Born to be wild VI

Ahir deixàvem Chicago. Realment ens ha sorprès moltíssim. Tenia algunes referències d'un amic arquitecte que hi havia estat i m'havia dit que era una ciutat espectacular. I tenia tota la raó. No té res a envejar a d'altres grans metropolis com NY, per exemple. Fins i tot la vida que es respira als carrers sembla més activa. Bàsicament Chicago és ART-quitectura, música i menjar. Hem fet un tastet de cada i ens n'enduem un molt bon record. Pel que fa a l'art-quitectura, té els 2 rascacels més alts d'EUA. Vam pujar a la torre Hancock, un edifici metàl.lic, negre i altíssim que proporciona unes vistes espectaculars de tota la ciutat i del llac Michigan, que sembla un mar. Qualsevol llac que havia vist anteriorment era una pixadeta al costat d'aquest.

Hi ha molts més edificis, museus i escultures públiques per admirar. La mongeta metàl.lica que Anish Kapoor va plantar enmig d'un parc sorprèn a qualsevol, És com si una massa inmensa de mercuri líquid s'hagués congelat en forma de llegum gegant. L'auditori que hi ha enmig del parc Millenium és espectacular. Les friki-fonts que Jaume Plensa va plantar a pocs metres són un dels reclams infantils més potents de la ciutat. Tenen una piscina a l'aire lliure disfressada d'art! Hauríeu de veure la de nens que s'hi banyen a tota hora. És el seu terreny. Els adults, com a molt, ens remullem els peus.

A Chicago es menja...llons si es menja!. Entra les “ribs” i la “deep dish pizza” hi ha la batalla gastronòmica. Hem tastat les dues i no sabem quina és la guanyadora.. Potser el més curiós és la pizza gruixuda, que té més de coca de recapte que altra cosa. Hi cap de tot, tant animal com vegetal. Malgrat tot, la que surt realment perdent aquí és la nostra circulació sanguínia. Intentem buscar fruiteries però és difícil, per no dir impossible!...la fruita la veuen a les pel·lícules aquests!

Pel que fa a la música...buaaaa...en tres dies hem vist un assaig gratis d'una orquestra simfònica, un concert d'una banda d'estudiants de música, un grup de pop-rock i un grup de blues al “Blue Chicago”, el famós bar on hi van actuar Muddy Waters i B.B. King.

Totalment hipnotitzats per la grandesa d'aquesta ciutat partim cap a Nashville, a cercar d'altres coses que,de ben segur, té per oferir-nos el bressol de la música country. Si ens trobem el fantasma de Johnny Cash me la tallo i em faig monja!!!