CONTINUO BADANT PEL CARRER

Faig una mica com el meu avi, que seia al darrere d’una finestra del despatx del meu pare que donava a la Riera i es passava la tarda badant i mirant la gent que caminava pel carrer. Li semblava un bon entreteniment.

Ara us explico com bado jo. M’he adonat que les meves amigues i noies joves miren molt els aparadors de les botigues de roba i les novetats que hi ha. Jo no ho faig mai, perquè no m’interessa gaire, ja que compro molt poca roba i la faig durar a través dels anys. Diguéssim que no he estat mai una gran consumista, i vinc dels anys de la postguerra, amb poques possibilitats de consumir i racionament per a l’alimentació. A part, el meu pare havia estat educat en una gran austeritat i ens hi va educar a nosaltres, cosa que jo agraeixo, perquè no vàrem poder caure en el consumisme que dèiem, tan perillós actualment. Trobo que és un gran disbarat centrar la felicitat en el fet d’adquirir coses noves constantment. El planeta no s’ho pot permetre, i és una tristesa donar tant valor a coses tan efímeres.

El meu badar consisteix a mirar i observar la gent jove i gran lluint pel carrer totes les vestimentes de moda d’aquest estiu. A l’estiu, que anem tan destapats per la calor, ho tenim tot a l’abast dels ulls, i cal dir que és una mena d’espectacle, veure tanta gent diferent, vestits cadascú segons els seus gustos i la seva personalitat. També em permet imaginar quin tipus de persones deuen ser segons la seva vestimenta, ja que diu molt de la persona, la manera que té d’engalanar-se.

M’agradaria que el jovent comencés a entendre que el planeta ens està dient a crits que necessita una humanitat més curosa si volem continuar la vida sobre la Terra. L’assignatura més important en aquests moments i de cara al futur és l’ecologia.

He seguit amb interès el recorregut de 100 dies i 30.000 quilòmetres que ha fet en solitari i amb moto el iogui i místic indi Sadhguru, de 65 anys, que ha visitat 27 països d’Europa i Àsia amb el lema “Save Soil”(“Salvem el sòl”, en català), que és la font dels nostres conreus i, per tant, de la nostra alimentació i la nostra supervivència. Ha fet uns parlaments en anglès per tot arreu molt interessants i intentant despertar consciència.

Desitgem de tot cor que les criatures que pugen i les que vindran en un futur tinguin plena consciència de com han de protegir el planeta si volen que la vida humana continuï sobre la Terra.

Mª Teresa Quintana i Riera