CARRERS D'ARENYS DE MAR

Us vull comentar un llibre que he comprat i que acabo de llegir, d’un arenyenc il·lustre, per l’edat –té 95 anys, l’edat de la saviesa–, per la seva manera acurada i culta en descriure els carrers de la nostra població i pel seu bagatge intel·lectual. L’autor d’aquest llibre és Joaquim Cassà i Barrera; les fotografies són de Sussi Xiberta, i està editat per CREA’T Edicions.

Carrers d’Arenys de Mar és un llibre agradable de llegir pel tema i per les fotografies de color de tots els carrers, que són molt boniques. A mi particularment, m’han interessat molt els carrers que conec més i que són els que he llegit primer per conèixer-ne la història. He après coses antigues que desconeixia, i quan porten noms de persones, siguin d’Arenys o d’altres indrets, però que generalment estan connectats amb la vila, m’agrada saber-ne la història. Molts personatges els conec, però quants detalls de la seva història desconeixia! M’adono de l’important que és conèixer les persones, i Joaquim Cassà ens hi fa arribar. Tot està molt ben documentat, perquè l’autor ha estat molt rigorós a l’hora de buscar la informació adient.

És el tipus de llibre que et dóna la llibertat de començar i continuar per on tu decideixis, i vas visualitzant i fotografiant el carrer escollit i afegint coneixements que et mancaven. Després et vénen ganes d’anar-hi a passejar tot recordant el que has après, i potser amb el llibre sota el braç per anar revivint tots els canvis que hi ha hagut al llarg del temps, contemplant l’estat actual, que ja intuïm que amb els anys pot tornar a canviar; els nostres descendents hauran d’anar a les fonts també, per trobar la informació que els expliqui la història, com hem hagut de fer nosaltres. De tota manera, trobaran molta feina feta si van a consultar el llibre del qual us parlo.

Realment interessant i ben editat. Recomanable per a tots els arenyencs que vulguin conèixer la història del seu poble i per als no arenyencs que vulguin descobrir l’evolució i la història d’un poble del Maresme, molt ben explicada pel seu autor. En la introducció, Hug Palou analitza els criteris que fan servir els ajuntaments per posar nom a un carrer.

Voldria ara citar un fragment d’uns versos del mateix autor sobre la plaça de l’Església:

“Arbres silents que escolteu totes les

hores

del vell campanar.

Xiscles i crits de mainada

delerosa

per jugar”

Si l’adquiriu, espero que en gaudiu com jo mateixa i que penseu que conèixer més profundament el poble i els seus carrers ens enriqueix a tots.

Mª Teresa Quintana