CLAREJA A MIRAMAR

Tot just clareja i arribem al meu estimat Miramar a Montjuïc. Quin goig veure el sol com si eixís de la profunditat del mar! I tot adquireix una coloració tènue de sol naixent. Jo revisc les meves anades a l’horta de Can Quintana o les meves estades allà a l’estiu, quan era joveneta, en què la majoria de dies gaudia del naixement del nou dia, la pau del moment només interrompuda pels xiscles dels ocells.

A Montjuïc tenim mar i muntanya, i això és un goig, perquè la vista del mar des de dalt és un espectacle amb els seus vaixells, barques i velers esportius del port. I, si t’endinses en un jardí, hi ha nombrosos arbres i verd de plantes arreu. Tenim la natura molt completa per seure a qualsevol racó a fer contemplació, més que meditació, perquè l’espectacle s’ho val. També gaudim del benestar interior i sobretot del silenci, ja que a aquesta hora no ha arribat ningú, llevat de quatre ciclistes matiners que passen volant i desapareixen. Encara no han arribat els gossos amb els seus lladrucs i jocs, que omplen l’espai.

És un moment molt verge que just es comença a estrenar. Els sentiments es barregen al meu cor i no pas al meu intel·lecte. Són aquells moments per deixar-te endur per la vida mateixa, el gran do que hem rebut.

Els habitants que hi fan estada són els ocells que picotegen per terra. Emprenen petites volades i parlotegen entre ells, però sense atabalar gens.

Tenir aquesta muntanya de Montjuïc a la nostra Barcelona és un privilegi de natura inclosa en una gran ciutat, que ens permet refugiar-nos per trobar una alternativa a la ciutat plena d’humans. M’agrada viure entre la gent, però amb espais de recolliment i solitud per estar amb mi mateixa, pràctica que no exercim gaire. Jo crec que és imprescindible per fer autoconeixement i traspassar algun límit, per anar aprofundint dins nostre, on s’amaguen tots els secrets de la vida i del més-enllà, i que entrellucarem si som prou buscadors i estem prou interessats en el tema, aprofitant que la vida es va allargant i la ment se’ns manté fresca per a l’exploració.

M’ha sortit del cor aquest petit escrit bucòlic que he anat elaborant amb paper i llapis, mentre seia reposant i contemplant tot aquest paisatge que em té encisada.

Mª Teresa Quintana i Riera