Born to be wild XIII

Deixar Las Vegas enrere suposa travessar desert i més desert. O passes pel Death Valley o passes pel desert de Mojave. Per la nostra ruta ens anava molt millor el Mojave. Centenars d'arbres Joshua ens esperaven. “I Still Haven't Found What I'm Looking For" va ressonant en el meu cap mentre aquests intrigants arbres passen a tota velocitat per la finestra del cotxe....només faltaria que sonés per la ràdio ara! Parem per immortalitzar l'arbre en qüestió. És possible que a internet venguin llavors de Joshua tree? Quedaria de conya en el nostre terrat. De fet, les condicions climàtiques a l'estiu són calcades a les del desert. Just passen 20 minuts de la foto, a la ràdio sona “Angel of Harlem”. Uiii!! Quasi!!! Ens hi hem aproximat.

Deixem la U2mania per entrar a Califòrnia. El paisatge canvia totalment i les fileres de vinyes i arbres fruiters prenen protagonisme. Arribem al motel. Ens registrem i correm cap a la piscina. 2 nois que fan por beuen cervesa i fumen. Un sembla tret d'un cartel mexicà i l'altre, que li falta una orella sencera, d'una màfia russa. El mexicà va plè de tatuatges. En un moment donat se'ns acosta (poooor!!!) i ens pregunta d'on som. A partir d'aquí s'inicia una conversa amb ell, dues noies i un altre home que durà ben bé 2 hores i que s'acabà amb la sessió de fotos de rigor, el traspàs d'adreces de feisbuc i fins que els nivells d'alcohol del tatuat mexicà ho van permetre. Tot i parlar espanyol, al final el paio s'havia inventat un idioma nou. Em vaig imaginar dient-li que, pel meu gust i per acabar de fer por, unes dents d'or no li anirien malament, però, evidentment, calladet estic més mono.

La primera de les dues últimes visites a parcs naturals nord-americans començava l'endemà. Sequoia National Forest ens rebia amb una sorpresa just a l'entrada. Quan veus molts cotxes aturats al voral de la carretera i molta gent tirant fotos, espectacle assegurat. I mai falla. Una parella d'óssos es passejava pel bosc. Després de fotografiar-los, comencem les rutes marcades pels mapes. Ens passem tota la visita mirant amunt. Arbres gegants per tot arreu. Les fotos no arriben a mostrar el tamany tant bèstia d'aquests arbres mil.lenaris.

Cada cop més ens reafirmem més en la teoria que la xarxa de parcs nacionals americans és excel.lent i al arribar a Yosemite la teoria queda totalment confirmada. Camins i carreteres molt ben delimitats, informació de tot el que veus a tot arreu, caminades per a tots els nivells, lavabos públics ecològics....A sobre l'espectacle natural en aquest parc natural és de dimensions catedralícies. Ens trobem en una vall rodejada de pics totalment de pedra.

El Capitan, possiblement la paret d'escalada més famosa del planeta terra, s'alça sobre nosaltres. Estaria bé arribar a dalt, però l'excursió dura dos dies. En fem d'altres més curtes per veure més salts d'aigüa, més sequoies i més animalons. Es nota que aquest és el parc preferit dels americans. Juntament amb “Grand Canyon” són els més abarrotats de gent per tot arreu. Només una excursió al Half Dome o al mateix Capitan et permet viure el parc d'una manera més autèntica. Ho deixarem per una altra vida on ens reencarnarem en esquirols. Yosemite n'està ple.

Apali!!!