COMUNICACIÓ SANA O COMUNICACIÓ TÒXICA?

És una qüestió que sovint em plantejo, perquè sóc una usuària freqüent de la comunicació. M’agrada la verbal i l’escrita. Tanmateix, també gaudeixo de les estones de solitud i de silenci, necessàries per tornar a la comunicació.

Entenc que no només ens alimentem del que ingerim per la boca, sinó del que parlem, escoltem, llegim, mirem, olorem i de tot el que penetra en els nostres cossos.

Si reflexionem i pensem en quin tipus de converses tenim, descobrirem que algunes ens fan mal a nosaltres i als altres. És el que anomeno “comunicació tòxica”. A través de la televisió se’ns en filtra molta, de tòxica. Amb això no vull dir que no es pugui saber el que passa al món i que ens assabentem del mal que hi ha arreu, i que hem de fer el possible per alleugerir-lo, quan està al nostre abast, i sentir-nos solidaris. Però jo crec que es torna tòxic quan ens recreem en les informacions negatives.

Sabem que amb les nostres converses podem crear bon ambient o mal ambient. A vegades les paraules que escoltem o emetem poden estar plenes de toxines: crítica negativa, frustració, enveja, rancor... Si ens arriben de fora de manera inevitable, ens hem de protegir no deixant-nos penetrar per aquest malestar i sentint compassió cap a la persona que ens ho comunica, a la qual arribarà aquest sentiment i l’ajudarà. Hem de vigilar molt el que consumim a través de la paraula, sigui escrita o parlada.

L’altre element que ens pot intoxicar és el pensament, i aquest el governem nosaltres. Quin mal ens poden fer alguns pensaments! Hem d’evitar caure en pensaments negatius, recurrents i obsessius. I sobretot no fer-nos cabòries negatives sobre les altres persones, que poden ser molt allunyades de la realitat. Tenir el pensament net és una cosa difícil, perquè se’ns filtra molta brutícia, i aquí és quan la nostra consciència ha d’actuar per rebutjar el que ens embruta. Molts sofriments ens els causem nosaltres mateixos perquè alimentem pensaments i sentiments que ens fan mal. I a partir d’aquests pensaments intoxicats ve la comunicació tòxica.

La relació de parella, que és una cosa tan delicada, és un bon exemple de com hem de cuidar el nostre pensament i sobretot la nostra paraula, que pot convertir-se en una arma ben afilada, si no la controlem en moments de dificultat. Una comunicació sana ajudarà a la bona entesa de les dues persones. També aplicable a qualsevol relació d’amistat i professional.

Descobreixo que es poden fer carícies amb la mirada, el somriure, el gest, i això implica escampar amor i no odi. Només amb un estat ple de consciència podrem dominar les toxines de fora i dintre nostre, i així ser col·laboradors del procés de pau i ser coresponsables de crear un món millor, en lloc de passar-nos la vida queixant-nos de tot el que passa i criticant-ho. No col·laborem a enverinar més el món. Intentem sanejar-lo!

                                                                       Mª Teresa Quintana