En democràcia, es guanya o es perd; i fins i tot, quan perds, pots ser l'últim de la fila, tal i com ha succeït. El poble vota el que vol i no vota el que no vol. Arenys de Mar ha descartat Solidaritat Catalana per la Independència. No tan sols no ha obtingut representació, ni ha fregat qualsevol possibilitat d'obtenir-la, sinó que ha rebut una estocada mortal. Això no obstant, a la vila, l'independentisme factual té 116 voluntats; i des d'aquí, a cadascuna d'aquestes voluntats, el meu agraïment. I també, sobretot, vull transmetre la meva felicitació als vencedors, i celebro l'augment de participació i que nous actors vulguin fer política i que antics abstencionistes s'hagin enrolat en les llistes electorals. Quan amb 14 anys anava a les assemblees locals d'ERC al carrer de Sant Roc, érem quatre gats i la política era una anomalia; ara, el poble bull d'apoderament popular. Això és fantàstic! Amb tot, l'oferta de 10 partits polítics no ha estat suficient per assolir més d'un 75% de partipació, per exemple. Tampoc ho afavoreix, em temo, les llistes tancades en què has de passar pel sedàs de les marques electorals i els caps de llista. Imagineu-vos haver pogut votar premiant el senyor Acero de Solidaritat, el senyor Masgrau de JxA, la senyora Roig d'ICV, la senyora Curto de la CUP o el senyor Fradera d'ERC i castigant el senyor Fors de JxA, la senyora Moreno d'ERC, el senyor Termes de la CUP o el senyor Vinyes del PSC, àdhuc haver-me premiat o castigat a mi com hom considerés oportú. En qualsevol cas, és una hipòtesi fantasiosa perquè en 35 anys anys no s'ha volgut fer cap llei electoral catalana, i no es farà ara, a corre-cuita i malament. Així ens va...

 

Les derrotes són òrfenes i les victòries tenen una munió de pares i mares. Tot i no ser el cap de llista de Solidaritat, assumeixo el fracàs electoral i, personalment, romandré en silenci a Arenyautes fins el 24 d'agost (o més enllà), quan ja hagin passat tres mesos d'ençà de les eleccions municipals, coneixem quin serà el govern del proper Ajuntament i quin projecte acorda desenvolupar durant el mandat, i si el president Mas convoca o no eleccions autonòmiques (les "plebiscitàries" no existeixen, processistes!) el 27 de setembre. Entenc que no haig de participar del debat municipal mentrestant, atès que les urnes han parlat i ara toca deixar treballar als electes.

 

Sí que participaré a partir del 24 d'agost, com dic, i sobretot mitjançant les xarxes socials, perquè m'importa el futur del meu poble (Arenys de Mar) i de la Nació catalana (Països Catalans). Qui em conegui, sap que m'importen un rave els càrrecs o arribar a ser regidor o diputat o qualsevol altra cosa autonòmica a la Generalitat o a la Diputació de Barcelona, perquè a mi em put qui para la mà cada mes i no transforma la realitat per la qual ocupa una responsabilitat política, sigui representativa o no; sóc una persona que vol assolir objectius viables, i no vol viure de la política, i ni molt menys de la independència. De fet, el motiu pel qual vaig marxar de les JERC, després de militar-hi des dels 14 anys, i d'ERC, des dels 18 anys, fou que el 13 de juliol de 2010 tots els partits parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) van votar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència. Atès que ERC, per tant, va preferir mantenir governs i càrrecs abans que donar una resposta al clam popular, aquest detonant va provocar que entre uns quants independentistes arribéssim a la conclusió de la necessitat de bastir un nou moviment polític sense renúncies, que no enganyés i que estigués disposat a declarar la independència, i per això vam fundar Solidaritat aleshores; i cinc anys després, som on som. Així mateix, Solidaritat estudiarà properament escenaris de futur, i sobretot la raó de la seva existència, havent obtingut aquests pobres i marginals resultats en aquestes eleccions municipals.

 

Finalment, m'agradaria suscitar el debat sobre aquestes eleccions, tot pensant en veu alta, 72h després de l'escrutini:

 

1) La vila d'Arenys de Mar no vol un projecte que defensi la Declaració Unilateral d'Independència, argüeixi el conseqüent control del territori, sàpiga com fer sobirania fiscal, fomenti mesures honestes de regeneració democràtica i promogui eines per incentivar l'economia productiva amb una especial menció per a la promoció econòmica. Quan constato que no vol aquest projecte, ho sostinc sobre la base que totes les llars arenyenques l'han rebut i que 6.942 usuaris de Facebook majors de 18 anys i residents a la vila han vist els vídeos i les publicacions, amb un abast de fins a 13.462 usuaris de Facebook que fan vida a Arenys de Mar, en què alguns hi estan empadronats, però dormen a Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Munt. En resum, les raons exposades sobre per què calia votar Solidaritat o per què el senyor Acero calia que fos l'Alcalde de l'Ajuntament d'Arenys de Mar han estat incentius insuficients per votar Solidaritat i/o votar l'alcaldable Acero. El futur és desolador i m'agradarà veure com govern i oposició troben solucions quan, al meu entendre, no ofereixen propostes que esmenin de soca-rel el moment polític que vivim. L'inefable senyor Febrer diu que jo hagués estat un revulsiu per a l'Ajuntament d'Arenys de Mar; ara, malauradament, haurà de seguir-s'ho imaginant. De totes maneres, si cap formació independentista vol comptar amb mi, sóc aquí per ajudar-la. Em preocupa molt l'avenir: l'extinció gradual de la Nació catalana ha començat. 

 

2) La vila d'Arenys de Mar ha premiat l'aposta que el senyor Fors ha fet amb JxA. Sigui venjativa o no envers el senyor Nogueras, CiU no ha sabut fidelitzar el votant convergent. Aquest s'ha indentificat amb el senyor Fors perquè reuneix aquells factors que els arenyencs volen per un alcalde, i que han tingut també els alcaldes Garcia, Soler, Moreno, Rubirola, Fontbona, Ponsarnau i Vinyes. Aquests factors són: un deix catolitzant (que sigui catòlic, de debò, tant és, l'important és la forma, no el fons), l'abraçada franciscana (escoltar molt, prometre més i després "ja ho trobarem") i la llosa espriuana (l'argot local de setciències). A més, que Fors tingui sovint aquests estirabots de femme fatale, sàpiga riure's d'hom mateix per grassonet o per les punyalades polítiques pròpies o alienes i recompensi amb escreix aquells qui l'han ajudat a ser Alcalde o ara amb JxA, fa que sigui un personatge que pugui fer ombra als alcaldes esmentats. Molts l'odieu, molts el critiqueu, però després el voteu i negueu haver-lo votat. Us hi sentiu identificats perquè el percebeu com un semblant vostre. El seu estil agrada, i cau simpàtic, tingui opacitats o no. Fors pot esdevenir un capítol notori de la política arenyenca, digne d'estudi a nivell sociològic. S'accepta aquest epígraf com a introducció en el forsisme.

 

3) La vila d'Arenys de Mar ha celebrat, també, aquestes eleccions en clau d'independència. Per això, ha premiat sobretot aquelles opcions com ERC i CUP, que tenen quota de pantalla als mitjans de comunicació. Tant és, a parer meu, que aquestes dues formacions no garanteixin la consecució de la independència, o que posin més retòrica que no pas fets damunt la taula, però l'electorat no penalitza, ans el contrari, que aquestes dues formacions no hagin fet oposició independentista al Parlament de Catalunya, ni que hagin raonat com fer i exercir la independència. L'electorat ha votat les marques ERC i CUP, vist el global nacional i anant més enllà de les dinàmiques locals que hagin liderat la senyora Moreno o el senyor Caldeira des de l'oposició estant. L'espiral del silenci que ha patit Solidaritat fa que menys electors vulguin expressar-ne la seva opinió o que directament no sàpiguen que existeixi i que vol ser un actor polític. 

 

4) La vila d'Arenys de Mar no vol un canvi de model, vol els de sempre fent el de sempre. Aquest fet el revela que els electes, però sobretot tant JxA com ERC, tenen la sensació que han guanyat, però en privat afirmen tenir vertigen per l'escenari que vindrà quan Espanya ens robi més competències locals, colli els Ajuntaments i des del Govern de la Generalitat no es faci res per impedir-ho. Per aquest motiu, l'electorat ha premiat les formacions que han positivat el discurs i elucubrat propostes fantasmàtiques que sonen bé i ha castigat severament el discurs real per cru i honest de Solidaritat, reduint-lo a la màxima potència. Solidaritat, avui, és una minoria minoritzada per les fantasies d'una majoria processista. Si Solidaritat desapareix, tant JxA o CiU com ERC o CUP trobaran a faltar aquella consciència que tiba el discurs per emergir les contradiccions, és a dir, racionalitzar les ocurrències per anar a l'arrel del problema.

 

5) El poble d'Arenys de Mar ha triat que JxA governi en minoria o bé que tots els electes pactin contra JxA perquè el senyor Fors no sigui Alcalde. En qualsevol cas, els partits que han obtingut representació han de saber que els arenyencs els han votat en massa perquè han trobat en ells la seguretat en les propostes electorals que han exposat. Aquests partits ara hauran de respondre a les expectatives que han despertat. En política, les paraules són compromisos, i els compromisos s'han de complir. Fins i tot a Arenys de Mar. Com a convilatà implicat en la vida política, així ho espero i així ho recordaré si els compromisos es compleixen o no.

 

He escrit aquestes línies amb pesar. Sincerament penso que Solidaritat no mereixia aquest escarni. Al capdavall, sense els plantejaments que a Catalunya representa Solidaritat, la independència, la regeneració democràtica i la recuperació econòmica no han estat guanyades enlloc. Em satisfà haver sacsejat unes estructures petrificades i haver contribuït que es moguin al ritme que marca el poble, tant a Catalunya amb Solidaritat com a Arenys de Mar amb la fórmula del Bloc Municipal (la coalició de Solidaritat, Reagrupament i VIA que va obtenir representació el 2011 amb un regidor). Només em resta dir-vos que, com sempre he fet i com sempre faré, em mantindré fidel per sempre més al servei d'aquest poble.

 

Visca Arenys de Mar! Visca Catalunya lliure! I bon estiu i molta sort!