obertes, sens dubte.

I abans de prosseguir en l'anàlisi, m'agradaria detallar en cadascun dels partits:
1) M'ha agradat, com a independent, posar el meu granet de sorra pel Bloc Municipal per Catalunya. S'ha obtingut 1 regidor, l'Àlex Acero. Aquest conglomerat d'opcions polítiques ha contrarestat l'efecte Blanchar; i és que la suma de Solidaritat Catalana per la Independència + Reagrupament.cat ha pogut escombrar l'ombra de l'ex-militant d'UDC i ex-President del VIA (i ex-Regidor per partida doble), Lluís Blanchar. L'independentisme emergent, titllat d'exprés (potser n'hi ha que, de tant a poc a poc que van, han confós l'independentisme amb el nacionalisme; i d'aquí plora la criatura...), serà present junt amb autònoms, petits i mitjans empresaris i una plataforma immensa de nous i vells talents emprenadors. Com podeu llegir, no estarà sol. Independents i independentistes que fan política. Inaudit, ben cert. Sentit comú i seny, sempre. Això promet.
2) Dono l'enhorabona més sincera per la CUP. El votant cupaire venia, en gran part, del votant emprenyat amb Esquerra i que fins ara els votava, atès que la CUP no s'havia presentat, i d'un votant que girava l'esquena a les Eleccions Municipals i que amb la CUP ha trobat la seva raó de ser. I més enllà de les raons d'estricte caràcter local, aquests abnegats patriotes s'han presentat per calcular la seva presència al territori: perquè segons els vots escrutats arreu del Principat, podríem estimar que la CUP entraria al Parlament de Catalunya amb 2-3 Diputats (mínim!) a les properes Eleccions Nacionals del 2014. Falta saber quina oposició farà, què dirà i com ho diran. Viurem Plens apassionants, amb David Caldeira. N'estic convençut.
3) Esquerra ha concorregut a les urnes sense mirar-se al mirall. Vagi per endavant, que a cadascuna de les llistes hi tinc amics, coneguts i saludats, però especialment en aquesta no m'esperava la patacada monumental que han patit: no vull cap mal per aquest partit històric. Suposem que no en saben més? No! Passa que l'hostilitat d'alguns dirigents, tot i haver controlat el 45% del pressupost municipal en aquest mandat de Tripartit d'Esquerres, no s'ha sabut dirimir per obtenir els fruits després d'haver plantat les llavors. El desig i la realitat són coordenades que no s'adeqüen a un terme mig mentre hi ha deliris de grandesa, grans dosis de paternalisme i cursileria política. Ha plegat Jordi Pera, que renuncia a l'acta de Regidor. No tenia cap més opció si vol rellançar el partit que ha encapçalat. Puja, per tant, Annabel Moreno. A veure...
4) Em trec el barret pels 3 Regidors d'ICV i l'Assum Balliu al capdavant. Remenant les dades, s'observa que aquesta llista ha sabut conjugar l'ideari del partit amb personalitats, que la hi integren, i que tenen marge de maniobra propi. Fantàstic! Des del PSUC que aquest electorat no podia ser tan decisiu ni, alhora, influent. Caldrà veure qui renunciarà què perquè, empassat el gripau, materialitzi el seu programa electoral des del Govern. Bones vibracions, això és tot.
5) CiU treu els pitjors resultats de la seva història: 5 regidors (i perd més de 700 vots pel camí... entre els quals, certes patums convergents que o no han votat o han desviat el seu vot). Val a dir que, en el conjunt de país, hem passat del bipartidisme hegemònic de PSOE-CIU a una CiU municipalment hegemònica. Felicitem-los per aquesta fita històrica! Amb tot, l'Estanis Fors haurà de lluitar contra vent i marea. Se li podran retreure moltes coses, però cal que afirmem un fet inqüestionable: és un valent que ha superat molts obstacles, tant de factors interns com d'externs. Sigui com sigui, és el guanyador d'aquestes Eleccions Municipals. Ara, com a tal, inicia la roda de contactes. I, si no hi ha un pacte sociovergent -o qualsevol altre pacte sui generis-, serà investit Alcalde en segona volta; i, en efecte, governarà en el proper mandat. Li vénen temps convulsos, no ho descarto. Estic convençut que se'n sortirà. És un corredor de fons. I vist el paisatge, somriu, malgrat tot. Això és important, tot i que l'hagin batejat com el nen dolç. Vull deixar palesa una abraçada especial pels membres d'aquesta llista, tant pels qui han sortit elegits com pels qui no; i sobretot pel qui per poc no surt.
6) El PP es menja el vot orfe de C's (que no s'ha presentat, per cert) i l'electorat vota a la marca. El món és cruel. No fa falta que ho neguem. O, dit d'una altra manera, si s'arriba a presentar C's, li hauria tret el segon Regidor al PP i el Bloc Municipal per Catalunya hauria tingut serioses possibilitats perquè no superés la barrera del 5%. En definitiva, restarem a l'expectativa de les delícies de Belén Quintero. Se'm fa la boca aigua.
i 7) El PSOE aguanta molt bé l'estocada del 28-N i es solidifica en barriades nacionalistes. Dic això, perquè la fanfarronada de votar amb barretina al Senat i de treure-se-la al Congrés dels Diputats no és suficient perquè l'electorat socialista, nostàlgic de l'anti-franquisme, obri els ulls i apagui el llum. De fet, el PSOE d'Arenys de Mar ha aguantat amb total impunitat: no poden dir el mateix les agrupacions socialistes d'arreu de la comarca. És més, el PSOE d'Arenys de Mar s'ha cruspit, com dic, cert vot convergent. Molt curiós i simptomàtic, això. Que Ramon Vinyes fóra ex-militant d'UDC pot tenir molt a veure. Això no obstant, són el partit frontissa d'aquest mandat. No volen investir Estanis Fors d'Alcalde, però necessiten entrar a l'Ajuntament, a Govern, com el pa que els hi manca. 4 Regidors poden sentenciar-se (o no); falta que vulguin, doncs. Ha caigut Barcelona i la Diputació d'aquesta circumscripció. En diuen menjadores. Nyam-nyam, doncs.

Recapitulant: en essència, no n'ha sortit ningú content; amb l'excepció d'uns pocs, evidentment. Una desfeta electoral s'esmena amb correctius severs o servint un cap de turc a l'electorat. Víctimes col·laterals -o no- a banda, un naufragi ha de comportar conseqüències. I si no en comporta, deixem-nos d'orgues: es fa palès que el projecte polític no és democràtic i més aviat té una arrel autoritària de mal esporgar. Els líders afeblits seran substituïts si aquests tenen un futur pel seu propi compte. Els que no, es quedaran. Es quedaran perquè toleren la precarietat i bescanvien el recentiment diari per unes crostes de fàcil saltar. Recordem-ho: hi ha polítics que no han entès que això no és una professió, sinó que entenen que la política és una feina professionalitzable.

Arenys de Mar és un Vaticà orfe de Papa. Mai com ara hi havien hagut tants Cardenals que volien aspirar a ser l'hereu de Sant Pere. Abans de l'11 de juny, però, viurem temps d'aïllaments als confessionaris (¿per què he tret tants pocs regidors?, es preguntaran els caps de llista) i corredisses de riera amunt i riera avall (¿qui serà prou ràpid perquè lligui el pacte políticament explosiu, tot i que arimèticament possible?). Vist el panorama sense una fumata blanca clara, aposto perquè es trobi un Papa entre els 17 Regidors. És a dir, que sigui Alcalde o Alcaldessa qualsevol persona que no hagi liderat cap formació. No és impossible, això que dic; de fet, legalment és factible. Rumiem-hi. Primer, Arenys de Mar; després, el Vaticà. Això és com el Parlament, que entre els 135 Diputats es tria el President de la Generalitat. Tenim 17 persones electes i 3 caps de llista que, per raons òbvies, atesa la seva representació, no volen baixar del burro perquè reclamen la Batllia. D'acord, sí. Esclar, que sí! Tot sovint, tanmateix, una passa enrere és una galopada endavant. Vénen temps de planificacions intel·ligents en lloc de pedaços a curt termini.

La democràcia és una mera qüestió de generar consensos. És el millor dels sistemes imperfectes. S'escolten crits de sirena: un Govern de Concentració, per exemple. És cert que a temps difícils, governs forts. Però si ens hem de mullar, mullem-nos tots. No s'hi val a jugar a exercir responsabilitats quan després es delegaran les funcions.

Romandrem a l'espera. Arenys de Mar: Km 0.