Tens la paraula: fes-la servir
Enviat per maiolsanauja el
Reivindicar el vot aquestes altures de les circumstàncies és vulgar; i fa pena. Sembla tan òbvia l'adquisió d'aquest dret fonamental que resulta redundant el fet de posar-lo ara al centre del debat, com qui no vol la cosa: no perquè es pugui s'ha de votar; que voti qui vulgui, només faltaria!
Diumenge, per tant, hi haurà matiners en l'art de llançar una papereta a l'urna i dormilegues que faran el mandrós entre els llençols i que no serà fins tard que aniran als col·legis electorals. D'altres, però, temo que faran botifarra i, com a molt, faran un -altre- bot: s'aixecaran del llit per anar-se'n al sofà. I tan tranquils, eh... En fi.
Una baixa participació devaluarà el preu del regidor en aquests comicis d'enguany. Com menys gent voti, en efecte, més barata serà -per cadascuna de les formacions polítiques que es presenten- la possibilitat de treure'n representació. I, com sempre, els partits grossos i els petits -o nounats, si em permeteu el joc de braç- tenallaran els qui romanen pel mig: els anomenats "partits frontissa" o que disposen de la clau de la governabilitat. És lògic, doncs, que siguin precisament aquests els qui criden a votar de manera massiva amb tanta insistència extravagant: no voteu el cap de llista, ni fins i tot al projecte, sinó a les persones que el lideren. Quant cinisme, oi? I és que, com he dit, quanta gent més voti, més opcions tindran perquè aquests que us descric mantinguin els seus resultats anteriors i, per conseqüent, privaran que d'altres que vulguin concórrer per primer cop es quedin a les portes de l'Ajuntament (al llindar més escrupolós!) i no tinguin cap mena de veu al proper consistori.
En conclusió, la paraula participació és un mot inusitat durant tota la legislatura. Epictet, ja llavors, afirmava que 'L'home savi no ha d'abstenir-se de participar en el govern de l'Estat, atès que és un delicte renunciar a ser útil pels necessitats i una covardia cedir el pas als indignes'. Vota, i no et queixis. O no votis, i lamentaràs que et representin certes persones. Perquè suposo que, ni tu ni jo, no volem sentir vergonya pel mer fet de ser arenyencs. Tens la paraula: fes-la servir.
4 comentaris
Comentaris
Arenys, Sinera, Mareny
Enviat per Arenys, Sinera, Mareny el Dij, 19/05/2011 - 16:59
Per què (alguns arenyencs) us feu un fart de fer anar les paraules "sinera" i "mareny" amunt i avall, i per qualsevol propòsit?
Maiol, crec que saps molt bé què és -i què vol dir- "sinera" i "mareny". Per què a Arenys infleu el pit i intenteu prestigiar qualsevol idea i/o proposta (cultural, política, cívica) manllevant -i buidant de sentit- els llocs mítics de S. Espriu i F. de Pol?
Arenys és una cosa, Sinera n'és una altra i Mareny, una altra. Totes tres ben diferents.
Fem Via, tu mateix i qui bonament vulgui, no hauríeu de fer servir els noms dels mites arenyencs com si fossin marques comercials (i menys encara com a hashtag de twitter per a qüestions polítiques).
Quan pengeu alguna foto bonica -cal ser honest, ho són- i dieu, per exemple: "la meva Sinera...", és d'una ridiculesa que de ben segur que -ara que ho deus llegir amb una mica de distància- tu mateix reconeixes.
No buidem de sentit els mites, que tu els coneixes prou bé, home!
Salut. I felicito el teu apreci per la llengua i la bona expressió escrita.
Amic, amiga files molt prim,
Enviat per @oriolferran el Dv, 20/05/2011 - 01:02
Amic, amiga
files molt prim, però et dono part de raó.
de totes maneres respecte al hastag #22Mareny ens estalviem un caràcter i això a Twitter és una fortuna
per cert t'hi has fixat com s'autoanomena l'usuari anònim a arenyautes?
pau i bits
Oruol
Mites literaris
Enviat per maiolsanauja el Dv, 20/05/2011 - 10:35
En un país ocupat com el nostre, pervertim els referents més accessibles. I, com bé dius, els podem arribar a buidar de sentit perquè de tant anomenar-los ho acabem fent en va.
Ara bé, considero que l'etiqueta #22Mareny té el seu ganxo, la seva picada d'ullet. Mentre tot el país ha fet servir l'etiqueta #22M, nosaltres, en clau local, vam trobar-ne una de ben original, ben arenyenca, vaja. De fet, neix fruit de la bona pensada de la periodista de Ràdio Arenys, la Mar Sánchez.
Però tornant al teu comentari, al nostre poble el nacionalisme es manifesta amb una cursileria... De fet, sovint penso que molts dels que es vanten de tanta Sinera, Rialda o Mareny no han llegit ni una gota d'Espriu, Cucurull o de Pol.
Gràcies pel teu comentari i a veure si reveles qui ets, que no acostumo a contestar si no sé amb qui parlo. Suposo que ho entendràs.
Tocant de peus a terra
Enviat per Esperanceta el Dv, 20/05/2011 - 14:22
Ja he vist, ara mateix, que l'usuari ànonim per defecte és la Trinquis. Bona jugada: ella era prou anònima.
Ara bé, com apunta en Maiol, si ell creu que molts no han llegit (ni) una gota de l'obra dels escriptors arenyencs -i potser no li falta raó- no creieu que el millor és escriure sobre la Sinera, Mareny, Rialda, la Trinquis, etc. convidant-los a conèixer-los, potser sense remetre'ls a la lectura completa dels llibres, no caldria posar-nos "estirats", sinó actuant amb tots els mitjans 2.0 tal i com ho fan en R. Verdaguer, en P. Quintana i altres arenyencs que pel que fa a la "interpretació" de la "mitologia arenyenca" toquen més de peus a terra. Qüestió de context, ja ho havia dit a l'apunt anterior.
No obstant, i seguint l'argument anterior, haver llegit els autors arenyencs tampoc ens dóna dret a fer córrer els noms mítics per a qualsevol propòsit. Ja sé que filo prim, Oriol, però podem trobar un munt de propòsits que sí que són vàlids: comparar, citar, identificar les nostres visions amb les dels autors amb tota la proximitat -i sentiment de pàtria, si es vol- que vulguem. Però d'aquí a dir "La meva Sinera..." hi ha un bon tros. És ben fàcil: només cal explicar què intentem dir, citar amb autoritat (és a dir sense perdre de vista l' "autoritas", l'autor!) i escriure tal vegada 140 caràcters més, un segon tweet, o un apunt més llarg per aclarir les intencions.
Així no buidarem de sentit la "nostra" -perdó, esborro "nostra", jo també m'hi amorro, és ben fàcil i tots ho fem- mitologia arenyenca.
Sentit de context, tocar de peus a terra i filar prim. Si hi posem atenció, tots podem escriure els noms mítics a la xarxa. I tant que sí!
"Ai las, pobre Yorick! Jo el coneixia, Horaci."
"Ai las, pobres Espriu, de Pol, Cucurull! Jo els coneixia, amic arenyenc!"
Doncs parlem-ne bé, tal i com Hamlet parlava bé de Yorick.
Ara, ja em podeu apedregar ben fort. Esperanceta.