El més calent és a l'aigüera

Hi ha gana per a saber qui serà el proper Alcalde o -per què no?- la propera Alcaldessa. És tanta, la gana, que s'ha convertit en una fam multitudinària, sense precedents. Tothom s'ho mira amb atenció, però ningú no confessa que ha especulat més del que hom s'hagi pogut arribar a imaginar mai. Càlculs mentals assegut a la tassa del vàter i suposicions projectades al sostre de l'habitació mentre estàs estirat al llit; i procurant descansar d'aquestes setmanes, que reconec que hem viscut -massa- intensament. És el nostre poble, ves, i ens l'estimem amb bogeria! Endevinar el què i el com, tot i saber que qui encapçali el qui serà l'ase de tots els cops. 'Valent és aquell que no pren nota de la seva por', digué el General Patton.

Anem al gra, que es fa tard i vol ploure (avui caurà un xàfec que sí que fa por... i, valgui, també, si, estimat lector, vols fer-ne segones interpretacions). Disparo una bateria d'opcions factibles i vosaltres no us en esteu de dir-hi la vostra, sisplau, que aquest és el tracte. Aquí va:

1) CiU pot governar en minoria, però tindrà una oposició que, en el fons, governarà. Res de Governs a l'Ombra. Deixem-nos de conceptes pseudoparamilitars. Passa que l'Oposició governaria degut a un desgovern format per tan sols 5 Regidors vs. 12 Regidors amb els ganivets esmolats. Bufa... aquest escenari! No m'agrada.
2) CiU pot anar de bracet amb el PSOE, però ni Estanis Fors ni Ramon Vinyes pretenen baixar del burro perquè ambdós volen ser l'Alcalde. Jo els entenc, atès que tan sols es porten 53 mers vots de diferència i, en efecte, la victòria de CiU no ha estat incontestable. Però vist que el joc no va de propostes electorals ni programàtiques, arrufo el nas. Entendria, en canvi, que els dos partits grossos pactessin, vist el panorama rocambolesc d'Arenys de Mar. Perquè, en política, quan els grossos s'ajunten, és que el context ho demana. Malauradament, la sociovergència de 5 + 4 no seria per tapar forats o sanejar les malvestats del municipi, sinó una guerra de pollastres de dos anys tu i dos anys jo durant els quatre anys del mandat. En aquest sentit, descarto, completament, aquesta carta.
3) CiU pot pactar amb ICV, que en té 3, i 1 del Bloc Municipal, la CUP o Esquerra. Seria una opció plausible, sempre i quan tothom entengués que mullar-se és arraconar les etiquetes electoralistes i anéssim a treballar pel bé comú amb Arenys de Mar al front. N'anomenen Governs de Concentració quan cal fer pinya, s'avantposen els egoismes i es fa taula rasa del passat perquè cal escriure un nou futur lliure de fantasmes. Sí, sé que estaràs pensant que ara bec del càntir del flower power i que un món millor és possible, però aquesta opció seria ben vista per tothom perquè tothom se la faria seva. Això no obstant, la figura sobre qui seria l'Alcalde torna a ser, de nou, la poma de la discòrdia. Ja ens entenem...
4) PSOE, ICV i PP, que fan 9 Regidors. No diré res més perquè sóc d'Arenys de Mar i no d'un poblet absorbit pel nacionalisme banal i espanyol de la riba sud d'Alacant fregant el pal amb Múrcia. Sé que aquells d'allà baix també són els meus Països Catalans, i els defenso sempre, però no tolero que això pugui originar-se a casa meva. No en el meu nom. M'hi nego, malgrat hagués de respectar-ho. Ah!, la democràcia, el millor entre els pitjors dels sistemes... i tants vots en blanc, i tants nuls...
i 5) CiU amb PP i/o PSOE amb ICV. Si us hi fixeu, cadascun d'ells, sumen 7 Regidors, banda per banda. El primer, seria un tripartit de dretes: Convergència, Unió i Partit Popular. El segon, en canvi, també, però d'esquerres, perquè tot i no ser-hi Esquerra -Republicana de Catalunya-, es tractaria de la suma del PSOE, ICV i Esquerra Unida i Alternativa (quin oxímoron, aquest!). Aquesta mena d'escenaris, que es plantegessin 7 Regidors per una banda i 7 per l'altra, acabaria per resoldre's de manera arbitrària. Us imagineu que haguéssim de llançar una moneda per tal que es decidís si tirem cap a la dreta o cap a l'esquerra? Doncs això, estimat lector, ha passat, ben sovint, en alguns municipis. Molt penós. Les coses com siguin. No forceu la màquina, que passarem vergonya aliena. Els pares, llavors, seran els nens petits.

Torres més altes cauran i les petites, creixeran. I tot plegat, tot aquest enrenou que embolica que fa fort, ha estat produït per la figura de l'alcaldable Estanis Fors. Enigmàtica per la majoria silenciosa i menystinguda per les forces que aspiren a governar. És aquell peatge que no vols pagar per seguir conduint per la carretera. Trist, que hagi de veure l'amic Estanis en aquesta tessitura. Dic amic, perquè sé separar les coses personals de la política. Ara parlo, en tot moment, de política; en veu alta, esclar que sí, com els indignats: aquesta és la democràcia que no tenim perquè quan obrim la boca tenim por d'esquinçar-nos les vestidures. Doncs no. Sense por!

I res més, que acabarem recorrent a la càbala, a la interpretació teosòfica. El poble en va ple. Bull. Parlava de gana, perquè tothom vol devorar l'actualitat: les Eleccions Municipals ja són història. Àvids d'emocions fortes, el més calent és a l'aigüera.