Corpus identitari (I): La puntaire

L’altre dia el pare em va sorprendre amb aquesta gravació (que trobareu sota la poesia) que voldria compartir amb tots vosaltres (tinc e seu permís per fer-ho).
És la recitació de la poesia La Puntaire de Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859-1925) que va dedicada l’any 1885 al seu amic arenyenc Mariano Castells.
Manel Ribot fou un bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta molt vinculat a la vida cultural de la seva època. Fill d'un botiguer, va estudiar als escolapis i posteriorment es dedicà a escriure i a prendre part en diferents concursos literaris.

La Puntaire

A la voreta del mar,
l'Agnès se'n va a treballar,
quan l'alba apunta;
i sos ulls, en plor desfet,
va mullant lo coixinet
on fa la punta.

Enyora a son aimador
que sembrà en son cor tendre
dolça esperança,
son plorar amarg i ardent
no és pas d'arrepentiment,
és d’enyorança.

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d'Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa el va espaordir
i a Amèrica va partir
cercant riquesa.

- Quan aquí retornaré
amb ton amor compliré -
deia, i marxava;
- Aquí t'espera mon cor -
ella amb puríssim amor
deia, i plorava.

I esperant-lo amb fe constant
amb anhel va treballant,
que res li sobra.
i per minvar sos fatics
va fent les puntes pels rics
perquè ella és pobra.

A Arenys de Mar ha arribat
aquest matí un potentat.
Ve de l'Havana;
era fill d'un mariner
i ve casat amb muller
americana.

Quan sa arribada ha sabut,
l'Agnès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
cinc anys l'ha plorat ausent,
i avui plora el mancament
de sa promesa.

Retorna en sí del desmai
i plena de dol i esglai
plora i gemega.
- Filla meva, viu per mi, -
sa mareta li va dir;
sa mare és cega!

La filla ofega en son cor
del desengany i l'amor
les penes juntes;
i plorant amb dol sens fi,
pren los boixets i el coixí
i va fent puntes.

I plorant i sospirant
amb anhel va treballant,
que res li sobra.
i per minvar sos fatics
va fent les puntes pels rics
perquè ella és pobra.

La muller del potentat
a casa l'Agnès ha entrat
fa poca estona.
- Per l'infant que haig de parir
el niuet tinc de guarnir,
bona minyona.

De ta rara habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-me puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

Amb mon or podràs minvar
la pobresa que en ta llar
tant se revela. -
L'Agnès escoltant això,
sent una mortal fredor
que el cor li gela.

Esguarda la post de pa,
i ni un sol mos n'hi veu ja...
i dubta encara.
Veu uns ulls en la foscor,
buits de llum i plens de plor
els de sa mare!

- Mare meva, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
que el cor me sobra;
tinc d'ofegar mos fatics,
tinc de fer puntes pels rics,
perquè soc pobra.

De dia i nit sens repòs
va fent puntes i entredós,
sempre treballa;
si li pregunteu què fa,
amb veu trista us respondrà:
- faig... ma mortalla.-

La grogor va prenent peu
en ses galtetes de neu
que enveja el marbre.
és tarongina d'amor,
i quan grogueja la flor,
caurà de l'arbre.

Dia i nit ha treballat
i ja la feina ha acabat,
per la senyora;
...treballant de dia i nit
ja ha deixat el niu guarnit
la cosidora.

A bateig van repicant;
els veïns per veure'l van
tots a la porta;
el toc de morts els sorprèn,
i pel veïnat van dient:
- L'Agnès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
ja del cel, Nostre Senyor
les portes li obre;
ja no tindrà més fatics,
no farà puntes pels rics,
ni serà pobra!!


Altres peces del Corpus identitari
:

El corn de Ferran de Pol

8 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

xaviermir

Una delícia

Enviat per xaviermir el Dg, 06/03/2011 - 12:25

Gràcies. A tu per recuperar-ho i penjar-ho i al teu pare per recitar-la tan bé.

Enricpera

Gràcies

Enviat per Enricpera el Dg, 06/03/2011 - 21:30

Li faré arribar la teva felicitació al pare.

Isabel Roig

Un plaer

Enviat per Isabel Roig el Dv, 11/03/2011 - 09:48

Com sempre un plaer escoltar la veu d'en Joan Pera, avui amb aquesta delicada recitació de la Puntaire d'en Manel Ribot..
Una nova contribució al patrimoni literari de la nostra vila.
Joan, segons la llegenda també, la Puntaire va néixer a una casa amb pati del Tussol, qui sap si la casa on jo mateixa vaig venir al món...
Enhorabona Joan!!!

Enricpera

altres gravacions

Enviat per Enricpera el Ds, 12/03/2011 - 11:13

Hola Isabel,
Trobo interessant el fet d’enregistrar parts, com bé dius, del patrimoni literari local. L’animaré per fer altres gravacions com aquesta.

@oriolferran

Felicitats Peres!

Enviat per @oriolferran el Dc, 16/03/2011 - 23:19

Felicitats pel pare i també a tu per la idea de penjar-la, text i so.
No ho havia dit, però no volia que quedés sense dir :-)

Espero llegir-ne i escoltar-ne de nous, i per molts anys!

Enricpera

En farem més

Enviat per Enricpera el Dij, 17/03/2011 - 19:29

Aquesta gravació de La Puntaire es va fer perquè un veí li va demanar al pare que l’enregistrés. Com que el resultat ha estat bo, l’altre dia en parlàvem amb el rapsode i potser en busquem una altre i tirem endavant la segona gravació (hem de fer-ho poc a poc que el preu d’estudi no és “baratu”). Si algú en coneix alguna de típicament local que ens la faci arribar i la posarem a la cua.

@oriolferran

De Peres a Pares.

Enviat per @oriolferran el Ds, 19/03/2011 - 11:24

que us sembla l'Oda a Arenys del pare Lluís Maria de Valls o la Gent d'Arenys del Pare Venanci....

i anem fent sonor el nostre corpus identitari :-)

Enricpera

La Gent d'Arenys

Enviat per Enricpera el Dc, 23/03/2011 - 16:23

Estic començant a fer recopilació de poesies arenyenques i he començat justament pel Pare Venanci: La Rierada, Ametlles i Randes, La Gent d'Arenys...
L'Oda a Arenys del pare Lluís Maria de Valls també està a la llista.
Podem fer el nostre corpus identitari sonor i també escrit a la xarxa ;-)