EL CANT DELS OCELLS AJUDA A DISMINUIR L'ANSIETAT

Acabo de llegir un article que porta aquest titular i m’ha cridat l’atenció. O, més ben dit, no tant, perquè puc explicar que he tingut experiències personals sobre aquest tema que ara us explico.

 

Visc en un pis a la part alta de Barcelona que dona a la part del darrere, i no sento mai ni un soroll de cotxes, ni d’autobusos ni de res. És un privilegi! I puc dir que al matí, quan em desperto, el primer que sento són els ocellets, cosa que ja us he explicat en algun altre escrit. Sempre m’han fet molt feliç quan els sento sortir del niu xisclant i parlotejant. Començo el dia amb un bon estat d’ànim. Una de les meves grans amigues és la merla, en què també em fixo quan tinc ocasió d’anar al bosc, i sento el diàleg que tenen entre dues merles o més. Em dóna un benestar extraordinari, i ara, després de llegir l’article sobre uns científics que han estat investigant sobre el tema, ho entenc.

 

No se m’hagués ocorregut mai, però ara m’adono que dec ser un tipus de persona molt sensible a la natura i, en aquest cas, als ocells. Em conviden a escoltar, a contemplar i a millorar el meu estat interior i la meva felicitat.

 

Una anècdota de l’altre dia. Vam anar a dinar a un restaurant amb una terrassa molt bonica, però situada al costat d’un carrer molt transitat, de manera que em molestava el soroll dels cotxes. Sóc dona de silenci, encara que no ho sembli, i vaig cridar el cambrer per comentar-li com em molestava aquell soroll, perquè no hi estic avesada; en canvi, ell no el sentia, perquè les seves oïdes hi estaven acostumades. Quan paraven els cotxes i jo sentia els ocells dels arbres del jardí, quin goig!

 

Es veu que els científics, després de diverses proves, constaten que és així. Jo en sóc, doncs, un exemplar per excel·lència. Ho van publicar a la revista Scientific Reports.

 

A més, jo puc afegir que el bosc i la vista del verd de les plantes i arbres també em produeix un gran benestar. Per això tinc aquest fort impuls d’anar a passejar per la naturalesa, però també he de dir que no em quedaria a viure com una ermitana al bosc tota sola. M’agrada tornar a la calma de casa meva, on gaudeixo de la meva terrassa, del silenci i sobretot de la visita de tants ocells que em volen complaure i em vénen a veure, amb qui jo, com ja sabeu, mantinc uns bons diàlegs. No ho puc explicar millor perquè són experiències íntimes del meu món interior que m’ajuden a augmentar la meva felicitat.

 

 

Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou