històric entrades

September 2017

maiolsanauja La Veritat ens farà lliures post-truth.jpg

May 2017

maiolsanauja Els partits polítics són afortunats votante-y-candidato.jpeg

April 2017

maiolsanauja Els límits dels arenyencs IMAGE 2017-04-15 14:18:07.jpg

March 2017

maiolsanauja Som d'on som unnamed.jpg

May 2015

maiolsanauja A reveure A reveure En democràcia, es guanya o es perd; i fins i tot, quan perds, pots ser l'últim de la fila, tal i com ha succeït. El poble vota el que vol i no vota el que no vol. Arenys de Mar ha descartat Solidaritat Catalana per la Independència. No tan sols no ha obtingut representació, ni ha fregat qualsevol possibilitat d'obtenir-la, sinó que ha rebut una estocada mortal. Això no obstant, a la vila, l'independentisme factual té 116 voluntats; i des d'aquí, a cadascuna d'aquestes voluntats, el meu agraïment. I també, sobretot, vull transmetre la meva felicitació als vencedors, i celebro l'augment de participació i que nous actors vulguin fer política i que antics abstencionistes s'hagin enrolat en les llistes electorals. Quan amb 14 anys anava a les assemblees locals d'ERC al carrer de Sant Roc, érem quatre gats i la política era una anomalia; ara, el poble bull d'apoderament popular. Això és fantàstic! Amb tot, l'oferta de 10 partits polítics no ha estat suficient per assolir més d'un 75% de partipació, per exemple. Tampoc ho afavoreix, em temo, les llistes tancades en què has de passar pel sedàs de les marques electorals i els caps de llista. Imagineu-vos haver pogut votar premiant el senyor Acero de Solidaritat, el senyor Masgrau de JxA, la senyora Roig d'ICV, la senyora Curto de la CUP o el senyor Fradera d'ERC i castigant el senyor Fors de JxA, la senyora Moreno d'ERC, el senyor Termes de la CUP o el senyor Vinyes del PSC, àdhuc haver-me premiat o castigat a mi com hom considerés oportú. En qualsevol cas, és una hipòtesi fantasiosa perquè en 35 anys anys no s'ha volgut fer cap llei electoral catalana, i no es farà ara, a corre-cuita i malament. Així ens va...   Les derrotes són òrfenes i les victòries tenen una munió de pares i mares. Tot i no ser el cap de llista de Solidaritat, assumeixo el fracàs electoral i, personalment, romandré en silenci a Arenyautes fins el 24 d'agost (o més enllà), quan ja hagin passat tres mesos d'ençà de les eleccions municipals, coneixem quin serà el govern del proper Ajuntament i quin projecte acorda desenvolupar durant el mandat, i si el president Mas convoca o no eleccions autonòmiques (les "plebiscitàries" no existeixen, processistes!) el 27 de setembre. Entenc que no haig de participar del debat municipal mentrestant, atès que les urnes han parlat i ara toca deixar treballar als electes.   Sí que participaré a partir del 24 d'agost, com dic, i sobretot mitjançant les xarxes socials, perquè m'importa el futur del meu poble (Arenys de Mar) i de la Nació catalana (Països Catalans). Qui em conegui, sap que m'importen un rave els càrrecs o arribar a ser regidor o diputat o qualsevol altra cosa autonòmica a la Generalitat o a la Diputació de Barcelona, perquè a mi em put qui para la mà cada mes i no transforma la realitat per la qual ocupa una responsabilitat política, sigui representativa o no; sóc una persona que vol assolir objectius viables, i no vol viure de la política, i ni molt menys de la independència. De fet, el motiu pel qual vaig marxar de les JERC, després de militar-hi des dels 14 anys, i d'ERC, des dels 18 anys, fou que el 13 de juliol de 2010 tots els partits parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) van votar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència. Atès que ERC, per tant, va preferir mantenir governs i càrrecs abans que donar una resposta al clam popular, aquest detonant va provocar que entre uns quants independentistes arribéssim a la conclusió de la necessitat de bastir un nou moviment polític sense renúncies, que no enganyés i que estigués disposat a declarar la independència, i per això vam fundar Solidaritat aleshores; i cinc anys després, som on som. Així mateix, Solidaritat estudiarà properament escenaris de futur, i sobretot la raó de la seva existència, havent obtingut aquests pobres i marginals resultats en aquestes eleccions municipals.   Finalment, m'agradaria suscitar el debat sobre aquestes eleccions, tot pensant en veu alta, 72h després de l'escrutini:   1) La vila d'Arenys de Mar no vol un projecte que defensi la Declaració Unilateral d'Independència, argüeixi el conseqüent control del territori, sàpiga com fer sobirania fiscal, fomenti mesures honestes de regeneració democràtica i promogui eines per incentivar l'economia productiva amb una especial menció per a la promoció econòmica. Quan constato que no vol aquest projecte, ho sostinc sobre la base que totes les llars arenyenques l'han rebut i que 6.942 usuaris de Facebook majors de 18 anys i residents a la vila han vist els vídeos i les publicacions, amb un abast de fins a 13.462 usuaris de Facebook que fan vida a Arenys de Mar, en què alguns hi estan empadronats, però dormen a Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Munt. En resum, les raons exposades sobre per què calia votar Solidaritat o per què el senyor Acero calia que fos l'Alcalde de l'Ajuntament d'Arenys de Mar han estat incentius insuficients per votar Solidaritat i/o votar l'alcaldable Acero. El futur és desolador i m'agradarà veure com govern i oposició troben solucions quan, al meu entendre, no ofereixen propostes que esmenin de soca-rel el moment polític que vivim. L'inefable senyor Febrer diu que jo hagués estat un revulsiu per a l'Ajuntament d'Arenys de Mar; ara, malauradament, haurà de seguir-s'ho imaginant. De totes maneres, si cap formació independentista vol comptar amb mi, sóc aquí per ajudar-la. Em preocupa molt l'avenir: l'extinció gradual de la Nació catalana ha començat.    2) La vila d'Arenys de Mar ha premiat l'aposta que el senyor Fors ha fet amb JxA. Sigui venjativa o no envers el senyor Nogueras, CiU no ha sabut fidelitzar el votant convergent. Aquest s'ha indentificat amb el senyor Fors perquè reuneix aquells factors que els arenyencs volen per un alcalde, i que han tingut també els alcaldes Garcia, Soler, Moreno, Rubirola, Fontbona, Ponsarnau i Vinyes. Aquests factors són: un deix catolitzant (que sigui catòlic, de debò, tant és, l'important és la forma, no el fons), l'abraçada franciscana (escoltar molt, prometre més i després "ja ho trobarem") i la llosa espriuana (l'argot local de setciències). A més, que Fors tingui sovint aquests estirabots de femme fatale, sàpiga riure's d'hom mateix per grassonet o per les punyalades polítiques pròpies o alienes i recompensi amb escreix aquells qui l'han ajudat a ser Alcalde o ara amb JxA, fa que sigui un personatge que pugui fer ombra als alcaldes esmentats. Molts l'odieu, molts el critiqueu, però després el voteu i negueu haver-lo votat. Us hi sentiu identificats perquè el percebeu com un semblant vostre. El seu estil agrada, i cau simpàtic, tingui opacitats o no. Fors pot esdevenir un capítol notori de la política arenyenca, digne d'estudi a nivell sociològic. S'accepta aquest epígraf com a introducció en el forsisme.   3) La vila d'Arenys de Mar ha celebrat, també, aquestes eleccions en clau d'independència. Per això, ha premiat sobretot aquelles opcions com ERC i CUP, que tenen quota de pantalla als mitjans de comunicació. Tant és, a parer meu, que aquestes dues formacions no garanteixin la consecució de la independència, o que posin més retòrica que no pas fets damunt la taula, però l'electorat no penalitza, ans el contrari, que aquestes dues formacions no hagin fet oposició independentista al Parlament de Catalunya, ni que hagin raonat com fer i exercir la independència. L'electorat ha votat les marques ERC i CUP, vist el global nacional i anant més enllà de les dinàmiques locals que hagin liderat la senyora Moreno o el senyor Caldeira des de l'oposició estant. L'espiral del silenci que ha patit Solidaritat fa que menys electors vulguin expressar-ne la seva opinió o que directament no sàpiguen que existeixi i que vol ser un actor polític.    4) La vila d'Arenys de Mar no vol un canvi de model, vol els de sempre fent el de sempre. Aquest fet el revela que els electes, però sobretot tant JxA com ERC, tenen la sensació que han guanyat, però en privat afirmen tenir vertigen per l'escenari que vindrà quan Espanya ens robi més competències locals, colli els Ajuntaments i des del Govern de la Generalitat no es faci res per impedir-ho. Per aquest motiu, l'electorat ha premiat les formacions que han positivat el discurs i elucubrat propostes fantasmàtiques que sonen bé i ha castigat severament el discurs real per cru i honest de Solidaritat, reduint-lo a la màxima potència. Solidaritat, avui, és una minoria minoritzada per les fantasies d'una majoria processista. Si Solidaritat desapareix, tant JxA o CiU com ERC o CUP trobaran a faltar aquella consciència que tiba el discurs per emergir les contradiccions, és a dir, racionalitzar les ocurrències per anar a l'arrel del problema.   5) El poble d'Arenys de Mar ha triat que JxA governi en minoria o bé que tots els electes pactin contra JxA perquè el senyor Fors no sigui Alcalde. En qualsevol cas, els partits que han obtingut representació han de saber que els arenyencs els han votat en massa perquè han trobat en ells la seguretat en les propostes electorals que han exposat. Aquests partits ara hauran de respondre a les expectatives que han despertat. En política, les paraules són compromisos, i els compromisos s'han de complir. Fins i tot a Arenys de Mar. Com a convilatà implicat en la vida política, així ho espero i així ho recordaré si els compromisos es compleixen o no.   He escrit aquestes línies amb pesar. Sincerament penso que Solidaritat no mereixia aquest escarni. Al capdavall, sense els plantejaments que a Catalunya representa Solidaritat, la independència, la regeneració democràtica i la recuperació econòmica no han estat guanyades enlloc. Em satisfà haver sacsejat unes estructures petrificades i haver contribuït que es moguin al ritme que marca el poble, tant a Catalunya amb Solidaritat com a Arenys de Mar amb la fórmula del Bloc Municipal (la coalició de Solidaritat, Reagrupament i VIA que va obtenir representació el 2011 amb un regidor). Només em resta dir-vos que, com sempre he fet i com sempre faré, em mantindré fidel per sempre més al servei d'aquest poble.   Visca Arenys de Mar! Visca Catalunya lliure! I bon estiu i molta sort!

maiolsanauja Si no saps si anar a votar o no tens clar a qui votar… Captura de pantalla 2015-05-20 a les 1.55.50.png

August 2012

maiolsanauja Discurs pels #macips de #SantRoc Sant Roc 2012 | Discurs.jpg

February 2012

maiolsanauja Sobre la conferència del #PresidentPujol Jordi Pujol ofereix una conferència al Teatre Principal. Jordi Pujol ofereix una conferència al Teatre Principal.

November 2011

August 2011

maiolsanauja #PresidentBarrera TESTAMENT ALS CATALANS TESTAMENT ALS CATALANS

July 2011

maiolsanauja La #FMArenys2011: Sant Zenon o Sant Roc? 12890825.jpg

June 2011

maiolsanauja Sense por! Sense por! Fa segles que anem fent tomballons i no hem trobat un sistema millor que la democràcia com a organització política dels nostres propòsits. A ella hi confiem les nostres voluntats i decidim dirimir-hi els conflictes. Adoptem formes democràtiques quan competim lliurement per vots. Perquè són els vots els quals ens permetran que establim -amb o sense una majoria folgada- la tirallonga infinita d'accions que volem dur a terme. Governabilitat, governança i desenvolupament humà són les claus de volta per a entendre la col·lectivitat: aquest concert d'individus que intereccionen entre ells mentre transcorre un període (mandat o legislatura). Sota l'empara de la democràcia, acatem l'imperi de la llei; i per imperatiu legal, però, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I és en el transcurs que els càrrecs són electes que dissenyem una arquitectura legal en què hom pretén fer la vida més fàcil als seus semblants (veïns o compatriotes). Sovint, tanmateix, la democràcia connota una fragilitat irremeiable: està afeblida pels qui la volen diluïda, delmada als ulls de tothom perquè tothom vegi que ets l'únic i imprescindible garant per a reflotar-la. Desballestar-la, en efecte, és el pa de cada dia i l'anhel dels més febles. I és que hi ha qui no la vol forta ni és prou capaç per a deixar de posar pedaços en lloc de ser valent, aixecar-se del racó de pensar, i portar al cor de l'assemblea del poble (Ajuntament o Parlament) allò amb què no hi combrega en absolut. El dogmàtic no coneix la discrepància. En aquest sentit, la valentia inclou audàcia i aquesta es confon per la por a haver d'acceptar les teves pròpies limitacions, atès que no vols que tothom les vegi perquè no has superat que algú et busqui les puces constantment o que facis tanta pudor com perquè no t'estalviïs que res ni ningú cometi una intromissió en els teus paràmetres ideològics i furgui en el teu desgavell mental. La ignorància és molt atrevida i la inoperància, unes vacances pagades; d'anys i panys de cobrar sense suar suficientment. Les llibertats fonamentals ens faculten que participem del debat públic. Però no haurien de ser uns falsos drets adquirits quan els fem servir, malauradament, per a excusar-nos de les nostres responsabilitats democràtiques. 17 persones configuren el nou consistori arenyenc. Estava cantat que hi hauria un Govern en minoria. I ara, què? Això es pregunta tothom. Ara toca ser valent, assumir riscos i enfortir el projecte municipal. Qui no es mulli, serà un irresponsable. No es tracta d'anar de la maneta de la llista més votada; en aquest cas, CiU. Això no obstant, és Estanis Fors, el flamant Alcalde, qui ha de liderar una resposta contundent al fatídic context en què vivim. Ens agradi o no, els resultats són els que són. Deixem les Eleccions Municipals enrere: ja són història. Toca mirar endavant i escriure el futur present. Pesen en excés les consignes polítiques a dins dels partits polítics. Es presenten per allò de 'Vota'm, estúpid!' i després, un cop s'asseguren la representació (Regidor o Diputat), obliden l'origen del seu naixement (el poble) per a servir les seves estructures (la feina). I vist el panorama, el nou Govern ha d'acomboiar-se de perfils competents en la gestió municipal. No s'hi val a badar. Perquè si tots volem el millor per Arenys de Mar, per què no tots volen arraconar els egoismes dels partits polítics i la gelosia de pactar amb una etiqueta que el manual diu que t'és antagònica? I no em serveix l'excusa infantil d'al·legar que el partit A, que governa, no inclou tal i tal punt del meu programa electoral com a partit B que sóc (o crec ser?)... Senyors i senyores, que som tan sols vora 15.000 habitants i ens veiem obligats a entendre'ns! Menys melodrames i més determinació. Voler és poder. Qui no vol és perquè no pot. I pot, per tant, aquell que vol! El Bloc Municipal ha tirat la primera pedra. Perquè a l'avantsala de les desitjades llistes obertes i davant la infàmia del moment que ens ha tocat viure, que l'Oposició no ajudi al Govern, tot i que el segueixi fiscalitzant, no fa sinó verificar els criteris pels quals l'abstenció guanya les eleccions. La vocació de servei, la competència professional i la responsabilitat moral són, per descomptat, els elements per a combatre-la. Ànims, Àlex Acero. No estàs sol. Sense por! + El Punt | 'CiU i PP pacten i donen dues regidories a l'oposició'

maiolsanauja Ha començat l'hora de la veritat Estanis Fors proclamat alcalde Estanis Fors proclamat alcalde

maiolsanauja El més calent és a l'aigüera El més calent és a l'aigüera Hi ha gana per a saber qui serà el proper Alcalde o -per què no?- la propera Alcaldessa. És tanta, la gana, que s'ha convertit en una fam multitudinària, sense precedents. Tothom s'ho mira amb atenció, però ningú no confessa que ha especulat més del que hom s'hagi pogut arribar a imaginar mai. Càlculs mentals assegut a la tassa del vàter i suposicions projectades al sostre de l'habitació mentre estàs estirat al llit; i procurant descansar d'aquestes setmanes, que reconec que hem viscut -massa- intensament. És el nostre poble, ves, i ens l'estimem amb bogeria! Endevinar el què i el com, tot i saber que qui encapçali el qui serà l'ase de tots els cops. 'Valent és aquell que no pren nota de la seva por', digué el General Patton. Anem al gra, que es fa tard i vol ploure (avui caurà un xàfec que sí que fa por... i, valgui, també, si, estimat lector, vols fer-ne segones interpretacions). Disparo una bateria d'opcions factibles i vosaltres no us en esteu de dir-hi la vostra, sisplau, que aquest és el tracte. Aquí va: 1) CiU pot governar en minoria, però tindrà una oposició que, en el fons, governarà. Res de Governs a l'Ombra. Deixem-nos de conceptes pseudoparamilitars. Passa que l'Oposició governaria degut a un desgovern format per tan sols 5 Regidors vs. 12 Regidors amb els ganivets esmolats. Bufa... aquest escenari! No m'agrada. 2) CiU pot anar de bracet amb el PSOE, però ni Estanis Fors ni Ramon Vinyes pretenen baixar del burro perquè ambdós volen ser l'Alcalde. Jo els entenc, atès que tan sols es porten 53 mers vots de diferència i, en efecte, la victòria de CiU no ha estat incontestable. Però vist que el joc no va de propostes electorals ni programàtiques, arrufo el nas. Entendria, en canvi, que els dos partits grossos pactessin, vist el panorama rocambolesc d'Arenys de Mar. Perquè, en política, quan els grossos s'ajunten, és que el context ho demana. Malauradament, la sociovergència de 5 + 4 no seria per tapar forats o sanejar les malvestats del municipi, sinó una guerra de pollastres de dos anys tu i dos anys jo durant els quatre anys del mandat. En aquest sentit, descarto, completament, aquesta carta. 3) CiU pot pactar amb ICV, que en té 3, i 1 del Bloc Municipal, la CUP o Esquerra. Seria una opció plausible, sempre i quan tothom entengués que mullar-se és arraconar les etiquetes electoralistes i anéssim a treballar pel bé comú amb Arenys de Mar al front. N'anomenen Governs de Concentració quan cal fer pinya, s'avantposen els egoismes i es fa taula rasa del passat perquè cal escriure un nou futur lliure de fantasmes. Sí, sé que estaràs pensant que ara bec del càntir del flower power i que un món millor és possible, però aquesta opció seria ben vista per tothom perquè tothom se la faria seva. Això no obstant, la figura sobre qui seria l'Alcalde torna a ser, de nou, la poma de la discòrdia. Ja ens entenem... 4) PSOE, ICV i PP, que fan 9 Regidors. No diré res més perquè sóc d'Arenys de Mar i no d'un poblet absorbit pel nacionalisme banal i espanyol de la riba sud d'Alacant fregant el pal amb Múrcia. Sé que aquells d'allà baix també són els meus Països Catalans, i els defenso sempre, però no tolero que això pugui originar-se a casa meva. No en el meu nom. M'hi nego, malgrat hagués de respectar-ho. Ah!, la democràcia, el millor entre els pitjors dels sistemes... i tants vots en blanc, i tants nuls... i 5) CiU amb PP i/o PSOE amb ICV. Si us hi fixeu, cadascun d'ells, sumen 7 Regidors, banda per banda. El primer, seria un tripartit de dretes: Convergència, Unió i Partit Popular. El segon, en canvi, també, però d'esquerres, perquè tot i no ser-hi Esquerra -Republicana de Catalunya-, es tractaria de la suma del PSOE, ICV i Esquerra Unida i Alternativa (quin oxímoron, aquest!). Aquesta mena d'escenaris, que es plantegessin 7 Regidors per una banda i 7 per l'altra, acabaria per resoldre's de manera arbitrària. Us imagineu que haguéssim de llançar una moneda per tal que es decidís si tirem cap a la dreta o cap a l'esquerra? Doncs això, estimat lector, ha passat, ben sovint, en alguns municipis. Molt penós. Les coses com siguin. No forceu la màquina, que passarem vergonya aliena. Els pares, llavors, seran els nens petits. Torres més altes cauran i les petites, creixeran. I tot plegat, tot aquest enrenou que embolica que fa fort, ha estat produït per la figura de l'alcaldable Estanis Fors. Enigmàtica per la majoria silenciosa i menystinguda per les forces que aspiren a governar. És aquell peatge que no vols pagar per seguir conduint per la carretera. Trist, que hagi de veure l'amic Estanis en aquesta tessitura. Dic amic, perquè sé separar les coses personals de la política. Ara parlo, en tot moment, de política; en veu alta, esclar que sí, com els indignats: aquesta és la democràcia que no tenim perquè quan obrim la boca tenim por d'esquinçar-nos les vestidures. Doncs no. Sense por! I res més, que acabarem recorrent a la càbala, a la interpretació teosòfica. El poble en va ple. Bull. Parlava de gana, perquè tothom vol devorar l'actualitat: les Eleccions Municipals ja són història. Àvids d'emocions fortes, el més calent és a l'aigüera.

May 2011

maiolsanauja Arenys de Mar: Km 0 Arenys de Mar: Km 0 Ha passat una setmana i escaig des que vam celebrar les Eleccions Municipals. M'he creuat amb més d'un que m'ha comentat que com era que no escrivia, ara que ja teníem els resultats en mà. Molt fàcil: els estudiants, estudiem; vénen exàmens i fins el 22 de juny, qui us escriu, vaja, no haurà fet cau i net amb les seves eleccions. A més, hom queda un xic moix després del ball de bastons continu pel llistat intern d'Areny@utes: els ATV (Arenyencs de Tota la Vida) no descansen mai; no dormen mai. En tot cas, baixat el suflé, enfilo el propòsit d'endreçar els meus pensaments en veu alta. S'han vist desbaratades certes pretensions d'alguns caps de llista. L'arrogància s'ha pagat caríssima i la humilitat ha començat a aflorar l'endemà mateix de l'escrutini. S'ha castigat l'atreviment d'aventures personalistes perquè s'ha refusat a la concòrdia entre l'ordre intern dels partits i el seu electorat fidel: a Arenys de Mar, si hi regeix cap llei divina, és la relativa a la tradició: vivim en un poble conservador, que premia les inèrcies i que és intolerant amb tot allò que faci olor a radicalitat i regeneració democràtica i participació ciutadana. Si recordem a Espriu, la consulta del 13-D de 2009 va ser "un alçament de llum en la tenebra". De totes maneres, i tancant aquest paràgraf, hi ha hagut una repulsa explícita de la ciutadania: s'ha alliçonat a la classe política. Més d'un 47'1% s'ha abstingut, un 6'1% ha votat en blanc (356 vots) i un 3'3% en blanc (202 vots). Si fóssim escrupolosos amb el sistema democràtic, el proper mandat caldria que hi haguessin dues cadires buides a la Sala de Plens de l'Ajuntament pels 2 Regidors que sumen el vot en blanc i el vot nul. Reflexionem-hi, sisplau. Això és dantesc. Com ja vaig apuntar, el meu parer sobre els municipis amb menys de 15.000 habitants és clar: llistes obertes, sens dubte. I abans de prosseguir en l'anàlisi, m'agradaria detallar en cadascun dels partits: 1) M'ha agradat, com a independent, posar el meu granet de sorra pel Bloc Municipal per Catalunya. S'ha obtingut 1 regidor, l'Àlex Acero. Aquest conglomerat d'opcions polítiques ha contrarestat l'efecte Blanchar; i és que la suma de Solidaritat Catalana per la Independència + Reagrupament.cat ha pogut escombrar l'ombra de l'ex-militant d'UDC i ex-President del VIA (i ex-Regidor per partida doble), Lluís Blanchar. L'independentisme emergent, titllat d'exprés (potser n'hi ha que, de tant a poc a poc que van, han confós l'independentisme amb el nacionalisme; i d'aquí plora la criatura...), serà present junt amb autònoms, petits i mitjans empresaris i una plataforma immensa de nous i vells talents emprenadors. Com podeu llegir, no estarà sol. Independents i independentistes que fan política. Inaudit, ben cert. Sentit comú i seny, sempre. Això promet. 2) Dono l'enhorabona més sincera per la CUP. El votant cupaire venia, en gran part, del votant emprenyat amb Esquerra i que fins ara els votava, atès que la CUP no s'havia presentat, i d'un votant que girava l'esquena a les Eleccions Municipals i que amb la CUP ha trobat la seva raó de ser. I més enllà de les raons d'estricte caràcter local, aquests abnegats patriotes s'han presentat per calcular la seva presència al territori: perquè segons els vots escrutats arreu del Principat, podríem estimar que la CUP entraria al Parlament de Catalunya amb 2-3 Diputats (mínim!) a les properes Eleccions Nacionals del 2014. Falta saber quina oposició farà, què dirà i com ho diran. Viurem Plens apassionants, amb David Caldeira. N'estic convençut. 3) Esquerra ha concorregut a les urnes sense mirar-se al mirall. Vagi per endavant, que a cadascuna de les llistes hi tinc amics, coneguts i saludats, però especialment en aquesta no m'esperava la patacada monumental que han patit: no vull cap mal per aquest partit històric. Suposem que no en saben més? No! Passa que l'hostilitat d'alguns dirigents, tot i haver controlat el 45% del pressupost municipal en aquest mandat de Tripartit d'Esquerres, no s'ha sabut dirimir per obtenir els fruits després d'haver plantat les llavors. El desig i la realitat són coordenades que no s'adeqüen a un terme mig mentre hi ha deliris de grandesa, grans dosis de paternalisme i cursileria política. Ha plegat Jordi Pera, que renuncia a l'acta de Regidor. No tenia cap més opció si vol rellançar el partit que ha encapçalat. Puja, per tant, Annabel Moreno. A veure... 4) Em trec el barret pels 3 Regidors d'ICV i l'Assum Balliu al capdavant. Remenant les dades, s'observa que aquesta llista ha sabut conjugar l'ideari del partit amb personalitats, que la hi integren, i que tenen marge de maniobra propi. Fantàstic! Des del PSUC que aquest electorat no podia ser tan decisiu ni, alhora, influent. Caldrà veure qui renunciarà què perquè, empassat el gripau, materialitzi el seu programa electoral des del Govern. Bones vibracions, això és tot. 5) CiU treu els pitjors resultats de la seva història: 5 regidors (i perd més de 700 vots pel camí... entre els quals, certes patums convergents que o no han votat o han desviat el seu vot). Val a dir que, en el conjunt de país, hem passat del bipartidisme hegemònic de PSOE-CIU a una CiU municipalment hegemònica. Felicitem-los per aquesta fita històrica! Amb tot, l'Estanis Fors haurà de lluitar contra vent i marea. Se li podran retreure moltes coses, però cal que afirmem un fet inqüestionable: és un valent que ha superat molts obstacles, tant de factors interns com d'externs. Sigui com sigui, és el guanyador d'aquestes Eleccions Municipals. Ara, com a tal, inicia la roda de contactes. I, si no hi ha un pacte sociovergent -o qualsevol altre pacte sui generis-, serà investit Alcalde en segona volta; i, en efecte, governarà en el proper mandat. Li vénen temps convulsos, no ho descarto. Estic convençut que se'n sortirà. És un corredor de fons. I vist el paisatge, somriu, malgrat tot. Això és important, tot i que l'hagin batejat com el nen dolç. Vull deixar palesa una abraçada especial pels membres d'aquesta llista, tant pels qui han sortit elegits com pels qui no; i sobretot pel qui per poc no surt. 6) El PP es menja el vot orfe de C's (que no s'ha presentat, per cert) i l'electorat vota a la marca. El món és cruel. No fa falta que ho neguem. O, dit d'una altra manera, si s'arriba a presentar C's, li hauria tret el segon Regidor al PP i el Bloc Municipal per Catalunya hauria tingut serioses possibilitats perquè no superés la barrera del 5%. En definitiva, restarem a l'expectativa de les delícies de Belén Quintero. Se'm fa la boca aigua. i 7) El PSOE aguanta molt bé l'estocada del 28-N i es solidifica en barriades nacionalistes. Dic això, perquè la fanfarronada de votar amb barretina al Senat i de treure-se-la al Congrés dels Diputats no és suficient perquè l'electorat socialista, nostàlgic de l'anti-franquisme, obri els ulls i apagui el llum. De fet, el PSOE d'Arenys de Mar ha aguantat amb total impunitat: no poden dir el mateix les agrupacions socialistes d'arreu de la comarca. És més, el PSOE d'Arenys de Mar s'ha cruspit, com dic, cert vot convergent. Molt curiós i simptomàtic, això. Que Ramon Vinyes fóra ex-militant d'UDC pot tenir molt a veure. Això no obstant, són el partit frontissa d'aquest mandat. No volen investir Estanis Fors d'Alcalde, però necessiten entrar a l'Ajuntament, a Govern, com el pa que els hi manca. 4 Regidors poden sentenciar-se (o no); falta que vulguin, doncs. Ha caigut Barcelona i la Diputació d'aquesta circumscripció. En diuen menjadores. Nyam-nyam, doncs. Recapitulant: en essència, no n'ha sortit ningú content; amb l'excepció d'uns pocs, evidentment. Una desfeta electoral s'esmena amb correctius severs o servint un cap de turc a l'electorat. Víctimes col·laterals -o no- a banda, un naufragi ha de comportar conseqüències. I si no en comporta, deixem-nos d'orgues: es fa palès que el projecte polític no és democràtic i més aviat té una arrel autoritària de mal esporgar. Els líders afeblits seran substituïts si aquests tenen un futur pel seu propi compte. Els que no, es quedaran. Es quedaran perquè toleren la precarietat i bescanvien el recentiment diari per unes crostes de fàcil saltar. Recordem-ho: hi ha polítics que no han entès que això no és una professió, sinó que entenen que la política és una feina professionalitzable. Arenys de Mar és un Vaticà orfe de Papa. Mai com ara hi havien hagut tants Cardenals que volien aspirar a ser l'hereu de Sant Pere. Abans de l'11 de juny, però, viurem temps d'aïllaments als confessionaris (¿per què he tret tants pocs regidors?, es preguntaran els caps de llista) i corredisses de riera amunt i riera avall (¿qui serà prou ràpid perquè lligui el pacte políticament explosiu, tot i que arimèticament possible?). Vist el panorama sense una fumata blanca clara, aposto perquè es trobi un Papa entre els 17 Regidors. És a dir, que sigui Alcalde o Alcaldessa qualsevol persona que no hagi liderat cap formació. No és impossible, això que dic; de fet, legalment és factible. Rumiem-hi. Primer, Arenys de Mar; després, el Vaticà. Això és com el Parlament, que entre els 135 Diputats es tria el President de la Generalitat. Tenim 17 persones electes i 3 caps de llista que, per raons òbvies, atesa la seva representació, no volen baixar del burro perquè reclamen la Batllia. D'acord, sí. Esclar, que sí! Tot sovint, tanmateix, una passa enrere és una galopada endavant. Vénen temps de planificacions intel·ligents en lloc de pedaços a curt termini. La democràcia és una mera qüestió de generar consensos. És el millor dels sistemes imperfectes. S'escolten crits de sirena: un Govern de Concentració, per exemple. És cert que a temps difícils, governs forts. Però si ens hem de mullar, mullem-nos tots. No s'hi val a jugar a exercir responsabilitats quan després es delegaran les funcions. Romandrem a l'espera. Arenys de Mar: Km 0.

maiolsanauja Audàcia, votant! Mouseland subtítulos en español Mouseland subtítulos en español

maiolsanauja Som i farem! Som i farem! Som i farem!

maiolsanauja Tens la paraula: fes-la servir Tens la paraula: fes-la servir Reivindicar el vot aquestes altures de les circumstàncies és vulgar; i fa pena. Sembla tan òbvia l'adquisió d'aquest dret fonamental que resulta redundant el fet de posar-lo ara al centre del debat, com qui no vol la cosa: no perquè es pugui s'ha de votar; que voti qui vulgui, només faltaria! Diumenge, per tant, hi haurà matiners en l'art de llançar una papereta a l'urna i dormilegues que faran el mandrós entre els llençols i que no serà fins tard que aniran als col·legis electorals. D'altres, però, temo que faran botifarra i, com a molt, faran un -altre- bot: s'aixecaran del llit per anar-se'n al sofà. I tan tranquils, eh... En fi. Una baixa participació devaluarà el preu del regidor en aquests comicis d'enguany. Com menys gent voti, en efecte, més barata serà -per cadascuna de les formacions polítiques que es presenten- la possibilitat de treure'n representació. I, com sempre, els partits grossos i els petits -o nounats, si em permeteu el joc de braç- tenallaran els qui romanen pel mig: els anomenats "partits frontissa" o que disposen de la clau de la governabilitat. És lògic, doncs, que siguin precisament aquests els qui criden a votar de manera massiva amb tanta insistència extravagant: no voteu el cap de llista, ni fins i tot al projecte, sinó a les persones que el lideren. Quant cinisme, oi? I és que, com he dit, quanta gent més voti, més opcions tindran perquè aquests que us descric mantinguin els seus resultats anteriors i, per conseqüent, privaran que d'altres que vulguin concórrer per primer cop es quedin a les portes de l'Ajuntament (al llindar més escrupolós!) i no tinguin cap mena de veu al proper consistori. En conclusió, la paraula participació és un mot inusitat durant tota la legislatura. Epictet, ja llavors, afirmava que 'L'home savi no ha d'abstenir-se de participar en el govern de l'Estat, atès que és un delicte renunciar a ser útil pels necessitats i una covardia cedir el pas als indignes'. Vota, i no et queixis. O no votis, i lamentaràs que et representin certes persones. Perquè suposo que, ni tu ni jo, no volem sentir vergonya pel mer fet de ser arenyencs. Tens la paraula: fes-la servir.