ATVs, no ATVs...
A mi m'encanta ser ATV!! Però em sembla que hi ha molts ATVs que "en són molt menys" que gent que no "ha nascut a Arenys", i no només per l'exercici del que seria la ciutadania arenyenca...
Ai, nois, no ho sé, però... Jo no crec que sigui una cosa d'Arenys. Jo crec que és una mica cosa dels catalans. A Barcelona, els barcelonins, són la cosa més tancada del món. Sempre se surt amb la mateixa gent, la mateixa colla, no intentis entrar a una colla d'amics de tota la vida que no podràs - sí, ja ho sé, fins que hi siguis, i aleshores el català esdevé amic per tota la vida...
Tot això ho dic perquè he de confessar que estic visquent una experiència d'allò més enriquidora: a Madrid, qualsevol s'hi sent a casa. Tothom és de fora, però tothom es pot fer seva la ciutat. Al bar de la cantonada ningú no et mira quan hi entres, o si et mira és per repassar-te l'escot! I ara que es veu que ja no tinc acento (!!!! jo no m'ho crec, però m'ho diuen, des de taxistes a jefes!). A Brussel·les, els estrangers ens fèiem entre nosaltres, tothom era obert i simpàtic, però entre els estrangers: res de barreja amb els belgues. A Barcelona, els de "fora" i els BTV (barcelonins de tota la vida, no?) van ben separats (a mi el cuento de Barcelona ciutat oberta i fashion ja no em cola!).
Vaja, que em sembla que, si alguna cosa hem d'aprendre dels madriles, seria na mica del "viu i deixa viure". "Todos somos Madrid", diuen ells, per animar la gent a votar pel logo de Madrid 2016...
Comentaris
d'ATV al cielo!
Enviat per Isabeló el Dc, 19/09/2007 - 19:01
ATVs, no ATVs...
A mi m'encanta ser ATV!! Però em sembla que hi ha molts ATVs que "en són molt menys" que gent que no "ha nascut a Arenys", i no només per l'exercici del que seria la ciutadania arenyenca...
Ai, nois, no ho sé, però... Jo no crec que sigui una cosa d'Arenys. Jo crec que és una mica cosa dels catalans. A Barcelona, els barcelonins, són la cosa més tancada del món. Sempre se surt amb la mateixa gent, la mateixa colla, no intentis entrar a una colla d'amics de tota la vida que no podràs - sí, ja ho sé, fins que hi siguis, i aleshores el català esdevé amic per tota la vida...
Tot això ho dic perquè he de confessar que estic visquent una experiència d'allò més enriquidora: a Madrid, qualsevol s'hi sent a casa. Tothom és de fora, però tothom es pot fer seva la ciutat. Al bar de la cantonada ningú no et mira quan hi entres, o si et mira és per repassar-te l'escot! I ara que es veu que ja no tinc acento (!!!! jo no m'ho crec, però m'ho diuen, des de taxistes a jefes!). A Brussel·les, els estrangers ens fèiem entre nosaltres, tothom era obert i simpàtic, però entre els estrangers: res de barreja amb els belgues. A Barcelona, els de "fora" i els BTV (barcelonins de tota la vida, no?) van ben separats (a mi el cuento de Barcelona ciutat oberta i fashion ja no em cola!).
Vaja, que em sembla que, si alguna cosa hem d'aprendre dels madriles, seria na mica del "viu i deixa viure". "Todos somos Madrid", diuen ells, per animar la gent a votar pel logo de Madrid 2016...