Born to be wild III

Avui deixem Nova York. En aquests moments fem temps a l'Starbucks, esperant per agafar un cotxe que ens dugui fins a Niagara Falls. Sobre Starbucks, que us hem de dir...ni puta idea de fer cafè....ara entenem perquè a Roma no en vam trobar ni un l'any passat...Els romans l'haguéssin cremat el dia de la inauguració. El millor de tot és la conexió gratüita a internet...i que pots entrar-hi només per anar al lavabo i prou. De fet, fent cua per entrar a la toilet vaig tenir una bona conversa amb una californiana simpàtica que parlava meravelles de la seva ciutat, San Francisco.

Encara tenim el regust de la superhamburguesa que ens vam cruspir ahir a la nit en un restaurant increíble del carrer Broadway. Aquí en teniu la web (www.unos.com). Em fa molta gràcia el vici que tenen els americans de posar el número de calories que té cada plat a les cartes. Ho fan a tot arreu i fins i tot a les begudes. També ens fa gràcia i molta, el cas que li fan...ZERO!

A banda de menjar la millor burger que he menjat mai (la carn semblava importada de la parada dels Mas Brothers o de can Rossell), vam dedicar el nostre temps a agafar el Ferry que va a Staten Island, per veure l'Estàtua de la llibertat i el magnífic skyline de Nova York. Realment, la gent que viu en aquesta illa deuen flipar amb els turistes. Agafem el vaixell, tirem mil fotos durant el trajecte, baixem i tornem a pujar ràpidament al vaixell de tornada a Manhattan. És el que té ser turista.

També vam estar a Central Park...un pelet més gran que el de Lourdes, on la migdiada realitzada fou catedralícia!

A la tarda afrontàvem l'últim moment turístic ineludible...el Metropolitan. Si sumem tot el que aquest museu posseix de l'Antic Egipte, més el que té el British i més el que té el Museu egipci de Berlín, als pobres egipcis no els hi queda ni per pipes. A la Nefertiti la deuen coneixer de vista i prou!. Però el que més ens va agradar d'aquest museu immens fou la part d'instruments musicals. Les dues fotos penjades són el testimoni clar.

Apali!!!