CAMINO PER LES PARETS

Doncs sí, estimats amics, és prou real. Us ho explico. Suposo que molts de vosaltres us heu assabentat que vaig caure i em vaig trencar el fèmur dret i el braç dret. Una trencadissa llarga de reparar. El fèmur me’l van operar al cap de dos dies, i el braç l’he portat immobilitzat durant un mes. Això ha comportat 60 dies al llit movent-me molt poc; després començar a aixecar-me per caminar acompanyada i, finalment, sola. Però ara arriba el moment en què camino per les parets, perquè el meu equilibri no és estable i vaig a parar a les parets. Vaig fent la rehabilitació, treballant cada dia amb el fisioterapeuta per recuperar aquest cos malmès, i això és dolorós i llarg.

I entre abans i ara he de practicar moltíssim la PACIÈNCIA, de la qual vull parlar. És una virtut molt necessària per a la vida, però hi ha ocasions en què no la podem obviar, com en la meva circumstància actual. Mentre he estat al llit he hagut de vèncer els mals humors i agafar molta força interior per tenir calma en tot moment. No en puc explicar detalls, perquè no els recordo, sortosament. Això és una altra lliçó: oblidar els mals moments. Hem d’aprendre a no reviure històries que ens han provocat patiment; no serveix de res i augmenta el dolor.

I viure l’AQUÍ i l’ARA ens facilita la pràctica de la paciència, que vol dir no rondinar i no queixar-nos sovint, sinó ocupar-te d’una manera senzilla, que et fa estar bé per dins i per fora. Per ocupar-me el que he fet és anar canviant les petites activitats: meditar; llegir; estudiar una mica d’italià, que m’agrada molt; una mica de televisió, sense abusar, i una mica de mòbil, sense fer-me’n dependent. He de dir que he tingut un piló de visites de molt bons amics i algunes trucades, perquè les persones davant del dolor tenen molt bona resposta; surt la bondat que tots portem dins nostre.

Reconec que la paciència és una bona eina per viure i, si la podem anar incorporant a la nostra personalitat, crec que hi guanyarem molt. Se’ns endolcirà el caràcter i escamparem bondat al nostre entorn.

Ja hem entès que la paciència és la capacitat de patir alguna adversitat sense alterar-se. I ara alguna frase sobre aquesta virtut:

- Qualsevol cosa es pot obtenir amb la constància i la paciència.

- La paciència és l’art de l’esperança.

- És dolç el fruit de l’amarga paciència.

Mª Teresa Quintana i Riera