DOLOR INTERIOR PRODUÏT PER LES MALES RELACIONS PERSONALS

Deixeu-me parlar d’aquest tema que pot ser dolorós, però comú en alguns moments de les nostres vides. Vivim envoltats de persones i, per tant, és lògic que ens relacionem els uns amb els altres. I cal dir que aquestes relacions poden ser molt enriquidores, però això no és sempre el que succeeix, ja que amb unes persones sents molta empatia, amb altres vas descobrint que són molt diferents i que sorgeixen dificultats per tenir-hi una bona entesa, amb altres hi ha poc interès, i així tota mena de sentiments van emergint del contacte amb els altres.

I et vas adonant que, si no hi ha molt interès per a l’entesa i la convivència, les relacions poden ser complicades i portadores de conflicte a tots els ambients: familiars, veïnals, de barri, de municipi, entre ciutats, i arribem a les dificultats entre països, que són les que poden produir les guerres. En els ambients familiars i veïnals sorgeixen les renyines i deixar de parlar-se del tot. Abans d’arribar a aquest punt es diuen paraules feridores, que són les que produeixen aquest dolor intern que costa de superar i et pot quedar la sageta clavada al cor i a la memòria; costa el seu temps i cal voluntat per eliminar-ho i recuperar el benestar interior.

Sovint aquestes dificultats comencen perquè hi ha gelosia, enveja i cobdícia. Quines males companyes de viatge! I els primers que pateixen enormement són els que ho alimenten en el seu cor i immediatament escampen aquest malestar en els seus entorns, perquè creen mals ambients! Quan es trenquen les relacions, poden començar a néixer el ressentiment i la rancúnia, i aquests sentiments s’han de procurar eliminar al més aviat possible, perquè són portadors d’un malestar emocional que pot provocar batalles interiors i sentiments nocius cap als altres. Els donen malviure a ells mateixos i al proïsme.

Tots plegats som fràgils, vulnerables i tenim la pell molt fina i amb una sensibilitat fàcilment ferida!

Suposo que tot comença en l’educació des de la infantesa, ensenyant a les criatures el respecte, la tolerància i l’acceptació de la diferència. Hi ha alguns nens i nenes que han patit el que en diuen el mobbing, més ben dit bullying tractant-se d’alumnes i que es dóna a les escoles, a les classes, també a les feines i a qualsevol grup humà en què les relacions s’enterboleixen, aparten la persona del grup i la deixen abandonada. Hem vist casos molt dolorosos i que poden trastornar la psique de la persona afectada. Amb 40 anys d’ensenyament he vist casos diversos en què es van prendre mesures per sanejar els ambients i protegir els desvalguts. I vaig aprendre psicologia pràctica en contacte amb els adolescents i els seus pares.

Jo, personalment, he optat per trobar un equilibri entre la meva part sociable i ganes per relacionar-me i conèixer les persones, si pot ser no superficialment ni de manera frívola sinó compartint sentiments més profunds, i el meu desig de solitud i d’independència per trobar espais personals en què poder gaudir de moments íntims per llegir, escriure, meditar, pensar i ser capaç de moure’m sense dependre constantment dels altres, i poder fer el meu creixement personal i espiritual.

Hauríem de treballar per salvar les diferències i aprendre a acceptar-les, contribuir a fer desaparèixer el dolor interior de tantes persones que han sofert les fiblades de paraules ofensives, facilitar les relacions humanes perquè els conflictes bèl·lics esdevinguin obsolets i portar la pau arreu per un món millor. Crec en el granet de sorra que podem aportar individualment. El canvi del món comença per un mateix.

I ara algunes cites per il·lustrar el que acabo d’exposar: “No crec en les revolucions que canvien l’ordre de les coses i no canvien el cor dels homes”, Blaise Pascal (1623-1662); “Els homes construïm massa murs i no suficients ponts”, Isaac Newton (1642-1727); “La meva felicitat consisteix en el fet que sé apreciar el que tinc i no desitjo amb excés el que no tinc”, Lev Tolstoi (1828-1910).

Mª Teresa Quintana i Riera