D'arenys...

Després de molts dies, avui puc tornar a escoltar Ràdio Arenys. Mira, és una manera de saber coses del meu poble i seguir (d'aquella manera) l'actualitat.

Un dia més, gràcies a la ràdio, he rigut molt...per no plorar!
Ha estat durant el temps de tertúlia on hi participen diferents veus opinant dels temes més diversos. Una oient ha trucat (la R A) per queixar-se que els comentaris, sobre Arenys, eren fets per persones foranies i sempre eren negatius, que ja en tenia prou; 'si no us agrada el lloc on viviu, doncs ja podeu marxar'. Ha dit més o menys.

Ha estat com apretar el botó vermell que provoca l'explosió més explosiva mai vista. Els tertulians han protestat i rondinat amb fermesa i ho entenc.
Una de les participants ha declarat que plegava de tot, que es venia la casa i marxava a viure a qualsevol altre municipi: 'jo no em quedo on no em volen' (A G)
Un altre dels contertulians, amb veu enèrgica, ha declarat que: 'marxava cap Andorra on en dos anys es concedia el permís de residència. Arenys no l'hi havia concedit després de 36 anys de viure-hi...'(M S)
Mentre tant el presentador (J M C) comentava que: 'hem de deixar enrere les diferències entre arenyencs de pota negre i els que no ho són'.
I tot s'ha de dir, un quart personatge quedava callat, de forma voluntària i des des les Pitiüses, en un raconet de l'estudi 1 de Ràdio Arenys (F C).

I jo escoltava l'emissora del meu poble amb els ulls cada cop més oberts, incrèdules les meves orelles d'escoltar el que estaven escoltant, tensa l'esquena i apretades les dents. Podia interpretar que allò era una marcada popular de territori?.

Ara mateix tinc dues opcions:
1- Hem poso al seu nivell i comento que: de les persones presents al locutori CAP era nascut/da a Arenys.

2- Hem poso al meu lloc i dic que: ni l' oient ni les persones presents al locutori CAP tenia raó.

Jo tinc clar cap a on vaig, i tu?